Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

colzes els costats, com si ballés, contínuament, car anava sempre ple de	polls	. Manuel era més aviat baix, tirant a grassó, però de carns fofes, de cara
ancians, de faccions belles, nobilíssimes, plens de dignitat i de	polls	, amb unes barbes blanques magnífiques, amb uns turbants posseïts
curts de moneda, orgullosos de llur indumentària i dels ulls de	poll	que mostren impúdicament a través d'unes sandàlies de cartró, estic segur
barri de gent de color, amb guitarres i rumbes, rialles esqueixades i	polls	enormes com un gira-sol, va ballant d'una manera cafre i ensenyant les
terrible dels vols de dípters asfixiants, dels acàrids corrosius, dels	polls	de mala ànima, de les mosques portadores de virus pèssims, tot aquest
esplèndid, com repassa la cabellera de Madu, materialment cosida de	polls	, com amb una vareta de la seva invenció es dedica a donar una gran surra
i al cor un gra de forment. 7 Llo Dos	polls	claven el paisatge que sempre vol fugir pel cim,
termes: en tant que víctima sacrificable, un cogombre val un ou, un ou un	poll	, un poll una gallina, una gallina una cabra, una cabra un bou; d'altra
tant que víctima sacrificable, un cogombre val un ou, un ou un poll, un	poll	una gallina, una gallina una cabra, una cabra un bou; d'altra banda,
i diverses vegades ens va dir a mi i a ella que teníem un "ull de	poll	al cervell". Jo li vaig respondre que en tot cas el teníem al cor. Ell
despullar-nos. Jo tenia una sensació de pena i de fàstic. La idea dels	polls	envaint el meu cos no em deixava aclucar l'ull. Tot el cos em picava. Era
Jo era d'aquests. Menjaven, dormien, es cosien la roba, es mataven els	polls	. Tots feien cara de vagabunds. Pols i misèria. Quan arribava un
se'n tornaven a jeure sota els arbres, a badallar, dormir, gratar-se els	polls	. Jo anava a l'aparador de la llibreria que hi havia a la plaça.
nu a l'aigua i em fregava el cos amb fang. El sol pensament de sentir un	poll	sobre el meu cos m'esborronava. Quan em veia el cos net —no vaig saber el
meu cos m'esborronava. Quan em veia el cos net —no vaig saber el que eren	polls	fins més tard—, estava alegre i orgullós de mi. Aleshores xipollejava amb
ha les /piaules\ per als /trimards\. Però s'hi agafen	polls	. Jo no hi vaig gaire. Li pregunto què són les /piaules\. —Els
de carn, i per trenta més, un mal llit... És brut, però el pitjor són els	polls	. La meva cara dibuixa un moviment de fàstic. Ell riu. —Fent aquesta vida
pour foudroyer les punaises et autres insectes\. És horrible. ¡	Polls	damunt del meu cos! I diu que no me n'escaparé. En arribar a Arles
passés paper de vidre per l'esquena. No, com si ja m'hi correguessin els	polls	. —Saps què faig per no tenir-ne? Dormo a les masies sempre que puc. —
parla amb tendresa i em fa companyia. Quan m'ha dit que jo també tindria	polls	, he pensat a fugir. Ara no fugiria ni que passés un tren en aquest
(hostals miseriosos per als vagabunds) perquè Josep deia que són plens de	polls	, i a mi no hi havia res que em fes més por, tant, que abans m'hauria
dintre un forn per matar les bestioles, però amb tot això no evitaràs els	polls	... Això, que jo veia horrible, com una perspectiva espantosa, ell ho deia
—¿No dius que no t'agraden les piaules perquè s'hi agafen	polls	? —Després, a l'hivern no cal rentar tant... i després, de polls tampoc no
agafen polls? —Després, a l'hivern no cal rentar tant... i després, de	polls	tampoc no n'hi ha tants. Vam travessar el pont i agafàrem la carretera de
trimards, vagabunds i gent d'aquesta espècie. Jo vaig pensar en els	polls	de les piaules. Josep me n'havia parlat tant! —Pagant el que
no vols dormir a les piaules perquè dius que s'hi arrepleguen	polls	: quants més no se'n deuen arreplegar en un asil! —Ah! això sí, que no
que ni cap bugada. Després de tot això, creu-me que si hi has entrat amb	polls	, sarna o qualsevol altra brutícia, l'endemà en surts més net que una
il·luminat sota meu. Un llit! ¡Un llit, baldament hagués estat ple de	polls	! De tot tenia la culpa Josep. Però ara no li tenia gens de rancúnia,
o precedeixen. —"Hi ha lloc al Grand Hôtel? —Els senyors	polls	ja tremolen. —Està a punt, el te? ¿On són les dames? —Es deuen
recomana de fregar fort sota les aixelles i a l'entrecuix. A matar	polls	!, penso jo, alegrement, content de no haver-ne tinguts encara i enriolat
lliure de la passada molèstia. Un moment de malestar amb la idea dels	polls	. ¡Si en deuen morir, aquí! Però no dura. Trobo bona la sensació que el
el pensament. Jo em dic que em podia estalviar això, jo que no tinc	polls	, que no he cessat de banyar-me al Roine, als canals, als recs. I aquesta
els diners és un afany nou en mi. Cert, em sento ànima d'avariciós. No, de	poll	ressuscitat. Quan a la casa de canvi m'han donat de cada cent pessetes
val més no cridar l'atenció. I després, el dia que se t'hi fiquin els	polls	..." Quan el cap nu, ossut, petit, desconegut, anava apareixent sota la
És gairebé de franc, ja és exprés per als vagabunds... —¿I si agaféssim	polls	? —Tornaríem a l'asil, a embetumar-nos de desinfectant i una bona
a l'asil, a embetumar-nos de desinfectant i una bona ruixada... Però els	polls	, ecs!" I, tanmateix, voldria estalviar més i conèixer una piaule
piaules. —Bé, coneixeré les piaules. Una visió més! —I els	polls	! —Sí, els polls, també! No rebutjava cap sensació. No podia retrocedir.
—Bé, coneixeré les piaules. Una visió més! —I els polls! —Sí, els	polls	, també! No rebutjava cap sensació. No podia retrocedir. Quan estàs
els rius es tornen sang, que no és vessada, s'omplen de	polls	i tàvecs i granotes el seu palau i el seu país, intrusos
per a tirar endavant el telefèric. Una sola cosa fa por al lleó: el	poll	. Els polls se'ns menjaran, patró! —Per què li dius poll, a la pobra
a tirar endavant el telefèric. Una sola cosa fa por al lleó: el poll. Els	polls	se'ns menjaran, patró! —Per què li dius poll, a la pobra Bubulina? —vaig
por al lleó: el poll. Els polls se'ns menjaran, patró! —Per què li dius	poll	, a la pobra Bubulina? —vaig dir rient. Però Zorbàs va fer el sord. —Anem
gros dels peus estaven a punt d'arrencar-se-li, li feien mal els ulls de	poll	, però no deia res. ¿Què havia de dir? Per què s'havia de queixar? Tot
usades exclusivament per a obrir el capoll, o l'extrem dur dels becs dels	polls	d'ocell, usat per a trencar l'ou. Ha estat afirmat que, entre els millors
s'hi tenien d'avenir totes les altres ciències, que hi quedarien com els	polls	sota les ales de la lloca, sinó que de totes les fes o sia de totes les
gent no'm varen entendre i varen anar seguint. —Es va adormir com un	poll	i vàrem dir: "és morta". I... ho era. La vàrem enterrar amb decència,
quan plou. Si alguna vegada arreplegueu un falziot, el trobareu ple de	polls	. Per a cantar té ben poca traça: fa un crit que es fica a les orelles i
tenebrosos, on els caiguts s'arrosseguen. I les races proscrites, que els	polls	es mengen. I les vagabundes que, en la nua planta del peu, han sabut de
criatures que quan el veien corrien a amagar-se sota llur mare com els	polls	sota la lloca quan estan espantats. La primera vegada que el vaig veure
arrossegar amb indolència, i, en un recó, fins llavors invisible, els "	polls	d'anguila", inquietats, dansaven en un remolí feroç convertits en

Pàgina 1 (de 15)

50 següents