Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

guarnida de taquetes grogues, com un brodat d'or. He mirat de prop les	poncelles	de la glicina: són d'un delicadíssim color d'ametista, cobert de
llur embolcall bru, envernissats d'una substància viscosa, lluents. Les	poncelles	de la glicina s'han allargat molt i al lilà ja es destrien les fulles
lluent i soques grises. Les fulles tenen un borrissol al voltant; la	poncella	, allargassada, sembla pell seca de pinyó. Vedelles blanques i negres,
Encara n'hi ha una altra que és a la cuina que també està per mi; una	poncelleta	de bon aprofitar. Demés, la mare. Amic. La grassa és casada, no?
les cabeces per fer-se desitjar i que a l'últim la tija estava coberta de	poncelletes	fent processó. Que per les poncelletes ja es podia endevinar el color que
l'últim la tija estava coberta de poncelletes fent processó. Que per les	poncelletes	ja es podia endevinar el color que tindrien les flors. Més que cap altre
la cabeça amb els quatre cabellets de les arrels, damunt de la terra; i	poncelletes	, fulles i tija, enfonsades a dins. Diu que només els va dir una paraula,
sentir mai més. Mai més. Barrejat amb olor de fulla tendra i amb olor de	poncella	, un aire que va fugir i tots els que després van venir mai més no van ser
lo fruyt ignocent de sas entranyas, adormidet com un ángel, gemat com una	poncella	, á en Lluís. Un torrent de llágrimas amará son rostre. La
desficiosa de contemplar llur pròspera embranzida,	poncella	i brot, els seus infants; van moure's, a la seva vinguda, i,
els capvespres l'última, i amb tendre gest, des que éreu sols	poncelles	ja us curava, i els noms vaig imposar-vos! ¿Qui us
boges", terme que els nostres jardiners apliquen a un brot o a una	poncella	concrets, que de sobte assumeixen un caràcter nou i sovint molt diferent
en aquest cas veiem que el tracte donat al progenitor afecta el brot o la	poncella	, i no pas els òvuls o el pol·len. Però l'opinió de la majoria dels
majoria dels fisiòlegs és que no hi ha una diferència essencial entre una	poncella	i un òvul en llurs estadis primeríssims de formació; de fet, doncs, les
de colla. I cada batallada té un ròssec de sanglot, per la vida segada en	poncella	. Ploren el dolor de la mare i el propi dolor, que al poble no hi havia
és confusió i desordre? Mal aniria el jardí que en fossin tallades les	poncelles	. Cert que tot el que neix ha de morir: si no fos el dolor de la mort,
i dies. ¿Fou escrúpol de la mort, que no gosava tallar aquella vida en	poncella	? ¿Era la vida que es defensava bravament de l'escomesa, amb tot el braó
malmesa. Venturós l'idil·li aturat a l'entrada dels camins de l'amor,	poncella	no desclosa, fruita que res no ha tarat, frescor en el cor de rosada,
de flor, tenen de mora i tenen de grega. El mirar és primaveral. Com la	poncella	d'atmetller, els hi costa d'obrir els ulls; però, aixís que ls obren, s'hi
i que arribi a ésser nació. Pot succeir, al contrari, que es mantingui en	puncella	i no arribi a esclatar la nacionalitat. En alguns casos l'evolució està
pervingut d'una ofrena espontània —o els dits commosos, tendres com una	poncella	de lliri!— a la Font d'En Pericot? És la cuixa de pollastre compartida
respirar a causa dels densos perfums de les flors nocturnes i de les	poncelles	que cobrien les lianes; fosques avingudes on el clar de lluna feia unes
la gent, sota l'adversitat, descobreixi una gentilesa insospitada, com	poncella	que es bada sota una pluja fina. El que no comprenc és que hi hagi qui
Es sentia atret, suggestionat per una semblança, per aquest baume de	poncelles	i per aquesta graciosa mobilitat d'ocell que trobava en les nenes del
nus, delicada i fràgil com una ala de papallona, rosada i rossa com una	poncella	de rosa-tè. Amb un gest de tendríssima abraçada, que alhora significa
apartats, com masells de la pobresa, de tot contacte d'humanitat? Una	poncella	de dòna, apenes nada a la vida del dolor, s'arrima al pit del vell
Mossèn Gaspar allunyà una abella d'un roser i flairà la closa presó d'una	poncella	. Junt amb la flor, arribà a les seves narius l'evocació de la rústega
vels per l'aire... Al fons, la flameta del llum, petita i groga com una	poncella	de ginesta, quieta, vetlladora... Vetlladora sobre ningú?... ¿Abandonada
d'un roser, des que apareix el primer botó verd, fins que despunta la	poncella	, la rosa pren ufana i es desfulla. Per tal de poder reproduir a voluntat
a un roser, trencà amb les seves dents blanques de pagesa sana una	poncella	color de foc i va posar-la a la solapa de l'hereu. —Perquè es recordi de
resplendor somorta d'una llàntia d'altar. L'aire té un color trencat de	poncella	i la mar, turgent i mòrbida, respira com un pit, amb un bleixar amorós i
de la gent; Valldemosa és el descans etern sota un roserar ple de	poncelles	, després d'una mort suau, mentre els ocells refilen llurs corrandes, i
de fulletes noves, d'èlitres i trompetetes diminutes i d'espetecs de	poncelles	i brotons que lloen i exalcen la continuïtat de la vida i la fecunditat
llenegar mortal, el pit de la Valèria cova una tragèdia; la seva carn de	poncella	és verge, intocada, pura; el brill de sa pell és com la claror de les
d'abans, a la llum del sol, sota el Roser; aquest ja poncellava, i les	poncelles	havien començat a expandirse en flors badades, sempre gerdes, sempre
enutjosa. Passà l'istiu, passà la tardor; el Roser havia donat roses i	poncelles	, seguit seguit, fins que la neu començà de caure. El temps esdevingué
dels jocs a què s'havia donat aquella delicada —sembla— i púdica	poncelleta	ja molt abans del casament! I que poquíssims se'n mantindrien d'units si
ésser meres desferres, és tan freqüent que prenguin per muller una tendra	poncelleta	(àdhuc sense dot i destinada a d'altres), que ho tenen gairebé per un
que era ple de roses blanques mal obertes, amb les primeres fulles de la	poncella	cargolades i voltades d'un viu de rovell com verí... Mentre dormíem havia
hi acostem... un coll de punta. Ella n'havia tingut un tot de roses, amb	poncelles	i fulles. Només t'hi falten les espines, li deia jo per riure cada vegada
de potes i que en el mateix mes crisalida; que viu a l'interior de les	poncelles	que no s'obren i que presenten els pètals secs i arrugats; que en aquell
La podridura de les arrels 114 Pomera Flors. Les	poncelles	queden seques, degut a l'atac intern d'una larva blanca i sense potes:
gràcia de donzella vora ametllers i rosers n'ets la	poncella	més bella. Tendra flor de pagesia, camperola del meu cor
de pomells que emergeixen de "cetres" d'estil moresc, i combinats amb	poncelles	d'una flor no identificable, com els que, en un cas (disposats
distància no inferior a cent-vint quilòmetres i que Maria, gràcil com una	poncella	a punt d'esbadellar-se, es trobava en circumstàncies d'un molt proper
rebien també, com en altres confraries i congregacions, el nom de "	Poncelles	a maridar". En un paper solt de l'antic arxiu del Gremi, que es conserva
"molt cansada" i "molt endarrerida" en el pagament d'aquest dot a les	poncelles	del Gremi. En el llibre 10 de la Corporació, es troben
Guillem de Cabestany o Cerverí de Girona. L'estil estriat i el de	poncella	L'escultura nascuda dels obradors pirinencs havia conquerit al segle
lleu a sobre d'ell, o bé prenen l'aspecte dels pètals ben plegats d'una	poncella	. L'estil turgent estriat, derivat de l'estriat pla de Sant Miquel de
de Déu en mandorla portada per àngels, de Sant Esteve de Bas. L'estil de	poncella	apareix, en canvi, a les obres de més acurat treball manual —com el timpà

Pàgina 1 (de 10)

50 següents