×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb ponentí |
Freqüència total: 177 |
CTILC1 |
primaveres aquell roser reial, salvat del monstre | ponentí | , i arpellut, advera sant Jordi. Tot es perd. O ens perdem. | la porta oriental del Paradís llançava els seus raigs | ponentins | . Era una penya d'alabastre, que anava fins als núvols, | vaig distingir l'home, que la projectava als raigs baixos de la lluna | ponentina | , que el ferien per darrera. Era el mateix que suara havíem llambregat més | de Rouen o d'Amsterdam, com els esplèndids espectacles de nostra Costa | ponentina | . La superioritat d'aquella tècnica es manifestava sota diferents | de regalèssia; des de la mirada d'una plaça contemplem la rutilant vega | ponentina | com s'estarrufa fins a l'infinit; tornem avall, cap al pont vell de | i estrets que formen la serra de Pinyana a una banda i les vessants | ponentines | de la de Sant Miquel, a l'altra. El paisatge va prenent aquella adusta i | la marxa que inicien com si es desincrustessin de l'ataronjada franja | ponentina | , susciten gestos d'estupor, angoixoses mirades de desesperació. N'hi ha | on havia deixat les peticions. fins a l'hora present els cansats carrers | ponentins | de Londres en una nit freda i empolsegada de primavera, amb llurs | la occidental, llindant amb la primera. Però en les terres lleidatanes i | ponentines | , de Tarragona, i cap a València i Mallorca, pren diversos noms: tals com | va restaurar exteriorment i interior un dels molins del Jonquet, el raval | ponentí | de la Ciutat a la vora del Port; d'aquesta manera, la vistosa figura | és ben clar que aleshores Catalunya s'oposava a Urgell, nom de la meitat | ponentina | del Principat. Hi ha proves encara més fortes. La Crònica de Sant Marçal | de l'activitat humana i amb l'anexió absoluta de totes les comarques | ponentines | . Capítol II El factor històric Generalitats L'atracció del | per al futur la pròpia existència nacional del perill d'una dominació | ponentina | i per salvaguardar també el seu imperi mediterrani. Quan es forma la | detalls i perfils per a acabar, amb la penombra que projecta el sol | ponentí | , en una taca grisa plena d'alts i baixos capriciosament delineats. | octubre 1927 Calais-Dover. Mar immòbil, oliosa, | ponentina | . Veles vermellenques. Un avió damunt del paquebot. (Còpula fèrria?) | les sèrres, rogenques unes i a ratos daurades per el sòl atres, com les | ponentines | blavoses, les que després del mitjòrn, com donzella pudorosa o millor | vinificació segueixen essent substituïdes per les de balança. A la meitat | ponentina | , en canvi, la penetració d'aquestes varietats és molt migrada i la | franja d'hortes, importants a Ontinyent i Albaida. A les terres altes | ponentines | , d'Ontinyent a la Font de la Figuera, acompanyen la vinya els ametlers, | Nogensmenys, cal recordar que bona part de les vinyes de l'extrem més | ponentí | segueixen plantades amb peus francs del país, de reconeguda tolerància a | falange. Aquest mateix tipus el trobem emprat a Bascònia, a terres | ponentines | de Viscaia i d'Alava fins a la "ria" de Marrón, Liérgenes, | a citar (vuit catalans i un valencià) i un sol escultor de les terres | ponentines | . En parlar de les tendències realistes de l'escultura d'aquella fi de | de llevant, i més rarament plou, per ennuvolat que estigui, si l'aire és | ponentí | . Tampoc no acostuma a ploure si està serè cap a tramuntana. Si els corbs | art rupestre —absurdament anomenat llevantí, quan hauria d'ésser anomenat | ponentí | , perquè és precisament l'art de l'occident mediterrani—, és la primera | les aigües de l'oceà Índic, al sud de les illes Comores, davant la costa | ponentina | de Madagascar, a l'Àfrica meridional. El vaixell projectava salvar el cap | des de la caiguda de la primera dinastia babilònica, amb tot l'Àsia | ponentina | no havia romàs sense amo. Tres altres potències imperials havien crescut | el Gran Rei emprenia una cavalcada a occident. Amb aquest darrer avenç | ponentí | de la seva possessió territorial permanent, Shalmaneser sembla haver-ne | dels frigis no sols dins la mateixa Tròada, sinó també a la costa | ponentina | central d'entorn de la badia d'Esmirna i a la plana Caístria, des dels | conegut pels grecs com a Kyaxares. La caiguda capital de l'Àsia | ponentina | fou devastada pels conqueridors talment que no es reféu mai més, i la | asiàtica des del moment que un estat imperial s'estatgés en el vorell | ponentí | de la planícia interior. Aquest estat havia ara aparegut i s'havia | deixà la Lídia perquè fos pacificada i totes les ciutats de les costes | ponentines | , jònies, càries, lícies i les que no exceptuant només Milet, perquè | àdhuc el domini persa havien, en rigor, augmentat força arreu de la costa | ponentina | , d'ençà de la suplantació d'Atenes per un poder desavesat a la política | saben bé. Ara en 400 abans de J.- C. reapareixien a les ciutats | ponentines | d'Àsia i d'Europa, per contar que esbatanat era el continent interior per | § 4. Macedònia La tempesta s'havia anat congriant a l'horitzó | ponentí | d'un quant temps en aquella banda. Feia vint anys havia pujat al tron de | molts mesos, i que de fet durà tot un any. Però algunes de les ciutats | ponentines | oferiren no pas poc impediment al seu avanç. Si Eòlia, Lídia i Jònia no | no sols per l'amorositat política envers els Selèucides i els grecs | ponentins | , sinó també encoratjant els immigrants grecs i les maneres gregues. Fins | Grècia Europea o de les valls estretes i netament dividides de la costa | ponentina | d'Anatòlia. De fet, expressament o no, la majoria de les fundacions dels | a Orient per complementar i purificar els sistemes religiosos de l'Àsia | ponentina | . Fins a quina profunditat aquestes segones per ventura penetraren del | de l'Imperi un segle d'esforços per establir quarters dins l'Àsia Menor | ponentina | , a Efes o bé a Sardes i des d'allí tirar endavant ulteriors designis | podien guardar-los les espatlles. Per això només és en aqueixes terres | ponentines | on trobem una influència moresca en el poblament. A la resta de la | parla d'ella, sinó del "/menresensem pagum\". Com que el flanc | ponentí | era el costat més feble, perquè es presentava oberta a les ràzies dels | de la vella Lleida i de la nova Balaguer. Les avançades cap al front | ponentí | havien d'ésser portades amb molta cautela, i cada una d'elles havia | hivernada. L'abundor de boixos a les formacions calcàries del muntanyam | ponentí | , des del Berguedà fins a Ordesa, proveí de primera matèria els pintaires | prepirinenca i pirinenca oriental, si no és a Músser, a l'extrem | ponentí | de Cerdanya, a les costes pissarroses del riberal del Segre (950 | cada vegada més. Els pobles dels límits meridionals del Prepirineu | ponentí | , malgrat el caràcter mediterrani de llur ambient fisiogràfic, quasi l'han | com a assecador, per a figues i ametlles en les comarques meridionals i | ponentines | , i per a tota llei de tardaneries a les comarques humides de llevant. En | la major part dels quals pertanyen a les comarques septentrionals i | ponentines | . La lluita de la carretera amb el rail. Avui, amb l'automotor, les | des de la Segarra al Moianès i des de Monistrol a Berga. Les terres | ponentines | , que no celebren mercats, han concentrat el comerç a Tortosa, Lleida, | Solsona a darrers del segle XVI afectà precisament aquesta part | ponentina | , poc precisada en l'acta; la resta, els límits de tramuntana, llevant i | els prats, i a l'hivern les neus. La distinció entre la part meridional i | ponentina | , que és possible d'anomenar seca, i la part del nord, que és possible | resta dividida en tres quadres físics: Catalunya Continental a l'extrem | ponentí | , la part Central, i, per fi la Muntanya Oriental Humida que, situada a |
|