DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
port M 8198 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2021)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb port Freqüència total:  8198 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

adoctrinava Arístocles l'adolescent Euforió. "Ja saps que hi ha un port, a la nostra illa d'Ítaca, consagrat a ell. Però res no el calma: defuig-
em provava i me'n vaig deseixir, per establir-me en la galvana d'aquest port moribund. Tinc sempre massa xorra", aclaria el jove dropo. "I el teu
Maria Àgueda caminava recatada i humil, però la humilitat del seu port no aconseguia d'amagar la seva bellesa, i tots els esguards es giraven
repetit. El veia amb la seva encesa i nerviosa animació, amb el seu port distingit —una flor exòtica també ell, com Mila— i la fina aristocràcia
il·luminats feblement; allí cerquen esplai mariners arribats de tots els ports del món amb llurs navilis; en llurs carrers es senten, de nits, cançons
seu. Tenia llogada la seva habitació en una casa propera al barri del port. Hi portà la imatge, i aquella mateixa nit començà a treballar. A estones
sempre, baixava aquesta nit per l'albereda en direcció als barris del port. Hi anava per ofegar la seva set de tendresa insatisfeta, la fam de la
s'ajustà més dintre la pellissa. L'avinguda, a mesura que s'acostava al port, esdevenia més solitària. A penes si de tret en tret hi apareixia un
dreta i s'endinsà per un carrer lateral. Es trobava ara en ple barri del port; aquí començava una altra ciutat. A Tino Costa, aquesta part li portava
va saber que Sia ocupava una mísera habitació en un local dels barris del port, on havia viscut sempre amb aquella noia. No obstant això, ella mateixa
els resultats d'una pesta o d'una mala collita, el moviment d'un port o els comptes dels mercaders, més que no pas les intimitats d'una
París. La fórmula anglesa transaccional —control a base d'observadors als ports, retirada de voluntaris, reconeixement de drets de bel·ligerància— és
de l'esquadra, de la porta estant, signen cap al cel, en direcció al port. M'hi acosto i, part darrera de l'edifici de la Caixa d'Estalvis, veig
tancar a fora murs la mort amb una presa de poc preu; el barri del Port va ser acordonat i els fugitius acamparen sota Montjuïc a l'altre cantó
ajuntat a una partida de bandolers que es refugiaven per les faldes del Port i tenien terroritzats els pobles de la serra. Un bon dia el veieren
metralla, amenaçant com un brogit de fera: és l'hora de l'embarcament al port de l'Havre en el darrer vaixell que sortí cap a Amèrica hores abans de
encara, vora els meus pares, passeig de Sagrera avall, fins a tocar al port. No entenc, no he entès, aquesta mena de reclam tan fort amb què em
viu clar aquest tan gran oprobi" Roís de Corella La soledat del port aquell vespre d'hivern. En aquell bar mesquí. Tenia els
El cel gris, el mar brut. I l'escenografia habitual del port. La soledat del port. A Pinedo s'havia ofegat un rector.
el mar brut. I l'escenografia habitual del port. La soledat del port. A Pinedo s'havia ofegat un rector. No em quedaven
ací, enllà veus Alboraia, escoltes des del llit les sirenes del port. De bon matí arribaven els lents carros de l'horta.
es produeix amb uns ressorts i amb uns efectes completament diferents. El port de Marsella és un dels fragments més vius de poesia que hi ha en tota la
més vius de poesia que hi ha en tota la Mediterrània. Ara aquest port bull de gangsterisme, de negocis i de contranegocis. La guerra del nostre
guerra del nostre país està esmolant aquí moltes dentadures. Sobre aquest Port Vell, i en les puntes de la barba de la Cannebière —una barba plena de
de la farsa. Són excel·lents aquests funcionaris i aquests mariners del Port Vell de Marsella. Pagnol ha expressat tot això amb una gran sagacitat,
una figura confortable amb els braços tebis. Ben entrada la nit, el Port, tot ple d'estrelles artificials i d'ànimes candents, m'ha passat pels
II Algèria Efectivament, a les sis del matí hem mullat dins del port d'Alger, però mitja hora abans —encara la lluna era mestressa de tota la
secretes i de totes les misèries visibles, que viu del greix dels ports africans i treballa principalment en la feina duríssima i poc agraïda de
Alger té les places i els carrers principals concentrats en el barri del port, i l'accés al nucli urbà més viu i més modern es fa pujant en ziga-zaga
Tot Alger està construït com damunt d'unes escalinates; per això des del port fa l'efecte d'una ciutat situada verticalment damunt de l'aigua. La Gran
mai. Hi ha els rebaixats, els desnerits, els que podríem dir-ne rates de ports, amb la galta senyalada i el tatuatge al puny. Contràriament a llur
estirant-vos l'americana i grinyolant-vos aquest llenguatge cafre dels ports, que enteneu a mitges i que a mi em fa l'efecte de la manera de parlar
a tocar els negres esmalts de l'aigua. Nosaltres passàvem tot just fora port, i els primers termes marítims i la construcció radial d'aquesta ciutat
Larus glaucus. En canvi, les més petites, de les quals el port d'Alger i la costa africana estaven cosits (L· sidibundus, L·
negres desoladíssims, de grans barrets i de calces ratllades. Hi veia el port de la Pointe à Pitre, amb uns almiralls francesos duent casaques teatrals
i la Montagne Pelée, en catastròfica erupció, va destruir el port de Saint-Pierre. D'aquest fet, jo en sentia parlar molt, i aleshores
el paisatge amb tot l'impudor— ens ha sobtat la massa grisa i taronja del port de la Pointe à Pitre. Port colonial d'una pobresa i d'una delicadesa
ens ha sobtat la massa grisa i taronja del port de la Pointe à Pitre. Port colonial d'una pobresa i d'una delicadesa infinites. Un parell de cargos,
quantes pinzellades de fel de bou. A les set del vespre hem sortit del port. Ara és negra nit i naveguem pel mar de les Antilles; demà, de bon matí,
veia el tou vegetal del Fort Saint-Jean i les embarcacions flotant en el port, i damunt les muntanyes un engraellat de núvols que amb la sortida del
donar de si en el romanticisme greixós i perfumat de la Martinica. En el port colonial, el camió és magnífic. El camió carregat de negres ve a ésser la
piastra, punxa la bala de cotó o xucla la regalèssia de les llàgrimes! El port colonial! I això clavat en la sorra d'un país que sembla que només pugui
il·lusió candent d'un altre negre. Després m'he adonat en els volts del port de la importància que té el comerç de galls lluitadors. Hi ha magatzems
—lletós, verdós i rosat— ens ha sorprès en el punt de mullar l'àncora. El port de Cristóbal no és un d'aquests tristos monuments de pedra i carbó, amb
tristos monuments de pedra i carbó, amb uns docs en miniatura, com altres ports colonials. Una gran escullera i una mitja dotzena de molls vastíssims,
feta i portada exclusivament amb vista al Canal de Panamà. És a dir, el port de Cristóbal és una conseqüència del Canal. A l'avantguarda de la
al nostre vaixell cremat i desolat, asfixiant-se dins la caldera del port. Amb una vintena de negres més, amb pràctics i un magnífic remolcador al
remolcador al flanc, hem emprès la ruta del Canal. Com que enllà del port, sota una llum crua i calitjosa, es veien grans masses de costa
lloc de pujar, aniria descendint l'escalinata líquida fins a arribar al port de Balboa, ja completament al nivell de les aigües del Pacífic. I això és
despietada... Després de baixar les tres rescloses, us trobeu amb el port i la ciutat de Balboa als ulls, com una gran parada de brillants. Ja som

  Pàgina 1 (de 164) 50 següents »