Dispersions  
  Lemes:
  reset   aplica
poma AI 47 oc.
poma F 1719 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2013)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb poma Freqüència total:  1766 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

, a risc d'ennuegar-se o d'escanyar-se, perquè em balla pel cap que la poma era d'or." "D'or? No em faci riure. Pintada de purpurina i gràcies,
del matí. Prenc llet amb "ovomaltina", un plat de crema d'arròs, una poma, torrada amb melmelada i nous. És una bona compensació del poc menjar
diu que hi ha qui paga les patates a 3 pessetes quilo. Les pomes van a 10 (jo ho vaig preguntar al mercat). Una capsa de formatge
Casadevall: mengem arròs amb peix, bunyols, carn de vedella i coca de pomes —no pas un dinar de guerra. Hi ha gent que creu que "això s'acaba".
del Mas de Segimon. Quin bé de Déu d'avellanes, ametlles, bajoques i pomes! Fa una melangiosa alegria. 27 octubre. Dia trist, núvol.
de bon lli, que la dida havia guardat dins un calaix ple de codonys i pomes. De passada li oferí les seves excuses. Erasme Bonsoms seia sobre la
Es deixà unes polseres llargues estil Diego Montes i agafà una cara de pomes agres, de menjar-se les criatures. Així, fent la veu grossa, i mirant
les escarxofes. Hi ha també un anglosaxó que va amb uns calçotets verd poma i un pullòver com un tapís oriental, i que jo juraria que és un artista
abundants a tot arreu; entre els crancs, n'hi ha de color verd poma i de color blau turquesa, que tenen un no sé què infernal i fan pensar en
de juny.] [(Apareixen pel fons el Querub i Caín, el qual menja una poma.)] Quer· [(Cridant vers la cabana.)] Adam! Adam!
que doblega l'espinada sobre els terrossos! [(Ha acabat de menjar la poma i se'n treu dues més de la pitrera. N'ofereix una a l'àngel i enceta
de la pitrera. N'ofereix una a l'àngel i enceta l'altra.)] ¿Vols una poma? Quer· [(Després d'una vacil·lació.)] Bé, gràcies. Serà
vacil·lació.)] Bé, gràcies. Serà per la guàrdia... [(Es guarda la poma i havent acabat d'esmolar l'espasa la frega amb una fulla, i la mira a
Calla, llengut! ¿Què potser parlo amb tu? [(Adonant-se que menja una poma.)] Llença aquesta... poma, condemnat! Caín. [(Baix a
parlo amb tu? [(Adonant-se que menja una poma.)] Llença aquesta... poma, condemnat! Caín. [(Baix a l'àngel.)] No pot sofrir les
condemnat! Caín. [(Baix a l'àngel.)] No pot sofrir les pomes! Quer· Ho comprenc. Llença-la. Caín. [(Estranyat de
la consideració de l'àngel envers Adam.)] ¿De bo de bo? [(Llença la poma.)] ¿Què no veus com em maltracta? Com si no fos de la seva sang!
estrella és fer-nos iguals a Jahvè —com m'ha dit el serpent— menjant una poma de l'Arbre de la Vida. Ja veuràs quina sorpresa li donarem!" exclamà
pur refinament de l'oci;— doncs ella em va passar davant i va menjar una poma de l'arbre que als seus ulls de dona era el més verd: la infernal
també... Adam. Sí, naturalment... Jo també vaig mossegar aquella poma del diable. Eva em va dir, encara amb una resta d'esperança: "Pel que es
amb una resta d'esperança: "Pel que es veu, si tu no en menges, aquesta poma no farà l'efecte". I aleshores, el gran cataclisme! Vam conèixer el Bé i
més volent entrar al Jardí. Ho dono per vist. Ja les podeu confitar, les pomes de l'Arbre de la Vida. És un altre el meu camí. No me'n refio, de
subaltern de Satan. Caín. Sí, una historieta semblant a la de la poma. Però així, digues, ¿quin paper ens assignen a nosaltres els homes? Estem
un il·lús! Diab· Incrèdul com la seva mare! L'experiència de la poma ha estat inútil!... i encara hi ha més! Ara sí que m'ho jugo tot...
morint la llum, que era color de mel, i ara és color d'olor de poma. Que lent el món, que lent el món, que lenta la pena
amb ratlletes que feien cèrcol. En Quimet va dir que volia un paper verd poma, i paper de color de nata a l'habitació del nen, amb una sanefa de
i mossèn Joan va fer un sermó molt bonic; va parlar d'Adam i Eva, de la poma i de la serp, i va dir que la dona era feta d'una costella de l'home i
Els ulls rodons i els becs punxents, el tornasol malva i el tornasol poma, tot a passeig! La mare d'en Quimet, sense voler, m'havia donat el
l'olor de les mans de la seva mare que a entrada d'hivern li feia pomes al caliu. Era un llit negre, amb columnes que pujaven primes, s'inflaven,
fulles dels arbres eren verdes com la serp que vivia amagada i amb una poma a la boca de calaix. I quan vaig collir la flor i la vaig desfullar Adam
mà, ¡no emboliquem! I la serp no podia riure perquè havia d'aguantar la poma i em seguia d'amagat... I m'entornava a dormir i apagava el llum de la
Sant Martí Estiuet de sant Martí, com una poma madura, violer esgrogueït, portes, dolça, la braçada
Frederic li servia ja per molt poqueta cosa; però sempre podia ser-li una poma per la set, i inclús la situació econòmica de Frederic era susceptible
mil prostíbuls infectes del món, es repeteix el judici de Paris. La poma que du aquest Paris torturat per oferir a la més bella de les tres, és
prims i freds. L'abric de Teresa, recte, sever, desprèn una bona olor de pomes guardades a la calaixera de xicranda, olor de fadrina assenyada. Mentre
que Teresa, al temps de la fruita sabrà fer present d'un cistellat de pomes ben colorides i flairoses a alguna persona amiga. No podent esmerçar la
enflocats; clavells encesos; refrecs de glacé; mantellines aromades de pomes del calaix; processó nocturna, carnavalesca; dol oficial; Set Paraules
més lleugers, serà legítim de començar per separar les peres de les pomes, tot i que la forma, el color i el sabor no tinguin cap relació amb el
color i el sabor no tinguin cap relació amb el pes i el volum; perquè les pomes més grosses són més fàcils de distingir de les menys grosses si van soles
com la rata, o bé tindrà un ventre gros que recordarà la forma d'una poma silvestre, etc.. Aquestes equivalències es troben també a Motlav (nom
la barbeta punxeguda, el coll blanc, suau, rosat. Petita i bonica com una pometa. I el que tenia de més delitós, la forma arrapada dels pits, que es
a la boca. Embolicades a part, curosament, hi havia dues peres i dues pomes. Josep exultava i jo... què hi voleu fer? jo també. Ni la més remota idea
gra vermellós, gros i fort. Una planxa de fusta posada a terra contenia pomes i peres. També hi havia patates, cebes, escalunyes, un munt de carbó,
amb llavors i bulbs de diverses menes; però això no ens interessava. Les pomes eren excel·lents; les nous, tendres, com acabades de collir; Josep me les
verd, ara que hi som. Mentrestant jo m'omplia les butxaques de nous i de pomes, sense deixar de menjar. Ell tornava a ésser davant el nínxol. —A veure
buidar una ampolla. Jo em vaig atipar de pa i nous i alleugerir de les pomes que duia a les butxaques, que m'hi pesaven massa. De seguida vam entrar
passava pel seu davant sense dir-li res, m'allargà un tros de pa i dues pomes que ella mateixa em posà a les mans. —/Voilà, mon enfant!\
i no en Laures i Petrarques. Mentre jo penso aquestes coses i Josep menja pomes ajagut al gran pany d'ombra morada que projecta la cinglera feudal, passa
d'aquests mocadors no són gens cridaners: el groc, el marró, el verd poma... A sota, el cos ben ajustat amb ballenes o de seda amb floretes
a —perdó!— persones i animals... Venda de fruita, sobretot de peres i de pomes, i de gaiatos, de navages i faques, aquelles faques que porten la

  Pàgina 1 (de 36) 50 següents »