Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

la barraca, imposava silenci i, una vegada aconseguit, llançava el seu	pregó	explicant, en un castellà pintoresc i florit, l'argument i la moralitat
poble. Havia mossegat algunes persones i també algun animal. Hem fet un	pregó	demanant que es presenten tots els mossegats, i el que sabés d'algun
casant-se amb aquesta pobra noia! La Remei de Torroella ha fet ben bé de	pregó	; ja se li coneix la rancúnia perquè en Tomàs no li va voler la filla.
vas? —Al jardí de la vídua. M'ha dit que em donaria menjar si li feia el	pregó	de l'ovella. Caminàvem de pressa. Els núvols s'havien obert una mica,
." Aaró, en veient açò, li edificà un altar al davant; i féu fer Aaró un	pregó	, dient: —"Demà és dia de festa de Jahvè." L'endemà, doncs, es
De tant en tant, guaita la plaça, feixuga de sol de tarda. Ningú. Sols el	pregó	llunyà del nunci cridant el preu del vi. XII La Mestrança Sota
caramells de glas, com unes espases; essent precis senyalar, per toch de	pregó	, una hora al matí per ferlos caure de les teulades, sense perill dels qui
i, sense perdre temps, fos indispensable sortir al carrer i fer un	pregó	per anunciar que la felicitat dels homes la portes dins el puny i que no
el qual fou fet públic a Barcelona el 6 d'octubre següent per	pregó	reial als llocs acostumats. Aquesta Reial Cèdula, per tal de no
una pedrera d'acudits i de romanços. Tots aquests actes van precedits de	pregons	populars que ell composa barrejant-hi la vida local i les al·lusions
portava la seua cadira o catret i acudia al toc de la campaneta, al	pregó	que dimoniets i saions feen, als crits d'avís que donaren en la funció
reüll prop del viatger que arriba i que als deu minuts ja sap tothom; el	pregó	de "qui vulgui comprar rap, lluç o sardina de la matinada que vagi a la
i aquest fet petit és reforma; el frare de Pirna, Jeam Tetzel, fa	pregó	a les places de les butlles que porta, i aquest fet petit, vulgaríssim,
acostumada, sia fixant-los en los llocs públics, sia mitjansant crides o	pregons	, sia utilitzant els periòdics de la localitat. Especialitats de les
ordre dels consellers i prohoms de la Ciutat fou publicada en forma de	pregó	pels carrers i places de Barcelona, el 7 d'octubre de
de la Ciutat, el 5 de juliol de 1703, hom féu un	pregó	públic de l'ordenança sobre els augments dels drets d'exàmens i mestries
la tenda, amb els seus cartells de colors vius, apareix, en fer el	pregó	, al costat d'un grup d'artistes, una foca equilibrista amb una pilota
ja encunyats y que no podía tirar al mercat, ja que'n prohibía el curs el	pregó	fet manant cessés la fabricació de la moneda. Peró no cessá pas
disfrutar. Als 23 d'Agost de 1643 se feu a Barcelona un	pregó	, oferint 100 ducats, a qui descobrís y entregués en poder de la
han posat en dubte l'actual sistema universitari en allò que té de més	pregó	i que és el seu per què. Tan fàcil com és parlar d'agitadors
escriptors qui mantenien contacte amb el poble, mitjançant conferències,	pregons	o articles periodístics. Ara, en canvi, són els advocats, els
Sadurní) als baixos de l'Ajuntament. Nit a 2/4 d'11	pregó	de fires per l'Iltre. Batlle de Girona, Joaquim Nadal i Farreras, doctor
tots els gironins. Ens omple de satisfacció que hagi acceptat fer-nos el	pregó	—el primer pregó que mai s'ha fet— de les nostres Fires. La Comissió de
Ens omple de satisfacció que hagi acceptat fer-nos el pregó —el primer	pregó	que mai s'ha fet— de les nostres Fires. La Comissió de Festes Populars
possessió del castell i terme de La Selva manava al batlle que fes fer un	pregó	pels llocs acostumats de la vila per tal que tothom comparegués al porxo
a conservar aquest dret hi anaven sovint a fer els emprius. Precedia el	pregó	general que pels llocs acostumats de la vila convocava sota pena
Els orfeons, després de cada una d'aquestes conferències que foren com el	pregó	de la bona cançó i de la bona germanor, exposaria el seu pla d'estudis i
me n'anava jo al taller perquè volia acabar una feina urgent abans del	pregó	de la festa, i quan passava per davant de ca don Joan Monfort els he vist
i si em fan cas tindrem els pares molt contents. ¿I si aprengueren el	pregó	tots els xiquets del món? ¡Pregoners! "Es fa saber..." ¡Au, amics!
. La gent sempre diu: "Ja vorem enguany"... ¡Ara sí que faria jo un bon	pregó	de les meues festes! ¡Vixca el Crist de les Campanes! ¡vixca! Les
. Digué de sobte: És per a tots; ara jo vos parlaré d'ell. Es diu "	Pregó	de l'alegria". Ací vos porte eixa paraula que tant vos agrada. Jo
¡Perfecte! Est és el seu lloc... Hui són tres alegries... o vint, o mil...	Pregó	de l'alegria (Ofrena al món) Que cada u s'òmpliga les mans si
límits triomfants... Per l'amor de Déu, preparem el	pregó	nostre cada dia al despertar... Atres preparatius que m'agraden
per a comprar premis a la fi de curs!" La veu de don Joan pareixia un	pregó	. ¡Premis! Magnífic, don Joan... I ara, afegit a d'açò, una festeta que
el que volia era omplir la sàrria apressa, de quan en quan cridava el seu	pregó	que ha arribat fins nosaltres: Ama! hi ha fem? per si el cridaven
feta amb fang i buïnes tendres de cavalls, cridant de quan en quan el seu	pregó	: —Foguereeer! Sempre hi havia una ama de casa que amb un tupí vell de
l'artesà de calbot d'anar pels carrers seguit d'un xiquet que feia el	pregó	, i que portava del ramal un ruc carregat amb els materials del treball.
que anaven imitant el crit d'aquestos per a riure quan algú picava. El	pregó	del cacauer era un crit agut i valent com un to de clarí, i alguns sols
mà i en l'altra la safata amb els gots es llançava al carrer fent el seu	pregó	. —Café calentet! Passava pels obradors; pels hostals, esperant l'aplegada
la ciutat, esperava la sortida de la gent del teatre confundint el seu	pregó	amb la veu del sereno, mentre anava al darrere dels noctàmbuls cridant:
la porta de Quart o la de Sant Vicent, començava el seu matiner i alegre	pregó	. —Granerer! Qui vol graneres! I si no a un carrer, a un altre, sempre
I el de darrere retrucava. —Granerer! Graneres a tres aguiletes! El	pregó	es repetí varies vegades. Al fi s'aturà el de davant en un carreró desert
i com un crit de festa s'oïa la veu del nostre personatge que feia el	pregó	. —Cocots i vi, cavallers! El Porta-violons Un ofici que no era ofici. De
festes valencianes populars, com les de Moros i Cristians, les Falles, el	Pregó	de Castelló, etc., on el poble no sols és espectador sinó també
cavar una gran fossa els afusellà tots. En acabar-los d'afusellar, féu un	pregó	a toc de tabal notificant que donava dues hores als parents dels
moliners\...; mes desd' esta data, els establiments i crides (	pregons	) se sucedeixen copiosament, alguns curiosissims i tots interessants, per
tiren per les carreres y per la plaça". No hi valien ni crides, ni	pregons	, ni amenaces. La gent no gosava sortir de casa. Fins i tot s'organitzaren
els primers dies de febrer d'aquell any, en vista de la poca eficàcia del	pregó	i d'una lletra tramesa el 9 de gener. La presència del monarca
ja al 16 de Janer del dit any 1683 havía fet fer un	pregó	públic, fent saber que ningú podia fer cap ús de les aigues de l'estany
de l'ús de les aigues feia més de 100 anys, l'Abat havia fet els	pregons	de que ja hem fet esment i l'establiment a favor seu, i entenguent que

Pàgina 1 (de 6)

50 següents