Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

Quan els camins de ferro feren desaparéixer les diligències, els	postillons	posaven el crit en el cel perquè eren condemnats a la fam, i el mateix
debò. Era aquella diligència tirada per sis cavalls, amb el cotxer i el	postilló	, tan atapeïda de viatgers que el senyor Gaietà i les mossetes hagueren
una gran novetat per als seus ulls innocents. La diligència s'atura i el	postilló	baixa del cavall que muntava. A dintre, algú protestava en veure aquell
en veure aquell home amb la mosseta perquè el carruatge anava atapeït. El	postilló	, però, sense fer-ne cas, encabeix el pare al davant, pren la nena com un
davant, pren la nena com un farcell i la dóna als qui anaven al cupè. El	postilló	torna a muntar el cavall davanter, fa un xiulet, el cotxer fa petar la
gent que baixava de la diligència i d'altres que hi acudien; cotxers i	postillons	, homes i dones amb fardells; a la Rambla, carros i encara més tragí, però
s'encenen, on ens bevem un got de llet, i fueteja,	postilló	, per entre el cant dels grills, sota els estels de
damisel·la, amb vuit cavalls. Girassol. I amb quatre lacais i	postilló	? Badinet. Sí, damisel·la: quatre lacais i postilló, i jo a la
lacais i postilló? Badinet. Sí, damisel·la: quatre lacais i	postilló	, i jo a la portella, perquè no us enyoreu. Girassol. Mai havia
no fos que, per desgràcia, no tenim carrossa, ni cavalls, ni lacais ni	postillons	. Girassol. Així et fonguessis! Badinet. Papallona
hagués estat per aquell parell de fogosos tatanets i per l'eixelebrat de	postilló	que els va menar de Stilton a Stamford, ni me n'hauria vingut el
adéu. Em va acompanyar al cotxe de posta i jo vaig dir Allons! El	postilló	va fer petar les xurriaques i, avant com una bala de canó, en mitja
només en vaig donar la culpa al segon, al tercer, al quart i al cinquè	postilló	, sense portar les meves reflexions més enllà. Però quan vaig haver
una etapa. O la proposició es pot expressar en aquests termes: Un	postilló	francès sempre ha de baixar del cotxe abans de fer tres-centes iardes
no crec mai que això em doni dret a excomunicar ni la posta ni el	postilló	, ni em passa pel cap de jurar pel D— vivent que més m'estimaria anar a
No agradant-me, com dic, fer misteris de res, el vaig confiar al	postilló	així que vam sortir de l'empedrat. Ell va fer petar les xurriaques per
còmode per descansar)— que tirar-ho tranquil·lament al barret del	postilló	i no dir res.» Però llavors resulta que vol dos sous més per a fer una
si no, hauria passat de llarg pels estables de Chantilly. Però el	postilló	de primer va afirmar i després va insistir que a la peça de dos sous no
va tenir l'honor d'entrar a París a les nou del vespre, portat per un	postilló	amb una jupa falba i les gires de calamac. Tris-tras, tris-tras,
que com que és una posta reial, heu de pagar el doble pels cavalls i el	postilló	, si no només us hauria costat tres lliures i dos sous. —Però si no hi
la finestreta de davant per sentir-les més bé. —És la Maria —va dir el	postilló	, en veure que jo escoltava—. La pobra Maria —va afegir (mentre es feia a
dir. —L'amor i la compassió de tots els pobles dels voltants —va dir el	postilló	—. Només tres anys enrere no hi havia poncella tan bonica, amable i
la flauta dels dits i no deixa aquesta funció ni de nit ni de dia. El	postilló	s'expressava amb tanta discreció i eloqüència natural que no em podia
moment de veure-la. —Que Déu la protegeixi! Pobra damisel·la! —va dir el	postilló	—. Han dit més de cent misses per ella a les parròquies i als convents de
bé, no hi confien i creuen que ha perdut el seny per sempre. Mentre el	postilló	parlava així, la veu de Maria tenia una cadència tan melangiosa, tan
la cuinera ho va amanir amb una mica de sagí i ho va vendre per un ral al	postilló	, que ho va baratar amb la noia de la llet per una cosa del mateix valor,
acotxa els carros, criden dones i cotxers. S'asseu un	postilló	barbut en un rossí flac i grenyut. Corren criats i