Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

per camps eixorcs, arrossegaran amb barroeria els peus pel fang i per la	pols	, sense esguardar el paisatge destruït per la fecunda guerra. Ençà i
còmode, relaxat, amb la pell neta, llisa, fina, després de deu anys de	pols	i de llot. Destral o espasa? Sota l'una o l'altra perdo la vida, jo,
amb els pobres, com fan algunes. —I això que, a rics, gairebé fan la	pols	al nostre amo. —Ca! Saps el que dius? On vas a parar! —I el
mal que li pesi, a la seva il·lusió més cara. En el cor de Mila ha plogut	pols	d'estrelles, i tots els somnis de la seva infantesa han ressuscitat de
Parlava molt, i ja és sabut que al qui maneja or sempre li queda alguna	pols	entre els dits. Alguna saviesa, doncs, se li degué encomanar, a força de
convertit, com el malvat del conte, en un bri d'herba, en una mica de	pols	del camí, perquè tots, en passar, et trepitgessin." Però Déu ho ha
percebre-s'hi el sord palpitar de la sang, com si fos el palpitar del	pols	de l'univers. Les primeres gotes començaren a caure amb forta remor,
a caure amb forta remor, gairebé crepitant sobre les teulades i en la	pols	endurida dels carrers. Mila a penes sentia res. "Ja és tard", es digué,
alguna cosa; després encengué un cigarret. Una suor lleu li brollava dels	polsos	, i en el seu pit, quan romania sense moure's, percebia talment l'intens
dona" perquè ningú ho hauria cregut que sota aquell vestit cobert de	pols	i esparracat, en aquell cos flac, maltractat per la intempèrie i pels
sobre els camps submergits en una tènue boirina lluminosa com una	pols	d'or flotant. Ell girà els ulls vers ella. Sileta va abaixar la mirada.
treball era ple de dolor i d'inseguretat: el nerviosisme li alterava el	pols	, el pensament li fugia, els ulls se li giraven contínuament devers
el pit: li batega amb palpitacions rudes, irregulars, i les venes, els	polsos	, sembla que li vulguin esclatar... Sí, sí... Ell sabrà dominar-se; ésser
es feia més espaiat, però més fort, dolorós; la sang li martellejava els	polsos	amb més força, i la suor li corria més copiosament per la cara. Tornà a
li cremava; la sang quasi li feia mal a les venes: li rebentava als	polsos	i als braços, i es sentia tot adolorit i masegat com després d'un esforç
vestit nou, destenyit, i murmurà per a ell mateix: "Res: igual que la	pols	de les eres; semblants a l'herba dels prats." I s'eixugà una llàgrima
de l'Urna, les palmes i els flams trèmuls, no contenen sinó cendres i	pols	! 26 març. Cel enteranyinat, on el vent marca el pas
plora, a la cambra. Després, quan ella ja està millor, l'avi li pren el	pols	, tot traspostat (fa esforços perquè no li caiguin les llàgrimes). La
quin cel pur! Una estrella innocent sobre el Montseny i uns núvols com	pols	de nacre. 4 novembre. La gent que van venir ahir creuen
per a un congrés d'història. Havent dinat vaig al Pujolar. Venten l'ordi.	Pols	d'or sota el gran sol d'or, doll d'or que raja, raja. "Raja força
dels arxius notarials de Figueres. Traslladem vells lligalls plens de	pols	dins aquell gran casal (amb parets pintades a la manera de les masies
cada quilo de pes. Presentació: pot de 500 grams de producte en	pols	dessecat per atomització. Preu de venda: 300." Les dones de la
i l'ordenança es raspalla amb una mà els camals dels pantalons, bruts de	pols	. Ell l'agafa pel muscle mentre els altres es van allunyant i, quan els
incorporar-se, àdhuc estronquen algunes ferides amb uns mocadors bruts de	pols	i de mocs. —Què us sembla? —pregunta l'individu, eufòric—. De vegades em
a les cases d'on han vingut, l'hi confia i torna a inclinar-se sobre la	pols	del camí. L'uniformat s'ha assegut dalt el marge, on cargola una
! —i la fa petar entre els dits per demostrar-ho. El deixen fregant-se la	pols	i espolsant-se els corcs que li han cobert la mà i, sempre frenant,
recte com una fletxa. 7(8) Des de lluny ja veu el núvol de	pols	que s'aplana sobre el mercat del rovell, on no paren de circular els
món que ja no forma part de la cua, que sap prescindir de la cortina de	pols	que cap vent no s'emporta, del rebombori de veus que amb l'ordre han
i ella s'esforça per avançar més de pressa, seguida del nuvolet de	pols	que aixequen el seu peu que s'arrossega i la crossa que colpeja
de la noia—: Aneu-vos a vestir. —Ja serena, serveix les begudes amb el	pols	ferm, comenta: Em penso que us agradarà. És un conyac de l'any
que freguen el guix clivellat i en alguns indrets caigut, i un núvol de	pols	avança agressivament cap a la seva cara. —Espereu —diu l'home—. Pujaré
de la dona. Dalt, prop del sostre on treballa, el fum es barreja a la	pols	i li nimba la testa amb una aurèola gairebé lluminosa que li dóna una
de gotes de suor, amples i pesades, que van humitejant el terra, on la	pols	les converteix en una mena de fanguet que li impregna les sabates i
des del primer moment ho heu trobat complicat, descoratjador, una mica de	pols	als ulls us ha fet renunciar a ajudar-nos, però nosaltres... —Ho heu
sang perquè té febre, i una agradable embriaguesa el pren i li prem els	polsos	, embolicat per la llum oliosa, per l'olor barrejada de perfums, de suor,
i més la feixugor de les cames, i un dolor vibrant a les orelles i els	polsos	, i premia les dents i tenia por de perdre els sentits. —Em ficaré al
peregrinació a través de cadires de posta i diligències, empassant-se la	pols	mòlta dels camins i morint-se una mica més a cada etapa. Arribà a
obtinguda amb un deliberat propòsit, i que ni la més lleugera mica de	pols	reposava sobre la més petita superfície; la roba era raspallada amb
de Cèlia que li canviava la roba, que li preparava el bany, que treia la	pols	amb un drap humit per no enterbolir més l'aire, que plorava
però deixant aquí un nom, em penso, que no desapareixerà en la	pols	." No sé de quina època és la traducció del poema de Robert Southey,
poeta Sir Walter Raleigh: "Però d'aquesta terra, aquesta tomba, aquesta	pols	el Senyor m'arrencarà, espero."
pobre coix arribà a casa nostra, al poble nostre, panteixant, cobert de	pols	, inundat de suor. El germà que el seguia en edat es trobava llavors a
en caramelos? Res: la pistola i pim, pam. I ja està... Qui no vulgui	pols	que no vaigue a l'era i al qui li pique, que es grate... —Anava a
; això li va ocórrer en una ocasió. Un dia, en efecte, van encertar-lo al	pols	, i caigué tan llarg com era, i es pensaren que ja havia anat al darrer
el pit el cor li copejava amb violència, dolorosament, i sentia als	polsos	el martelleig de la sang. Es recobrà a poc a poc; aixecà la mirada cap a
com si un paper cendrós i fi emboliqués els objectes preservant-los de la	pols	. Sí, les ulleres la distanciaven de l'entorn que li semblava més irreal
i dolça, se te n'entrava pels porus de la pell i es perllongava en els	polsos	. Els violins t'esquitxaven de lassitud amb la seva pena. I quan Norma,
nit vaig dormir en terra... Ara dins meu tot és fosc, no hi ha claror, ni	pols	, ni entra llum per cap retxillera, tot és buit, sense portes, ni
les dones que cosien a la porta de casa, la blanor de la	pols	. També hi havia els carros dels gitanos, uns focs. No
Pel Recatí hi havia les restes d'un navili fet	pols	durant la guerra. Emergien uns ferros. Ningú dels dos pensava,

Pàgina 1 (de 141)

50 següents