Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

vinyals a veure si els ceps broten, si s'obren els	poncells	, si els magraners ja floren. Allí et daré jo mes amors,
vida. Els seus lleials, com al rei David, li cercaren una noia tot just	poncella	perquè dormís sobre el seu pit i li donés calor. Però fou debades, perquè
la coneguda poció angèlica. Serpoll (timó negre, cerfull,	poncell	). /Thimus serpyllum\, L· (fam. labiades). Cast. "salsa de
d'una sa, d'una rosa bella, fecunda i	poncella	." La meva paròdia, fidel a la música, era com segueix: "I a la
vida; i la paga, és a dir, el desplegament d'aquesta vida, que ara és	poncella	, serà inefable. Som també el camp, en el qual és sembrada la paraula de
naix una divina flor d'una rosa bella feconda y	poncella	." La nit de Nadal Recull de la Srta. Na Julita Farnés,
l'aigua, tota ella d'or i de foc; amb els peus com petxines. La Maria,	poncella	, verge com la verge de l'altaret. La Maria dels arbres i de les heures i
de una sa, de una rosa bella, fecunda y	poncella	. Lo mes de Maig ha florit sense esser encara un lliri
sedes els guardainfants de màgiques colors. I llurs llenguetes,	puncellics	de rosa, voltant sens fi per assajar les zedes,
sota les flors de baladre." "agnus dei de codonyat,	poncell	de les fondalàries, de la rica confitura mon ardit
arrel, són un afany que s'aconsella; cada gàlbula, una llàgrima	poncella	, i tot tu, un desig de cel. II. Rondó elegant
duia a casa una filla d'Aléctor d'Esparta, per aquell fill ja	poncell	, el forçarrut Megapentes, que li havia nascut d'una esclava:
ha vingut d'una terra llunyana al cap de deu anys, el seu únic	poncell	, pel qual ha passades tantes tristeses, així llavors el diví
allò que fou tan bell, car fou tan pur La font o l'alta vèrgine	poncella	. Oh i quant se sap ací de tantes coses. (A l'edat
No sents com ja el ventijol eixerit abaixa arran del camp	poncell	, i s'en fuig fregant-nos els llavis amb flaire de
que mai no hi florí. Era tota brodada la branca amb tendres	poncells	més suaus que el setí, i de nit era pàl·lida i blanca
malaltiça flor de raça gastada, que semblava pròxima a mustigarse bo y	poncella	, com si manqués en son sí força expansiva que la fes esclatar. Les monges
més volguda que 'l temps de primavera al retorná';	poncellets	d' una planta que, perduda, com lo bon temps perdut, no 'ns
com una estrella, la cotxa i el bitxac, festegen al manyac i a sa mare	poncella	..." [(Quan comença la segona passada de la cançó, apareix en el marc de
s' en va esvanida y sòpita per terra de genolls. —¡Ay! mos	poncells	veig caure del cel com una pluja, donantlos per entrada son
de la tendra simpatia que senten les unes per les altres aquestes ànimes	poncelles	. El noi busca a les noies aparentment per jugar o per riure, més en
garbellat i la caiguda d'allò que saltava al sedàs, terrossos i	poncells	en una muntanyeta de pols, mentre la pila bavejada augmenta a
de llum i de gràcia, és a punt d'esclatar com «una rosa bella, fecunda i	poncella	». El naixement de Jesús, enmig de l'expectació universal, és envoltat de
entre les fulles verdes. En trenco un branquilló i n'agafo els	poncells	per enviar-los a l'home que estimo. L'aroma m'omple
durarà uns cent anys més. He deixat la meva rosa encara	poncella	en la meva ciutat dels set turons. No se sent cap
bastants llibres que són veritables joies; Vol un ram amb força	poncelles	que estiguin a punt d'obrir-se. f) També poden actuar
aleshores, verge humil, astuta fingidora, per caçar el goig	poncell	amb xarxa haguda en el coixí i marcar-lo amb el nom de meuca i