×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb pregar |
Freqüència total: 5942 |
CTILC1 |
als navegants el terror de la nostra presència. Ens hi endevinen, i | preguen | , i ben sovint la mar engoleix les fustes, tothora amb profit per al | -la. "Presto, presto, fia mia, tiò, nasa, nasa!", li | pregava | la dida. I li atansava un pom de sals d'amoníac. La veïna, amb moltes | és un idiota, per a la més fàcil incomprensió dels escassos assistents. " | Preguem | per ell." "Per què?", escorcollava la senyora Magdalena Blasi. "Mai | amb el seu padrí per les festes de sant Joan. En una d'elles Mila, | pregada | per ell, assistí al seu costat a la corrida —la gran afició del | arrabassat, ja foll per complet, va avançar-se de sobte cap a Mila i li | pregà | que ballés amb ell; a la qual cosa ella accedí somrient. El vell obligà | experimentada en tan poques ocasions; per això li havia parlat ell com si | pregués | , amb febre de tendreses i exaltacions, com de genolls: "Déu, que bella | seves absències." Tino Costa sabia que la filla i el seu marit l'havien | pregat | insistentment perquè els acompanyés; però tot fou en va: ell havia | busca d'ella —si no hagués estat tan tard ho hauria fet—, i cridar-la, | pregar | -li que el perdonés per haver deixat d'anar-hi aquell primer dia. "Demà | seves companyes més íntimes. Anàrem a parlar a Donya Maria i li | pregàrem | que ens deixés anar en busca de Mila i demanar-li en nom del col·legi que | dolcesa de sempre. ""Mila —li diguérem—: les teves companyes venim a | pregar | -te en nom de tots que tornis al col·legi: totes et trobem a faltar."" | s'eixugava les llàgrimes i, amb tota la vehemència del seu caràcter, li | pregava | que continués. Llavors la nena, dominant la seva pena, escoltava la cançó | Joan, Mila es trobava a casa de la tia Càndia del Noro. Mila li havia | pregat | que li parlés de Tino Costa, i la vella hi accedí. Càndia del Noro era | per la sort futura del seu fill. Ella plorà en la intimitat del seu cor i | pregà | Déu perquè la perdonés, si la podia perdonar, per tant com l'havia ofès. | confessor. S'agenollà davant seu; plorant li descobrí el seu estat i li | pregà | que la perdonés i li donés ajut. —Ell —digué—, si no hagués ocorregut | figurava un conegut de casa, i Tino Costa, a penes un adolescent, li | pregà | que el deixessin anar amb ells a caçar a la serra. També allí la seva | i dirigint-te a Rita, i bo i deixant-li lloc al teu costat, li vas | pregar | que passés. Tots et miraven aquella nit, Mila; però només jo et | em sembla que, fos el que fos, no podria ja res contra el meu amor. Només | prego | a Déu que això que m'has de dir no sigui massa greu, per a no tenir tant | d'ella va sentir renovar-se-li el tendre amor amb què la volia. Ella li | pregà | que la perdonés pel mal que li havia causat; allò era més fort que la | blat ho sap. No em vinguis amb sermons. —Mon germà, no blasfemis. Sempre | prego | Déu per tu; però, de què valdran els meus esforços, si t'entestes així en | ? —Sí, podria jurar-ho... Però no parlem més d'això, padrí; t'ho | prego | ... —No et disgustis, Mila. Si et desagrada això que et dic, callaré. La | No feia gaire que havia cridat Quim Bisa a casa seva d'amagat per | pregar | -li que parlés amb Tino Costa i tractés de convèncer-lo que renunciés a | meves carícies i els meus juraments. Ella continuava plorant, continuava | pregant | -me. "Bé —vaig dir-li a la fi—; hi anirem tots dos; | i, agenollada davant l'altar, invocava l'ombra irritada del seu pare i | pregava | Déu que la perdonés. No obstant, la presència del fill, malgrat el consol | més accelerat en presència seva; que s'entristia quan ell marxava i | pregava | després a Déu perquè tornés. I es sentia, quan tornava, amb l'ànima | així no puc viure. Procurarem que no ens vegi ningú. Faci-ho; li ho | prego | ! Mai no ho oblidaré. Per fi la vella, contra la seva voluntat, accedí al | Per fi la vella, contra la seva voluntat, accedí al que li demanava. Li | pregà | , no obstant, que esperés un altre dia. El temps aquella tarda amenaçava | no la consolà ni l'estrenyé. La sostingué senzillament pels braços i li | pregà | que s'assegués. —Vas mullada, Mila. Potser hauries de canviar-te. Vols | a la de Tiago amb més força; la seva súplica era més ardent. —Tiago, t'ho | prego | : per la teva mare... pel que tinguis de més sagrat... Ell es girà i | ella estava un xic esverada. Arribaren davant d'una taverna, i ell li | pregà | que entressin: —Tinc set; la set m'ofega. Ella el mirà. Va dir-se | Ell la subjectava amb força pel braç i tornà a suplicar-li: —Entrem; t'ho | prego | . Em moro de set. Ella el seguí. Amb les primeres llums de l'alba Tino | pel carrer es dirigí a Quim espontàniament. Li allargà la mà... —Quim, et | prego | ... Quim Bisa no el deixà acabar, i mentre li estrenyia amb força la mà | negocis; ella anirà pel seu amor. Quin mal li poden fer? Si de cas els | pregaria | ... Sempre hi va alguna dona. Hi van monges, religiosos... Tal vegada Déu | Allí té també els seus estalvis. Allí hi ha el seu padrí. Podria, potser, | pregar | -li que l'acompanyés... No sap bé el que farà (a vegades ni tan sols sap si | quelcom així com un avenç de cel. Llavors Mila —així ho pensa— li | pregarà | que tornin al poble, baldament sigui per una sola vegada. Mila està | jo l'hauria trobat, baldament s'hagués amagat sota terra; li hauria | pregat | que tornés, que tu l'estaves esperant. I no hauria tornat sense ell. T'ho | ell amb el seu padrí; sense voler-lo atendre. —Escolta'm, Mila, t'ho | prego | . Veuràs la teva mare, acabaràs de reposar-te, i ja refeta del tot, t'ho | i tornà a cantar i a bressar. La seva companya aleshores s'avançà tot | pregant | -li que esperés una mica; s'endinsà per un fosc passadís i tornà poc | per bon camí... A vegades vaig plorar i tot... En canvi ara, continuo | pregant | per ell, potser prego més que mai per ell, perquè Déu el salvi. Però ara | vaig plorar i tot... En canvi ara, continuo pregant per ell, potser | prego | més que mai per ell, perquè Déu el salvi. Però ara no desitjo que torni. | a pensar en Mila... A penes acabat el sopar, Tino Costa s'aixecà i, | pregant | que el perdonessin perquè volia treballar una mica, es tancà a la seva | assegut tantes vegades sobre els seus genolls!... Un dia... Podria | pregar | -li que s'alci, que li faci companyia un moment... Podria asseure's allí | s'hauria agenollat davant d'ells per demanar-los perdó pel seu fill o per | pregar | -los que la matessin amb ell. Però havia fet tard. Tampoc, en el clam | noves dones; agafada pels braços, l'arrossegaren lluny d'allí. Ella | pregava | , es resistia. Després deixà de resistir-se i les seguí, però sense deixar | el seu fill. A vegades es pensa que està dormint a la seva habitació i | prega | que no facin soroll. Tots els qui la veuen no poden estar-se de plorar. | que ella l'acompanyés. L'esperà ja vestida, i quan estigueren fora, li | pregà | que la perdonés per haver-la enganyada, que en realitat el que desitjava | orgull —potser havia entrellucat també la bondat fonamental d'ell—, i li | pregà | que la deixés anar amb ell a les seves terres. —Perdona'm. Porta'm amb tu, | : "A la porta hi ha uns soldats que em diuen que són d'en Franco". Jo | prego | la senyora Magdalena (sogra d'en Benet Fornells) que hi vagi. Al cap de | a marxar. Nosaltres vàrem instar-lo perquè es quedés a dinar, vàrem | pregar | -lo, i ma mare va enfadar-se una mica, però fou endebades: ell, ansiós | manera de treure'l d'aquí. També jo, en la meva profunda decepció, vaig | pregar | -lo, i fins crec que vaig plorar, abraçant-lo, posat sobre els seus | sorrenc, blasfemant de no poder-me atrapar; si un dia de Sant Antoni vaig | pregar | -te, i em vaig enfadar amb tu, perquè et negaves a fer riure la gent amb la |
|