×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb pregon |
Freqüència total: 1665 |
CTILC1 |
girat; s'havia sentit sotragat per aquella veu, commogut fins al més | pregon | de la seva ànima. ¿Què tenia la veu d'aquella innocent, que tan | cap a ella. —Mila, no et recordes de mi? Ella el mirà tremolosa, amb una | pregona | agitació a l'esperit, tota trasbalsada. Volia fugir i volia romandre; | els matalassos, o en altes gerres soterrades no se sap on, tal vegada en | pregons | forats oberts a les parets gruixudes del seu casal! Adéu, casa espaiosa | ella no me'n val, digau-me: qui me'n valdria? I després aquella | pregona | tristesa, aquella emoció inigualada de música i de paraules amb què la | un estat d'ànim singular —alegre i trist a la vegada— però vessant d'una | pregona | tendresa: una tendresa íntima que el feia caminar suaument, com si el més | per ella, amb aquella seva gràcia innocent, li despertaven una tan | pregona | emoció. Tino Costa podria recordar d'ella coses tals que —encara ara— li | i muntaven, muntaven sense parar, i la terra tremolava commoguda per | pregones | sotragades. Ell llançà un crit en la fosquedat, una crida temorosa; però | en un cel de tempestat sobre una terra àrida i deserta. Allà en el més | pregon | del seu ésser s'agita una cortina, i allí hi ha Sileta adormida en la | publicada avui, ocasionà 250 morts. Era com un tro llarguíssim, | pregon | i llunyà, com el brogit d'un terratrèmol. Després d'uns quants segons, un | regulador de les desviacions de la consciència, i l'assoliment del centre | pregon | de l'ànima, la "individuació". 18 desembre. El | amb ells i era feliç: Roseta. Era una carícia que arribava fins al més | pregon | del seu ésser, que li esvaïa totes les amargors. Va rompre a plorar i, de | permanent èxtasi cultural transpirinenc dels catalans respon, així, a la | pregona | crida de llur filiació històrica. La Marca és un passadís. Contràriament | Les forces morals semblen dissipades, si hom no compta amb aquella | pregona | afrau on sempre resten en potència de redreçament les virtuts ancestrals. | senyors del camp de Catalunya. Des d'aquell precís moment s'originà la | pregona | crisi social que havia d'assolir un clima revolucionari a mitjan segle | més, és una cosa que ens afalaga, i, per tant, que respon a una convicció | pregona | del nostre esperit. Ésser treballador vol dir, a la nostra terra, tenir | de la vida més que un mitjà de guanyar-se la vida. Les paraules tenen un | pregon | sentit històric. En la Catalunya fortament estructurada dels segles | però restaren les de mercaders i menestrals. És una prova que en la | pregona | transformació social que experimentà Catalunya entre els segles | a llurs amos des de 1855. Algun ressort havia petat. I tan | pregon | , que la peça del joc social correcte mai més no es tornà a teixir. En | de la nostra actitud davant la vida. El sentiment corporatiu era tan | pregon | que res no pogueren els artistes més o menys empeltats de renaixentisme | amb les nostres crítiques, sense intentar una tasca d'infiltració | pregona | en els seus llocs de comandament. Un altre aspecte negatiu de la prohomia | pel poble. El primer terç del segle XIX manifestà la decadència | pregona | de l'Església a Catalunya, i això no perquè fos víctima de la política | d'una preocupació social cada dia més considerable i d'un ancorament | pregon | a les deus indestructibles de l'esperit de la terra. II Les | els maldecaps subsegüents. No fou així, i ens n'hem de plànyer. El sentit | pregon | de la nostra societat medieval rau exactament en el pactisme, o sigui en | les conseqüències lògiques de les nostres accions, aquest encadenament | pregon | que apareix tan bell punt l'historiador, el psicòleg i el policia | una grandesa retòrica superficial i evasionista, sense cap fibra ètica | pregona | , sense cap lligam amb la realitat social del temps. Ens doldria que la | provocà a Catalunya una gran tensió social, i ací rauen les causes | pregones | de l'alçament del Corpus de Sang. Els pagesos protestaren endebades | d'aquesta vasta problemàtica foren contínues, i donaren lloc a les | pregones | contradiccions internes que expliquen i justifiquen totalment la | no podran sacrificar llur Segle d'Or, perquè l'han viscut en el més | pregon | de llur ànima; podran interpretar-lo, a l'esclat de llums més o menys | persistència en l'entestament palesa que hi ha un ressort en la màquina | pregona | del país que no funciona prou bé. Algú ha escrit que Catalunya era un | per primera vegada la paraula revolució en el seu sentit modern de | pregona | alteració social i política. Una classe social centra els esdeveniments: | no veuen que la causa del decaïment dels oficis té arrels molt més | pregones | en la crisi conjuntural dels afers mediterranis; creuen que l'oligarquia | la gent menuda volgué dir llur mot en els afers públics. Aquesta commoció | pregona | de la societat espanyola trobà a Catalunya un ressò especialment notable. | Les contradiccions psicològiques. No cal rumiar massa sobre el | pregon | sentit dels fets que acabem d'analitzar en aquestes planes —actituds | de les actituds aïrades. Hem d'anar, doncs, a raure a capes molt més | pregones | del nostre caràcter col·lectiu si volem treure l'entrellat del nostre | Doncs sí. L'esplanada, per un dels seus costats, dóna a l'Abisme | Pregon | ... Un dia Satan va convocar en aquell indret apartat una reunió | L'esveres, i mira: colgat de bafs tendres al | pregon | del niu, com un ou polit febreja un marica, | com si temés una nova temptativa. Ernestina esclata en plor, un plor | pregon | , silenciós.)] Vina; ja no te m'escaparàs. Mai més!... Mai més et | viure amagada com font de cervos o jardí reial. Bona nit. Déu us doni sòn | pregona | , i en trencar l'alba, joia matinal. Jovita I a vós, senyora, un | fa un niu de roques blaves. M'estemordeix el ritme d'eixa vida | pregona | , s'apoderant de mi l'enterbolit desori | a ser una claror que desvetlla, tan íntima, una vida | pregona | en son cor de formiga; una vida lligada per l'arrel a | que l'arrela en terra. D'arrels en arrels va sa fe | pregona | ; i, els arbres poant eixa saba ardent, la | no vol dir ni molt menys que la filosofia sigui exclusivament aquesta | pregona | sapiència posseïda per l'home que res ha après; vol dir només que sense | fantàstic i sense realitat possible, sinó com allò que arrela en la més | pregona | de les realitats: en la realitat de la il·lusió humana per quelcom que | producte d'aquesta continuïtat que constitueix, com ja he repetit, la més | pregona | rel de la vida de Catalunya. El català és assenyat perquè és, en darrera | aquella transformació de la realitat concreta que constitueix el més | pregon | fonament de l'art plàstic. En suma, l'artista català no es limita a voler | Abandonem, certament, una veritat, però n'assolim una altra no menys | pregona | o, si es vol, no menys concordant amb la realitat de la cosa vista. | en alguns aspectes de la ironia castellana, d'aquesta ironia amarga, | pregona | i conceptuosa que representa la figura i l'obra de Quevedo. Lluny de mi | també una fe, si és veritat que la desesperació de la qual brolla és tan | pregona | que no pot abocar-se tampoc ni a la mera curiositat ni al pessimisme, la | hi mena. L'individualisme, en canvi —si l'entenem com una realitat més | pregona | que una actitud social o política—, s'abandona només rares vegades, | Dames i Cavallers).] Oh copa d'or, que ressuscites ara del més | pregon | dels seculars abismes! Tornes la claredat al nostre regne, que ja delira |
|