Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

"Compte, que ve la Làmia!" A vegades, així la criatura agafa	por	i no amoïna, per un quant temps, les mainaderes. Pel que respecta a
bellesa, amb els ulls closos, es pot convertir en un espant. No tingueu	por	, que el temps li llevava a poc a poc el seu poder. Però mil·lenaris
d'alguna culpa, si la meva bellesa és perfecta? Ni la pietat ni la	por	no han d'influir sobre el meu comportament. Tan sols em permeto
condició diamantina permet de davallar un a un, sense rebel·lia i sense	por	, els esglaons del pou del silenci. Les tres Gràcies "Són amables,
perquè demà et casaràs", prosseguia l'experimentada dona. "No et faci	por	, filla meva. Totes, de noies, hem somniat aquest moment. I el temíem, val
els bastards gossos contraris, que tremolaven grinyolant amb una abjecta	por	, intentaran, caiguda, de destrossar-me amb ràbia. Quant a les relacions
acabat. Una llunyana claror de dofins. I en aquest son, desvetllada, la	por	.
Tino Costa a penes s'hi parlava; el defugia amb aquella barreja de	por	i de repugnància que sempre li havien inspirat aquests éssers. Estaven
amb gran tendresa, gairebé commogut: —No em dius res, Sileta? Que et faig	por	? —No... —Com està el teu pare? —Segueix igual. I callà, encara més
per la violència a què, a malgrat seu, havia estat portat, amb una	por	ingènita a tota mena d'escàndol que pogués transcendir i alimentar les
llavors. Únicament, després de molts de precs, per atenció a la nena, per	por	també a l'escàndol i a fi que la cosa transcendís al menys possible,
allí amb el cap lleugerament alçat, els ulls fixos, amenaçant. —No tingui	por	! Un moviment de la vedelleta havia fet retrocedir Mila esglaiada, cercant
sentia que tot ell vacil·lava, presa d'una profunda inquietud. Tenia	por	per ell i, sobretot, temia per ella, i es sentia com un nàufrag perdut en
seu desassossec espiritual i de la seva vida, que tremolava tot ell de	por	d'interposar la seva ombriva influència en un destí com el d'ella, tan
casa se'm fan buides, immenses; sento quasi fred a l'ànima, i àdhuc tinc	por	del soroll dels meus passos. Tot està igual: la tauleta coberta amb les
encara, d'amagat, entrevistar-se amb ella. Ella tremolava, vivia en una	por	contínua; però se sentia impotent contra aquella força que la dominava,
dubtà si l'ensenyaria al seu ex-professor, però desistí de fer-ho per	por	de les seves burles. Això no obstant, Tinet —que així l'anomenaven
pitjor que el d'avui anàrem un dia cap a Mallorca. I ningú no tingué	por	. Els mariners, ronsejant i murmurant, acabaren per sotmetre's a la
vida i que naixien d'ella amb moviment tan espontani! Mila arribà a tenir	por	de la cançó. Tino Costa li parlà també de la seva vida; li parlà de les
les seves inquietuds, i ho féu en un to que deixà en l'ànima de Mila una	por	misteriosa, un neguit de què no aconseguiria mai més veure's lliure. Així
seu amor, i el purificava i l'elevava i li donava regust d'eternitat. La	por	que experimentava a voltes no feia sinó elevar-lo més i fortificar-lo. A
havia qualificat de trista, la seva ànima es sentia tranquil·la. Però una	por	nascuda de no sabia què començava a insinuar-se-li allà en el fons de la
tot l'edifici, embolcallat en el silenci. Va estar una estona voltant amb	por	que no el veiessin. Anava a tornar-se'n, però va girar-se encara a mirar
parlés des d'un somni: —Què feliç que sóc! Sóc tan feliç que quasi tinc	por	de tanta felicitat. —I es va estrènyer de nou contra ell, com una nena
l'acaricià dolçament, esforçant-se per dominar el seu plor. —No tinguis	por	, Candiet. No et faran res: Randa no té res. Demà sortiràs. Ja veuràs com
des de la llòbrega fosca del calabós, mentre repetia, tremolant: —Tinc	por	, Sileta! Per fi, Sileta aconseguí de calmar-lo; va romandre allí vora la
no va fer-ho. Però Randa mai més no s'oblidà del pedrot i de l'estona de	por	que havia passat. Jaume del Rendi ja sabia que, si es presentava
com és la Beneta: és una ànima de càntir, una beneïda de Déu. Li entrà	por	, i aquella mateixa nit, acompanyada de la pròpia veïna, es dirigí a les
ja delicat, emmalaltí. Son pare, vençut pels precs de la mare i per	por	de les murmuracions, accedí que tornés a casa: així pogué, si més no,
m'ha deixat de seguida. Aquests dies fuig de la gent; diria's que té	por	que ell no s'enfadi si parla d'ell. Abans, quan el tenia a casa, semblava
encara amb ella per explicar-li per què se'n va, per abraçar-la, és per	por	de no sentir-se després amb la força de realitzar el seu propòsit. Mai
més dolçament; la figura que entrava i sortia a passos silenciosos per	por	de despertar-lo: sa mare, Tino Costa a penes la veia. Feia dos dies que
, i que tu vindries a sopar. I ara, en canvi... no sé per què tinc tanta	por	. Se n'anirà, Sileta... Et dic que se n'anirà. Sileta continuà guardant
sense aquesta angúnia contínua de pensar que ens poden veure, de la	por	del teu pare; que ta mare pot presentar-se inopinadament; poder, encara
Tino Costa, davant la força abassegadora d'aquell sentiment sentia quasi	por	d'ell mateix; desitjava ja amb tanta vehemència que s'acomplís el que
més forta per moments i li fuetejava el rostre; però ell no la sentia; la	por	que ella, en una nit com aquesta, no s'atreviria a venir, tremolava ja al
un drap. Mila va mirar vers allí i quedà en silenci, retinguda entre la	por	i la sorpresa; després fixà els ulls en ell amb la mateixa sorpresa i la
seu davant hi havia el seu ex-nuvi. Mila l'esguardà sense emoció, sense	por	. Es desvià una mica per passar bo i separant-lo amb la mà. Ell la
allò. Càndia ha dit també que si va avenir-se a acompanyar-la fou per la	por	que Mila hi anés tota sola. —Hi hauria anat. Com hi ha Déu. —Com que
les seves paraules. Un dia àdhuc féu part a mossèn Anselm de les seves	pors	. "Mila em preocupa —li ho dic a vostè, mossèn Anselm—. Mila no sembla la
el padrí no té més que una preocupació: l'arribada del seu germà i la	por	de com s'ho prendria, donat el seu caràcter. Ell havia d'arribar al
padrí pensà: "L'han aquissat. Ha succeït allò que em temia". I tingué	por	per Mila i pel seu germà, i una pena acoradora li omplí l'ànima per ell.
-se, la rebaté d'un revés. Només en veure en terra Mila, tal volta amb la	por	d'haver-li fet mal de veritat, se li esvaí el furor i es deturà. Sortí de
va creure, de sobte, reconèixer Sia —en el fons sempre portava aquesta	por	—, va estremir-se i va semblar-li com si el cor li deixés de bategar,
assossegada, i sentí que allà al fons del seu ésser —potser es devia a la	por	d'aquella decisió que venia madurant a la seva ànima, potser a un desig
de dinar, es posa el seu vestit de festa i, sola i a peu, sense cap	por	, agafa la sendera del barranc i s'allunya camí enllà alegrement. Allí, a
Desitjo veure-la, però si he de dir-te la veritat, al mateix temps em fa	por	. —Qui sap si podrem encara arranjar-ho. Tiago està per ella: ho veig. Ell
al camí. Ara no pensa en res. No té records. No la turmenta la més petita	por	. Déu li ha posat un vel davant els ulls; li ha embolcallat el cor amb
perdut el camí i caminava extraviada. La necessitat d'amagar-se, per	por	que poguessin trobar-la quan sortissin al seu seguiment, l'havia fet
nit? Aquesta es presentava freda, desapacible, i Mila sentí un començ de	por	. La muntanya ha quedat ja a la seva dreta. Ella ha procurat sempre no

Pàgina 1 (de 339)

50 següents