×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb postergar |
Freqüència total: 69 |
CTILC1 |
bèl·lica, puix que hi trobaríem —com en algun opuscle, així mateix | postergat | pels anys, del nostre Vives— una lliçó venerable i ponderada. Ja no sé, | aufegar l' enveja de sos companys. Prou veyan que en aquells dominis eran | postergats | , jugant tot lo més lo paper de comparsas; mes com á la vegada se sentían | nova és entretenir-se en jocs accidentals, i potser accidentats i tot, i | postergar | les qüestions substantives. Poques vegades, com ara ací, aquesta tria, | la ciència i la cultura, són la burocràcia flamant i deambulatòria | postergant | la burocràcia efectiva de maneguins. Mentre les Acadèmies militars i els | el buidament de l'estómac; i si bé és veritat una cosa i altra, cal no | postergar | tota mena de sucs i salses en nom d'aquestes dues acusacions. Així, per | es trobaven fora del poder. Entre els que, amparats per les lleis, volien | postergar | l'esperit de la República, i els que al marge de la llei, volien fer | grup de privilegiats. Els que som cristians no podem permetre que sigui | postergat | el poble. Els que menyspreuen l'home humil són els que tenen un concepte | pot ésser interès comú. La utilitat objectiva i social queda completament | postergada | per l'utilitat subjectiva i domèstica. Per això, homes d'una vida privada | res d'estridències ni de contrassentits que podrien negar-li l'entrada, | postergant | -lo en l'oblit de l'afrosa panera dels papers. El seu text, la literatura, | lògic de l'aplicació racional del material. Quan la qualitat va ésser | postergada | a la quantitat i a la utilitat Les conseqüències socials de la revolució | molts negocis. Els perjudicis que ocasionen són quantiosos. Mai no ha de | postergar | -se cap d'aquests tres motors de l'empresa: | i la cordialitat de la festa. Enutjada d'haver estat voluntàriament | postergada | , la Discòrdia es va voler venjar, duent, absent i tot, a l'assemblea, un | literària, l'abandonament del català per part de la burgesia que el | postergava | a l'àmbit familiar, etc.), mentre que en l'actualitat, com veurem, són | sentint-se desvinculats de l'idioma autòcton. En el millor dels casos, el | posterguen | a l'hora de redactar els seus llibres, fins i tot quan eren obres de | acostuma a dedicar —cinema, ball, cafè, espectacle esportiu— ha de ser | postergat | . Per als joves, el cas té la seva importància. Aquests esbargiments | tasca que Miquel Querol porta a terme en el camp de la musicologia ha | postergat | en certa manera la seva labor com a compositor, concretada en una obra | el contacte d'Europa amb les diferents cultures que la majoria de vegades | posterga | és mínimament enriquidor. Paral·lelament a la revolució industrial i a | el nom de Mallorca i de sa llengua, per sempre més gloriosa, jamai | postergada | ni superada per cap altra (estranya) en nosaltres qui la sentím immortal | i a la defensa dels interessos de l'emigració, per tal que no fos | postergada | pels organismes d'ajut que disposen de mitjans econòmics destinats als | a cops de palmada. Podríem citar un per un els personatges però sens | postergar | -ne cap citarem N'Andreu Suriol que encarnà admirablement el paper de | Demés hi ha l'actitud familiar. El seu pare, vell i decrèpit es veu | postergat | per enveges professionals i acusat d'afrancesat. Part dels seus familiars | i encongida per haver atribuit excessiu valor a les fonts oficials i | postergat | altres fonts que són expressió del comú sentir de les èpoques." Quant a | del Art de una reputació sólidament conquistada y no podem consentir se | postergue | lo nom de alcoya tan ilustre. Perque Emili Sala es alcoyá y no se 'n | les chustes s' ha posat dabant á qui no tenía els machors mérits y s' ha | postergat | al que en millors condisións s' encontraba. Diuen si mestres privats | que volen viure en amplíssima germandat humana, sinó que inconscientment | posterguem | allò que ens és propi, per adoptar, com a nostres, una altra nació, una | fet a Espanya que ens ha plagut i hi hem abocat el nostre entusiasme, tot | postergant | la fe catalana. No hem fet massa cabal si això podia perjudicar-nos ni si | domini. Som catalans i no ho podem mostrar; tenim una llengua i ens la | posterguen | ; posseïm un ideal i no veiem la manera de fer-lo triomfar. Notem el | religió hagi estat ofesa per òrgans directors, baldament algú hagi estat | postergat | o preterit personalment en un afer. Aquell que s'alça contra els que | La llibertat vol cortesia. Ni Déu omnipotent la deixa | postergar | . Sàtira LXXVI De la meva planeta Sovint, | que pas, no vos perdonará jamay s' humillació que li fereu sofrí després, | postergant | la à una dòna qualsevòl que enamorada de sa vostra bossa y amb fingits | d'ella, ningú com ell li faría denteta quan ella vegés que la | postergava | á la seva acompanyanta. No era donchs cas de perdre aquella conquista de | vostè, vostè es la triada. Una, no obstant, s'hi ajup, y que després la | posterguin | ... Ah, nó, jo no'ls suporto aquests dispotismes. Si jo sabés que | dintre de la realitat jo no'm dech deixar dominar per mas ideas, dech | postergar | el pensament... [(sacsejantla)] y dech estrenyert fort... ben fort!... | a punt de sucre, cerveses escumejants, un aperitiu diligent a l'hora de | postergar | les circumstàncies ombrívoles de la vida. Quan el cambrer l'hi deixava | vista si la veïna dormia acompanyada o no. Una nit que el Morell havia | postergat | una trobada amb la Babà sota una excusa fútil, la veïna era a la barana | però que, en el fons, no era més que una covardia i una forma de | postergar | una antiga amistat omplint-la, per part d'ella, de cruis. El poble, | mort els cansaven i esgarrifaven. No tant, però, com a les seves dones, | postergades | per la presència anorreadora de la cunyada de qui sentien sempre la | l'obligaven a diferir per unes hores aquell assalt amorós, acceptava | postergar | la partida fins que, havent ja enfosquit, raons que deixaven estàlvia la | dimensions de totes les coses. Els col·legues de Xerec se sentien | postergats | per ell: era lògic, el públic escollia. I com que no veien mai Xerec, que | líders dels Dotze després aprofitaren el Consell Europeu de Lisboa per | postergar | la majoria de decisions significatives. Dóna la mida de les | privada que ja funciona a una gran part del territori estatal, es pugui | postergar | el desplegament de la comunicació local en tots els seus vessants. En | oficial dels països de llengua catalana, contemplava, desencisat, com era | postergat | en les relacions oficials de Catalunya amb el País Valencià i les Illes | Senyor i fer-ne la vigilància. I massa sovint aquest «deure sagrat» era | postergat | i contestat pels monarques, i no sols d'Orient, quan no serví com un | a conveniència, es troben probablement a l'origen d'una situació que ha | postergat | l'Àfrica subsahariana al darrer graó del desenvolupament mundial. Amb una | —Sé que tenia un especial interés a veure'm —vaig afegir—, i no voldria | postergar | el compliment del seu desig més del temps imprescindible. —A la mamà no | és a causa de l'ànsia amb què espero el moment de partir, que sempre es | posterga | per una cosa o altra. Aquest matí mateix, m'han notificat que el rector | guanyava ardits —a la vegada que aquella allau d'episodis semblava que | postergava | les possibilitats d'art. Tant l'arribada del paper com l'auge del | de la literatura donen avantatge a l'angoixa i al no-res i | posterguen | el goig de l'existència. Alexandre Dumas —exemple químicament pur del | i com la societat, recolzada per unes lleis d'ideologia masclista, | postergava | el paper de la dona exclusivament a l'àmbit domèstic. La dècada dels | mateix, es vol dir— la ciència o el que sigui trobarà una fórmula per | postergar | -la definitivament. A la vista de tanta Covardia, aconsellaríem a les |
|