Dispersions  
  Lemes:
  reset   aplica
por F 14782 oc.
por M 6 oc.
por PFX 1 oc.
por PO 67 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2013)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb por Freqüència total:  14856 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

"Compte, que ve la Làmia!" A vegades, així la criatura agafa por i no amoïna, per un quant temps, les mainaderes. Pel que respecta a
bellesa, amb els ulls closos, es pot convertir en un espant. No tingueu por, que el temps li llevava a poc a poc el seu poder. Però mil·lenaris
d'alguna culpa, si la meva bellesa és perfecta? Ni la pietat ni la por no han d'influir sobre el meu comportament. Tan sols em permeto
condició diamantina permet de davallar un a un, sense rebel·lia i sense por, els esglaons del pou del silenci. Les tres Gràcies "Són amables,
perquè demà et casaràs", prosseguia l'experimentada dona. "No et faci por, filla meva. Totes, de noies, hem somniat aquest moment. I el temíem, val
els bastards gossos contraris, que tremolaven grinyolant amb una abjecta por, intentaran, caiguda, de destrossar-me amb ràbia. Quant a les relacions
acabat. Una llunyana claror de dofins. I en aquest son, desvetllada, la por.
Tino Costa a penes s'hi parlava; el defugia amb aquella barreja de por i de repugnància que sempre li havien inspirat aquests éssers. Estaven
amb gran tendresa, gairebé commogut: —No em dius res, Sileta? Que et faig por? —No... —Com està el teu pare? —Segueix igual. I callà, encara més
per la violència a què, a malgrat seu, havia estat portat, amb una por ingènita a tota mena d'escàndol que pogués transcendir i alimentar les
llavors. Únicament, després de molts de precs, per atenció a la nena, per por també a l'escàndol i a fi que la cosa transcendís al menys possible,
allí amb el cap lleugerament alçat, els ulls fixos, amenaçant. —No tingui por! Un moviment de la vedelleta havia fet retrocedir Mila esglaiada, cercant
sentia que tot ell vacil·lava, presa d'una profunda inquietud. Tenia por per ell i, sobretot, temia per ella, i es sentia com un nàufrag perdut en
seu desassossec espiritual i de la seva vida, que tremolava tot ell de por d'interposar la seva ombriva influència en un destí com el d'ella, tan
casa se'm fan buides, immenses; sento quasi fred a l'ànima, i àdhuc tinc por del soroll dels meus passos. Tot està igual: la tauleta coberta amb les
encara, d'amagat, entrevistar-se amb ella. Ella tremolava, vivia en una por contínua; però se sentia impotent contra aquella força que la dominava,
dubtà si l'ensenyaria al seu ex-professor, però desistí de fer-ho per por de les seves burles. Això no obstant, Tinet —que així l'anomenaven
pitjor que el d'avui anàrem un dia cap a Mallorca. I ningú no tingué por. Els mariners, ronsejant i murmurant, acabaren per sotmetre's a la
vida i que naixien d'ella amb moviment tan espontani! Mila arribà a tenir por de la cançó. Tino Costa li parlà també de la seva vida; li parlà de les
les seves inquietuds, i ho féu en un to que deixà en l'ànima de Mila una por misteriosa, un neguit de què no aconseguiria mai més veure's lliure. Així
seu amor, i el purificava i l'elevava i li donava regust d'eternitat. La por que experimentava a voltes no feia sinó elevar-lo més i fortificar-lo. A
havia qualificat de trista, la seva ànima es sentia tranquil·la. Però una por nascuda de no sabia què començava a insinuar-se-li allà en el fons de la
tot l'edifici, embolcallat en el silenci. Va estar una estona voltant amb por que no el veiessin. Anava a tornar-se'n, però va girar-se encara a mirar
parlés des d'un somni: —Què feliç que sóc! Sóc tan feliç que quasi tinc por de tanta felicitat. —I es va estrènyer de nou contra ell, com una nena
l'acaricià dolçament, esforçant-se per dominar el seu plor. —No tinguis por, Candiet. No et faran res: Randa no té res. Demà sortiràs. Ja veuràs com
des de la llòbrega fosca del calabós, mentre repetia, tremolant: —Tinc por, Sileta! Per fi, Sileta aconseguí de calmar-lo; va romandre allí vora la
no va fer-ho. Però Randa mai més no s'oblidà del pedrot i de l'estona de por que havia passat. Jaume del Rendi ja sabia que, si es presentava
com és la Beneta: és una ànima de càntir, una beneïda de Déu. Li entrà por, i aquella mateixa nit, acompanyada de la pròpia veïna, es dirigí a les
ja delicat, emmalaltí. Son pare, vençut pels precs de la mare i per por de les murmuracions, accedí que tornés a casa: així pogué, si més no,
m'ha deixat de seguida. Aquests dies fuig de la gent; diria's que té por que ell no s'enfadi si parla d'ell. Abans, quan el tenia a casa, semblava
encara amb ella per explicar-li per què se'n va, per abraçar-la, és per por de no sentir-se després amb la força de realitzar el seu propòsit. Mai
més dolçament; la figura que entrava i sortia a passos silenciosos per por de despertar-lo: sa mare, Tino Costa a penes la veia. Feia dos dies que
, i que tu vindries a sopar. I ara, en canvi... no sé per què tinc tanta por. Se n'anirà, Sileta... Et dic que se n'anirà. Sileta continuà guardant
sense aquesta angúnia contínua de pensar que ens poden veure, de la por del teu pare; que ta mare pot presentar-se inopinadament; poder, encara
Tino Costa, davant la força abassegadora d'aquell sentiment sentia quasi por d'ell mateix; desitjava ja amb tanta vehemència que s'acomplís el que
més forta per moments i li fuetejava el rostre; però ell no la sentia; la por que ella, en una nit com aquesta, no s'atreviria a venir, tremolava ja al
un drap. Mila va mirar vers allí i quedà en silenci, retinguda entre la por i la sorpresa; després fixà els ulls en ell amb la mateixa sorpresa i la
seu davant hi havia el seu ex-nuvi. Mila l'esguardà sense emoció, sense por. Es desvià una mica per passar bo i separant-lo amb la mà. Ell la
allò. Càndia ha dit també que si va avenir-se a acompanyar-la fou per la por que Mila hi anés tota sola. —Hi hauria anat. Com hi ha Déu. —Com que
les seves paraules. Un dia àdhuc féu part a mossèn Anselm de les seves pors. "Mila em preocupa —li ho dic a vostè, mossèn Anselm—. Mila no sembla la
el padrí no té més que una preocupació: l'arribada del seu germà i la por de com s'ho prendria, donat el seu caràcter. Ell havia d'arribar al
padrí pensà: "L'han aquissat. Ha succeït allò que em temia". I tingué por per Mila i pel seu germà, i una pena acoradora li omplí l'ànima per ell.
-se, la rebaté d'un revés. Només en veure en terra Mila, tal volta amb la por d'haver-li fet mal de veritat, se li esvaí el furor i es deturà. Sortí de
va creure, de sobte, reconèixer Sia —en el fons sempre portava aquesta por—, va estremir-se i va semblar-li com si el cor li deixés de bategar,
assossegada, i sentí que allà al fons del seu ésser —potser es devia a la por d'aquella decisió que venia madurant a la seva ànima, potser a un desig
de dinar, es posa el seu vestit de festa i, sola i a peu, sense cap por, agafa la sendera del barranc i s'allunya camí enllà alegrement. Allí, a
Desitjo veure-la, però si he de dir-te la veritat, al mateix temps em fa por. —Qui sap si podrem encara arranjar-ho. Tiago està per ella: ho veig. Ell
al camí. Ara no pensa en res. No té records. No la turmenta la més petita por. Déu li ha posat un vel davant els ulls; li ha embolcallat el cor amb
perdut el camí i caminava extraviada. La necessitat d'amagar-se, per por que poguessin trobar-la quan sortissin al seu seguiment, l'havia fet
nit? Aquesta es presentava freda, desapacible, i Mila sentí un començ de por. La muntanya ha quedat ja a la seva dreta. Ella ha procurat sempre no

  Pàgina 1 (de 298) 50 següents »