Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

mesos, la fam, la por, l'espant. Un silenci, una pols, l'amarga	polseguera	. Tornaven els cadàvers amb els ossos podrits. Duien
i aniràs sempre entre la pols, et seguirà una	polseguera	. I tindràs fam i tindràs set, no podràs escriure els
la corbata: seràs un poble, caminant entre una amarga	polseguera	, vida amunt i nacions amunt, una enaltida condició.
de la maquinària de l'Estat. El feudalisme l'havia destarotat: ¡aquella	polseguera	de miserables senyors feudals que eclipsava el sol de la reialesa! Però,
hi tenia, a cada forat, un enreixadet de pèls per aturar el fred i les	polsegueres	. Només, darrera de les cames, més aviat primes, les venes se li inflaven
Puja un baf de Rosselló, amb una olor de mimoses com	polseguera	de flors que troba la terra molla i li dol de s'enfangar;
l'escala i ens avisava a temps. Sovint aquesta precaució era inútil. La	polseguera	aixecada pels nostres jocs violents que omplia la sala quan ell entrava,
sentit, però una profunda i vaga quimera arremolinava al meu entorn una	polseguera	daurada d'esperances, de delits i d'afanys dintre la qual em submergia
Car aquell col·legi de barriada era una cova sòrdida, ruïnosa i plena de	polseguera	. Els crits, els plors, les baralles, les lliçons dites en veu alta, el
ni pulmons per a cridar, ni delit d'imposar-se. Els deixava fer i la	polseguera	que alçaven l'ofegava. Era jove, soltera; havia tingut un fill i se li
secundàries; en una paraula, la roca ferma que està davall de la	polseguera	de les "aparences". Ciutadà. —Quantes serien, doncs, aquestes
matèria té una estructura atòmica que en darrer terme no és més que una	polseguera	de pròtons i elèctrons. Quan ara diem que el sol expandeix uns elements
aclariu-me, què són aquests fòtons? Són elèctrons? És quelcom d'aquella	polseguera	amb què es desfà la matèria? Einstein. —No. Allò que vosaltres
Un per fer. Ja us he dit abans que les vostres partícules són	polsegueres	de corpuscles, els quals, en topar amb els nostres sentits, donen lloc a
tots repetim "Tunis la blanca". Blanca d'emblanquinada, o blanca de	polseguera	? El vent hi bufa més constant que a la nostra Tarragona. Eclipsada primer
Fabra, perquè enfront d'ell hi havia, més que un altre sistema, una	polseguera	de pensades i d'acudits individuals. Pintoresc desordre —innocu mentre la
llarga o d'una revolució sagnant, la societat nova hagi de reabsorbir una	polsaguera	d'elements de bullanga desocupats i sobrers en temps de pau. I si no els
Escolta! Hi ha qui diu que et coneix bé i assegura que de tota aquesta	polsaguera	d'homes que pobla el món de cap en ample, en prengueres un petit pols un
pera guardar l'última impressió, i la darrera impressió és de blancor de	polsaguera	, però com que la pols de Mallorca no és com la pols d'altres llocs,
tement la mort i el sacrifici. Grans hostals han caigut en runa i	polseguera	, que foren altre temps joia dels ulls i orgull del món. N'hi ha que avui
terra dels voltants és erma: sembla abandonada. En mig de la foscor i la	polseguera	hi ha algú que parla en somnis. Esguardeu. Som davant de l'Hostal de
d'espigues, somoguts pel migjorn; allà en diades d'huracà, entre la	polsaguera	de les rutes i dels camins, tan semblant a l'emboirament d'una batalla,
sol, aquella càlida repercussió de sonoritats que coronen les cases entre	polsaguera	i exalta el patriotisme i embriaga de vida. I és que a la Vall de Sant
i vidres pintats— i així llevar-se aquella picantor que posa a la gola la	polseguera	dels carrers. Darrerament l'escena al banc del parc, asseguts sota
la Creu en el camí de Terrades, mentres al coll del Portús es llevava la	polseguera	del seu galop! El cor s'oprimia pensant en les esperances perdudes pel
També els havia caçat, en el meu temps —digué Akela feblement, dins la	polsaguera	. —Vols que els llanci Jungla endins? —Sí, au! Llança'ls-hi de pressa
ser un pastor de bestiar com aquells bordegassos que criden, voltats de	polseguera	, pels camps d'allà baix. Tu, un de la Jungla? ¿Quin caçador
senten el repic d'un tramvia que sembla talment que vulgui desfer la	polsaguera	que remouen els automòbils. En passa un, pintat de blau, que s'afanya, en
set que tenia. En Víctor li atansà una galleda d'aigua, mentre una lleu	polsaguera	s'escampava entorn del carro cada cop que el drapaire deixava caure en
una mica i, al lluny, per entre les socalades, s'obirava una daurada	polseguera	de llum. L'infeliç pagès s'atansava a la fi de la selva. Se'n féu compte i
una mica de dolça vaguetat que hi penetra, i hom veu una mica de	polsaguera	entre els estels. La fressa dels automòbils i dels tramvies no es destria
que us porta l'aire dens. La lluna s'aixecarà daurada i grassa damunt una	polsaguera	violeta, i la gent, per tornar cap a les cases, eixiran de sota les
que estudia valors i matisos. Alguna vegada, quan bufa el migjorn i la	polseguera	del Parc forma remolins i obscureix el sol i l'embornia, reviu els temps
final d'un revolt de carretera, albiràrem encara un negrall que aixecava	polseguera	i que es debatia a batzegades, amb un estertor de ciclop. Els tres i el
garneu, arrossegant un magall. —Cavava, i ve't aquí que s'alça una	polsaguera	i jo que faig... La vella entrà a l'avinguda de llimoners. Llarga corrua
La pastera dels daus marxava sense parar i s'aixecaven unes	polsagueres	formidables. Al Rebaix hi havia la taberna de la Ruda que era un
de la vibració càlida de l'aire i dels bufaruts ardorosos que aixecaven	polseguera	dels terrossers i feien giravoltar bilordes i fullaraca, semblava a punt
Sí, sí; el vent; en aquest instant, allà en el camí aixeca una sobtada	polseguera	. I és que en aquesta hora llorda de la sesta, en la calor i el silenci, la
De tant en tant un llampec, un tro, algunes gotes de pluja, alguna	polseguera	sobtada que enterbolia el fons dels carrers deserts... —Jo voldria fumar
de marbre picat i els cops del bufarut hi aixequen uns caragols de	polsaguera	que giravolten follívolment com unes grosses paperines. A mitja tarda el
de gotes grosses, planes i brillants com xapes, que en enfonsar-se en la	polsaguera	del camí fan uns sotets i unes ràpides i minúscules fumeretes. Anem mig a
matí, no es veu. El tapa el bat furient de la solellada implacable i la	polsaguera	de llum que flota a tot el llarg de la ratlla del Segre, allà, a l'extrem
li manqués un bull. Tants de morts, colgats sota aquell munt de runa; la	polseguera	que li havia assecat els ulls i els badius del nas i la gola; la fuita a
una muntanya baixarà pels Terradets i desembocarà a la plana d'Urgell. La	polsaguera	s'alçarà tan enlaire, que fins part dellà dels Pireneus els gascons i els
sense poder-hi fer res. El vent s'enduia els grans com una trista, blanca	polseguera	. A la tarda, veig passar pel carrer de Cavallers un enterrament dintre de
té educació ni l'ha coneguda —rondinava a l'anguila quan passava aixecant	polseguera	pel fons de la mar, sense parar esment en la presumida. Els seus pares
aclarint mandrosament cercant una fulla i una branca per reposar amb la	polseguera	de les altres barrinades. —Pareu ment, que us pot arribar una pedra!
Les coses benignes I A set hores del matí, dintre un núvol de	polseguera	, arribà a Malgrat la diligència de Barcelona, i en davallaren el pare
quina banda era, no ho vaig saber escatir, perquè em va semblar que feia	polseguera	de tot el local. I només sé que quan vaig esquitllar-me fora d'allí, de
Els cavalls de raça dels altres colonitzadors bé em podien cobrir de	polseguera	mentre jo feia el meu camí; i jo què deia? Doncs em deia: "Crio un senyor

Pàgina 1 (de 10)

50 següents