DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
pomera F 462 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb pomera Freqüència total:  462 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

Però són lluny encara les flors que alegraran aquestes esquifides pomeres del quintà, de soques rovellades de liquen... Els galls canten llargament
vell, magnífic. Aquest matí (amb cor de japonès) he anat a admirar una pomereta que hi ha darrera casa, tota blanca, tota assolellada, vora el verd
Del tren estant veig la taca rosa dels presseguers, la blancor de les pomeres que es destaca contra el blat novell o la terra vermella. Un amic,
De tornada veiem, a contra sol, el sègol verd, rutilant, i dues pomeres florides. Acabo de llegir el /Fouché\ de Zweig, llibre
el Montseny ha ramat: és la verdor flonja i delicada de la fageda. Les pomeres del quintà, amb el blat com una aigua verda fins a genoll, són ben
les orenetes van i vénen damunt les espigues que es vinclen i les pomeres en flor. Llegeixo els records de Robert Dreyfus sobre Proust. Recullo
Alguna veu de dona, algun belar d'ovella, un lleu fumerol blau entre les pomeres arraulides... I, lluny, el llom verd de Coll de Joan i els cingles
M'estic a l'aguait de les grives amb un tiragomes inofensiu, vora una pomera coberta d'una parra amb raïms negres tardans. Però, mal amagat entre
octubre. Corregeixo proves. Després vaig, uns moments, sota la pomera on hi ha un cep amb raïms. Les grives miren, miren, desconfiades... i
Reposo llargament al marge del quintà de can Balet, a ple sol, davant les pomeretes agitades i decorades de liquen. 31 gener. Continua el bon
traspua, flor imprecisa d'argent. Els pinsans, reposant ara i adés en les pomeres i en les pruneres nues, donen llur nota única i espaiada; després
Ha fet un dia esplèndid. Del marge estant, contemplava, enllà de les pomeretes arraulides, el borrissol glauc i daurat d'un avellaner en flor, primera
un to d'ametista, enllà del verd tendre de les pruneres i del rosa de les pomeres en flor. He pensat en aquells oficis de les esglésies cremades, de la
Esquerra. El sègol ja és ben alt i s'hi destaca el rosa pàl·lid de les pomeres en flor. 17 abril. Molta boira, al matí. Fred. Vaig al
Cap a mitja tarda vaig a passeig amb la Fina. Olorem les flors de pomera, admirem els grans camps d'ordi i de blat, la delicada verdor dels
passejo amb la Josefina. Un merlot refila, brillen els sègols, i les pomeres florides es retallen contra la neu. Diu que abans-d'ahir van matar un
taques d'avets i núvols. El vent arrenca amb violència pètals de flor de pomera: me n'han caigut alguns al damunt —sagetes de maig. 14
Ara hi ha les garberes, com a minúsculs poblats africans, cenyits de pomeres i pruners, on madura, lenta, la fruita. 27 juliol. He
perruca Lluís XV.Tornant del poble, ha sortit una ullada de sol. Les pomeres i els castanyers d'un quintà dibuixaven les blanques siluetes contra la
velat per una calitja blava, contra la qual es retallen les pruneres i pomeres, negres i amb ratlles brillants. Avui ja he sentit, camí de Vilarmau, el
El rèptil li havia assegurat que si menjàvem una fruita només de la Pomera de la Vida, esdevindríem iguals a Jahvè. "Però Ell ho ha prohibit" vaig
gran cosa. "No" va fer ella "Ell ha prohibit menjar el fruit de la Pomera del Bé i del Mal, aquella que creix a deu passos de l'altra, la de la Vida
el dit vers els arbres Eva em va demanar: "¿És aquella més verda oi, la Pomera de la Vida?" I havent-m'hi fixat vaig respondre que així era.
de l'arbre que als seus ulls de dona era el més verd: la infernal Pomera del Bé i del Mal. La pobra volia donar-me una sorpresa, presentar-se'm ja
la creu d'una tomba feta de granit, un hort amb pomeres que hi fan ballar els dits. Font de les Maries,
que rendirà tantes garberes. Al temps de la florida d'ametllers i de pomeres, Teresa no s'acostarà a cap arbre, per la por de fer-li caure alguna flor,
seves músiques i, sobretot, per a pensar, tot passejant a l'ombra de les pomeres i els presseguers de l'hort. Laura pensa i pensa; no sabria pas
amunt, passat Lió, on els arbres de la carretera són cirerers, noguers, pomeres i fruiters d'altres menes. Tot ben ordenat, polit, que molt sovint sembla
i emparrada com una planta de jardí, hi havia les grans figueres, la pomera i la perera, en el ple de llur fruit. Vàrem passar dies enters vivint
allà, cap a la banda del riu, tots aquells arbres amples i baixos? Són pomeres. Això és un país ric. A França no vaga un pam de terra. —M'agradaria
és de pa i de pataques, l'arbreria escasseja. I qui té arbres —oliveres, pomeres, avellaners, figueres o alguna altra classe de fruites—, se'ls mira i no
com una natura viva i resplendent. "Són les filles iguals de la mare pomera." I vet aquí: jo he somniat pomes i més pomes i cent vessants plantades
o d'altres menes que ja cobreixen el sòl. L'herba del vesc depèn de la pomera i d'alguns altres arbres, però hom pot dir només en un sentit molt ampli
fàcilment al codonyer, classificat en un altre gènere, que no pas a la pomera, que és un membre del mateix gènere. Àdhuc diferents varietats de la
mercat i no siguin capaços de distingir com qui diu un presseguer d'una pomera! Segons les paraules de Jesús, la conversió cristiana no és en primer
temple: tarongers, o plens de tarongina o brodats de rodonetes d'or; pomeres amb els braços lacis d'haver d'aguantar tant de fruit; sarments, vorejant
tan remenuts i de tan amagadets. Però aleshores sentim cantar dalt d'una pomera o dalt d'un lladoner aquell bec esmolat com una agulla, i veiem com es
La rosada blancor de la flor de l'ametller, del presseguer, de la pomera s'enfila per turons i marges i, al seu entorn, l'aire té esgarrifances de
les espines, així la meva aimia entre les donzelles. —Com la pomera entre els arbres del bosc, així mon amat entre els donzells. A
que puja del desert, recolzada en el seu amat? —Sots aquella pomera jo et deixondia: allí dolia per tu la teva mare, allí
petits roures espigats i rectes, tanys d'alzina ufanosos, cervers i pomeres bordes, arboços gegantins i altres plantes que l'il·lusionaven, havien
foradat per un nuvolet blanc, mentre una escaleta clara s'enfila en una pomera florida a través de les malva-roses. Total, tres creacions, impregnades
perquè no en faci cabal, sinó perquè és un arbret insignificant, aquella pomereta eixerida, bona i flairosa, que fins que fa fred sempre guarda una pometa
i l'orella de llebre esverada. Els ametllers són de color de rosa. Les pomeres tenen un borrissol tornassolat. Els detalls de les plantes es dibuixen
ràpit vers la clotada, veieren una dona jove i formosa asseguda sota una pomera. Aquell encontre, per lo inesperat i bell, els sorprengué com una visió.
encontre, per lo inesperat i bell, els sorprengué com una visió. La pomera era arrodonida de la capsana i tenia més fruit que fulles, les quals
senyalant-lo—. Totes aquestes terres són d'ells, de des la carretera i la pomera també! —Sap si es troba a la masia Joan Antoni? Se'l veu gaire per ací? La
ésser violent l'amor ací dalt! —pensava Vilaret i veia la noia sota la pomera. On he vist una imatge semblant? A la fi ho trobava. En pintures
No has escrit una paraula. —No em puc treure del cap la noia de la pomera, no sé pensar en res més... Conec que no podré dormir en tota la nit. —Ni
els mals pensaments de Vilaret. Quin resplendor aquella noia sota la pomera! L'endemà, Saumell es trobà malalt. Tenia una altra crisi i no es llevà.

  Pàgina 1 (de 10) 50 següents »