Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

àdhuc atreure Mila al seu refugi. Li féu construir una habitació a	posta	a la banda més abrigada de l'edifici, dotada de comoditats que cap de les
de dissimular el goig que sentia, i totes sabíem que ho havia fet a	posta	. Donya Maria s'enfurismà i va imposar un càstig a Mila. Mila hagué
del fet. Passaren d'això alguns dies, quan una tarda, gairebé cap a la	posta	de sol, un espia es presentà a la Comandància i comunicà que una tropa
fondària; l'estendre les xarxes i tornar-les a recollir, i la tornada a	posta	de sol... Tino Costa començà a experimentar l'enuig i, amb l'enuig, a
al contrari, sortir al camp, dibuixar, córrer, cantar, contemplar la	posta	del sol, admirar els arbres, embadalir-se amb el cant dels ocells. Això,
ella. Sileta va abaixar la mirada. —Quin goig que fa mirar el camp a la	posta	de sol, ací en aquesta terra nostra! Sóc de Santa Maria, jo; veus,
més fins branquillons destacant-se sobre els núvols gris-blau o el cel de	posta	, groguenc, viola pàl·lid. Les cogullades canten entre dos foscants. Una
fondal amb un gran sac de fullaraca. Cap al tard lluen els núvols de la	posta	, d'un gris-salmó inoblidable. D'altres floten, color de lilà, darrera un
uns núvols gris fosc, davant els quals floten uns nuvolets vermells de	posta	. La neu es fon pels camins. Els camps de naps florits fan, amb la neu, una
Els faigs inviten amb llur verdor densa i fresca. Muntanyes gris-viola a	posta	de sol. Els Sis Avets es retallen contra un cel d'or i, enllà del sègol
Quan som a casa, plou fort. Després, cap al Nord, els núvols són roigs de	posta	. 29 juny. Anem a la pineda de can Vinyes per veure si hi
molt llarga. Cap al tard vaig a Premià. Mar tranquil, núvols daurats de	posta	. Cullo prunes i peres a l'hort. Dormo, sol, a casa —sol amb el record
ha segat dels marges fenàs, campànules, fins algun maduixer. Quan tornem,	posta	entre núvols, capvespre fresc i olorós. 12 juliol.
i a Vilarmau. Conversa amb el vell, que ha tornat fa poc d'una clínica.	Posta	amb núvols grisos i d'or, de contorns ardents i ombres acusades. Quin
i del Mataró, l'ermita grisa, arraulida com un ocell feréstec. En tornar,	posta	d'or darrera unes muntanyes roges com un translúcid alabastre.
però no m'escaparé pas d'anar-hi". La muller, caravermella, daurada de	posta	, tenia una noieta al braç: era com una madona barroca sota aquell sostre
Pugem en una carreta de bous, entre ginesteres; els cims eren daurats de	posta	. Després, quin cel pur! Una estrella innocent sobre el Montseny i uns
davant meu, al fil de la carena: crinera, llana assolellada, escuma. A	posta	de sol, quin núvol d'or encès, darrera mateix de Sant Segimon!. Avui
als pisos baixos era gairebé igual que el reflex ardent de la	posta	als vidres alts. He visitat un pres. Al locutori, gent d'aire honest,
a primera hora, tot era blanc de gebre). De casa estant hem admirat la	posta	vermella, les alzines retallades contra els cirrus de foc. Ens ha vingut
hem vist les Agudes clapejades de neu i il·luminades d'un pàl·lid sol de	posta	quan el massís del Matagalls ja era ple d'ombra, una enorme presència
el /London Mercury\ i un assaig de Tasis i Marca sobre Mauriac.	Posta	tranquil·la des dels Sis Avets. Però al lluny la guerra, la guerra. Quin
de veure tantes casetes als seus peus, contemplo els núvols de	posta	, d'un gris i un vermell prodigiosament harmònics. 15
cap núvol de tempesta. 19 novembre. Sol clar, dia dolç. A	posta	de sol el Pirineu és rosat, blanc i blau pàl·lid. Les tintes apagades del
noblesa i equilibri. A la tarda vaig al Pujolar. Tornant veig l'admirable	posta	de tardor: un cel glauc amb dos o tres nuvolets únics, de color d'or o de
aspra que m'espera si la guerra no s'acaba. Quins núvols vermells de	posta	, ahir! Costa d'imaginar, des d'aquest recer tranquil, l'enrenou bèl·lic
una noia primeta. —Sí. Han calgut tres cirurgians. —I ho han fet a	posta	? —Feia anys i anys que la perseguien. —Sí —explica una dona alta i
sembla? —pregunta l'individu, eufòric—. De vegades em penso que ho fan a	posta	. —Però per què? No tenen tots un habitatge assenyalat? —L'habitatge i la
i el soldat 72634 serà llicenciat immediatament, abans de la	posta	del sol. Tots tres es quadren, el caporal saluda fent petar de nou els
horts, i la fosca línia dels pins, que filtraven la llum vermella de la	posta	des de la morada carena de Sant Pere Màrtir. Ell, tan frenètic, estimava
podia enfilar-se a la torre i contemplar plàcidament els colors de la	posta	. Aprenia doctrina: "Primer, pus sies batejat\| creuràs que en la
Se l'enduia de vegades a la torre i de cara a la llum bonica de la	posta	recitava: "{Declaració} Lo relatiu /Cujas, is\, se refereix als noms
ondulat sobre els suaus turons, que amagaven i omplien d'obliqua llum de	posta	els rectangles de vinya i de blat ros, i d'altes i espigades i
, per haver un botí de tabac, de carn, d'espècies, i, en els hostals de	posta	, de plaer, un plaer no menys gris, no menys faltat d'alegria que el joc
i vençut va emprendre aquella llarga peregrinació a través de cadires de	posta	i diligències, empassant-se la pols mòlta dels camins i morint-se una
, el de disparar. Va dir que havia estat sense voler. Mentida. Va fer-ho a	posta	per lliurar-se, i el lladre es va lliurar. Va perdre un dit, però va
no obstant, aquell dia Jaume arribà més d'hora que de costum. Abans de la	posta	de sol, Marina veié aparèixer el carro allà fora a la costa, davallant
indiscretes de les fadrines que seuen als parcs o dels conductors que, a	posta	, aparcaven el cotxe vora el d'en Sergi al Dic de l'oest, aquest capvespre
i des d'aleshores l'espectacle de l'aigua i dels núvols ens ha servit una	posta	de sol bastant tendra, i en aquests moments està culminant en una
en les quals juguen tots els colors i totes les transparències. Les	postes	de sol en aquesta enorme pista d'aigua salada s'engeguen amb un luxe
i resseguir-les amb inflamades i etèries serpents. És per això que les	postes	de sol aquí són en to major i l'opulència del colorit s'allarga i
que es fan sobre la calor, la llargada del viatge o la tendresa de la	posta	de sol. Gomorra té aquí dues adeptes clares: potser en té més que saben
. Morea, estirada allà al fons, des que surt el sol fins que se'n va a la	posta	, és un seguit de reflexos i canvis de color, com els que es veuen en les
la màgia de Tahití salva aquest perill, i de la mateixa manera que les	postes	de sol en el lagon i davant la rada de Papeete cada dia són un
crestes de pedra endevineu els precipicis més demoníacs. Tot això, amb la	posta	solar, forma una massa mineral en la qual s'incrusta una gran harmonia
de les primeres tardes assolellades de l'Atlàntic. El raig verd de la	posta	del sol que observava abans d'arribar a les Tuamotu, i que jo considerava
és un colom que em té boja... bogeta... Caín. Calla! Abans de	posta	de sol tindràs el colom. Adéu! Nara. ¿On vas ara? És hora de
s'hagués esdevingut, què? Hauria hagut d'improvisar un lloc de turment a	posta	pels homes esgarriats? Quer· Ets incorregible! Com vols entendre
i en l'impuls consentit cap a l'harmonia fixada, dins la	posta	que em venç creo l'aurora brillant. Res no pot ser com abans.
serveix per res. Convenci sa tia Obdúlia i no li deixi fer desbarats: a	posta	és vostè sacerdot, per aconsellar-la i fer-li entendre es desassossec que

Pàgina 1 (de 50)

50 següents