Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

el llibre. I he copiat el passatge de Réclus, amb els subratllats i	postil·les	de l'anònim lector. Ambdues coses són prou interessants. Diuen així:
al final del capítol o del llibre, compostes amb lletra més petita.	Postil·les	. Notes que es posen al marge de les pàgines de text, compostes també amb
410). Considero molt assenyada, com a conducta metodològica, la	postil·la	final de l'autor: "Creem que és amb una diversitat de mètodes que
un nou capítol, no sense abans escriure encara unes paraules de	postil·la	. El comte Oliba Cabreta morí a Itàlia al cap de dos anys escassos d'ésser
de redacció, com ha fet fins ara, incorporarà les addendes, comentaris i	postil·les	que arribin. És així que hem aconseguit fer créixer un text consensuat i
d'una màquina que fa metre noranta-cinc i pesa set-cents quilos. Una	postil·la	final potser hauria repuntat la fredor de sentiments de Deep Blue,
tants d'afanys. ¿Poden cabre al cor celeste tantes ires? Ha estat la	postil·la	més paradoxal de Gustavo Rojas, aquest vespre, a l'Ateneu Barcelonès. El
Prop seu, Josep Vallverdú, degà de la tribu, acompanyava amb	postil·les	de fiscorn el relat del noi de Pessonada i la cobla, ara i adés,
que s'esdevé...? Em refuso a comentar-ho. 98 Prescindeix de les	postil·les	i es proclama de l'avern, i trepitja la vorera.
Seruda M'han tornat de Correus el sobre amb una fatal	postil·la	: Falleció, del vell carter rural. Ell no
lectura de Baudrillard, Severino i Morin mereix una valoració, mereix una	postil·la	crítica. El món, la civilització i la cultura, sense Déu no poden
redactors del text estatutari», i encara trobe força pertinent una altra	postil·la	que la Filològica fa a la sentència en posar en relleu el «criteri no
tan lluny, recordi aquella minúscula, categòrica, brutalitat. Ni que, per	postil·la	punyent, recorri a la presència, segurament imaginada, entre l'escena de
com a conseqüència immediata, la desmitificació de l'home. Una	postil·la	Arribats en aquest punt, i en consonància amb els nostres plantejaments,
punt, i en consonància amb els nostres plantejaments, voldríem fer una	postil·la	. El llibre que el lector té a mans està especialment dedicat a les
una pastorel·la amb veu excel·lent. I ell, com a	postil·la	, fa: —Tal·là-tal·lera..., i se'n refocil·la,
l'Institut Francés i defensant la France immortelle». Com a	postil·la	al cas Jules Romains de la France immortelle, cal dir que
la qual, tot i així, germina en un bon nombre de comentaris i	postil·les	que li donen més relleu i gruixària en tant que text assagístic... i que
dedicat a l'ull fou tan sols tres paraules més llarg i hi va introduir la	postil·la	«una mica exagerat» abans de «cànon de la història natural: Natura
• Citació hebraica: «Déu va inventar l'home per sentir-lo contar contes».	Postil·la	: i poder llegir els seus versos. • És tan humà que les desgràcies dels
victòria del no-res no és segura, no forma part de la fatalitat. Aquesta	postil·la	és molt important i ens remet de nou a un altre referent on la música, el
A Jesucrist 2.0, Torralba afegeix altres	postil·les	importants: ser cristià és viure a contracorrent. Això és fatigant i,
i sempre (una crònica) (1982) que es reeditaria el 2008 amb una	postil·la	meva que tractava d'incorporar el bagatge polític i municipal del temps
l'agredit, en general imaginari. Qualsevol resposta, impugnació, matís o	postil·la	reforça aquesta superioritat, especialment davant d'un públic incaut. És
perquè el seu nivell de dispersió és alarmant. Val a dir —i això és una	postil·la	a l'expressió que he emprat abans— que un ortodox heterodox no és de cap
discretíssim, però m'ha fet saber que m'ha identificat... El comandant la	postil·la	. —Entrava dins del possible. És un gran professional, la cobertura no
ni idea; o només tenia clara una idea: un consell que havia llegit en una	postil·la	a la darrera lliçó d'un dels llibres de text de la Normal, que venia a
les pregàries rutinàries, sols de nit a casa, l'avi savi hi va posar la	postil·la	: —Ha de ser obra de l'atzar per força, estimats. Cap déu no seria tan
el millor dels casos, resulten banals en el context ponentí. Amb alguna	postil·la	addicional com a mínim curiosa que fa de nota decorativa: «El mètode
amb una lluerna, devora les restes d'un cos (fig. 22), i rematada per una	postil·la	lozaniana: «prengueren els terrats veïns i assetjaren Vicent Peris,