×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb posar |
Freqüència total: 95770 |
CTILC1 |
animals amb justícia, l'un o l'altre, o tots dos, els mosseguen, si s'hi | posen | a tret. No ens acarnissem, però, amb els imbècils. De primer, perquè cal | repetia amb fermesa l'administrador del culte. "Cada vegada ho | poseu | més car, gairebé fora del meu abast. I m'augmenteu també l'esglai, amb | d'avançada prou segurs, la legitimitat i la puresa del metall rebut i es | posaven | a l'aguait de la vinguda d'una altra víctima a toriscar. Dafne És un | elogi adreçat als altres. "Amb tantes qualitats, devia tanmateix acabar, | posem | per cas, segons una comparança del meu temps, com el rosari de | Quan recobri la seva habitual eloqüència de psitàcid, prou que | posarà | els punts sobre totes les is i ens renyarà si ens hem equivocat, un tros | la meva bresca amb la meva mel, he begut el meu vi amb la meva llet." " | Posaràs | de seguida panxa", li va reprotxar en un murmuri ella. I en veu alta: | vet aquí que ho pago car. Menyspreava els lladrucs d'enemigues canilles i | posava | tot el país en ordre, és a dir, el vaig endreçar al meu grat, un just | extrema complexitat. Des dels temps més foscos, els erudits no s'hi han | posat | mai d'acord, ni tan sols sobre l'etimologia del seu nom, que prové, | de la nena, es passà tota una nit al teu capçal sense dormir. Ella es | posà | a plorar, però ja sabia que no podria. Es sentia decebuda al seu entorn, | Ell, a canvi d'això, els millorà les condicions, i tots plegats es | posaren | a la tasca. Al cap de dos anys la hisenda estava desconeguda; la masia | paratges. Quan la nit anava tancant-se per damunt dels turons, es | posava | a plorar pensant en Santa Maria i en sa mare i en son padrí i en les | agafà la vedella per les banyes per demostrar-li que era inofensiva, i | posà | el cap tocant al de l'animal. —Veu? No fa res. Més tard tornaren pels | Però, quin amo! Jo vaig treballar per ell un hivern. No li feia res de | posar | -se amb nosaltres al treball, i a l'hora d'esmorzar també s'asseia amb els | gràcies a la influència del padrí i de la mare de Mila; però un que havia | posat | també el pes de la seva influència havia estat mossèn Anselm, el rector | que no estava borratxo i que volia continuar la festa, i l'altre es | posava | a plorar cridant Tiago. Se'ls emportaren, malgrat tot, i la xera continuà | bo i acompanyant-se picant de mans. Un d'ells, al compàs de les mans, es | posà | a cantar: El vell de can Borraina quan va a la plaça, | en veu baixa, Mila s'havia parat de sobte i, amagant el rostre, s'havia | posat | a plorar. L'havia presa un sobtat entendriment, una cosa inexplicable que | nostrama estava ja sense forces; feia falta una jove mestressa que es | posés | al front de la casa i, sota la direcció de la vella —ara que encara | d'arribar del seu últim fracàs i ve't aquí que la vida el tornava a | posar | davant la irresistible temptació. Un vent de tempesta semblava ja | m'agenollaré als seus peus i li suplicaré: Escolteu-me: ja que Déu us ha | posat | al meu camí, us vull fer la meva confessió; vull comunicar-vos el que | si no és així és impossible desenganyar-nos. És precís anar a les coses i | posar | les mans en llur no-res, com el deixeble incrèdul sobre la nafra, i | pel vell amb acurada cal·ligrafia. En arribar a casa, Tino Costa es | posà | a llegir-les. Era ja tard: sa mare dormia, i a la casa regnava el silenci | . —De què us estranyeu? Sempre ha estat així la Mila, des de petita. I es | posà | a referir anècdotes de la vida de Mila al col·legi per tal de demostrar | sola s'acostà a la gàbia, obrí la porteta, agafà la cardina i se la | posà | a la mà com si volgués acariciar-la. A poc a poc va anar acostant-se al | de memòria, i els deia després amb tanta gràcia i sentiment, que ens | posava | les llàgrimes als ulls. També en les festes íntimes que celebràvem era | que més valia... I el miracle a la fi, que commovia la veu de la vella i | posava | llàgrimes als ulls de Mila: quan, a l'arribada dels Reis, en preguntar | realment; i a Mila, escoltant-la, se li oprimia el pit, i la pietat li | posava | llàgrimes als ulls. A vegades la vella es veié àdhuc obligada a | de sobte en la penombra: era ell!, era allí! Tino Costa avançà ràpid i es | posà | al seu costat. —Mila... Mila abaixà els ulls, que se li havien omplert de | els ulls, que se li havien omplert de llàgrimes. Els tornà a aixecar, | posà | la mirada en la d'ell, i tampoc no digué res. Tia Càndia s'esmunyí | amb tu? Saps què ha dit la teva mare? Mila, agafada al braç d'ell, es | posà | a cantar en veu baixa: —Si em pega, com si no em pega, jo a la | més: s'aixecà i la féu aixecar, i li ordenà que es despullés. Ella es | posà | a plorar, volgué explicar-se. Ell no la deixà parlar, i en els seus | en la nit freda d'hivern; doblegà el cap damunt els seus genolls i es | posà | a plorar silenciosament. En aquella hora el poble estava ja solitari; els | i sabia plaure a les dones. Fins que un dia la sort o la desgràcia el | posà | en el camí de la filla d'Antoni Costa. Maria Àgueda tenia aleshores setze | El pare se n'assabentà, i Maria Àgueda no tornà a l'església. Fou | posar | llenya al foc: la persecució de què el jove capità féu objecte la noia es | Maria Àgueda apareixia més esllanguida i silenciosa. Per fi, un matí es | posà | la mantellina i se n'anà a veure el seu confessor. S'agenollà davant seu; | gairebé amb temor, on començava a insinuar-se la prova del pecat. Ella es | posà | a plorar i volgué llançar-se als seus peus. —Perdó, pare! —Alça't! | ! Vés-te'n de la meva presència! Vés-te'n d'aquesta casa abans no et | posi | les mans al coll i t'estranguli! Vés-te'n!... Ella es girà lentament, | Rentat i faixat l'infant, adormida la mare, i tot en repòs, les dones es | posaren | a resar. Tot això, explicat a la manera de Càndia del Noro, abreujant, | a la mar per primera vegada. Fou una petita aventura, però en la qual es | posà | ja de manifest la capritxosa inestabilitat i l'ardor del seu temperament, | els mariners. —Tino Costa vol venir amb nosaltres! Mireu-lo! —Després et | posaràs | a plorar i a cridar ta mare... —Oncle, deixi'm venir! I mirava el vell | mare. A la casa acudia únicament Sileta, que era encara una nena, i hi | posava | la nota clara de la seva alegria. Hi acudia alguna amiga de la seva mare | d'aquella desgraciada, explicada en quatre paraules. Dintre d'això, | posa | el que vulguis de fam, de maltractaments, de tot el pitjor que puguis | per anar-se'n. Amb tot, aquella nit Candi no se n'anà; tampoc no es | posà | a plorar. S'aixecà, com mogut per un ressort, transfigurat. Potser en | 'l. Què li faran, Quim? Ai, Verge santa! Parlava tot caminant. Quim se li | posà | al costat, i baixaren plegats, camí de la presó. Davant la reixa, per tot | respecte escenes que encara avui, a través dels temps transcorreguts, el | posaven | malalt. Havia vist cometre les més grosses atrocitats amb indefensos | de Baucís i Filemó, i tantes d'altres en què el cristianisme ha | posat | les seves més belles llegendes. Entre elles n'hi ha una que sempre | la vida. Mireu el meu Fillet que allarga els seus bracets suplicant i es | posa | a plorar, i no enduriu els vostres cors."" I, en efecte, en aquell | que s'acostés a l'aigua i, afegint l'escarni a la crueltat, es | posaren | a riure i la insultaren. No contents amb això, s'endinsaren, encara, pel | impressionat la seva imaginació. En llegir-lo, la seva simple evocació el | posava | malalt, el privava de dormir a les nits. Acabat de llegir, Tino Costa | , a baix, l'entrada, i, després de canviar-se de vestit —se n'havia | posat | un de net, senzill, amb ratlles blaves i blanques—, s'havia assegut al |
|