Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

defectuós un proemi que fos estrany al tema; és una regla que fins els	porquerols	practiquen, seguint només el mestratge de la Natura. Però els savis
aleró, caperó, caperull, caperutxa, bosquerol, camperol, pagerol,	porquerol	(cp. porcairol), tenderol, torterol, geperut, boterut,
a pasturar les eugues manyagues i els porcs sota alzines i roures. Els	porquerols	(pastors de porcs) tenien fama d'ésser gent curta de gambals i deien que
arriba a copiar-ne una en forma de romanç popular (pàg. 130). El	porquerol	de l'Ensulsida era, juntament amb la meuca, "tota la diversió, tota
qui diu: —Partim al vol!— Per Crau tres homes caminaven, tres	porquerols	qui se'n tornaven de Sant Xamàs el ric, aón era el mercat.
que s'estava pel camp amb les seves ovelles o bé amb el seu	porquerol	. I Antínous, al capdavall li respongué, el fill d'Eupites:
jaquires a dins les estades. I tu, a la primeria arriba't al	porquerol	que t'és guardià dels bacons, i pensa com tu i et vol bé,
on Atena li havia ensenyat que trobaria el diví	porquerol	, que de tots els servents que el diví Ulisses havia comprat,
tan de bon cor m'acollies." I tu llavors responent, li digueres, Eumeu	porquerol	: —"Foraster, no m'és pas llegut de menyspreâ un foraster,
i el seu fill esclarit." I tu llavors responent, li digueres, Eumeu	porquerol	: —"Vellard, no seré pas jo qui et pagui aquestes albíxeres ni
ma part és encara de viure." I tu llavors responent, li digueres, Eumeu	porquerol	: —"Ah! pobre foraster, m'has tocat el cor, val a dir-ho,
guardi a son torn, de dir trufes." I llavors responent, va fer-li el diví	porquerol	: —"Sí, foraster, que em seria una bona fama i un mèrit entre
dels porcs que establaven. Llavors cridà els seus companys dient, el diví	porquerol	: —"Dueu el millor dels bacons per jo immolar-lo en honrança
m'honoris amb cosa tan bona!" I tu llavors responent, li digueres, Eumeu	porquerol	: —"Menja, hoste infeliç, i alegra't amb el que hi ha
que duc sobre el cos]." I tu llavors responent, li digueres, Eumeu	porquerol	: —"Vellard, és sense tara, a fe, el bon mot que has contat, i
Ulisses, i al seu costat van dormir aquells jovencells; però al	porquerol	no va plaure de fer sa jaça allí, i dormir tan lluny dels seus
i tots els companyons a la vila. I tu a la primeria arriba't al	porquerol	que t'és guardià dels bacons i pensa com tu i et vol bé.
serveixen a aquesta gent rica." I, llavors, sublevat, digueres, Eumeu	porquerol	: —"Ai foraster, i com ha acudit aquesta pensada al teu cor? En
li digué l'enginyós Ulisses: —"Ai las, i com fou que sent un nin, Eumeu	porquerol	, rodares tant, i tan lluny de la teva pàtria i tos pares?
pel qual ha passades tantes tristeses, així llavors el diví	porquerol	abraçava Telèmac, semblant als déus, besejant-lo, com escapat
i allí s'assegué aleshores el fill amorós d'Ulisses. I el	porquerol	els posà a l'abast uns plats de viandes rostides, deixalla del
del talent de beure i menjar, llavors Telèmac parlà al diví	porquerol	i va fer-li: —"Avi, d'on t'ha vingut aquest hoste? Com els
vingut caminant fins aquí." I tu llavors, responent, li digueres, Eumeu	porquerol	: —"En bona fe, fill meu, en tot veritat jo vull dir-te. L'
maquinen mals contra mi." I tu llavors responent, li digueres, Eumeu	porquerol	: —"Ho veig, me'n faig cabal, ho encomanes a un que t'entén.
d'amagada, perquè ella duria la nova al vellard." Digué, i acuità el	porquerol	: el qual agafà les sandàlies, se les cordà sota els peus i anà
peus i anà a vila. Doncs a Atena no li passà que partia Eumeu	porquerol	de la pleta, i va venir-se-n'hi prop, havent pres el tirat d'una
que sigui dins casa, ni sàpiga res d'això Laertes, ni el	porquerol	, ni tampoc ningú de l'estatge, ni la mateixa Penèlope:
allí, esperant que jo torni?" I tu llavors responent, li digueres, Eumeu	porquerol	: —"No m'he basquejat a cercar i a preguntâ aquestes coses
vigor de Telèmac, pegant llambregada al seu pare: però evità el	porquerol	. I un cop van parar de la brega, i tingueren l'àpat a punt,
als palmells, i a punt de partir cap a vila digué al seu	porquerol	: —"Avi, el que és jo me'n vaig a ciutat, per tal que la mare
per anar del camp a la vila, enllestien Ulisses i el diví	porquerol	. I d'ells començà a enraonâ el porcater, majoral de minyons:
el pa de forment per menjar. I entretant Ulisses i el diví	porquerol	ja eren vora el palau, i es van aturar. I aleshores
sigui companya de l'àpat." I tu llavors responent, li digueres, Eumeu	porquerol	: —"Ho has conegut fàcilment, perquè no ets cap negat. Però a
cuiden només per la mostra." I tu llavors responent, li digueres, Eumeu	porquerol	: —"I massa que és el gos d'un baró que morí en la llunyania!
amb manya i adreçat a llinyola. Llavors Telèmac, cridant el	porquerol	a sa vora prengué un pa sencer de dins la panera formosa, i
clar d'on es vana ell de ser pel llinatge." Digué, i Antínous reptà el	porquerol	, amb aquestes paraules: —"Oh porquerol famosíssim, perquè ens
i Antínous reptà el porquerol, amb aquestes paraules: —"Oh	porquerol	famosíssim, perquè ens has dut aqueix home a vila? No en tenim
de cridâ aquest per torna?" I tu llavors responent, li digueres, Eumeu	porquerol	: —"Antínous, no parles pas bellament, essent com ets noble.
en tant dinava Ulisses diví. Llavors, cridant a sa vora el diví	porquerol	, va dir-li: —"Vés, diví Eumeu, i mana a l'hoste que vingui
sembla haver rodat força." I tu llavors responent, li digueres, Eumeu	porquerol	: —"Oh tant de bo, regina, els Aqueus callessin! Les coses que
va el rodamon amb vergonyes." I tu llavors responent, li digueres, Eumeu	porquerol	: —"Ell parla amb raó i com un altre tanmateix pensaria, volent
i les dones vingueren de la font: i després vingué el	porquerol	duent tres bacons engreixats, que eren de tots els millors.
—"Qui és aquest foraster que ha vingut suara a la nostra casa,	porquerol	? I de quins homes es vana de ser, i on és la seva nissaga, i
les van repartir, i ameraren el vi dins les crateres: i el	porquerol	serví copes. I anà servint-los Fileti, majoral de minyons,
encara en mos somnis." Així feia ella, i manà a Eumeu, el diví	porquerol	, de posar per als pretendents el gran arc, i el ferro
de dins la casa plegats l'un i l'altre, tots dos, el bover i el	porquerol	d'Ulisses diví: i amb ells també el divinal Ulisses eixí de
, fent sentir la veu, els parlà amb paraules meloses: —"Bovê, i també tu,	porquerol	, us diré per ventura una cosa, o me la tindré amagada? No, el
parlava un d'aquells jovençans orgullosos: —"On portes l'arc ganxut,	porquerol	que ningú envejaria, errat? Tot d'una vora els teus porcs, allí
i jo m'armaré pel camí, i així mateix daré armes al	porquerol	i al bover: car serà millor que ens arméssim." I llavors responent, li
a les vigues. I tu llavors, escarnint-lo, digueres, Eumeu	porquerol	: —"Melanti, en bona fe, passaràs la nit tota en guàrdia,

Pàgina 1 (de 3)

50 següents