DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
pregar M 3 oc.
pregar V 5312 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb pregar Freqüència total:  5315 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

als navegants el terror de la nostra presència. Ens hi endevinen, i preguen, i ben sovint la mar engoleix les fustes, tothora amb profit per al
-la. "Presto, presto, fia mia, tiò, nasa, nasa!", li pregava la dida. I li atansava un pom de sals d'amoníac. La veïna, amb moltes
és un idiota, per a la més fàcil incomprensió dels escassos assistents. "Preguem per ell." "Per què?", escorcollava la senyora Magdalena Blasi. "Mai
amb el seu padrí per les festes de sant Joan. En una d'elles Mila, pregada per ell, assistí al seu costat a la corrida —la gran afició del
arrabassat, ja foll per complet, va avançar-se de sobte cap a Mila i li pregà que ballés amb ell; a la qual cosa ella accedí somrient. El vell obligà
experimentada en tan poques ocasions; per això li havia parlat ell com si pregués, amb febre de tendreses i exaltacions, com de genolls: "Déu, que bella
seves absències." Tino Costa sabia que la filla i el seu marit l'havien pregat insistentment perquè els acompanyés; però tot fou en va: ell havia
busca d'ella —si no hagués estat tan tard ho hauria fet—, i cridar-la, pregar-li que el perdonés per haver deixat d'anar-hi aquell primer dia. "Demà
seves companyes més íntimes. Anàrem a parlar a Donya Maria i li pregàrem que ens deixés anar en busca de Mila i demanar-li en nom del col·legi que
dolcesa de sempre. ""Mila —li diguérem—: les teves companyes venim a pregar-te en nom de tots que tornis al col·legi: totes et trobem a faltar.""
s'eixugava les llàgrimes i, amb tota la vehemència del seu caràcter, li pregava que continués. Llavors la nena, dominant la seva pena, escoltava la cançó
Joan, Mila es trobava a casa de la tia Càndia del Noro. Mila li havia pregat que li parlés de Tino Costa, i la vella hi accedí. Càndia del Noro era
per la sort futura del seu fill. Ella plorà en la intimitat del seu cor i pregà Déu perquè la perdonés, si la podia perdonar, per tant com l'havia ofès.
confessor. S'agenollà davant seu; plorant li descobrí el seu estat i li pregà que la perdonés i li donés ajut. —Ell —digué—, si no hagués ocorregut
figurava un conegut de casa, i Tino Costa, a penes un adolescent, li pregà que el deixessin anar amb ells a caçar a la serra. També allí la seva
i dirigint-te a Rita, i bo i deixant-li lloc al teu costat, li vas pregar que passés. Tots et miraven aquella nit, Mila; però només jo et
em sembla que, fos el que fos, no podria ja res contra el meu amor. Només prego a Déu que això que m'has de dir no sigui massa greu, per a no tenir tant
d'ella va sentir renovar-se-li el tendre amor amb què la volia. Ella li pregà que la perdonés pel mal que li havia causat; allò era més fort que la
blat ho sap. No em vinguis amb sermons. —Mon germà, no blasfemis. Sempre prego Déu per tu; però, de què valdran els meus esforços, si t'entestes així en
? —Sí, podria jurar-ho... Però no parlem més d'això, padrí; t'ho prego... —No et disgustis, Mila. Si et desagrada això que et dic, callaré. La
No feia gaire que havia cridat Quim Bisa a casa seva d'amagat per pregar-li que parlés amb Tino Costa i tractés de convèncer-lo que renunciés a
meves carícies i els meus juraments. Ella continuava plorant, continuava pregant-me. "Bé —vaig dir-li a la fi—; hi anirem tots dos;
i, agenollada davant l'altar, invocava l'ombra irritada del seu pare i pregava Déu que la perdonés. No obstant, la presència del fill, malgrat el consol
més accelerat en presència seva; que s'entristia quan ell marxava i pregava després a Déu perquè tornés. I es sentia, quan tornava, amb l'ànima
així no puc viure. Procurarem que no ens vegi ningú. Faci-ho; li ho prego! Mai no ho oblidaré. Per fi la vella, contra la seva voluntat, accedí al
Per fi la vella, contra la seva voluntat, accedí al que li demanava. Li pregà, no obstant, que esperés un altre dia. El temps aquella tarda amenaçava
no la consolà ni l'estrenyé. La sostingué senzillament pels braços i li pregà que s'assegués. —Vas mullada, Mila. Potser hauries de canviar-te. Vols
a la de Tiago amb més força; la seva súplica era més ardent. —Tiago, t'ho prego: per la teva mare... pel que tinguis de més sagrat... Ell es girà i
ella estava un xic esverada. Arribaren davant d'una taverna, i ell li pregà que entressin: —Tinc set; la set m'ofega. Ella el mirà. Va dir-se
Ell la subjectava amb força pel braç i tornà a suplicar-li: —Entrem; t'ho prego. Em moro de set. Ella el seguí. Amb les primeres llums de l'alba Tino
pel carrer es dirigí a Quim espontàniament. Li allargà la mà... —Quim, et prego... Quim Bisa no el deixà acabar, i mentre li estrenyia amb força la mà
negocis; ella anirà pel seu amor. Quin mal li poden fer? Si de cas els pregaria... Sempre hi va alguna dona. Hi van monges, religiosos... Tal vegada Déu
Allí té també els seus estalvis. Allí hi ha el seu padrí. Podria, potser, pregar-li que l'acompanyés... No sap bé el que farà (a vegades ni tan sols sap si
quelcom així com un avenç de cel. Llavors Mila —així ho pensa— li pregarà que tornin al poble, baldament sigui per una sola vegada. Mila està
jo l'hauria trobat, baldament s'hagués amagat sota terra; li hauria pregat que tornés, que tu l'estaves esperant. I no hauria tornat sense ell. T'ho
ell amb el seu padrí; sense voler-lo atendre. —Escolta'm, Mila, t'ho prego. Veuràs la teva mare, acabaràs de reposar-te, i ja refeta del tot, t'ho
i tornà a cantar i a bressar. La seva companya aleshores s'avançà tot pregant-li que esperés una mica; s'endinsà per un fosc passadís i tornà poc
per bon camí... A vegades vaig plorar i tot... En canvi ara, continuo pregant per ell, potser prego més que mai per ell, perquè Déu el salvi. Però ara
vaig plorar i tot... En canvi ara, continuo pregant per ell, potser prego més que mai per ell, perquè Déu el salvi. Però ara no desitjo que torni.
a pensar en Mila... A penes acabat el sopar, Tino Costa s'aixecà i, pregant que el perdonessin perquè volia treballar una mica, es tancà a la seva
assegut tantes vegades sobre els seus genolls!... Un dia... Podria pregar-li que s'alci, que li faci companyia un moment... Podria asseure's allí
s'hauria agenollat davant d'ells per demanar-los perdó pel seu fill o per pregar-los que la matessin amb ell. Però havia fet tard. Tampoc, en el clam
noves dones; agafada pels braços, l'arrossegaren lluny d'allí. Ella pregava, es resistia. Després deixà de resistir-se i les seguí, però sense deixar
el seu fill. A vegades es pensa que està dormint a la seva habitació i prega que no facin soroll. Tots els qui la veuen no poden estar-se de plorar.
que ella l'acompanyés. L'esperà ja vestida, i quan estigueren fora, li pregà que la perdonés per haver-la enganyada, que en realitat el que desitjava
orgull —potser havia entrellucat també la bondat fonamental d'ell—, i li pregà que la deixés anar amb ell a les seves terres. —Perdona'm. Porta'm amb tu,
: "A la porta hi ha uns soldats que em diuen que són d'en Franco". Jo prego la senyora Magdalena (sogra d'en Benet Fornells) que hi vagi. Al cap de
a marxar. Nosaltres vàrem instar-lo perquè es quedés a dinar, vàrem pregar-lo, i ma mare va enfadar-se una mica, però fou endebades: ell, ansiós
manera de treure'l d'aquí. També jo, en la meva profunda decepció, vaig pregar-lo, i fins crec que vaig plorar, abraçant-lo, posat sobre els seus
sorrenc, blasfemant de no poder-me atrapar; si un dia de Sant Antoni vaig pregar-te, i em vaig enfadar amb tu, perquè et negaves a fer riure la gent amb la

  Pàgina 1 (de 107) 50 següents »