×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb possible |
Freqüència total: 29717 |
CTILC1 |
cada savi s'esforça a inventar la seva veritat, tan diversa com li és | possible | , evitarem la llista dels noms dels fills de Gea, excepte Pontos, l'abisme | i de les no dictades sinó tàcites regles. Tanmateix, no els era lícit o | possible | d'heure el llamp i el tro i es varen sotmetre. Cap dels tres germans no | que beuen i els vessa de boques i llavis, la qual cosa augmenta, si és | possible | , l'esglai que desvetlla el seu aspecte. Però encara t'afegiré una lliçó | igual, amb una exactitud matemàtica, però antagònics sense reconciliació | possible | , s'arrengleraven a l'acte en ordre de batalla, ofesos els integrants de | el seu deure, avui i demà i en l'esdevenidor més allunyat, mentre li fos | possible | . No podia tanmateix esborrar totalment comparances, en primer terme el | nena, per por també a l'escàndol i a fi que la cosa transcendís al menys | possible | , s'avingué que les relacions amb la seva dona continuessin igual | estat mossèn Anselm, el rector de Santa Maria, que havia fet tots els | possibles | per, amb els seus consells, inclinar la voluntat de la noia envers aquell | seva camisa emmidonada; donava ordres als criats —sempre breument i, si | possible | , amb senyes—; sempre greu, sentenciós, i de tant en tant llançava una | preocupació. Amb això, Munda del Roso, de banda el seu padrí i àdhuc és | possible | que inclòs ell i tot, era la persona més interessada a veure realitzat | s'havia anat cobrint d'ombres. Si no hagués arribat el seu padrí, és | possible | que Mila, en aquell diví capvespre, hagués corregut darrera d'ell per | inquietud a què l'ancià volia al·ludir li era totalment desconeguda. Era | possible | , amb tot, que, en el fons, hi hagués una mica de tot: una mica — | i no hi havia ningú que no li pronostiqués una atziaga fi. És | possible | que Tino Costa hagués acabat per tornar a anar-se'n del poble tot sol com | de fam, de maltractaments, de tot el pitjor que puguis imaginar. —Però és | possible | ? —preguntà ella corpresa d'horror—. ¿És possible que puguin passar coses | imaginar. —Però és possible? —preguntà ella corpresa d'horror—. ¿És | possible | que puguin passar coses com aquesta? Que hi hagi persones al món capaces | sense saber on anar ni què fer, i són la gent en aparença més inútil. És | possible | que en temps antic, quan els homes vivien en tribus transhumants, el | seva idea, féu un signe afirmatiu. Tino Costa es dirigí a la finestra (és | possible | que el fet d'obrir-la fos una excusa amb l'objecte de suavitzar la | el cap, perquè ja sabia que contra aquella força no hi havia lluita | possible | . ¿És que tot el que li ve d'ell, no ho acull, per ventura, com | havia encara un altre record semblant, molt més dolorós per a ella si era | possible | , i del qual sentia que no podria ja alliberar-se. Procedia també de la | la dona del qual, originària de la ciutat, mostrava encara més orgull, si | possible | era, i més supèrbia que el seu marit. Ordinàriament residien a la | només de mirar-la es sentia ja embargat d'una dolça emoció. "Com és | possible | —es deia— que Déu hagi creat una semblant puresa, tan dolça bellesa, en | més no tornaràs a ésser la que eres! Què baix que has caigut! —repetí—. És | possible | que hagis pogut arribar on has arribat? A Mila li semblà que Tiago | de consolar-la, sense trobar paraules per dir. —Quina follia, Déu meu! És | possible | que hagi arribat a això? —Sí, sí, és cert. Quina follia, Déu! Sembla | participar-li ell la cosa, aminorant la gravetat dels fets tant com fos | possible | , però així que el veié es convencé al punt de què tot era inútil. El | la ciutat. Tino Costa, en rigor, no desitjava trobar-se amb Sia; però és | possible | que en ell alenés un desig inconfessat de saber de la noia. Tot just | de produir i que tanta tristesa sembraren en el cor de tots. També és | possible | , és gairebé segur, que Mila per ella mateixa hauria arribat per fi a | felicitat. A la meva felicitat! —es repetí amb amarguesa—. Déu meu! És | possible | que hagi pogut arribar a pensar-ho?" Però Mila, de sobte, sobre la joia | una filla amb mi, i una néta; però si pensés que demà se n'aniran i que és | possible | que no les torni a veure, què seria de la meva felicitat? No obstant | sap bé el que farà (a vegades ni tan sols sap si anirà a Santa Maria). És | possible | que un cop fora es llenci ja devers Citavella, perquè el pensament li | d'anar tota sola, i tota sola, com podràs avançar enmig de tants perills | possibles | ?" "He d'anar-hi! He d'anar-hi! —sembla cridar la seva | anar-hi!" I Mila se'n va. Ni la fosquedat de la nit, ni els | possibles | perills que poden sortir-li al pas, ni el record de la maldat del món, la | a vegades gairebé corrent, sempre amb l'afany d'arribar el més aviat | possible | , de trobar-se per fi amb el seu estimat, de que acabessin els seus | bona... Has de posar-te bona... S'aturà mirant-la: —Però, ¿és | possible | que et tingui ací, que et vegi i parli amb tu?—. I la tornà a abraçar | et vegi i parli amb tu?—. I la tornà a abraçar, mentre repetia: —És | possible | , Mileta? És possible? Al matí, ja Mila més assossegada, gairebé alegre | tu?—. I la tornà a abraçar, mentre repetia: —És possible, Mileta? És | possible | ? Al matí, ja Mila més assossegada, gairebé alegre amb la presència del | . —Ah, Mileta, com ens has fet patir! Per què ho has fet això? És | possible | que no pensessis en el teu pare, en la teva mare, en mi? —Havia de veure | record d'un món que no podia ressuscitar. "No, no —es deia—: no és | possible | ; no ho vull pensar!" Darrera d'això es recordava de Sia, i de seguida | s'agità i bramulà com les ones del mar sota una sobtosa borrasca. ¿Era | possible | que s'hagués atrevit a tornar? A penes gosaven creure-ho: però el fet era | a titllar-lo d'inversemblant. Tanmateix, hem d'acceptar-lo no sols com a | possible | , sinó fins i tot com a lògic. Si no se'ls ha de gastar, els diners, | de procurar que acabés sent, ja que no innocu, tan poc tòxic com sigui | possible | . Potser això equivaldria a propugnar, com a regla de conducta general, | de la ciència i un afinat desplegament de la industrialització els fa | possibles | . Per enunciar-ho d'una manera discretament grotesca: el televisor, l'avió | a creure que la "moral" que compartien era la millor de les morals | possibles | . Nosaltres no en som una excepció. Però nosaltres, a diferència de la | que nosaltres veiem i qualifiquem com "injustes", no tenen reparació | possible | en el curs de la nostra existència temporal. El tirà, l'usurer, | la del partit revolucionari, a pesar de totes les coincidències | possibles | . I es preocupen, al mateix temps, de conservar els avantatges que dins el | desorientacions, suportades per una vegada amb tanta dignitat com era | possible | . Venia dient, però, que no tot era problema de comoditat. En | les quals la cultura, una cultura tan respectable com la nostra, ha estat | possible | en condicions ben distintes: en condicions exactament antípodes de les | pla de les suposicions, no sols un Bossuet sinó fins i tot un Dant hi és | possible | . El Dant, en efecte, seria un dels noms genials susceptibles de ser | en el qual vivim. El Codi Penal ho garanteix. L'home del carrer no creu | possible | que la seva societat arribés a sobreviure si li fallaven aquelles | és essencial: hem de "creure" el nostre interlocutor perquè sigui | possible | d'entendre'ns-hi. El mentider, el bon mentider, es fa creure: el seu | manera, no sé si, al capdavall, el nacionisme era la millor preparació | possible | perquè el nacionalisme hi tingués, més tard, una fluència esponerosa. | seves unes pàgines que els altres ignoraven que fossin d'altri. És ben | possible | que aquest factor contribuís a l'exercici del plagi: potser sí. Però |
|