×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb portar |
Freqüència total: 64736 |
CTILC1 |
joves i ben plantats. Per les escenes pintades a la ceràmica grega, | portaven | a les esquenes, com a tot vestit, la claina —origen de l'himàtion—, una | fascinadora contarella sense sentit de la vida. Asclepi "El déu metge | porta | en una mà un bastó de caminant", enunciava des d'un magnetòfon una veu | quals nascuts d'un mateix ventre: el d'Hècuba. A l'obra d'Eurípides que | porta | el nom de la fecunda dona —una admirable creació que els antics | ramats, els camins, els mercaders i els lladres, tan fàcils de confondre. | Porta | a l'acte missatges del seu pare on convé. És eloqüent, de paraula no gens | als déus per a mi la darrera. I els guardes em prendran ara mateix i em | portaran | al judici del rei. Obriran camí per camps eixorcs, arrossegaran amb | No hi llueixo, és curt. I una consciència, una vergonya, perquè la peça | porta | el nom del meu personatge." "Veurem, veurem, bona nit a tots", | porxos, comentava: —Ja torna a ésser aquí! —Quin mal vent el deu haver | portat | ? —Però, després del que ha fet, com gosa tornar? —No coneix temor de Déu | Jo us dic que el gos no estarà gaire estona assegut. —Sembla com si | portés | una maledicció a sobre. —I la hi porta: jo ja li tinc pronosticada la fi | estona assegut. —Sembla com si portés una maledicció a sobre. —I la hi | porta | : jo ja li tinc pronosticada la fi que ha de tenir. —Home com ell no pot | la vida i a la resurrecció. —Mano!... Tino!... Era allí, davant seu. | Portava | un vestit que li arribava al genoll a penes; un vestit de ratlles | color damunt la mitja blanca. Els seus cabells eren d'un ros clar i els | portava | recollits en una trena caient-li sobre l'espatlla. El front quedava llis, | hagué d'anar-se'n per a no tornar-li a pegar. S'esdevingué això quan | portaven | a penes dos anys de matrimoni. Mila feia pocs mesos que havia vingut al | que experimentava per la violència a què, a malgrat seu, havia estat | portat | , amb una por ingènita a tota mena d'escàndol que pogués transcendir i | enmig del son. A penes havia passat una setmana, Mila hagué d'ésser | portada | de bell nou a Santa Maria. Munda del Roso, quan veié tornar la seva | mà era el padrí de Mila, i era també sa mare, interessats tots dos que es | portés | a cap el casament. Perquè, quin partit millor se li podia oferir? En tot | rentats de poc, car sabien que baixava la jove mestressa, s'apressaven a | portar | cadires i a treure les coses del carro. Es movien àgils, animades, | Per sant Cristòfol anaren al ball a la plaça: sa mare s'havia entestat a | portar | -la-hi. Mila no tingué valor de refusar. Tiago passà a buscar-les i hi | Hi havia molts joves, amics tots de l'hereu. Els qui en tenien, havien | portat | llurs promeses. Hi havia algunes famílies amigues i altres coneguts. | anaven ja a gatamèus per davall de la taula. Dos d'ells hagueren d'ésser | portats | a casa, mentre l'un protestava, forcejant, que no estava borratxo i que | anys florits de la seva joventut, car havia estat un consumat ballarí. | Portaren | l'acordió, van dur una cadira. Tiago, el fill, s'hi acomodà i agafà | l'edat; li parlà dels pares, que es feien vells; de la necessitat de | portar | una jove a la casa; li parlà, en fi, de la seva il·lusió de constituir | Fou una certa nit en què, en ocasió del seu sant, Tino Costa li havia | portat | un petit present: una estatueta modelada per ell en fusta d'olivera, que | tantes vegades havia rebatut contra terra la imatge començada, incapaç de | portar | -la a terme, turmentat per un altre ordre d'inquietuds i s'estava després | d'haver ingressat, un matí es presentà de bell nou amb sa mare; la mare | portava | una cardina que la professora els havia demanat per al col·legi, car el | dies d'aquest fet. La dona de la masia, assabentada del que havia passat, | portà | una altra cardina a la professora. La col·locaren vora el balcó com la | amb nosaltres. No obstant això, totes sabíem que si la masovera hagués | portat | per tercera vegada un ocell, Mila l'hauria tornat a amollar." "Déu | llurs fadrins, i tu t'estàs tota sola aquí, com una jove vídua, com si | portessis | dol, plantada davant la porta. Som al bon temps: totes les noies esperen | : "Tot l'any és primavera, tia Càndia; cada nit, nit de festa, perquè la | porto | al meu cor. Ja no espero, perquè tot ha arribat i ho tinc en mi i per | i veié sa mare a la finestra. A sa mare, no hi havia dubte, ja li havien | portat | la nova, i estava esperant-la indignada. A Mila, la cançó li tornava de | família i coneixia amb més detall tot l'entrellat dels fets que havien | portat | els únics supervivents, Tino Costa i la seva mare, a la situació en què | nen, abans de morir, havia maleït la seva filla i el fruit bastard que | portava | al ventre; no tenia ja forces per a res més: no podia sinó maleir. | per il·luminar-la. Se li acostà ple d'astorament. Ella li suplicà que li | portés | quelcom amb què cobrir-se i que l'acompanyés a casa dels seus pares, car | es produïen breus escaramusses, alguna emboscada, i de tant en tant era | portat | algun ferit a Santa Maria. Tret d'això, res no torbava la calma que | Àgueda, com el seu pare, anava diàriament a fer-hi una visita. D'allí | portava | les verdures per al consum diari i, de passada, es distreia. Amb el | no se sap per qui, l'encertà al front i el tombà banyat en sang. El | portaren | a casa esvanit i hagué de fer llit uns quants dies, tal vegada més per la | comprenent que no tenia ja res per a ensenyar-li; però en la seva ànima | portava | ja la llavor del seu desolador escepticisme. L'infant aleshores, amb gran | Passaria uns quants dies amb nosaltres, i després tornaria jo a | portar | -te'l. Maria Àgueda es resistia: no podia resignar-se a la idea de tenir-lo | de néixer ella. Darrerament vivia sola amb son pare en una barraca, on | portaven | una vida miserable a no poder més. Se sap que el pare va vendre la noia a | si només et tingués a tu. Que Déu em perdoni. —Mila! Quin consol que has | portat | al meu cor amb les teves paraules! Com te'l pagaré, aquest moment? —Estic | tu l'irrites. No és dolent. Al cap d'un moment resultava que el Sagristà | portava | els pantalons estripats o bé una taca al gec. —No hi és la Francisca, ma | Ells es miraren desolats. El pare digué: —Això no m'agrada: aquest noi en | porta | alguna de cap. Déu faci que no ens vingui res de pitjor. —S'aixecà i | llançat a fora i hauria intentat arrencar Candiet de les mans dels qui el | portaven | a la presó, desafiant tots els riscos. Avui, no, car avui ja sabia que | rival, esforçant-se per somriure, no sabent si tornar o fugir. A les mans | portava | encara la podadora ensangonada. No obstant, Jaume del Rendi, malgrat la | que gairebé ens fan abominar la humanitat. El pretext ha servit per a | portar | davant el piquet una dona de quasi seixanta anys, que no havia comès | esperant que no passés d'ésser un caprici passatger. Ja de dies el padrí | portava | aquella espina a l'ànima. I, ¿com podia ésser altrament, si fou ell el | que contenia unes herbes miraculoses. Segons ella, Candaina havia de | portar | penjada al coll la dita bosseta un cert nombre de dies si volia | com un tomàquet i negà. Rafael li diu: ""M'hi jugaria que encara la | portes | ."" Ell es torba, es posa encara més vermell; nega. Rafael crida: "" | "" Ell es torba, es posa encara més vermell; nega. Rafael crida: ""La | porta | ! La porta! Que es desembotoni."" Ell s'enfada, protesta, renega. Però un | es torba, es posa encara més vermell; nega. Rafael crida: ""La porta! La | porta | ! Que es desembotoni."" Ell s'enfada, protesta, renega. Però un el | que renunciés a Mila o procurés almenys esbrinar d'ell les intencions que | portava | . Quim Bisa, no obstant sentir-se també ell disgustat per la conducta de |
|