DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
possible AI 29168 oc.
possible M 549 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb possible Freqüència total:  29717 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

cada savi s'esforça a inventar la seva veritat, tan diversa com li és possible, evitarem la llista dels noms dels fills de Gea, excepte Pontos, l'abisme
i de les no dictades sinó tàcites regles. Tanmateix, no els era lícit o possible d'heure el llamp i el tro i es varen sotmetre. Cap dels tres germans no
que beuen i els vessa de boques i llavis, la qual cosa augmenta, si és possible, l'esglai que desvetlla el seu aspecte. Però encara t'afegiré una lliçó
igual, amb una exactitud matemàtica, però antagònics sense reconciliació possible, s'arrengleraven a l'acte en ordre de batalla, ofesos els integrants de
el seu deure, avui i demà i en l'esdevenidor més allunyat, mentre li fos possible. No podia tanmateix esborrar totalment comparances, en primer terme el
nena, per por també a l'escàndol i a fi que la cosa transcendís al menys possible, s'avingué que les relacions amb la seva dona continuessin igual
estat mossèn Anselm, el rector de Santa Maria, que havia fet tots els possibles per, amb els seus consells, inclinar la voluntat de la noia envers aquell
seva camisa emmidonada; donava ordres als criats —sempre breument i, si possible, amb senyes—; sempre greu, sentenciós, i de tant en tant llançava una
preocupació. Amb això, Munda del Roso, de banda el seu padrí i àdhuc és possible que inclòs ell i tot, era la persona més interessada a veure realitzat
s'havia anat cobrint d'ombres. Si no hagués arribat el seu padrí, és possible que Mila, en aquell diví capvespre, hagués corregut darrera d'ell per
inquietud a què l'ancià volia al·ludir li era totalment desconeguda. Era possible, amb tot, que, en el fons, hi hagués una mica de tot: una mica —
i no hi havia ningú que no li pronostiqués una atziaga fi. És possible que Tino Costa hagués acabat per tornar a anar-se'n del poble tot sol com
de fam, de maltractaments, de tot el pitjor que puguis imaginar. —Però és possible? —preguntà ella corpresa d'horror—. ¿És possible que puguin passar coses
imaginar. —Però és possible? —preguntà ella corpresa d'horror—. ¿És possible que puguin passar coses com aquesta? Que hi hagi persones al món capaces
sense saber on anar ni què fer, i són la gent en aparença més inútil. És possible que en temps antic, quan els homes vivien en tribus transhumants, el
seva idea, féu un signe afirmatiu. Tino Costa es dirigí a la finestra (és possible que el fet d'obrir-la fos una excusa amb l'objecte de suavitzar la
el cap, perquè ja sabia que contra aquella força no hi havia lluita possible. ¿És que tot el que li ve d'ell, no ho acull, per ventura, com
havia encara un altre record semblant, molt més dolorós per a ella si era possible, i del qual sentia que no podria ja alliberar-se. Procedia també de la
la dona del qual, originària de la ciutat, mostrava encara més orgull, si possible era, i més supèrbia que el seu marit. Ordinàriament residien a la
només de mirar-la es sentia ja embargat d'una dolça emoció. "Com és possible —es deia— que Déu hagi creat una semblant puresa, tan dolça bellesa, en
més no tornaràs a ésser la que eres! Què baix que has caigut! —repetí—. És possible que hagis pogut arribar on has arribat? A Mila li semblà que Tiago
de consolar-la, sense trobar paraules per dir. —Quina follia, Déu meu! És possible que hagi arribat a això? —Sí, sí, és cert. Quina follia, Déu! Sembla
participar-li ell la cosa, aminorant la gravetat dels fets tant com fos possible, però així que el veié es convencé al punt de què tot era inútil. El
la ciutat. Tino Costa, en rigor, no desitjava trobar-se amb Sia; però és possible que en ell alenés un desig inconfessat de saber de la noia. Tot just
de produir i que tanta tristesa sembraren en el cor de tots. També és possible, és gairebé segur, que Mila per ella mateixa hauria arribat per fi a
felicitat. A la meva felicitat! —es repetí amb amarguesa—. Déu meu! És possible que hagi pogut arribar a pensar-ho?" Però Mila, de sobte, sobre la joia
una filla amb mi, i una néta; però si pensés que demà se n'aniran i que és possible que no les torni a veure, què seria de la meva felicitat? No obstant
sap bé el que farà (a vegades ni tan sols sap si anirà a Santa Maria). És possible que un cop fora es llenci ja devers Citavella, perquè el pensament li
d'anar tota sola, i tota sola, com podràs avançar enmig de tants perills possibles?" "He d'anar-hi! He d'anar-hi! —sembla cridar la seva
anar-hi!" I Mila se'n va. Ni la fosquedat de la nit, ni els possibles perills que poden sortir-li al pas, ni el record de la maldat del món, la
a vegades gairebé corrent, sempre amb l'afany d'arribar el més aviat possible, de trobar-se per fi amb el seu estimat, de que acabessin els seus
bona... Has de posar-te bona... S'aturà mirant-la: —Però, ¿és possible que et tingui ací, que et vegi i parli amb tu?—. I la tornà a abraçar
et vegi i parli amb tu?—. I la tornà a abraçar, mentre repetia: —És possible, Mileta? És possible? Al matí, ja Mila més assossegada, gairebé alegre
tu?—. I la tornà a abraçar, mentre repetia: —És possible, Mileta? És possible? Al matí, ja Mila més assossegada, gairebé alegre amb la presència del
. —Ah, Mileta, com ens has fet patir! Per què ho has fet això? És possible que no pensessis en el teu pare, en la teva mare, en mi? —Havia de veure
record d'un món que no podia ressuscitar. "No, no —es deia—: no és possible; no ho vull pensar!" Darrera d'això es recordava de Sia, i de seguida
s'agità i bramulà com les ones del mar sota una sobtosa borrasca. ¿Era possible que s'hagués atrevit a tornar? A penes gosaven creure-ho: però el fet era
a titllar-lo d'inversemblant. Tanmateix, hem d'acceptar-lo no sols com a possible, sinó fins i tot com a lògic. Si no se'ls ha de gastar, els diners,
de procurar que acabés sent, ja que no innocu, tan poc tòxic com sigui possible. Potser això equivaldria a propugnar, com a regla de conducta general,
de la ciència i un afinat desplegament de la industrialització els fa possibles. Per enunciar-ho d'una manera discretament grotesca: el televisor, l'avió
a creure que la "moral" que compartien era la millor de les morals possibles. Nosaltres no en som una excepció. Però nosaltres, a diferència de la
que nosaltres veiem i qualifiquem com "injustes", no tenen reparació possible en el curs de la nostra existència temporal. El tirà, l'usurer,
la del partit revolucionari, a pesar de totes les coincidències possibles. I es preocupen, al mateix temps, de conservar els avantatges que dins el
desorientacions, suportades per una vegada amb tanta dignitat com era possible. Venia dient, però, que no tot era problema de comoditat. En
les quals la cultura, una cultura tan respectable com la nostra, ha estat possible en condicions ben distintes: en condicions exactament antípodes de les
pla de les suposicions, no sols un Bossuet sinó fins i tot un Dant hi és possible. El Dant, en efecte, seria un dels noms genials susceptibles de ser
en el qual vivim. El Codi Penal ho garanteix. L'home del carrer no creu possible que la seva societat arribés a sobreviure si li fallaven aquelles
és essencial: hem de "creure" el nostre interlocutor perquè sigui possible d'entendre'ns-hi. El mentider, el bon mentider, es fa creure: el seu
manera, no sé si, al capdavall, el nacionisme era la millor preparació possible perquè el nacionalisme hi tingués, més tard, una fluència esponerosa.
seves unes pàgines que els altres ignoraven que fossin d'altri. És ben possible que aquest factor contribuís a l'exercici del plagi: potser sí. Però

  Pàgina 1 (de 595) 50 següents »