Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

és verge encara; no la coneix a penes ningú, llevat dels aborígens i dels	porcaters	de Pons i Sanahuja que hi pugen a traficar. Això és un clos intacte, una
llogater, mulater, nevater, ocater, olivater, peixater, pescater,	porcater	, vinyater, vinater, llenyater, llenyataire, ouataire, pouataire,
retorn d'un dels seus accidentats viatges trobà Emeu, el seu gran amic i	porcater	, emprovant-se unes sandàlies que s'havia fet amb pell de bou tenyida:
que has passat a la vida." Així dient va menar-lo al casull, el diví	porcater	, i el féu asseure en entrâ, i va escampar-li una brossa
davant son bocí. I va repartir-los el pa Mesauli, que el	porcater	havia adquirit ell mateix en tant que l'amo era fora,
sense treva. I entre ells Ulisses parlà per tal de provâ el	porcater	, i veure si es llevaria la manta i la hi donaria, o
la mort o si fora agafat. I mentrestant al casull Ulisses i el bon	porcater	sopaven: i al costat d'ells sopaven els altres minyons.
de beure i menjar entre ells Ulisses parlà, per tal de provâ el	porcater	, si encara el galejaria amatent i el faria romandre
hi havia els seus porcs a milers: i amb ells hi dormia el bon	porcater	, un home lleial envers els seus amos. Cant XVI Ulisses
és reconegut per Telèmac I vet aquí que al casull Ulisses i el bon	porcater	havent encès foc endegaren l'esmorzâ a punta d'alba,
ajunta't a la munió dels pretendents orgullosos. Quant a mi, el	porcater	em durà més tard a la vila, sota figura d'un captaire míser i
tendres. Així tots dos s'encontraren, l'herald i el diví	porcater	per amor del mateix anunci que havien de dir a la dona.
ulls lluents, Atena, ja va tirar-li un son dolç. I al vespre, el diví	porcater	arribà a la vora d'Ulisses i el fill: els quals enllestien tots
Ulisses i el diví porquerol. I d'ells començà a enraonâ el	porcater	, majoral de minyons: —"Foraster, doncs ja que tens tant de delit per anâ
el semblant al costat del semblant! On menes aquest golafrot,	porcater	que ningú envejaria, aquest gallòfol ronser, aquest
Però tingué paciència i va retenir-se el coratge. I el	porcater	aleshores mirant-se a la cara Melanti el va renyar, i aixecant
de molt el primer, Telèmac, semblant als déus, va adonar-se del	porcater	que venia casa avall i va fer-li senyal i el cridà vora d'ell;
no és pas un bon costat per un pobre." Així va fer ell, i hi anà el	porcatê	, havent sentida la dita, i aturant-se prop d'ell, li digué
foraster, perquè jo l'he vist ja abans d'ara. El cert és que el	porcater	ens l'ha menat fins aquí: però jo no ho sé ben clar d'on es
amb un mantell i amb una túnica bella." Així va fer ella, i hi anà el	porcatê	, havent sentida la dita, i aturant-se prop d'ell, li digué
és a tu a qui jo de primer suplicava." Així va fer ell, i hi anà el	porcatê	, havent sentida la dita; i en passar pel llindar de la porta va
així i maquinin tals oradures." Així va fer ella, i anà el diví	porcater	a la colla dels pretendents, per tal com ja havia explicat son
les bèsties davall la porxada sonora, i a son torn preguntà al	porcater	, aturant-se-li vora: —"Qui és aquest foraster que ha vingut suara a la
la d'ulls lluents, Atena, ja va tirar-li un son dolç. Llavors el diví	porcater	agafant l'arc ganxut l'hi portava. I els pretendents esclafiren
i uns batents el tancaven, ben justos. I Ulisses manà al diví	porcater	d'estar-s'hi a la vora dret, vigilant el pas: perquè era
Melanti, pastor de cabrades, per dur les armes belles. I el bon	porcater	va adonar-se'n, i tot d'una digué a Ulisses, que era a sa vora:
ara es un paraplujayre o bé un amolet; ara es un marxant de llana o bé un	porcater	, qui venen a demanar retiro. Se'lshi dona part de la sopa de la familia y
fill Telèmac, que acaba de tornar d'un llarg viatge, a més d'Eumeu, el	porcater	, i Fileti, el bouer. Potser així aconseguiràs vèncer-los. Jo també
els matarà. Quan arriba a les portes del palau, troba Eumeu, el vell	porcater	. Ulisses li demana qui és i qui hi ha a casa seva. Eumeu respon: «El meu
no ho ha de saber. Ulisses mostrarà igualment la seva cicatriu al	porcater	i al bouer per demostrar-los que és ben bé ell. Tesar l'arc
contra un dels presents. Però Ulisses, ajudat per Telèmac, el bouer i el	porcater	, dispara contra la resta de pretendents. Desesperats, miren d'escapar de
ser un fill. Al seu torn, el pare d'Ulisses, Laertes, retroba un fill. El	porcater	i el bouer restableixen amb el senyor la relació de la qual s'havien vist
Sapir, «pel que fa a la forma lingüística, Plató camina de bracet amb el	porcater	de Macedònia». Així doncs, el pensament igualitari i solidari ha de ser
era un jove pobre, pobre, pobre, de cosa de vint anys d'edat, fill d'un	porcater	d'Orgosolo carregat de fills que tenia per tota fortuna un ramat de
corren els rucs la cursa i brilla el vi. Ve, darrere el	porcater	, sant Josep el bunyoler, sant Pancraç martiritzat,
moliners, nuncis, ollers, paraires, pastors, pedrenyalers, picapedrers,	porcaters	, rajolers, retorcedors, serradors, teixidors, tintorers de drap,
els seus propis porcs, però, segons m'explicà la Conxita, trobaren un	porcater	de Castellbisbal que els subministrava. Per tant, assegurava, les
Filadora Cardador Forcaire Castanyera Forner Confiter Fuster Llenyataire	Porcater	Marxant Rabadà Moliner Rabassaire Neuler Ramader Paborde Rellotger Paleta
(1921:206): «Quan es tracta de la forma lingüística, Plató passeja amb el	porcater	macedoni i Confuci amb el caçador de cranis d'Assam». Seria força
beure. Els porcs pasturaven en ramats més o menys grans menats per un	porcater	que els portava a les rouredes per menjar glans. A la nit els tancaven a