×
Filtres |
|
|
|
| |
|
|
| Lema: Coincident amb pregunta |
Freqüència total: 12723 |
CTILC1 |
| espasa? Com a tècnic militar, m'interessaria d'aclarir-ho. Pot ser que la | pregunta | que ara em formulo sigui inescaient i estúpida, però no la puc allunyar. | | gairebé tots de poblets de mar, i Tino Costa s'estalvià l'enuig de les | preguntes | . Saludà el barquer, li donà una moneda i s'allunyà cap al poble. Els | | a la vora del camí; els joves, una mica endarrera. Contestaren algunes | preguntes | del vell sobre la pastura i l'estat dels animals. Parlaven lentament, | | parlis amb tota franquesa. Mila guardà silenci un moment, sorpresa per la | pregunta | . —Vull que em diguis la veritat, Mila... —Jo vull el que voleu vosaltres, | | a la font. Parlava poc, com sempre; acollia com sempre, amb disgust les | preguntes | que li dirigien a propòsit del fill i d'allò en què s'ocupava. Maria | | Dreta al seu costat, gairebé enganxada al seu cos, la dona repetí la | pregunta | : —Anem? El seu cap li arribava tot just al muscle; la seva veu era | | nit se li va fer de sobte transparent: el fred laconisme de les seves | preguntes | , la gairebé duresa de les seves respostes tan inconcebibles, que la | | I roman de nou absorta en un pensament llunyà, i no se sap si contesta la | pregunta | del padrí o ho fa als seus propis pensaments. Manuel del Santo s'allunya. | | bondat, i bondat havien expressat les seves paraules. La dona repetí la | pregunta | , i Mila va romandre mirant-la encara un moment amb aquella expressió | | Ja de dies, a Mila, quan havia de parlar amb algú, de contestar una | pregunta | , li costava un esforç, i mai no aconseguia davallar del tot del seu món. | | en una de sola. La mirà... —Vacil·là un moment, s'empassà la saliva i la | pregunta | li brollà dels llavis gairebé sense adonar-se'n; de tal manera, que ell | | treien la pipa de la boca, el besaven. A vegades, llurs somriures, llurs | preguntes | innocents, les seves besades enfilats damunt dels seus genolls | | de Colom. ¿Com és que a ningú no se li havia acudit això abans? La | pregunta | té un lleu aire ximple: no ho és gens. Sens dubte, en la confecció dels | | i Knochen". I aquesta afirmació, probablement indiscutible, provoca unes | preguntes | vibrants: "¿Com suportarem sense revoltar-nos, doncs, que un d'aquells | | notòria serietat— tenia raó a mitges: en tenia en la mesura que les seves | preguntes | destaquen la tendència a eludir la qüestió sobre un pla franc i normal. | | fet els possibles perquè no arribés al quiròfan. —L'hauríeu matada? — | pregunta | encuriosida la tercera veu. —No la puc matar, jo. És la meva mare. —No | | . —No la puc matar, jo. És la meva mare. —No heu contestat l'altra | pregunta | —diu el de la veu efeminada—. Com sabíeu que molestava els metges, si no | | es pica enèrgicament la cuixa—. Us heu de limitar a contestar les nostres | preguntes | . —És el que faig. —Feu comentaris. —Només puc contestar a la meva manera. | | les espatlles que l'emmurallen al petit reducte del lavabo, es troba la | pregunta | als llavis abans d'adonar-se'n: —Què passa? A jutjar pels sorolls, que ara | | primers badocs, atrets pel xiscle, irrompen a les galeries veïnes amb una | pregunta | unànime als llavis: —Què ha estat, què ha estat? —Algú ha caigut! —diu | | un encarregat, però no li diguis res. Anant amb mi, potser no et farà cap | pregunta | , però si vol saber què cerques li contestes que ets de la comissió | | t'hi portarà. —Hi aniré. —I aleshores, impulsivament, li fa la mateixa | pregunta | que un parell d'hores enrera formulà al seu acompanyant—: Per què hi | | anava a caure? —"I vós esteu contenta?" —escarneix el vell, repetint la | pregunta | que moments abans ha fet a la noia—. Et sembla que són coses de dir-los, | | amable, potser fins i tot servicial si s'escau. Per això aventura una | pregunta | : —Entre aquests llogaters hi ha algun tu? L'expressió de l'home canvia | | planta a riure, tanca la carpeta. —No em fareu caure, inspector! És una | pregunta | ben ingènua. Ens referim a individus, naturalment. —Quines cases els han | | pres mai gens, de terra? —No, mai —diu l'individu, que sembla trobar la | pregunta | natural. Encén la cigarreta i repeteix—: Mai. —Com ho sabeu? —Perquè mai | | El permís és automàticament concedit quan el superior us adreça una | pregunta | . A vestir-se! Surt al vestíbul, fregant-se mans i cuixes, cames i pit | | invisible. Entre els homes s'aixequen uns xiuxiueigs tímids i porucs de | preguntes | no contestades, d'observacions que s'escapen de les gargamelles resseques | | el terme ideal, aquest cop, preveu unes cinc quartilles. Alguna altra | pregunta | ? —Ningú no replica—. Gràcies per la seva atenció, senyors —acaba l'home—. | | els figurins per les companyies? Per què, digueu! —insisteix en la seva | pregunta | aparentment retòrica. —Acabo d'ingressar —manifesta ell—. Encara no hem | | calgués. Potser ho haurem de fer... —Calla, s'inclina i escriu sense fer | preguntes | al noi que té davant. Ell, xiuxiuejant per no destorbar-lo de nou, | | el d'ella, profund i trèmul, tan consentidor com la testa que afirma una | pregunta | no formulada, contestada ja molt abans; com els llavis vermells que diuen | | més alt, que aquest de vèncer, amb l'esperit alerta, la malintencionada | pregunta | , i avançar, saltant els múltiples obstacles, i seguir endavant, sense | | A favor de què? Els entesos adopten el posat circumspecte que no admet | preguntes | concretes; a més, d'aquí tres dies se n'aniran. Catalunya ha estat sempre | | notícia. El general Duhesme somriu amablement i fingeix no entendre les | preguntes | . Però el que és evident del tot és que el rei i Napoleó són aliats. El | | uns dies, per motiu de salut, per evitar que el general Duhesme faci | preguntes | massa concretes sobre el contingut dels magatzems o doni ordres massa | | indiferent als encants de Carolina i a la felicitat de Jeroni. Va fer | preguntes | d'una evident mala voluntat, com és ara: Què pensava fer del pis que | | casat, amb unes obligacions que no podria de cap manera eludir? Les | preguntes | eren doblement malintencionades si pensem que Erasme acabava de | | per aturar el braç venjatiu de Carolina, ni va contestar a la repetida | pregunta | que ella no podia estar-se de fer, que nosaltres no ens podem estar de | | per més que ens intimidi el silenci: Per què has fet això? Per què? La | pregunta | es quedava, naturalment, sense resposta. No tinc cap simpatia a Carolina, | | a ell un daltabaix. Sempre hi havia un que li feia una broma, li feia una | pregunta | impertinent; hi havia, en efecte, algú del poble que en un viatge a | | anar a Madrid. Se'n reien per sota el nas, del pobre pescador; li feien | preguntes | , però ell contestava alegre, satisfet, envanit d'aquelles filles. "I | | d'una nena, i ella el seguia, recolzada dolçament al seu braç, fent-li | preguntes | de tant en tant, i únicament per preguntar. Al retorn, se sentia el | | i en parlava a la mare; la cridava a cada moment per fer-li | preguntes | o per mostrar-li una il·lustració del llibre que li despertés un interès | | davant meu. En record les seves intervencions fora de to a classe, les | preguntes | insolents. Conserv els seus dibuixos encara, com a resposta a unes | | quasi sense adonar-me'n, amb paraules tremoloses et vaig fer la | pregunta | agosarada i la teva resposta em posà al galop tota la sang dins les | | seu pas. Ta mare és de viatge, li digueren. —Tornarà? —Ses nines no fan | preguntes | , ses nines són bones al·lotes. Va fer-se gran amb el retrat de sa mare | | o menys això: "Els pecats d'amor són els únics que cal perdonar." La | pregunta | fou feta directament a mon pare a l'hora de dinar davant de tothom. "Què | | entès. No juguis amb mi, m'ha dit amenaçant. —Per què no vols beure? La | pregunta | me l'ha repetida fins a set vegades. Les he comptades. Però jo no sabia | | Martí Garcia Encara, de vegades, alguna nit, escoltes la | pregunta | . ¿Què has fet, què has fet? No saps què dir. Ruth, als peus del |
|