×
Filtres |
|
|
|
| |
|
|
| Lema: Coincident amb prec |
Freqüència total: 1325 |
CTILC1 |
| en una arrelada, oculta, estranya, inquietadora bellesa d'arbre. El | prec | és escoltar. La fugitiva és ja llorer. Uns braços decebuts, en cenyir-lo, | | vivint amb ella com fins llavors. Únicament, després de molts de | precs | , per atenció a la nena, per por també a l'escàndol i a fi que la cosa | | no comprenia encara per què s'apartaven—, i mare i fill elevaven llurs | precs | a Déu. Tal vegada des del fons del seu cor innocent l'infant li demanava | | a veure'l sa mare. El minyó, ja delicat, emmalaltí. Son pare, vençut pels | precs | de la mare i per por de les murmuracions, accedí que tornés a casa: així | | de tota murmuració. La insistència amb què aquell matí recolzà el seu | prec | , la lluïssor singular dels seus ulls, sembraren l'esverament fins en | | les veus, en l'atmosfera encesa d'odis, ningú no hauria fet cas dels seus | precs | ; no l'haurien escoltada. Ella, si més no, s'hauria abraçat al seu fill, i | | de Carolina i Jeroni. Defraudant les esperances del pare, desafiant els | precs | i les ordres del vell Campdepadrós, Jeroni es negà a viure al costat dels | | no tinguérem, es negà rodonament a prendre part a la cursa. Contra els | precs | dels seus pares, contra els insults dels seus germans i les amenaces de | | record d'infant, les ales passen sense tocar-me. | Prec | de Nadal Mira com vinc per la nit del meu poble, del | | mon goig! Rosaura Quina música sones oh dimoni, que vols a mon | prec | un embús? No sé on era. Si estic trastocada. /I beneit és el | | l'atzagaiada d'ésser una mica més pròdig que de costum, Rosa va cedir als | precs | de Frederic, i l'endemà el drapaire se'n va endur el gos. Amb aquestes | | anys semblava que s'havien refredat les relacions. De vegades, cedint a | precs | d'algunes dames, organitzava una festa flamenca, amb bunyols i | | m'hi portis, no necessitaré la companyia de ningú. Encara t'he de fer un | prec | ; no vull sentir dir cap més mala cosa dels altres. Ja prou que tots | | braços enllaçats, el de Beatriu s'enretira. Després del xiuxiueig d'un | prec | inicial, comença el dinar, d'una abundor inútil. Laura encara no sap que | | Teresa, impotent per a deseixir-se de frisances i escrúpols a còpia de | precs | a les ànimes del purgatori perquè li concedissin un bon son, es llevava | | tarda; escenes retocades, embellides a to de la fantasia de Teresa, amb | precs | marginals per demanar un son tranquil; per alliberar-se d'aquella imatge, | | barreja amb la sang i que s'infiltra a les arrels de la vida. A més, els | precs | per a ell: per sol·licitar que la divina Gràcia preservi aquell xicot de | | veritat; li cal negar-la amb totes les seves forces, amb els | precs | més fervorosos, perquè Déu Nostre Senyor la guardi de saber allò | | ben natural? —pregunta l'amo de la casa a les nebodes, quan acaba el | prec | . —Quina bona pensada ha tingut de bon matí, demanant-me Nostramo! Si | | sonora com una contra d'orgue. Aquell sacerdot ha interromput els seus | precs | per atendre una dama, esposa del fabricant d'embotits més important d'un | | La tranquil·litat de consciència és primer que els guanys. El murmuri de | precs | i de converses esborra el diàleg i el gruny sonor de la gola de rera el | | a fer sentir Tomàs amb una veu que desentona per entre el murmuri de | precs | i converses tènues que omple la casa del senyor Joanet enlluernadora de | | fer algun bé. Darrerament, a la clínica, l'havia anat a veure; fins, a | prec | d'ell, hi vaig fer anar en Sagarra, que ell desitjava tant conèixer. | | tindrém un dia més, dilluns podrém tornar á véurens.— Y pronunciava eix | préch | ab accent de passió y abrassant tendrament á en Lluís per la cintura. | | aixecá, 's tirá un mocador gran á l' esquena y 's dirigí á la porta. Los | prechs | d' aquellas noyas foren inútils: la parroquia era á quatre passas y, ben | | d' una criatura que sent aixut en sos llabis lo mugueró matern. Consells, | prechs | y fins obras eran inútils. La Toneta trobava forsas en l' exaltació de | | al entorn de la lluyta, tothom estirant los brassos y cridant alhora, los | prechs | y amenassas se perdían en la remor general y á l' estrebada dels cotxeros | | devant la dida, procuravan aconsolarla. De tots cantons eixían consells y | prechs | . "Suhava, estava destrossada de robas, allí feya ayre... que li tiressin | | boca y comensá á besarlo y á estrényel ab perillós deliri. Sols ab grans | prechs | y assehentse al seu costat la dida, pogueren convencer á la engelosida | | cop tan de sobte. Avans d' eixir, D. Miquel l' havía trastornada ab los | prechs | qu' en aquell sentit li havía fet. Per gran sort, al retornarse, la | | que mostrava mig d'amagat, que no volia deixar sinó després de molts | precs | i que sovint et llegia ell mateix, després d'haver-te portat a un recó i | | mort jo heretaria la farmàcia. Jo tirava a terra aquesta combinació. Els | precs | i les amenaces de tots plegats no em van convèncer. Aquesta actitud meva | | una carta. Amb molts d'esforços vaig adoptar una actitud humil, de | prec | . Li demanava protecció. Li deia les meves aspiracions desmesurades i com | | I em vaig encabritar immediatament. La carta, que havia començat amb | prec | , acabà amb amenaça. Millor! —em vaig dir amb la meva poca experiència— si | | i jo. Vaig demanar el llibre a l'amic, i ell me'l deixà, després de força | precs | . De tornada a casa, l'obria, l'esguardava, el flairava i el tornava a | | vaig adonar que no volia cedir, vaig canviar de procediment. Llavors el | prec | , l'adulació, l'afalac, la humiliació i el plor se succeïren l'un darrera | | veig capaç de seguir-te. Acompanya'm a l'estació. Foren inútils els meus | precs | . No el vaig poder fer desdir. L'estació era a quatre passes, en un | | Fou inútil el nostre to imploratiu, humil; inútils els nostres | precs | lamentables. "Fora d'aquí, voyous, voleurs!", cridava | | que 'l seu pare era á Manresa engarjolat, va venir, sens fer cas de | prechs | y penas, per demanarnos la vida del seu pare, ¡la pobreta! Pep. | | la seva actitud; s'aixeca, s'acosta a la seva mare i renova el seu | prec | . —Et deia, mamà, que si vols esperarem més tard... —i amb veu vacil·lant | | jo et demano que segueixis? —li pregunta; i afegeix fent més íntim el seu | prec | : —No sóc sola a demanar-t'ho: el teu pare també, i més que demanar | | anys has consentit parlar-me del meu fill, deixa que et faci un últim | prec | —va dir interrompent la seva lectura. Cosme no va aixecar els ulls—. Sé | | per dret propi. —No beguis més! Era una veu antiga, un so familiar, el | prec | d'un subaltern que l'advertia que després, com altres vegades, en | | de mira. Hausser. —Doncs tot això ha canviat. Radicalment. El | prec | d'avui és produir menys i consumir més. Consumir fins a malversar, sense | | el propòsit d'adreçar-nos-hi: si hem de voltar el seu Tron amb | precs | o setge; i fuig, abans que estralls no t'ho impedeixin". | | rebre'l a la glòria, i ara hi seu a la dreta venturosa". "A | precs | teus, mesurant les coses cèliques amb les d'ací, i perquè el | | vils postuladors; llur súplica, no pas menys important que el | prec | dels cònjuges de què es fa esment en les antigues faules | | tenia encar. La teva orella inclina cap als seus | precs | ; els seus sospirs escolta, bé que muts; puix que ignora les | | escampar, llavors que Adam i Eva, ja havent finit tots els seus | precs | , sentiren (força que els donà el Cel) nova esperança | | de dret cap al seu tron: des que m'esforço per calmar amb | precs | la Deïtat ofesa, agenollat i amb el meu cor ben dòcil, |
|