×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb precipitar |
Freqüència total: 1987 |
CTILC1 |
palingenèsics o recomponedors. Tampoc no sabem bé si el vell va ser | precipitat | al Tàrtar o si Zeus el va confinar gentilment en alguna de les illes dels | invitar Dioneu a un banquet de reconciliació, en el transcurs del qual va | precipitar | el sogre en una fossa plena de foc, i Dioneu es va cremar fins a | botxí, però no ho asseguraria davant cap jutge. En coses tan greus cal no | precipitar | -se a emetre parers, i faré honor al meu lema: la prudència és el do més | la raó se li escapava i que, incapaç de dominar els seus pensaments, es | precipitava | en un vertigen de folles imaginacions que l'aterraven. Mila es passava | haurien desembocat en el mateix. Si era així, el padrí, si més no, els | precipità | . Tal vegada Mila no havia escoltat la llarga i paternal peroració; potser | en les negres aigües; les ones bramulaven, xocaven entre elles, es | precipitaven | furients contra llurs cossos, mentre una espessa pluja que els ofegava es | un paisatge tètric: l'aigua del riu aixecava un bramul espantós; semblava | precipitar | -se des del cel en una escumejant cascada, no lluny d'allí, i llançar-se | bramen les aigües amb una nova fúria, i ones gegantines es drecen i es | precipiten | contra invisibles ribes. Un hòrrid fragor puja dels horitzons i emplena | Tingué un moment, un últim moment de dubte terrible. A quin abisme es | precipitava | la seva ànima? Es remuntava? Davallava? Es sentí sol en l'esgarrifosa | un crit: —Mila! Càndia del Noro pujà adalerada, gairebé sense alè, i es | precipità | plorant als seus braços. Mila li somrigué dolçament, abstreta encara al | amb les mans alçades, com si els amenacessin amb una pistola. —Ara! Es | precipiten | de nou a la feina. Un ajudant neteja els orificis que ha fet el cirurgià, | administratiu, empenyen una taula plena de papers cap a la qual es | precipita | tothom. Cal que l'uniformat intervingui encara perquè s'arrenglerin en | la quartilla de les mans. —No!... —rondina sordament. Els altres es | precipiten | , li arrabassen el full, i ell pot veure els rostres que també | Però ja ha fet un gest de massa, perquè la dona de la casa se li | precipita | damunt per l'esquerra, fora de la línia de foc, avança les mans i | "Grigrigric grigraigric grigri grigrigai..." Un escamot d'homes es | precipita | cap a fora l'estable, probablement a la recerca de l'ordenança, ensopega | on les conferències han tingut lloc. Sense aturar-se, encén el llum i es | precipita | als peus de la plataforma, on les dues dones continuen caigudes. | de suor, de peus bruts, de lleixius i de secrecions seminals que es | precipiten | al carrer on l'aire, bla i amorós, les escampa en direcció al riu. | davant els habitatges on any darrera any es faran vells i moriran, es | precipiten | contra les portes, als panys de les quals introdueixen dificultosament | a l'interior. I aleshores, quan la porta és finalment oberta, s'hi | precipiten | amb grans crits d'alegria, els braços plens de maletes de fusta, fardells | travessers del llit? —Al costat —assenyala la vella. La muller ja s'hi | precipita | i, mentre el xicot desenrotlla la corda, se la sent remenar tot de coses | corredor, avança de puntetes en sentit oposat, cap a l'altre rebedor, es | precipita | al cancell. Forceja maldestrament el pany tancat amb clau, el forrellat | obre la porta amb una gran estrebada en el precís moment que algú es | precipita | endavant amb la mà alçada. Sense mirar, engrapa el braç i avança el | a la tauleta del moneder tocatardà, però dos dels homes d'uniforme ja es | precipiten | a llur damunt, les persegueixen entre els grupets que esperen a les | es va allunyant cap a l'altre extrem, es torna a aturar, i aleshores es | precipita | disparat cap a la parada del jutge de la veu afemellada, atrafegat amb la | i una altra veu humil que sembla implorar. La criadeta surt disparada, es | precipita | corredor enllà, però ell allarga el braç, la subjecta. —Ei! La noia | la sortida. Un altre individu que entrava, sentint-se al·ludit, es | precipita | amb un somrís cap a la taula, s'inclina a frec de l'ordenança i tots dos | la pipa. —Ens ho prendrem amb calma, naturalment. No ens serviria de res | precipitar | -nos i ens exposaríem a cometre errors. Entre tots dos... —Però aleshores | i el món llunyà de les cançons, de les notícies i dels anuncis, es | precipita | impetuosament al despatx: "Solidaris amb les aspiracions de pau" oi que | ha escapat de les mans i rodola prop d'uns papers, els frega, i ell s'hi | precipita | , el trepitja rabiosament abans no cali foc. —Jo que venia per ajudar... | de primer, pregunta: —El propòsit? La noia, sense replicar, es | precipita | cap a la dona, ensopega de pas amb una cadira que arrossega fins a fer-la | : —Depèn d'ell. —De mi? La noia fa una mitja volta sobtada, se li | precipita | damunt, el frega amb el ventre, els pits. —Feu-li-ho!... Ell | projectat violentament endavant per tal de no perdre'l, i l'impuls els | precipita | a terra, on cauen amb els membres desordenats, la dona damunt, culivada i | —No, no! Se subjecta la sina ferida, però un moment després s'ha | precipitat | de nou contra la dona que s'ajup encara més, ara amb la boca oberta i la | xicot—. A la teva cel·la. Emmordassat i lligat. —Ah! —i les imatges es | precipiten | dintre el seu cap adolorit—. Hi havia una noia, també. La cara del xicot | veu que crida i tot de cops que semblen voler enfonsar la porta. Li cal | precipitar | -se i obrir-la, cridar a la seva vegada: —No m'he escapat! — | li talla el comentari, car el cotxe ha frenat bruscament i tots dos es | precipiten | de nassos—. Què cony feu? —He frenat. —Ja ho he vist. Per què | amb les potes enlaire. L'home no el pogué dominar, i carro i animal es | precipitaren | al desguàs. Se sentiren crits d'espant, exclamacions de terror, i de | tot un silenci pesant. Només se sentia el soroll de les aigües boges, | precipitant | -se des de l'alta regadora. Moriren dues noies i un vell i els dos | seva bravejada insolent, digueren els pinxos en es cafè des poble, li ha | precipitat | la fi. I quina fi, Déu meu! Li dispararen a ses cames, en es ventre i | fred. Ahir a la nit, en deixar el tren, no em vaig poder frenar i em vaig | precipitar | dins la dansa oliosa i olorosa de la Cannebière. Feia un clima primaveral | els corals, la profunditat de la qual no passava de mig metre, i allí es | precipitaren | tots, saltant de les piragües amb l'arpó a la mà. Va ser una pesca cafre | fos de plata. Enmig de la feina dels minyons arribà la mola de Poroi i es | precipità | de peus al coral amb un arpó que feia escruixir. Poroi reia com un boig i | Cordelles (1545)—. La ruralització de l'Església contribueix a | precipitar | la decadència eclesiàstica. En els segles dels Àustries totes les | En un moment aquell bufarut formidable va escombrar la plana i va | precipitar | l'angelada al buit immens. Els pobres àngels xocaven violentament entre | tallada —com si diguéssim— segons les mesures de la multitud que calia | precipitar | a l'Abisme. I com que jo, en començar la tempesta, em trobava | els ulls amb les mans.)] Ernestina. Fillet meu! [(Es | precipita | per la porta del passadís. Víctor l'acompanya.)] No cal alarmar-se, | Pepe.)] Surti! Pepe. Però... vaja, Víctor, vol dir que no es | precipita | ? Jo el tenia per un home pacient i raonable. Víctor. | l'abat. Creiem-ho Va! Potser és veritat. David vers el jagut es | precipita | i esdevingut botxí i soldat amb l'espasa enemiga | el joc dilatava els ulls, fent oblidar la presència del rimmel i | precipitant | les coïssors i les llàgrimes naturals. Quan anaven mal dades per algú, | per tractar una dona i tirar-li aigua al nas. Al mateix temps, no es | precipitava | mai, aprofitava el moment oportú; tenia absències precioses, delicats |
|