Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

per segona volta en el seu cor; i es repetí, encara —i ara, allà en les	pregoneses	més recòndites del seu esperit—: "És ell: és Tino Costa!" Allí era,
font de Vilarmau, i després anem als cingles que hi ha damunt de Cerdans:	pregonesa	impressionant, mar de faigs, penya-segats grisos i ocre. Al fons, les
feien gimnàstica, segueixen fins a una portalada gran i oberta de les	pregoneses	de la qual s'escapen tot de bafarades de menjar greixós i on s'encreuen
copa d'or que t'engolires ni sondejar sols amb mos braços ta esglaiadora	pregonesa	? ¿Com puc trescar amb mon alè feble la immensitat dels teus dominis ni
Déu! al servent d'Abraham sies propici! Tu, que en la	pregonesa	del cor meu ja em fas veure avinenta l'elegida
conscient, on comença l'irresponsable. S'aixequen larves estranyes de la	pregonesa	de la teva consciència. Mai no n'havies sospitat l'existència, però hi
el mar, onades que munten i creixen amb força extraordinària i tot són	pregoneses	i moviments. La mar és com el seu cos. I arribat el moment de la
ni trascendència; dirigir un poble és haver-se submergit en la	pregonesa	dels seus instints infal·libles, i servir-los amb les armes de la
altra. —Era un àngel diví la meva Ermengarda! i quan jo interrogava les	pregoneses	dels seus ulls, jo no pensava sinó en ells— i en ella. Vaig
el primer dels quals Catalunya acabà de conèixer, íntimament, en la seva	pregonesa	més adolorida, les tragèdies de la Nèmesi històrica; i, en el segon dels
hi vol veure: un munt esgarrifós i colossal de cranis humans eixint de la	pregonesa	de la terra. Les veus eren febles, tenien percussió metàl·lica. —Hi vols
Per ella el poeta arriba a descobrir el seu interior, les més remotes	pregoneses	del seu esperit i la seva persona. Quan es manifesta així, l'obra sol
Però a vegades el poeta ens dirà més: pel mateix camí pot arribar a les	pregoneses	de la intimitat, en una minuciosa introspecció. El seu interior és d'una
no abastava, engolit en el serpentí de la son xuclant-lo en les seves	pregoneses	, i que algun cop, qui sap si embolicant-se entre elles es trencaven,
critiques. No pas jo. —Perquè no m'estimes —va dir ella amb una tràgica	pregonesa	a la veu. —Molt bé! ¿T'agradaria molt que t'envestís cada vegada que En
drama universal i sondeja la conciencia humana, sense perdonar recons ni	pregoneses	. Existeix un criteri de selecció per escriure i un altre criteri més
Si ens interessa la cresta de l'onada ens són més reveladors encara les	pregoneses	del mar. Si és que podem cabussar-nos-hi amb un mínim de seguretat. "El
lluny, i es feia entenedora de les gents per entaforats que fossin en la	pregonesa	dels clotarals. Llavors pels corriols abans deserts, com si obeïssin a un
i el muscle estampits contra el pedregam, feien per manera d'assolir les	pregoneses	del laberint. A voltes els dits arribaven a tocar un fugitiu aculat al
de la seva barjaula. En aquella migdiada de l'incendi, entaforats en les	pregoneses	del sot, s'havien adormit, amb el rescalf del fogueró, on acabaven de
a tenir un sotrac esgarrifós. Li semblava que la veu d'Erbok venia de les	pregoneses	de la mar, talment l'ànima d'un aparegut de l'altre món, com en tantes
I el veiem, abocat al paisatge —abocat al nostre passat ancestral i a les	pregoneses	de la nostra ànima—, publicar el seu voluminós poema del Comte
així mateix; el cel és blau i aromat com una flor, però amb una	pregonesa	infinita i amb aquella immobilitat obsessionant que ha de tenir la mirada
que tan aviat s'eleven fins al cel com s'enfonsen tot d'una en les verdes	pregoneses	de les cales solitàries i silencioses. Així i tot, bo és que un hom —un
de l'espeleologia. M'estemordeixen infantilment les seves llòbregues	pregoneses	i em repugna el baf llefiscós i tombal que un hom ha de respirar tot
El senyor jutge tot era passar-se la mà per la barba, com si dins la seva	pregonesa	s'hi dictés tota inspiració. A la fi diu: —Pren-lo per espòs, ja que
per sempre. Terra! Terra! Terra! Terra, amb els teus relleus, forats i	pregoneses	on hom pot llançar-se i arrupir-se! Terra! En les convulsions de l'horror,
Amb els llavis humits, és a ell que m'adreço en dir això, mentre en la	pregonesa	del meu ésser alena l'esperança que potser amb aquesta petita argúcia
nobles més altívols del país gosaven abans de petjar aquell sol. De la	pregonesa	dels pous (o potser ve de plúmbees habitacions veïnes del Pont dels
i les intimitats del mar. Semblava que a través de les aigües fosques de	pregoneses	, veia el peix, i calava els seus ormeigs en un lloc on ningú no pescava,
que voltava l'ermita. Es miraren encuriosides un pou que reflectia en les	pregoneses	mudes les blavors del cel; i unes finestres obertes a totes les belleses
d'un conegut li interessava i també sorgia, per uns instants, de les	pregoneses	de la seva preocupació, aquell Vadoret ardit i rialler que competia amb
pit pogués sortir un huracà que el rebotés contra els relliscalls i les	pregoneses	del precipici! De nit, encara que glacés, víctima de la seva obsessió, en
quan tractaré dels terratrèmols. Recerca de metalls preciosos en les	pregoneses	de la terra XV. [1] Permet-me ara de contar-te una anècdota.
contra llur neguiteig, si la por neix de la terra, si puja de les seves	pregoneses	? [5] Quan els sostres cruixen i la casa dóna senyals de ruïna,
per l'enorme poder de no sé quin flagell i a mi m'enduu cap a les	pregoneses	immenses. ¿I què? ¿És més dolça la mort a la plana? ¿De què em
I després, tantes fonts i tantes deus que tot d'un cop vomiten rius de	pregoneses	ocultes, i encara tants de torrents impetuosos formats per a un temps, la
talment, que hi hagi aigua escampada en molts indrets i ajuntada dins les	pregoneses	de la terra, perquè pugui ser gitada amb tanta puixança. El foc IX.
als nostres ulls, o per altres de més grans i visibles, i si ve de les	pregoneses	de la terra, o també de la superfície. [2] Això últim no és
no té lloc a la superfície ni prop d'ella, ans ve de sota, de les seves	pregoneses	. Un indici d'això és que les mars molt pregones són agitades, evidentment
damunt l'espai obert a sota, i ciutats senceres són precipitades a	pregoneses	immenses. [2] Si vols creure el que es diu, l'Ossa i l'Olimp per
de fer-ho i els joves ho aprenien, a penes podríem encara arribar a les	pregoneses	on ha estat deposada la veritat, que ara cerquem a la superfície i amb
tan grans de deseixir-se de tot. Va ésser en aquells moments que en les	pregoneses	de la seva ànima va sentir el despertar d'un sentiment novell; un
del parlar i de la mirada suau, i de la música que se li difonia per les	pregoneses	de l'esperit: ganes de romandre tota la vida així, escoltant la seva veu,
Riu... D'aquí estant sent la rialla clara que s'endinsa per les	pregoneses	del seu esperit i el commou... Venien ella i l'amiga. Martí anava a
una escena i s'agegantava, prenia proporcions enormes, i m'estimbava en	pregoneses	desesperants o enflorava paisatges inèdits que aleshores es repetien
dirigeixen a contrades llunyanes: Al Sus, al Dra, al Tafilalet. ¿En quina	pregonesa	de vall, en quin pic de muntanya, en quin perdut o migrat oasi els espera
silenciosament, mentre jo contemplo trossos de roca rodolant devers	pregoneses	incalculables. Una estona després, els musulmans, dirigits per l'eslau,
esment de la nostra presència. Diligent i hospitalari, abandonà les	pregoneses	de la vella alcassava i es dirigí a la sortida. Nosaltres ens
i el braç dret, sortint de l'ampla màniga del caftà, assenyala les	pregoneses	del castell invitant-nos a entrar. Ho fem amb un esborronament

Pàgina 1 (de 4)

50 següents