Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

Acota el cap davant la Moira, però no perdis el temps a dirigir-li	pregàries	, perquè la seva sordesa a la veu humana és total. Pesca i campa. I ara
cors i els sentiments, elevà per la pau del seu esperit la seva humil	pregària	! A despit de tot, Mila era llavors la gala de les festes: al ball a la
—No blasfemi, que Déu escolta; i sent més aviat una blasfèmia que no una	pregària	; ho tinc experimentat. De totes maneres, m'emporto el sant. —Què
a l'altra, a manera de bàcul; ja havia elevat amb un breu salmeig la seva	pregària	en lloança del santíssim sagrament. Era com si invoqués la mercè divina
les esglésies catòliques i protestants i les sinagogues havien organitzat	pregàries	. Els ministres anglesos van estar reunits amb Daladier i Bonnet des de
Silenci. Poeta primer Un matí de Nadal, quan era jove...	Pregària	de gener (Ritu occidental) Sou els Tres, sou els Tres
d'ombra. I tu, de genolls, hi pregues un clapoteig de	pregàries	que va d'una roca a l'altra amb resquills d'onades
romangueu esguardant mon vol, absort, elevau sobre els núvols la	pregària	perquè l'amor sorgeixi de la mort. Ermità I quan jo dins
restaré contemplant ton vol, absort, alçaré sobre els núvols ma	pregària	perquè l'amor sorgeixi de la mort. [(En Bernat puja sobre l'àguila,
esguarden, llagrimosos, eixa blavor cruel, a les	pregàries	sorda, com el metall brunyida; i si un instant l'entela un poc
absoltes espargia, sinistrament va caure un dia i cap	pregària	es sentí més. Mai les cançons de primavera al cementiri han
matí, i és, mentre sou a dormir, madona de Sa Cabana.	Pregària	Com un aucell que ran de terra vola vaig ésser pres
l'església catòlica, on se'ls féu un sermó de comentaris bíblics, cants,	pregària	, i a la fi el rector els digué: "Ara podeu marxar perquè diré la missa."
de vegades també un ganivet i peces de moneda, i el collidor feia una	pregària	curta: he agafat el que m'has donat, i et deixo això. Desitjo de tenir
per exemple, entre els indis hopi, la confecció dels "bastons de	pregària	", per adjunció a les plomes que en formen l'element principal de
clànics, però no es tracta només d'objectes manufacturats. El text de les	pregàries	i de les invocacions revela que una sageta està pintada de color negre,
i indueix —o es pensa que indueix—, per la intencionalitat de la	pregària	, al sorgiment d'una continuïtat compensadora en el pla en què la carència
hom els poleix, els greixa i els acoloreix, no sense adreçar-los	pregàries	i encantaments. Per llur paper i pel tractament que hom els reserva,
del cos que tenia perduda ja em basta. Així el meu bany era com una	pregària	matinal, no pas una súplica. Era una oració d'agraïment amb acompanyament
gran, i tu, Agamèmnon, el meu pare i el meu únic rei, escolteu la meva	pregària	. Si sóc sacrílega, si ofenc les vostres ombres adolorides, feu-me un
blans, per pregar, per penedir-se, i obeir com s'escau. A llurs	pregàries	i a llur penediment i obediència deguda, fins només
de retirar-se a descansar: descripció de llur recer; llur	pregària	vespertina. Gabriel, fent sortir els seus estols de guardians
S'inclinaren, molt submisos, i, adorant, començaren llurs	pregàries	, en molts estils degudament ofertes cada dia al matí;
amb la Divinitat ofesa per mitjà del penediment i de la	pregària	.] Mentrestant l'acció nefanda, horrible, de Satan a l'Edèn, i
Argument [El Fill de Déu presenta al seu Pare les	pregàries	dels nostres primers progenitors, ja penedits, i intercedeix
conreus, amic dels llauradors, que vas eternisant una antiga	pregaria	, al dematí, llavors, retalla ton alsaria, endaurat
les campanes canten en la nit divina. El Mas abandonat	Pregaria	de la tarde Le paysage, ou tinte une cloche, est plaintif
l'infinit guaita amb sa fondaria. Vol esse 'l nostre cant	pregaria	vora del mas abandonat. I l'esperit vola que vola,
cap i a la fi, després d'una graciosa discussió, cedint a les repetides	pregàries	de la mare, l'home agafava la peça, amb un aire resolt, feia rodar el
ningú. Només l'or de l'altar balbucejava. Després dels borbolls de la	pregària	s'alçà el "Déu vos salve", confiat i planyívol. Allavores,
escrit i un enfilall d'acudits, endevinalles, cançons populars, refranys,	pregàries	, etc., alguns tal volta encara no recollits en textos escrits. Tenim una
la seva presència sense anar dirigides a ell, en les cançonetes, en les	pregàries	, etc.. Una bona prova de la situació produïda per la sincronització
situacions de sincronia interaccional. Les cançons i la repetició de les	pregàries	en són una mostra. I tots sabem que per a portar una manifestació per bon
en l'actualitat fins als versos d'homenatge de Miquel Forteza o la	pregària	per a la llengua amb què Llorenç Vidal es dirigia a la Mare de Déu de
que el traspàs des d'aquí cap allà resulti feliç. És aquesta la meva	pregària	, i tant de bo que sigui escoltada. Mentre parlava així, contenint la
Ençà i enllà de la	pregària	Introducció Si la pregària fos un fenomen només per a parlar-ne i
Ençà i enllà de la pregària Introducció Si la	pregària	fos un fenomen només per a parlar-ne i reflexionar-hi, potser no valdria
però com que es tracta d'un Déu a qui podem parlar, hi crec". La	pregària	val la pena no perquè sigui una cosa de què podem parlar, sinó perquè és
no podem deixar de parlar si tenim el cor ple d'alguna cosa. Parlar de la	pregària	sense viure-la se m'acut una actitud contrària al consell del
ací aquest text, però ¿no resultaria una actitud anàloga parlar de la	pregària	sense pregar? Trillant i menjant, els bous devien fer la feina amb més
i menjant, els bous devien fer la feina amb més alegria. Parlar de la	pregària	i pregar em sembla que és l'única manera vàlida de parlar-ne. En obrir un
vida i ho és, encara més, en qualsevol reflexió que puguem fer sobre la	pregària	. Estem escarmentats, i l'escarment és una forma d'experiència. Quantes
de si mateix per a parlar de Déu". Podem dir el mateix tocant a la	pregària	. Caldria fer una gran silenci: de llengua, d'orelles i de cor. Un
és contrari al silenci, ni impedeix de pregar. "El soroll que priva la	pregària	és el soroll que no provoca cap comunió real, que atabala els sentits i
no els queda cap racó buit on posar-lo. Escriure sobre el tema de la	pregària	no és cap cosa original. Més aviat diríem que és seguir el corrent, o
constatable la proliferació de llibres, articles, discussions sobre la	pregària	. La qualitat n'és molt diversa. Si un els vol llegir tots, hi ha de
i tot. Al costat d'això, hi ha cosa molt bona en actituds de	pregària	i en exemples d'homes que preguen. Però sempre un arriba a la conclusió
exemples d'homes que preguen. Però sempre un arriba a la conclusió que la	pregària	no és cosa que es compri ni es vengui: mai no te la donen feta. Els
te la donen feta. Els llibres ajuden; però els llibres no et fan home de	pregària	. D'això, en té l'exclusiva Déu comptant amb nosaltres. Amb tot, alguna
nosaltres. Amb tot, alguna cosa vol dir que avui s'escrigui tant sobre la	pregària	. Deia Kierkegaard que en temps de floriment de la teologia se n'escrivia

Pàgina 1 (de 67)

50 següents