Dispersions  
  Lemes:
  reset   aplica
prefix A 2 oc.
prefix M 175 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2013)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb prefix Freqüència total:  177 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

o d'aliment d'origen animal. Semblantment, /yukk\ serveix de prefix per a tot nom d'arbre o terme que designi un bastó, un bocí de fusta o un
un bastó, un bocí de fusta o un objecte manufacturat amb fusta; el prefix /koi\, per a totes les menes de fibres i de cordatges;
o amb tronyella. Finalment, el mateix tipus de construcció nominal amb el prefix /ark\ permet de distingir les formes del paisatge i llur
a l'any de naixença de l'animal; de vegades es completa amb un prefix o un afix connotant la cria a la manera d'un nom patronímic. Sens dubte
inventat les paraules al·ludides —sense molta fantasia: un senzill joc de prefixos, "contra", "anti", "post"— saben el que es fan. Aspiren
Ben mirat, l'error consisteix a haver preferit el truc dels prefixs. Si allò que s'anuncia és "una altra" cultura, ningú no s'immutarà per
marxisme amateur, són vocables d'estupenda claredat. La introducció del prefix "des-", negatiu, i gairebé insolent, té un valor ben explícit. Estàvem
a aquesta lectura. A aquesta "mini-lectura". Demano perdó per l'ús del prefix tan rebregat: "mini-lectura". Però, ¿com dir-ho, si no? Es tracta,
de les "cràcies", de cap a cap de la història, sol coincidir: el prefix és el de menys. "Cratos", segons sembla, significa "força"
sostinguda per un accident verbal perfectament limitat: solament és el prefix que oposa interès a desinteressat. La punta és un joc, sens
arrel, i a partir d'aquesta arrel possibilita dues operacions: l'ús d'un prefix o d'un sufix que l'alteren conceptualment (segons el concepte atorgat
acció, qualificació (d'un objecte: adjectiu; o d'una acció: adverbi): Prefix - Concepte - Sufix - Terminació
imaginativa i alhora una extraordinària concreció, és el fet de combinar prefixos, sufixos i temps d'acció sobre una mateixa partícula conceptual. Aquesta
d'altres), ens permet de comunicar una sèrie d'idees gràcies al joc dels prefixos i dels sufixos. Així, si intercalem entre l'arrel i la terminació el
possibilitats conceptuals poden invertir-se, si volem, amb l'addició del prefix /mal\, que té la propietat de capgirar el sentit de l'arrel i
més abast proposant una solució desesperada: acompanyar els dimarts d'un prefix que els animés una mica i permetés posar ordre en les transaccions
c) La /i\ i la /u\ semivocals darrere els prefixos co-, re-, auto-, i contra-; exemples: coincidir, reiterar,
amb {z}: endinsar, enfonsar, i els formats amb el prefix trans-, com transigir, transeünt, transatlàntic, etc..
en els casos següents: a) En les paraules començades amb el prefix negatiu des-; exemples: desacord, desembocar, desigual,
pronuncie sibilant sorda en els casos següents: a) darrere els prefixos llatins ante-, contra-, entre-, sobre-, supra-, uni-, bi
entre-, sobre-, supra-, uni-, bi-, tri-, i els prefixos grecs a-, anti-, hipo-, para-, poli-, mono-, di
mirra, etc.. Emperò s'escriu /r\ simplement, darrere els prefixos llatins contra-, supra-, bi-, tri-, i darrere els grecs anti-,
exemples: àmfora, nimfa, triomf, etc.. S'exceptuen els prefixos con-, en- i in-, que mantenen la /n\, com en
duumvir, triumvir, quadrumvir, Samsó, i les paraules derivades amb el prefix circum-, com circumferència, circumstància,
, extens, excusa, text, exèrcit, luxe, fix, complex, Fèlix, etc.. El prefix ex- s'escriu amb /x\ en les paraules erudites com
iugo-eslau, etc.. c) En les paraules compostes amb els prefixos pseudo-, sots-, vice- i ex- (significant "cosa
soli-guer, etc.. c) No s'han de separar les lletres dels prefixos an-, des-, en-, ex-, in-, sub- i trans-
ibèrica o millor, descendència, com els valencians. Lanquart té un prefix que no és altre que una duplicació d'article, cosa freqüent entre
de noblesa), empremta, impremta, femta, tramvia, triumvirat. El prefix circum s'escriu amb /m\ qualsevol que sigui la consonant
deslleial, etc.. Un element com aquest des s'anomena un prefix. Són així mateix prefixos: in en inexacte, indigne, injust;
element com aquest des s'anomena un prefix. Són així mateix prefixos: in en inexacte, indigne, injust; bes en besavi, besnét,
o les terminacions verbals /ar\ o /ir\, s'hi ajunta un prefix: si de agre es deriva agrir, de clar no es deriva
una de les dues terminacions /ar\ o /ir\, s'adjunten un prefix. Ex.: apressar, derivat de pressa; encoratjar, derivat de
que contenen l'element formatiu eg, porten sovint adjuntat un prefix. Ex.: pedregar (de pedra), llampegar (de llamp),
és un adverbi o una preposició, aquest element és considerat com un prefix, i així pot dir-se que un mot com contraprojecte és un derivat de
com contraprojecte és un derivat de projecte per mitjà del prefix contra, com es diu que ventós és un derivat de vent
composts no solament aquests derivats sinó els formats amb l'ajut dels prefixos febles (V. §153) i dels manllevats al llatí i al grec tals com
grec tals com super, arxi. V. §156. Composts formats amb prefixos 153. a. Ex.: pilot, apilotar; caramull, acaramullar; manyoc,
bla, ablanir; bo, abonir; rodó, arrodonir. L'adjunció d'aquest prefix a certs verbs intransitius en fa verbs transitius o pronominals. Ex.:
Quan existeixen dos verbs que solament difereixen per la presència del prefix a en l'un i l'absència d'aquest prefix en l'altre, els dos verbs
per la presència del prefix a en l'un i l'absència d'aquest prefix en l'altre, els dos verbs tenen sovint la mateixa significació. Ex.:
altra per l'aglutinació d'una /a\ (que, cal advertir-ho, no és el prefix a). A vegades s'ha esdevingut el contrari: avellana, per
mans, emmanseir; bord, embordeir-se Alguns verbs formats amb el prefix en tenen com a sinònims verbs sense prefix o amb el prefix
verbs formats amb el prefix en tenen com a sinònims verbs sense prefix o amb el prefix a. Ex.: emmurallar i murallar;
amb el prefix en tenen com a sinònims verbs sense prefix o amb el prefix a. Ex.: emmurallar i murallar; emmaridar i
a posseir-la en major grau), els uns són formats sense l'ajut de cap prefix —per exemple, sadollar (de sadoll), espesseir (de
(de sadoll), espesseir (de espès)—, d'altres amb l'ajut del prefix a —per exemple, afluixar (de fluix), aclarir (de
(de fluix), aclarir (de clar)—, i d'altres, amb l'ajut del prefix en —per exemple, embrutar (de brut), empobrir (de
submarí, suburbà; subdividir, subratllar (V. §155 /a\, prefix sub). sots- Ex.: sots-director, sots-intendent,
nombre de mots composts el primer element constitutiu dels quals és un prefix (Ex.: adherir, difícil, infidel). S'escau sovint que, alhora que

  Pàgina 1 (de 4) 50 següents »