×
 Filtres |
|
|
|
| |
|
|
| Lema: Coincident amb postil·lar |
Freqüència total: 15 |
CTILC1 |
| rèptil en el "Carrincló", que és un ós que "s'assembla a una cigonya", | postil·lant | que "és cosa difícil d'imaginar d'acord amb els principis més elementals | | guanyat les últimes eleccions deixin de guanyar-les". "Naturalment", | postil·la | el diari lleidata, "Ferrer Salat parlava dels socialistes". Maui Lleal | | i després l'evaquaren, per por que no caigués presoner. I el periodista | postil·lava | : "Aunque la herida no es mortal de necesidad, es muy difícil que se | | no perillava... «Fer una mica més d'esment a les pestanyes...» —es | postil·lava | ... La continuïtat era assegurada... No freturava ni dels abissos i menys | | el canonge manifestava la seva aversió... Sense cap referència ni | postil·la | , espontani, amb justesa, es dirigia a les ànimes senzilles, capaces | | europea", va afegir el productor. El màxim responsable de Lauren va | postil·lar | crípticament aquestes paraules dient que "hi ha qui afirma que si el | | succeí que un jove novici va furtar al sant el comentari dels salms, | postil·lat | per ell mateix, del qual se servia en les seves lliçons. El jove va fugir | | temps vola, com els núvols, les naus, les ombres). En conseqüència, van | postil·lar | : Carpe diem, quam minimum crédula póstero (aprofita el | | el seu significat. Les inscripcions del mateix Goya que sovint titulen o | postil·len | aquestes obres són reveladores, ja que el doble sentit de les frases amb | | pogut tenir. I quan el dringueig dels teus mots s'havia esfumat, ella | postil·lava | una darrera rèplica: l'obra realista de Capdrera obté un valor d'afegida | | tanto como conviene al servigio de vuestra Magestad. A més | postil·laven | que: con los deste Reyno no se ha acostumbrado blandura semejante, | | . —I, etzibant un cop de puny tan fort a una branca que la va trencar, va | postil·lar | :— Però cadascú es penja de l'arbre que li agrada més. 5: Fugir o | | pura humanitat, acaba explicant la veritat. —Per lúgubre que sigui —va | postil·lar | Lin, el germà gran. Com s'ha comentat repetidament, per poder fugir en | | les lletres i la plàstica es funden en innombrables ocasions i | postil·len | el llenguatge propi d'Antoni Miró. La relació entre l'artista i els seus | | de divulgació i defensa de l'art i de la cultura. És per això necessari | postil·lar | que Alcoiarts, i tot allò vinculat amb la galeria, genera un gran nombre |
|
