Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

girat; s'havia sentit sotragat per aquella veu, commogut fins al més	pregon	de la seva ànima. ¿Què tenia la veu d'aquella innocent, que tan
cap a ella. —Mila, no et recordes de mi? Ella el mirà tremolosa, amb una	pregona	agitació a l'esperit, tota trasbalsada. Volia fugir i volia romandre;
els matalassos, o en altes gerres soterrades no se sap on, tal vegada en	pregons	forats oberts a les parets gruixudes del seu casal! Adéu, casa espaiosa
ella no me'n val, digau-me: qui me'n valdria? I després aquella	pregona	tristesa, aquella emoció inigualada de música i de paraules amb què la
un estat d'ànim singular —alegre i trist a la vegada— però vessant d'una	pregona	tendresa: una tendresa íntima que el feia caminar suaument, com si el més
per ella, amb aquella seva gràcia innocent, li despertaven una tan	pregona	emoció. Tino Costa podria recordar d'ella coses tals que —encara ara— li
i muntaven, muntaven sense parar, i la terra tremolava commoguda per	pregones	sotragades. Ell llançà un crit en la fosquedat, una crida temorosa; però
en un cel de tempestat sobre una terra àrida i deserta. Allà en el més	pregon	del seu ésser s'agita una cortina, i allí hi ha Sileta adormida en la
publicada avui, ocasionà 250 morts. Era com un tro llarguíssim,	pregon	i llunyà, com el brogit d'un terratrèmol. Després d'uns quants segons, un
regulador de les desviacions de la consciència, i l'assoliment del centre	pregon	de l'ànima, la "individuació". 18 desembre. El
amb ells i era feliç: Roseta. Era una carícia que arribava fins al més	pregon	del seu ésser, que li esvaïa totes les amargors. Va rompre a plorar i, de
permanent èxtasi cultural transpirinenc dels catalans respon, així, a la	pregona	crida de llur filiació històrica. La Marca és un passadís. Contràriament
Les forces morals semblen dissipades, si hom no compta amb aquella	pregona	afrau on sempre resten en potència de redreçament les virtuts ancestrals.
senyors del camp de Catalunya. Des d'aquell precís moment s'originà la	pregona	crisi social que havia d'assolir un clima revolucionari a mitjan segle
més, és una cosa que ens afalaga, i, per tant, que respon a una convicció	pregona	del nostre esperit. Ésser treballador vol dir, a la nostra terra, tenir
de la vida més que un mitjà de guanyar-se la vida. Les paraules tenen un	pregon	sentit històric. En la Catalunya fortament estructurada dels segles
però restaren les de mercaders i menestrals. És una prova que en la	pregona	transformació social que experimentà Catalunya entre els segles
a llurs amos des de 1855. Algun ressort havia petat. I tan	pregon	, que la peça del joc social correcte mai més no es tornà a teixir. En
de la nostra actitud davant la vida. El sentiment corporatiu era tan	pregon	que res no pogueren els artistes més o menys empeltats de renaixentisme
amb les nostres crítiques, sense intentar una tasca d'infiltració	pregona	en els seus llocs de comandament. Un altre aspecte negatiu de la prohomia
pel poble. El primer terç del segle XIX manifestà la decadència	pregona	de l'Església a Catalunya, i això no perquè fos víctima de la política
d'una preocupació social cada dia més considerable i d'un ancorament	pregon	a les deus indestructibles de l'esperit de la terra. II Les
els maldecaps subsegüents. No fou així, i ens n'hem de plànyer. El sentit	pregon	de la nostra societat medieval rau exactament en el pactisme, o sigui en
les conseqüències lògiques de les nostres accions, aquest encadenament	pregon	que apareix tan bell punt l'historiador, el psicòleg i el policia
una grandesa retòrica superficial i evasionista, sense cap fibra ètica	pregona	, sense cap lligam amb la realitat social del temps. Ens doldria que la
provocà a Catalunya una gran tensió social, i ací rauen les causes	pregones	de l'alçament del Corpus de Sang. Els pagesos protestaren endebades
d'aquesta vasta problemàtica foren contínues, i donaren lloc a les	pregones	contradiccions internes que expliquen i justifiquen totalment la
no podran sacrificar llur Segle d'Or, perquè l'han viscut en el més	pregon	de llur ànima; podran interpretar-lo, a l'esclat de llums més o menys
persistència en l'entestament palesa que hi ha un ressort en la màquina	pregona	del país que no funciona prou bé. Algú ha escrit que Catalunya era un
per primera vegada la paraula revolució en el seu sentit modern de	pregona	alteració social i política. Una classe social centra els esdeveniments:
no veuen que la causa del decaïment dels oficis té arrels molt més	pregones	en la crisi conjuntural dels afers mediterranis; creuen que l'oligarquia
la gent menuda volgué dir llur mot en els afers públics. Aquesta commoció	pregona	de la societat espanyola trobà a Catalunya un ressò especialment notable.
Les contradiccions psicològiques. No cal rumiar massa sobre el	pregon	sentit dels fets que acabem d'analitzar en aquestes planes —actituds
de les actituds aïrades. Hem d'anar, doncs, a raure a capes molt més	pregones	del nostre caràcter col·lectiu si volem treure l'entrellat del nostre
Doncs sí. L'esplanada, per un dels seus costats, dóna a l'Abisme	Pregon	... Un dia Satan va convocar en aquell indret apartat una reunió
L'esveres, i mira: colgat de bafs tendres al	pregon	del niu, com un ou polit febreja un marica,
com si temés una nova temptativa. Ernestina esclata en plor, un plor	pregon	, silenciós.)] Vina; ja no te m'escaparàs. Mai més!... Mai més et
viure amagada com font de cervos o jardí reial. Bona nit. Déu us doni sòn	pregona	, i en trencar l'alba, joia matinal. Jovita I a vós, senyora, un
fa un niu de roques blaves. M'estemordeix el ritme d'eixa vida	pregona	, s'apoderant de mi l'enterbolit desori
a ser una claror que desvetlla, tan íntima, una vida	pregona	en son cor de formiga; una vida lligada per l'arrel a
que l'arrela en terra. D'arrels en arrels va sa fe	pregona	; i, els arbres poant eixa saba ardent, la
no vol dir ni molt menys que la filosofia sigui exclusivament aquesta	pregona	sapiència posseïda per l'home que res ha après; vol dir només que sense
fantàstic i sense realitat possible, sinó com allò que arrela en la més	pregona	de les realitats: en la realitat de la il·lusió humana per quelcom que
producte d'aquesta continuïtat que constitueix, com ja he repetit, la més	pregona	rel de la vida de Catalunya. El català és assenyat perquè és, en darrera
aquella transformació de la realitat concreta que constitueix el més	pregon	fonament de l'art plàstic. En suma, l'artista català no es limita a voler
Abandonem, certament, una veritat, però n'assolim una altra no menys	pregona	o, si es vol, no menys concordant amb la realitat de la cosa vista.
en alguns aspectes de la ironia castellana, d'aquesta ironia amarga,	pregona	i conceptuosa que representa la figura i l'obra de Quevedo. Lluny de mi
també una fe, si és veritat que la desesperació de la qual brolla és tan	pregona	que no pot abocar-se tampoc ni a la mera curiositat ni al pessimisme, la
hi mena. L'individualisme, en canvi —si l'entenem com una realitat més	pregona	que una actitud social o política—, s'abandona només rares vegades,
Dames i Cavallers).] Oh copa d'or, que ressuscites ara del més	pregon	dels seculars abismes! Tornes la claredat al nostre regne, que ja delira

Pàgina 1 (de 34)

50 següents