Dispersions  
  Lemes:
  reset   aplica
postís A 403 oc.
postís M 60 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2013)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb postís Freqüència total:  463 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

notabilíssim de les antologies literàries de les llengües naturals o postisses de la conca. En uns altres llocs, l'autoritarisme es recolza en d'altres
d'una—. Us heu disfressat... —i mig assenyala el bigoti llarg i caigut, postís, les celles amples i robustes, la perruca que li canvia el color dels
deia en una carta datada el setembre de 1820. Aquests dos anys postissos, vergonyosos, donen la impressió d'un epíleg afegit per un novel·lista
d'elles— esclataren com en les grans farses de sabres de fusta i bigotis postissos. Confesso que aquesta mena de saraus, en qualsevol altre lloc, m'hauria
el mateix ritme que a la resta de l'Occident europeu, i que, a més, no són postissos com en altres terres, sinó sentits dins l'ànima del país. El permanent
del nas se l'empolvorava de blanc i vermell, de manera que semblava postís. Al cap d'alguns moments de filar, mentre sonava, llunyana, una música de
veure —a força de tenyir-se els cabells, d'aigua de colònia i de dents postisses. A Dona Obdúlia, que s'acostava als setanta, li costava ja de dissimular
artistes diferents i que la reina, per sortir al carrer, es posava cara postissa. I en Quimet deia que encara no se sabia tot. En Cintet i en Mateu venien
La Ventura calla, i, tot rosegant, ensenya la blancor de les seves dents postisses; quan somriu en oferir un estre de la taula a la forastera, fa pensar en
insinuaren l'estranyesa que els feia l'aire misteriós de la mestressa "postissa", Teresa sols va murmurar, amb un sospir dolorit: —Persones de mala
grans pentinats en els quals amagaven curosament, com una vergonya, els postissos i els tenyits; tenyir-se el cabell no era, com ara, canviar-lo lliurement
veia i que tothom es creia al peu de la lletra que aquells bells colors postissos eren naturals. ¿Us adoneu, això sol, de la diferència que representa? Ara
Me convinc. Pilar. (La sisa y cambi d' un mes me costa el dichos postis.) Estará arreglat... Serap· Al pèl. Pilar. còm pèl,
ungles blavejaven. Les cotorres perdien les plomes, els queien les ales postisses —cintes, celles pintades, pigues falses, cotilles— i, en veure-les a punt
¿què vols que en faci, dels vaixells, de les màquines i dels colls postissos? Dos o tres passatgers malmesos per la mar, i que prenien cafè a la taula
Una vergonya! Amic, ¿quan l'home es farà home? Ens posem pantalons, colls postissos, barrets, i encara som mules, llops, guineus, garrins. Som, diuen, imatge
per l'herba, quina vergonya per a la societat! Traguem, doncs, els colls postissos i les corbates. No hi fa res que no tinguis cap; si tens un barret, n'hi
antics costums de la nostra gent, que de primer la barba del sant era postissa; però ja ens podem imaginar els disgustos que hi devia haver i el
de la seva serietat de sant, cada vegada que el vent se li enduia el postís o l'hi posava de gairell, ja que en aquell temps no hi havia els adhesius
femenina i quatre bancs de pedra que, tot plegat, fan l'efecte d'una cosa postissa, subsidiària d'un mal entès afany de ciutadejar. Curiosament l'església
manera natural ens n'anem a parlar del canó: —La del canó és una tradició postissa. No té res a veure ni amb la Guerra del Francès ni amb res. Fou cosa d'en
en medis de clima poc afable, les gents han hagut d'acudir a l'ús de postissos que abriguin. Al cap i a la fi, és el que encara avui fem. Com més fred
Villena i Requena venien a reforçar la "dualitat" valenciana. Són un postís impertinent en el cos regional. No cal recordar l'anècdota de la làpida
contra la "unidad nacional". Era, senzillament, que l'Estat fictici i postís feia fallida, i la societat aprofitava l'emergència per a destruir-lo:
passat de quatre assaigs que fan riure i que sempre han sigut una cosa postiça a la nostra manera d'ésser, decidida a jugar se el tot per el tot i a
a fons totes les realitats, havia d'esmicolar, naturalment, les coses postisses, i havia d'enfortir les coses substancials del nostre poble. Una
renovadora ha de trencar per força, fins a aniquilar-les, les formes postisses. La vida renaixent disloca els costums sobreposats. Sollevats per aquest
amb la realitat de Déu en la pregària desmunta tot allò que hem afegit de postís al nostre jo, i ens fa veure tal com som. És a dir, que la pregària no
al pensament, afinant-ne el contorn increat, despullant de tot balder postís la seva forma. Fins que la sentí dintre seu com una fruita que han
de tota lligadura de vanitat, de supèrbia i d'amor propi, nu el cor de postís i de disfressa, en tot veritat i humilitat, vull parlar-te, ran d'aquesta
pura, si la massa riquesa arribada amb els papes no l'hagués guarnida de postisses galeries i capelles que la seva severa austeritat no demanava? I sant
esquerda, resten inflexibles sota l'ombra del mostatxo arranat. Un coll postís, alt i llustrós, que sembla de porcellana, li sosté la testa. Sota el
nosaltres ens n'adonem de les pintures, de les perruques, de les barbes postisses... i no se'ns acut el protestar-ne; nosaltres hem vist a la Sarah
mecàniques. I si en conjunt aquestes exterioritzacions no semblen cosa postissa i artificiosa, és per l'amor que els catalans senten pel progrés
El "Llarg" s'encabí, de la manera que son enginy li aconsellà, el cap postís. La nit afavoria el projecte. No feia una alè de vent i el quart de
distingides. Van més encarquerades que un lloro dissecat, duen perruques postisses, i es creuen ser les úniques persones de Barcelona que saben donar un te.
quan aquest no el requereix i que en aquest cas és a vegades completament postís. Llavors seria possible de distingir clarament els tres tons en la
es cordava i descordava l'armilla. Defugia de les perruques i barbes postisses, i s'esforçava molt a no canviar de posat. Fou així que la seva anomenada
, el qual va fer el retrat d'un amic seu, enganxant-li un bigoti de crepé, postiç, cosint-li botons de debó a l'ermilla i posant-li una pipa de guix a la
obsta el que sigui lletja, nana o magra, o vella. Els perruquers fan postissos i tenen tintures; els perfumistes pomades esmalts i polvos per la pell;
el pot de melmelada damunt una cadira, o bé, en una altra cadira, un postís de la mamà al costat d'un tinter. Aleshores, els infants callen. Els
han romàs en la meva imaginació com a simbòlics de tots els afligiments postissos de la vida. Una vegada, als tres anys, em vaig escapar d'un lloc on una
les acompanyi, ha desaparegut el tipus vergonyós de la mare o de la tia postisses. Gairebé totes viuen soles en una dispesa, on dormen, o en un piset on no
perquè no semblava gallardet hissat en senyal de batalla, sinó ostentació postissa de sentiments que a un hom li reca de no tenir. Estava de cara a la porta
la pal·lidesa marfilada de la cara, lluentor de poma camosa, al rubor postís del carmí. Així fou com al cap de pocs dies de la seva escapada a París,
difunt fins que els en porten a elles. LVI Els que porten dents postisses s'arriben a creure que són seves. LVII Els disgustos entre
CXXXIV El dia que hi hagués la igualtat, ens posaríem geps postissos. CXXXV Posen una etiqueta al xarop i ja es pot prendre
el paral·lel—, que no necessita la cort ni ha de menester brillantor postissa, ni per ser rica i populosa necessita que hi vinguin els grans magnats.
fusta de noguera, amb un calaix per banda i amb dues posts sobreposades i postisses al damunt, que són per allargar-la. Per seients, cadires de boga amb
banc de fusta que té per respatller la taula. Una post d'aquest banc és postissa i es pot treure per si un hom vol asseure's de cara a la taula i

  Pàgina 1 (de 10) 50 següents »