DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
pou M 2729 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb pou Freqüència total:  2729 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

permet de davallar un a un, sense rebel·lia i sense por, els esglaons del pou del silenci. Les tres Gràcies "Són amables, benèvoles, brillants. Es diu
que prova de navegar, amb la proa per complet esquerdada, pel llot del pou de la intimitat. Enone "He passat tota la meva llarga existència al
tal com estava en els dies en què ella hi habità: amb l'ample portal i el pou a la vora, i l'entrada espaiosa, aplanada amb l'argila vermella que el
per la seva camisa encara xopa, pels pantalons—. Has caigut en un pou mort? —pregunta. —M'he de canviar —diu ell. Allarga l'esguard cap a
de mandíbules i falanges, falangines i falangetes s'alcen sobre tres pous immensos on es poden veure dos individus encaputxats i proveïts de llargs
ho suposava. Mig clou els ulls, ferits per la resplendor que s'alça dels pous, atent però a l'espai per on avancen els seus peus, humit i relliscós.
en la penombra de l'habitació, sembla no tenir fons. —Devia haver-hi un pou i han construït al damunt —comenta el vell—. Potser un pou mort —afegeix,
haver-hi un pou i han construït al damunt —comenta el vell—. Potser un pou mort —afegeix, optimista. Tots oloren sorollosament, més inclinats cap al
que els empeny tots endavant. Però només poden veure les parets del pou i la corda que oscil·la d'una banda a l'altra. Seguidament es destaquen
les cames. —Serps! El xicot es desplaça de costat cap a la vora del pou, s'arrossega de colzes i braços sobre els rajols i a la fi es queda a
barri nou. —Què els passa? —es pregunta el xicot. —Potser també tenen un pou a casa seva —bromeja la noia, que sembla recobrada de tantes sorpreses.
més de pressa, però ens en caldrà moltes carretades, per a omplir el pou. —Vols que palegi una mica jo? —li proposa la noia. —No, no estic
, s'interposa entre ell i l'oficial. —Té feina —diu—. Hem d'omplir un pou. —Sense papers no ho pot fer —replica el cap amb la seva veu igual,
fer —replica el cap amb la seva veu igual, uniforme i monòtona. —És un pou de casa. —Ni de casa. Ens l'hem d'endur. S'ha fet una crida per
pel riu camí d'Amposta, i ella se sentia com a ressuscitada, treta d'un pou negre. Aquell dia, al costat d'ell, se sentí feliç; se sentí feliç potser
—Ha entrat pel carrer de Sant Roc, i per la vora del mar! —Ha pujat pel pou de les figueretes! —A la vora del pou ha mossegat un noi! —No se sap qui
per la vora del mar! —Ha pujat pel pou de les figueretes! —A la vora del pou ha mossegat un noi! —No se sap qui era? —Han dit que era el del Pintat
cap al fons, sota els llums febles dels cantons. Una dona que venia del pou amb el càntir al costat li preguntà on anava. La vella trigà una mica a
fins a prop de casa. L'endemà cap al capvespre, quan ella hagué anat al pou a buscar aigua, Miquel de la Rutlla l'esperà que tornés, dissimulant
pel mig del carrer. L'endemà cap al tard, la Pigadeta tornà a anar al pou. Ell era al mateix lloc, esperant-la, i aquesta vegada la Pigadeta ni
repetí i arribà a orelles de la mare. La Pigadeta era en aquell moment al pou; de dia en dia aquell camí s'havia fet més llarg, les absències més
buit on jo, sense remei, havia caigut, un forat negre d'immens fondal, un pou enllotat. La pena em consumia. Vaig estar a punt de tornar-me boig.
Passaren potser set o vuit minuts, i res; i, de sobte, com si sortís d'un pou, es va sentir un mugit llarg i patètic, i després un altre i un altre. I
Tot emblemàtic, immemorial. La mala missió Hi ha un pou pavonat blau com el canó del revòlver que vas mirar de nen.
i no tens esma. T'asseus, i recordes que et van parlar d'un pou, no de camins. Un pas insegur Quan baixo de l'acera, un
Això de beure a peu dret, us seré franc, em fa l'efecte que tiro aigua al pou. /Gravat\ Tinguessis la gana que jo tinc, no et vagaria gaire de
d'aquest desert, des de l'amarga profunditat del pou, et clamo contra l'olor, contra el color, contra el voltor.
records de les dones dins la casa densa, i que va buidat: un pou de por. S-Bahn /Nox longa quibus mentitur amica, diesque
i anar blanca sols per Jesús; tenî un llitet petit; treure l'aigua del pou vora una branca de llimoner florit; amenaçà el dimoni, si us arriba tal
de dona, i tota l'herba al voltant de les llagostes, que sortien d'un pou, era cremada, i el mar al fons, i el cel per sobre, eren de color de
una escala per pujar al pis. Sota d'aquesta escala un safareig i un pou amb corriola. Travessat el pati es passava a una galeria amb sostre i el
dels baixos que eren pis i, per l'escala que hi havia damunt del pou i del safareig, vam baixar al pati de portland, sempre ple de bitlles
de molta salut. La senyora em va dir que pugés una galleda d'aigua del pou per netejar la finestra que tocava al sostre; com que era ran de carrer i
em va dir que hauria de pujar unes quantes galledes més d'aigua de pou, per acabar de rentar els plats, tot i que, a ella, li feia molta por l'
de rentar els plats, tot i que, a ella, li feia molta por l'aigua de pou, perquè sempre pensava que, una temporada o altra, hi havien tirat una
jo vaig anar fent com sempre. Si em posava a pensar em trobava voltada de pous i a punt de caure a qualsevol. Fins que va venir el discurs del senyor
del quadre de les llagostes amb cap de persona, que sortien d'aquell pou tan ple de fum. Els treballs que vaig tenir per treure'ls d'allà, van ser
rica. Tenia els ullets de color de taronja i el mig lluent fosc com un pou; i amb els braços oberts, i les plantes dels peus blanques, semblava un
I es van començar a sentir unes veus de lluny, com si vinguessin del gran pou de la pena, com si sortissin mig apagades de colls tallats, de llavis que
Font de les Maries, dessota el camí s'obre el seu pou d'ombra. La remor d'una aigua que no es veu on cap;
en el qual estiraven el coll dues palmeres com dos condemnats a dins d'un pou. El senyor de Llinàs jugava totes les tardes amb don Josep Rocafiquera,
les polaines, engegava els seus ulls, com dos perdiguers medievals, en el pou de l'escot de la noia, dintre del qual sospiraven amb una certa
ell amb les ungles clavades a la carn d'Helena i amb els ulls abocats al pou de la seva mirada, en aquell crescendo que per primer cop a la
humanes, aidaven les jovençanes a treure l'aigua del pou, i segâ l'ordi madû, i abeurâ els camells, i dû
van totes, amb càntirs argilencs, a dur aigua del pou que es bada prop del mur de la ciutat d'Haran. No gaire lluny
es bada prop del mur de la ciutat d'Haran. No gaire lluny del pou, la colla obscura que ve de Canaan, mentre reposen
aboqui l'aigua dins l'abeurador, i, les piques omplint al pou veïnes, hi meni el bestiar... eixa, Senyor, serà la
mite, si les germanes Wawilak no haguessin comès l'incest i pol·luït el pou de Yurlunggur, damunt la terra no hi hauria hagut ni vida ni mort, ni
o cinc nois ens n'enduguérem un tros cadascun. L'altre fou llançat a un pou del pati. El tercer que el mestre comprà era tot negrós i tenia una ànima
masegat; la terra, trepitjada i endurida com una pedra. Havíem colgat un pou, desfet escales, enderrocat embans. Finalment insultàvem i atropellàvem

  Pàgina 1 (de 55) 50 següents »