×
Filtres |
|
|
|
| |
|
|
| Lema: Coincident amb postrar |
Freqüència total: 179 |
CTILC1 |
| com un ressò, —M'ha dit açò i açò,— Eliezer se | postra | i humilia: —Beneït el teu nom, o Jehovà! tu has | | una imatge divina, prometedora de les més excelses benaurances, i jo em | postrava | als seus peus en èxtasi. Les meves cartes i els meus versos, que jo | | Deu la dona s' agenolla, y á ningú més, si vol neta sa honra: que al | postrar | se á un igual, se fá l' argolla ab que prepara sa fatal deshonra. | | se fá l' argolla ab que prepara sa fatal deshonra. Julia. M' he | postrat | á sos peus, com ho faría fins al mateix Satán, si aquí baixaba y traidor, | | que tornar al lloc on ens jutjava, i, reverents, al seu davant | postrar | -nos i confessar-li, humils, les nostres culpes, | | cap al lloc on va jutjar-los, i, reverents, al seu davant | postrant | -se, confessaren, humils, les seves culpes, | | equilibri de la salut, determinà en María Gloria una alta febre, que la | postrà | al llit, amb símtomes de congestió cerebral, que acabaren amb la | | esperança que portaven, sortí de la glorieta, i, pujant al séu quarto, es | postrà | de genolls i d'esperit enfront d'una imatge de la Verge, que, voltada | | absurdes. La seva muller, una cubana, era una bona senyora fredolica, | postrada | per contínues migranyes: em sembla encara de veure el seu blanc mocador | | de sis. Quan el poble veu aquell acte d'abnegació sublim, tothom se | postra | plorant als peus dels hèroes, i "homes i dònes —diu el cronista— van a | | esgrogueït, d'un crepuscle de tempesta. Una familia de desheretats ve a | postrar | -se de genolls davant la creu. El pare, espellifat, aflaquit, cadavèric, | | sol fet que era ric i poderós i davant d'ell, morta la consciència, es | postrava | en adoració com als peus d'una imatge fulgurant. Sovint, aquests | | cerca el que li manca... Llavors Saumell tingué l'atac fort que l'havia | postrat | com si no hagués pogut resistir les paraules del company. Tot això | | aquell que no hi era, apreto el pas escales amunt, empès per l'ànsia de | postrar | -me com més aviat millor a les plantes del Sant Pare. Quan heus-aquí que | | Vet ací que En Peret i En Tinet entren. Quan els Estels els veuen, es | postren | de genolls en terra. Menys l'Estel matiner, que resta dret, i els parla. | | en despoblat. I així que foren entrats a la casa, adoraren l'Infant, | postrant | -se-li amb exímia reverència i reconeixent-lo, ensems, com a Déu i Senyor. | | els reis i els bisbes, fou posada damunt del nou altar de la cripta. | Postrat | humilment tot el poble, l'Arquebisbe de Tarragona mostrà les virginals | | de crear sindicats purs, digué als peregrins francesos que acabaven de | postrar | -se als peus de Lleó XIII: "Féu que la vostra democràcia sigui tan | | Després de mostrar-se irreductible en el curs del plet, una pulmonia la | postrà | al llit i en veure's en perill de mort (cal tenir en compte que fa | | ho fassi quedant molt ensopit, o de que al cap de sis o més hores torni a | postrar | se, cal posarhi més i més baïetes calentes i calorífers al cap i pit, | | moment que es veié guarit tornà enrera glorificant Déu en alta veu. I es | postrà | de cara a terra als peus de Jesús donant-li gràcies. Els altres nou no hi | | i venim a adorar-lo). 2n· Segon: l'adoraren i li oferiren dons: ( | Postrant | -se per terra l'adoraren, i li presentaren dons: or, encens i mirra). | | està real i substancialment en la Hostia consagrada, davant la qual vos | postreu | amb reverencia i a la qual rebeu en els vostres cors tots els dies. No | | cosa no acostumada, havent quedat meravellades quantes persones s'han | postrat | davant de la realitat incomprensible. Apart de lo que'ns diuen els | | fora mida, entrà en una església dedicada a Maria Santíssima, i es | postrà | al peu del seu altar. Allà, penetrat d'una commoció profunda, féu a Déu | | fins l'honor dels seus pontífexs. A la nit, entrat a la seva cambra, es | postrà | de genolls davant son crucifix, i després, animat amb l'oració, | | nínxol mostrant la Kiblah, és a dir, la direcció de la Meca, perquè cal | postrar | -se en direcció d'aquell sant lloc. A la dreta del Mihrab hi ha el Minbar, | | propi i el segon com a nom comú. Iblis fou creat del foc, i refusant de | postrar | -se davant Adam, que havia estat fet d'argila, caigué de la seva alta | | Jesucrist amb tot el mirament i perfecció possible, vetllant continuament | postrades | devant del Santíssim Sagrament, pregant en fi sempre i en tots temps pel | | venerable imatge de la Divina Pastora al altar amb dos ciris encesos, es | postraren | totes al seu devant amb els braços en creu, el sant Crist a la ma i el | | el contra? no quedaba a les monges més remei ni recurs que'l d'anar a | postrar | -se als peus de Jesús i Maria per a suplicar-los-hi en tan apurada | | després Esaú vingué a l'encontre de son germà Jacob, i Raquel i Josep es | postraren | acatant a Esaú qui, després de reconciliar-se amb son germà, va | | has tingut? ¿Per ventura arribarem jo i la teva mare i els teus germans a | postrar | -nos en terra davant teu?" No era pas que Jacob no reconegués la | | seus germans l'adorarien, que els seus pares i els seus germans, se li | postrarien | respectuosos, ara veurà com els seus germans el maten pera tirar-lo en | | públiques, mentres que els heralds anaven al davant cridant a tots: " | Postreu | -vos". I obligaven a postrar-se a tots els grupus de gent que trobaven, | | heralds anaven al davant cridant a tots: "Postreu-vos". I obligaven a | postrar | -se a tots els grupus de gent que trobaven, manant que fessen acatament al | | Quan aquests arribaren a Egipte i es presentaren davant el Virrei es | postraren | fins a terra. Era costum d'aquell país, al presentar-se davant el Sobirà, | | davant el Sobirà, i segurament també davant el seu més alt dignatari, el | postrar | -se tan profundament que amb el cap es toqués gairebé a terra. Com la | | l'idol de la astucia política; tots aquests idols devant dels quals se | postrava | lo món modern queden esmicolats, i desacreditats, complis de destrucció | | com tot això esdevé complidament en el Jardí de les Olives. Aquí és | postrat | en terra solitari, la multitut allunyada d'Ell, sos tres escollits | | de vosaltres? ¡Avall, gents d'infamia, de vostres cadires criminals, i | postreu | -vos a ses plantes i clameu perdó, si Ell, per ventura, vol oïr-vos, | | que el maltractessin sos enemics, sinó que, així com els havía | postrats | en terra en el Jardí, així els afollaría i vencería del tot en la llur | | jueus". Abans de passar endavant en la meditació d'aquests ultratges, | postrem | -nos en esperit davant nostre benamat Salvador, qui seu en aquest seient | | vehement contrició de sos pecats, que eixint-se del lloc infamant, es | postrà | als peus d'un zelós confessor, feu confessió general i poc després es | | espereu-vos aquí i vetlleu en ma companyía." I avançant un xic més, es | postrà | amb la cara a terra, orant i dient: "Pare meu, si és possible, passi de | | mes, quan ells atinen que són al portal, es | postren | , es postren al Déu immortal. Aquesta altra cançó recull els | | quan ells atinen que són al portal, es postren, es | postren | al Déu immortal. Aquesta altra cançó recull els instruments que | | Heus ací la raó d'hores de caminar, d'aplecs i de romiatges, per tal de " | postrar | -se als peus" de tal i tal icona. L'expressió "postrar-se als peus" | | , per tal de "postrar-se als peus" de tal i tal icona. L'expressió " | postrar | -se als peus", tan usual, resulta prou gràfica. La icona està per damunt | | goigs: la funció màgica Si hom acut a les icones, si fa hores de camí per | postrar | -s'hi als peus i dur-los una ofrena, és per obtenir-ne a canvi alguna |
|