Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

fia mia, tiò, nasa, nasa!", li pregava la dida. I li atansava un	pom	de sals d'amoníac. La veïna, amb moltes hores de vol sense haver-se mogut
en direcció al qual s'orienta a poc a poc. Palpa la fusta, cercant el	pom	, i un moment després és davant els tres oradors asseguts a l'escó d'una
totes tancades. S'endinsa pel del mig i prova de fer girar el primer	pom	, però la porta no cedeix. La de l'altra banda, en canvi, es bada davant la
ni es cerca unes claus que fa temps que ha perdut. Fa girar simplement el	pom	de la porta que cedeix i penetra en el vestíbul obscur. Tot el pis ho és,
, l'altra vegada? —Farem tard —torna a dir el més alt, amb una mà al	pom	de la porta del cotxe. —Sense documentació no pot venir —insisteix el més
va dir, ja era hora! Em va fer anar a la seva habitació. Als quatre	poms	del llit, aquell llit negre amb el cobrellit de roses vermelles, hi havia
de la morta hi havia tres veïnes. Havien tret les cintes dels quatre	poms	del llit i la del capdamunt de la creu. Ja l'havien vestida. Li havien
ser un record. I vaig veure el ramet de boix, que s'havia fet vell en el	pom	de l'armari bufet, i la cinteta vermella que el lligava. Vaig agafar el
ell li envià una capsa de dolços monumental; l'endemà ella rebé un	pom	de flors copiós com una toia d'envelat de burgesos. La tia Amèlia i la
antigues mestresses per a cavalcar les mules sense esforç. Sentí amor al	pom	de la porta, només perquè un dia la mà de Laura va reposar-hi
trobem l'espasa curta, només de tall, amb croera recta i ampla i amb el	pom	en forma de disc (fig. 1), i la més llarga, amb els braços de la
de la tipologia de l'espasa de R. E. Oakeshott, de la modalitat de	pom	rodó, de la qual existeix un exemplar del 1171. En canvi, la
el mantí, el qual és tan llarg que semblaria d'espasa de dues mans; el	pom	és rodó o esfèric, i la fulla, molt ampla en la part superior, va
("corrigia"). Els elements de l'espasa són el	pom	i els braços, que són de ferro i van coberts amb llaços d'argent
(§ 17), assenyalem que, segons el text de Muntaner, el bordó té	pom	i es pot portar "cint", o sia cenyit a la cintura. Des del
del cavall. És digne de remarcar, no res menys, que l'Infant ataca amb el	pom	del bordó estintolat al pit, cosa que revela que era prou llarg. Una
bordó apareix com una arma més sumptuosa que l'espasa. Com aquesta té	pom	i braços ("cum brachio et pomo deaurato") i
pot ésser d'argent i pot anar acompanyada d'un mantí de cristall i d'un	pom	de fulla d'argent ("cum croera argenti et cum mantino de cristallo
de quatre palms e mig del pom fins a la punta". Tot i que el	pom	i la punta són els autèntics extrems de l'espasa, la mesura que va
cinc pams i un quart (1,018), cosa que dóna per a la resta (	pom	, mantí, croera) un pam i tres quarts (0,340). És aquesta una
(al revés que en l'espasa del Conestable, que són corbats cap al	pom	, § 71), i que el mantí ha d'ésser de mig pam (0,097), la
usat en ambdues formes de lluita. Hem vist que l'estoc, com l'espasa, té	pom	, mantí, croera i punta. Dono a continuació un quadre amb les mides de les
de batalla, l'empunyadura de l'espasa hi té tres elements principals:	pom	, croera i mantí. Respecte a la forma del primer, d'una espasa es diu:
m). És de mantí gran, propi d'espasa de dues mans, i acaba amb dos	poms	superposats, i els braços de la croera es rematen en forma de trèvol.
mesura 0,315 m, la ferrussa, 1,010 m, i en total, del	pom	a la punta, 1,325 m, o sia que és lleugerament més curta que la
car totes tres fan 1,356 m en total. L'espasa del Conestable, de	pom	de forma de pera (com la que hem vist en poder d'Alfons el Magnànim,
enregistrada rarament, de tenir els braços de la croera corbats vers el	pom	, no vers la fulla, que és la cosa normal. La fulla és de quatre taules en
de R. E. Oakeshott, considerat típic al segle XV, i el seu	pom	és del tipus U de la tipologia del mateix autor, potser creat a
els que exigia Coronell Lladró l'any 1519 (§ 69), i té	pom	de forma de pera, com el d'una de les espases descrites als inventaris
Bermejo, o Cárdenas, pintat el 1468 (fig. 224). El	pom	correspon al tipus V de R. E. Oakeshott, dit "de cua de peix",
las floristas anavan adornant las sevas taulas escalonanthi los gemats	poms	de flors que treyan dels grans paners de forma de pandero ab que venían,
de percalinas claras, llampants y de tall extremadament estret, un	pomet	de flors al nus del mantonet d' ilusió, y una cinta cirera vorejant lo
Lluís li dóna 'l clavell que duya á la solapa: ella li regala en cambi lo	pomet	del pit! S' acosten los caps, mitj girats los rostres, se diuhen en veu
las mevas orellas, y vosté li va regalar un clavell... y ella á vosté un	pomet	de flors, y van estar tota la tarde plegats, y mentres jo patía, vostés
de papers, unas cortinas masegadas, despresas qui sab quant dels seus	poms	escantellats, un sofá plé de geps y descolorit, un mirall entelat hont
D'ira contra la pròpia candidesa, m'hauria esclafat la testa damunt el	pom	de la barana. A les paraules de condol dels companys vaig respondre:
dalt del carrer, a cal Sabater, els majorals han penjat a la finestra el	pom	de galls, bigarrats i temorics, cap per avall, que són el premi, la joia,
nom, solen guarnir el dia corresponent els nínxols dels retaules amb	poms	de flors naturals i de paper, i, en ser de nit, passar el rosari i cantar
tancar els ulls amb ganes d'oblidar-ho tot. Els meus dits agafaren el	pom	, giraren a la dreta... Just en aquell instant vaig tallar en sec el meu
a les palpentes. Topà amb una cadira. Va deturar-se i escoltà. A dalt, el	pom	d'una porta girava cautelosament... "Sóc jo, Mònica!... Sí, sota
roba de la seva faldilla en esquitllar-se per la porta, el giravolt del	pom	, el llunyà cruiximent dels esglaons quan baixava les escales... Mònica
l'aire s'ha tornat pesat... Ella mateixa, Augusta, dóna mitja volta al	pom	i, com impulsada part defora, la finestra es bada i fa el soroll de cada
cultura? És teva, la teva cultura, i jo te l'he escollida amb amor, com un	pom	de flors, reunint els fruits del meu saber i els tresors de la meva
com un nuvi, prenc la pellissa sota el braç, m'emporto també un bastó amb	pom	de plata que tenia i me'n vaig. Era una gran casa de pagès, amb patis,
que és acostumat que els reis s'aparellen amb la corona d'or, amb el	pom	d'or i amb l'espasa tota coberta de perles. I quina música de glòria
revestida encara amb la rica túnica de teixit aràbig, corona en testa, el	pom	i el glavi caiguts de les mans (tal fou vist en traslladar els sepulcres
de la nostra estimada pàtria, s'ha aprofitat per a reunir en un sol	pom	de flors tots els pensaments que han nascut fora de Catalunya, que és una
tanmateix, hauria estat capaç d'invencions trivials: testimoni, aquest	pom	de rododèndrons, amb les arrels embolicades amb robes mullades, do força
carta geogràfica representaria verament una flor distinta en aquest gran	pom	riquíssim dels múltiples genis nacionals, amb el qual simbolitzava Joan
de bon efecte. Darrerament, la velleta desitjaria agafar i fondre en el	pom	de ses mans tremoloses aquestes dues voluntats que se li enfugen per

Pàgina 1 (de 18)

50 següents