Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

en una arrelada, oculta, estranya, inquietadora bellesa d'arbre. El	prec	és escoltar. La fugitiva és ja llorer. Uns braços decebuts, en cenyir-lo,
vivint amb ella com fins llavors. Únicament, després de molts de	precs	, per atenció a la nena, per por també a l'escàndol i a fi que la cosa
no comprenia encara per què s'apartaven—, i mare i fill elevaven llurs	precs	a Déu. Tal vegada des del fons del seu cor innocent l'infant li demanava
a veure'l sa mare. El minyó, ja delicat, emmalaltí. Son pare, vençut pels	precs	de la mare i per por de les murmuracions, accedí que tornés a casa: així
de tota murmuració. La insistència amb què aquell matí recolzà el seu	prec	, la lluïssor singular dels seus ulls, sembraren l'esverament fins en
les veus, en l'atmosfera encesa d'odis, ningú no hauria fet cas dels seus	precs	; no l'haurien escoltada. Ella, si més no, s'hauria abraçat al seu fill, i
de Carolina i Jeroni. Defraudant les esperances del pare, desafiant els	precs	i les ordres del vell Campdepadrós, Jeroni es negà a viure al costat dels
no tinguérem, es negà rodonament a prendre part a la cursa. Contra els	precs	dels seus pares, contra els insults dels seus germans i les amenaces de
record d'infant, les ales passen sense tocar-me.	Prec	de Nadal Mira com vinc per la nit del meu poble, del
mon goig! Rosaura Quina música sones oh dimoni, que vols a mon	prec	un embús? No sé on era. Si estic trastocada. /I beneit és el
l'atzagaiada d'ésser una mica més pròdig que de costum, Rosa va cedir als	precs	de Frederic, i l'endemà el drapaire se'n va endur el gos. Amb aquestes
anys semblava que s'havien refredat les relacions. De vegades, cedint a	precs	d'algunes dames, organitzava una festa flamenca, amb bunyols i
m'hi portis, no necessitaré la companyia de ningú. Encara t'he de fer un	prec	; no vull sentir dir cap més mala cosa dels altres. Ja prou que tots
braços enllaçats, el de Beatriu s'enretira. Després del xiuxiueig d'un	prec	inicial, comença el dinar, d'una abundor inútil. Laura encara no sap que
Teresa, impotent per a deseixir-se de frisances i escrúpols a còpia de	precs	a les ànimes del purgatori perquè li concedissin un bon son, es llevava
tarda; escenes retocades, embellides a to de la fantasia de Teresa, amb	precs	marginals per demanar un son tranquil; per alliberar-se d'aquella imatge,
barreja amb la sang i que s'infiltra a les arrels de la vida. A més, els	precs	per a ell: per sol·licitar que la divina Gràcia preservi aquell xicot de
veritat; li cal negar-la amb totes les seves forces, amb els	precs	més fervorosos, perquè Déu Nostre Senyor la guardi de saber allò
ben natural? —pregunta l'amo de la casa a les nebodes, quan acaba el	prec	. —Quina bona pensada ha tingut de bon matí, demanant-me Nostramo! Si
sonora com una contra d'orgue. Aquell sacerdot ha interromput els seus	precs	per atendre una dama, esposa del fabricant d'embotits més important d'un
La tranquil·litat de consciència és primer que els guanys. El murmuri de	precs	i de converses esborra el diàleg i el gruny sonor de la gola de rera el
a fer sentir Tomàs amb una veu que desentona per entre el murmuri de	precs	i converses tènues que omple la casa del senyor Joanet enlluernadora de
fer algun bé. Darrerament, a la clínica, l'havia anat a veure; fins, a	prec	d'ell, hi vaig fer anar en Sagarra, que ell desitjava tant conèixer.
tindrém un dia més, dilluns podrém tornar á véurens.— Y pronunciava eix	préch	ab accent de passió y abrassant tendrament á en Lluís per la cintura.
aixecá, 's tirá un mocador gran á l' esquena y 's dirigí á la porta. Los	prechs	d' aquellas noyas foren inútils: la parroquia era á quatre passas y, ben
d' una criatura que sent aixut en sos llabis lo mugueró matern. Consells,	prechs	y fins obras eran inútils. La Toneta trobava forsas en l' exaltació de
al entorn de la lluyta, tothom estirant los brassos y cridant alhora, los	prechs	y amenassas se perdían en la remor general y á l' estrebada dels cotxeros
devant la dida, procuravan aconsolarla. De tots cantons eixían consells y	prechs	. "Suhava, estava destrossada de robas, allí feya ayre... que li tiressin
boca y comensá á besarlo y á estrényel ab perillós deliri. Sols ab grans	prechs	y assehentse al seu costat la dida, pogueren convencer á la engelosida
cop tan de sobte. Avans d' eixir, D. Miquel l' havía trastornada ab los	prechs	qu' en aquell sentit li havía fet. Per gran sort, al retornarse, la
que mostrava mig d'amagat, que no volia deixar sinó després de molts	precs	i que sovint et llegia ell mateix, després d'haver-te portat a un recó i
mort jo heretaria la farmàcia. Jo tirava a terra aquesta combinació. Els	precs	i les amenaces de tots plegats no em van convèncer. Aquesta actitud meva
una carta. Amb molts d'esforços vaig adoptar una actitud humil, de	prec	. Li demanava protecció. Li deia les meves aspiracions desmesurades i com
I em vaig encabritar immediatament. La carta, que havia començat amb	prec	, acabà amb amenaça. Millor! —em vaig dir amb la meva poca experiència— si
i jo. Vaig demanar el llibre a l'amic, i ell me'l deixà, després de força	precs	. De tornada a casa, l'obria, l'esguardava, el flairava i el tornava a
vaig adonar que no volia cedir, vaig canviar de procediment. Llavors el	prec	, l'adulació, l'afalac, la humiliació i el plor se succeïren l'un darrera
veig capaç de seguir-te. Acompanya'm a l'estació. Foren inútils els meus	precs	. No el vaig poder fer desdir. L'estació era a quatre passes, en un
Fou inútil el nostre to imploratiu, humil; inútils els nostres	precs	lamentables. "Fora d'aquí, voyous, voleurs!", cridava
que 'l seu pare era á Manresa engarjolat, va venir, sens fer cas de	prechs	y penas, per demanarnos la vida del seu pare, ¡la pobreta! Pep.
la seva actitud; s'aixeca, s'acosta a la seva mare i renova el seu	prec	. —Et deia, mamà, que si vols esperarem més tard... —i amb veu vacil·lant
jo et demano que segueixis? —li pregunta; i afegeix fent més íntim el seu	prec	: —No sóc sola a demanar-t'ho: el teu pare també, i més que demanar
anys has consentit parlar-me del meu fill, deixa que et faci un últim	prec	—va dir interrompent la seva lectura. Cosme no va aixecar els ulls—. Sé
per dret propi. —No beguis més! Era una veu antiga, un so familiar, el	prec	d'un subaltern que l'advertia que després, com altres vegades, en
de mira. Hausser. —Doncs tot això ha canviat. Radicalment. El	prec	d'avui és produir menys i consumir més. Consumir fins a malversar, sense
el propòsit d'adreçar-nos-hi: si hem de voltar el seu Tron amb	precs	o setge; i fuig, abans que estralls no t'ho impedeixin".
rebre'l a la glòria, i ara hi seu a la dreta venturosa". "A	precs	teus, mesurant les coses cèliques amb les d'ací, i perquè el
vils postuladors; llur súplica, no pas menys important que el	prec	dels cònjuges de què es fa esment en les antigues faules
tenia encar. La teva orella inclina cap als seus	precs	; els seus sospirs escolta, bé que muts; puix que ignora les
escampar, llavors que Adam i Eva, ja havent finit tots els seus	precs	, sentiren (força que els donà el Cel) nova esperança
de dret cap al seu tron: des que m'esforço per calmar amb	precs	la Deïtat ofesa, agenollat i amb el meu cor ben dòcil,

Pàgina 1 (de 27)

50 següents