Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

contrada de si tan pobra. Es passa el dia a la granja fent de paleta i de	porquer	, acompanyat d'alguns dels seus feligresos que també participen en
deixaren anar, però el rei ho prohibí terminantment. —Anirà la filla del	porquer	, —digué,— és més bonica que la filla del moliner. Anà la segona donzella
oixc el grunyir dels porcs de mon pare. —Llavors tú eres la filla del	porquer	, —digué la veu.— Torna al palau i digues que vinga la princesa. Si no ve
seu pare serà destronat i vagarà com un pobre pel seu Reine. La filla del	porquer	anà al palau i ho contà tot al rei. La princesa plorà altra vegada i
els mossos d'aixada, els pastors, el mulater, el bover, les criades, el	porquer	i la indiotera, i contemplar encara, en el seu lloc, en el cap de taula
reconegut, gràcies a la cicatriu, de manera diferent per la dida i pels	porquers	. Les reconeixences que es valen de signes per amor de la certesa, són
que estudien la liquidació dels difunts sabessin que jo, altre temps	porqueret	i avui pobre capellà sense més benefici que la missa, guard tants de
em pujava a la cara i li vaig sostenir la mirada. —Jo, senyora, he estat	porquer	de la casa. El senyor, que mirava un periòdic endarrerit, em fità: —Joan,
d'Àneu, s'apleguen diàriament els porcs en ramada al toc de corn d'un	porquer	que els duu a pasturar pels volts del poble. Als eixamplaments de les
que se han cambiat los cárrechs y empleos; lo fuster se ha fet pastor, lo	porquer	cuiner, lo traginer mestre de casas, &c· la pastora se ha fet
(i encara un d'ells estava arruïnat), un bracer, un carboner i un	porquer	. L'ofici més brillant, llavors, era el d'argenter, conservant així la
corredors de coll i d'orella, sastres, saboners, assaonadors, barbers,	porquers	, cinters, sucrers, porgadors d'espècies, llanterners, negociants, un
's que assegut á l' ombra d' una penya sona 'l pastor la gayta, y lo	porquer	lo flaviol de canya... veus açi perque canta 'l conrador y l' artesá, lo
el pont. Cant VI La bruixa A l'alba tres	porquers	troben Vicent estès i tot sanguejant dins els deserts de Crau.
de vostre sant alè!... —Bon dia, mestre! —s'exclamaren els tres	porquers	quan arribaren.— Trobàrem, allà baix, un jovencell ferit,
menjant-se'ls, els divinals pretendents, com fos que el	porquer	els havia d'enviar cada dia el millor dels porcells engreixats.
dormien uns gossos com unes feres, quatre, que havia criat el	porquer	, majoral de minyons. I ara ell estava emprovant-se unes
son estable un poc més no la passa ben lletja, sinó que el	porquer	tot seguit encalçant-los amb passa lleugera, passà la llinda
d'haver-lo vist; perquè ha corregut molt de món." I llavors responia el	porquer	, majoral de minyons: —"Oh vell, cap d'aquests vianants que vénen i
amb l'altre, i en tant arribaren vora d'ells els ramats i els	porquers	els quals tancaren les truges dins els solls a dormir:
de cinc anys, i el posaren vora la llar tot d'una; i poc el	porquer	va oblidar-se dels eterns, perquè ell obeïa als seus bons
degollaren i el socarraren, i en feren quarters de seguit; i el	porquer	agafà una primícia de cada membre, i posà la carn crua damunt
i van treure'ls tots i van posar-los en plates. Llavors el	porquer	va aixecar-se per fer les parts, puix sabia en son cor què cosa
jo poncellegés, i ma força encara fos ferma! [Que algun dels	porquers	del casull em donaria una manta, ensems per amistat i per
o bé si ja són morts i dintre l'estatge d'Hades." I llavors responia el	porquer	, majoral de minyons: —"Sí foraster, vull dir-te ben francament eixes
teu senyor, que donà de tu un digne preu?" I llavors responia el	porquer	, majoral de minyons: —"Hoste, ja que sobre això em preguntes i cerques,
de parlar, quan el fill amorós se li deturava al brancal. I el	porquê	, esbalaït, va fê un bot, caient-li d'entre les mans les tasses
de ningú que hi jegui l'ocupen vils teranyines." I llavors responia el	porquer	, majoral de minyons: —"I massa que el que és ella roman amb cor pacient
digué, i Ulisses fent-se enrera va asseure's de bell nou; i el	porquer	llavors escampà per Telèmac brossa verda, per sota, amb un
dient: —"En bona fe, regina, el fill amorós t'ha tornat." I el	porquer	digué a Penèlope, estant-se-li dret a la vora, tot lo que el
i sobre el cos li posà unes robes tristes, de por que el	porquer	el conegués en mirar-lo de cara, i anés amb l'anunci a la
un cant en mig de la companyia. I Ulisses agafà la mà del	porquer	, i va dir-li: —"Eumeu, aquesta, ben cert, és la casa bella
i deixaren córrer llur ira feixuga envers Telèmac. Llavors el	porquer	, a través de l'estada, portà aquell arc a Ulisses prudent i a
Per altra banda Ulisses cridà aleshores Telèmac i el bover i el	porquer	, i els digué paraules alades: —"Començareu a emportar-vos els morts, i
els bellíssims setials i les taules. I Telèmac i el bover i el	porquer	rasclejaren el trespol de l'estada sòlidament construïda
joiosos al ritu del llit d'altre temps. Però Telèmac i el bover i el	porquer	, aturaren també llurs peus de ballar, i van fer aturar-se les
entorn de sos muscles, i féu llevar Telèmac i el bover i el	porquer	, i a tots va manar de pendre en llurs mans les eines guerreres.
casa, que és aquí vora de l'hort; i hi he enviat Telèmac, i el	porquer	i el bover perquè amaneixin l'àpat tan de pressa com puguin."
Senyoreta encantadora, d'uns vint-i-set anys, apotecària de la Vila.] [	Porquer	: Al·lot o bergantell, viu com una centella.] [Lluís: Secretari de la
Francisca Riera, del de Juanita. Joan Ma. Valls, del de	Porquer	. Jaume Adrover, del de Lluís. Francesc Forteza, del de
a Son Magraner? Tomeu Es pastor amb sos taiadors de llenya i es	porquer	... ¿Que no teniu es diari d'avui, per aquí? M'han dit que ja duia es
sent corredissa. Tots presten atenció i entra escapat per l'esquerra es	porqueret	).] Porquer L'amo..., l'amo! Joan [(Tot alarmat)] ¿Que
¿Què té Na Pastora? Porquer Un masclet. Joan [(an es	porquer	)] Ves a obrir sa portassa i partirem amb so cotxo. [(Mutis del Porquer)]
es porquer)] Ves a obrir sa portassa i partirem amb so cotxo. [(Mutis del	Porquer	)] Lluís, me faràs el favor d'acompanyar Na Juanita a ca-seva.
Uuuuuh! [(Tots dos es posen a riure).] [(Entra la madona seguida del	porqueret	).] Fr-Aina Mira què diu es porqueret. Joan ¿Que hi ha
la madona seguida del porqueret).] Fr-Aina Mira què diu es	porqueret	. Joan ¿Que hi ha res de nou? Porquer Na Pastora té mal
. Després es detura i diu:)] Digues que la treguin a passejar. [(Mutis del	porquer	).] Juanita Madona, vos deman En Joan per casar. [(En Joan i la
hi ha ningú en escena; però tot d'una apareix per la porta del carrer el	Porqueret	.] Porquer [(des de la porta)] ¿Qui hi ha aquí? Maria [(
. [(Mutis de Na Maria cap a l'interior)] ¿Quin senyal, per aquí,	porqueret	? Porquer Senyal d'aigo, i no plou. Joan ¿No hi ha res
molta pressa, perque mu mare està tota sola. Joan Dona'm. [(El	porquer	li dóna la recepta)] Es un específic. Això t'ho puc despatxar. [(Li dóna

Pàgina 1 (de 4)

50 següents