▲
  DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
pregunta F 12723 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1832-2022)
Imprimir Exportar a .csv  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
Reportar un error  
 
Lema:  Coincident amb pregunta Freqüència total:  12723 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

espasa? Com a tècnic militar, m'interessaria d'aclarir-ho. Pot ser que la pregunta que ara em formulo sigui inescaient i estúpida, però no la puc allunyar.
gairebé tots de poblets de mar, i Tino Costa s'estalvià l'enuig de les preguntes. Saludà el barquer, li donà una moneda i s'allunyà cap al poble. Els
a la vora del camí; els joves, una mica endarrera. Contestaren algunes preguntes del vell sobre la pastura i l'estat dels animals. Parlaven lentament,
parlis amb tota franquesa. Mila guardà silenci un moment, sorpresa per la pregunta. —Vull que em diguis la veritat, Mila... —Jo vull el que voleu vosaltres,
a la font. Parlava poc, com sempre; acollia com sempre, amb disgust les preguntes que li dirigien a propòsit del fill i d'allò en què s'ocupava. Maria
Dreta al seu costat, gairebé enganxada al seu cos, la dona repetí la pregunta: —Anem? El seu cap li arribava tot just al muscle; la seva veu era
nit se li va fer de sobte transparent: el fred laconisme de les seves preguntes, la gairebé duresa de les seves respostes tan inconcebibles, que la
I roman de nou absorta en un pensament llunyà, i no se sap si contesta la pregunta del padrí o ho fa als seus propis pensaments. Manuel del Santo s'allunya.
bondat, i bondat havien expressat les seves paraules. La dona repetí la pregunta, i Mila va romandre mirant-la encara un moment amb aquella expressió
Ja de dies, a Mila, quan havia de parlar amb algú, de contestar una pregunta, li costava un esforç, i mai no aconseguia davallar del tot del seu món.
en una de sola. La mirà... —Vacil·là un moment, s'empassà la saliva i la pregunta li brollà dels llavis gairebé sense adonar-se'n; de tal manera, que ell
treien la pipa de la boca, el besaven. A vegades, llurs somriures, llurs preguntes innocents, les seves besades enfilats damunt dels seus genolls
de Colom. ¿Com és que a ningú no se li havia acudit això abans? La pregunta té un lleu aire ximple: no ho és gens. Sens dubte, en la confecció dels
i Knochen". I aquesta afirmació, probablement indiscutible, provoca unes preguntes vibrants: "¿Com suportarem sense revoltar-nos, doncs, que un d'aquells
notòria serietat— tenia raó a mitges: en tenia en la mesura que les seves preguntes destaquen la tendència a eludir la qüestió sobre un pla franc i normal.
fet els possibles perquè no arribés al quiròfan. —L'hauríeu matada? —pregunta encuriosida la tercera veu. —No la puc matar, jo. És la meva mare. —No
. —No la puc matar, jo. És la meva mare. —No heu contestat l'altra pregunta —diu el de la veu efeminada—. Com sabíeu que molestava els metges, si no
es pica enèrgicament la cuixa—. Us heu de limitar a contestar les nostres preguntes. —És el que faig. —Feu comentaris. —Només puc contestar a la meva manera.
les espatlles que l'emmurallen al petit reducte del lavabo, es troba la pregunta als llavis abans d'adonar-se'n: —Què passa? A jutjar pels sorolls, que ara
primers badocs, atrets pel xiscle, irrompen a les galeries veïnes amb una pregunta unànime als llavis: —Què ha estat, què ha estat? —Algú ha caigut! —diu
un encarregat, però no li diguis res. Anant amb mi, potser no et farà cap pregunta, però si vol saber què cerques li contestes que ets de la comissió
t'hi portarà. —Hi aniré. —I aleshores, impulsivament, li fa la mateixa pregunta que un parell d'hores enrera formulà al seu acompanyant—: Per què hi
anava a caure? —"I vós esteu contenta?" —escarneix el vell, repetint la pregunta que moments abans ha fet a la noia—. Et sembla que són coses de dir-los,
amable, potser fins i tot servicial si s'escau. Per això aventura una pregunta: —Entre aquests llogaters hi ha algun tu? L'expressió de l'home canvia
planta a riure, tanca la carpeta. —No em fareu caure, inspector! És una pregunta ben ingènua. Ens referim a individus, naturalment. —Quines cases els han
pres mai gens, de terra? —No, mai —diu l'individu, que sembla trobar la pregunta natural. Encén la cigarreta i repeteix—: Mai. —Com ho sabeu? —Perquè mai
El permís és automàticament concedit quan el superior us adreça una pregunta. A vestir-se! Surt al vestíbul, fregant-se mans i cuixes, cames i pit
invisible. Entre els homes s'aixequen uns xiuxiueigs tímids i porucs de preguntes no contestades, d'observacions que s'escapen de les gargamelles resseques
el terme ideal, aquest cop, preveu unes cinc quartilles. Alguna altra pregunta? —Ningú no replica—. Gràcies per la seva atenció, senyors —acaba l'home—.
els figurins per les companyies? Per què, digueu! —insisteix en la seva pregunta aparentment retòrica. —Acabo d'ingressar —manifesta ell—. Encara no hem
calgués. Potser ho haurem de fer... —Calla, s'inclina i escriu sense fer preguntes al noi que té davant. Ell, xiuxiuejant per no destorbar-lo de nou,
el d'ella, profund i trèmul, tan consentidor com la testa que afirma una pregunta no formulada, contestada ja molt abans; com els llavis vermells que diuen
més alt, que aquest de vèncer, amb l'esperit alerta, la malintencionada pregunta, i avançar, saltant els múltiples obstacles, i seguir endavant, sense
A favor de què? Els entesos adopten el posat circumspecte que no admet preguntes concretes; a més, d'aquí tres dies se n'aniran. Catalunya ha estat sempre
notícia. El general Duhesme somriu amablement i fingeix no entendre les preguntes. Però el que és evident del tot és que el rei i Napoleó són aliats. El
uns dies, per motiu de salut, per evitar que el general Duhesme faci preguntes massa concretes sobre el contingut dels magatzems o doni ordres massa
indiferent als encants de Carolina i a la felicitat de Jeroni. Va fer preguntes d'una evident mala voluntat, com és ara: Què pensava fer del pis que
casat, amb unes obligacions que no podria de cap manera eludir? Les preguntes eren doblement malintencionades si pensem que Erasme acabava de
per aturar el braç venjatiu de Carolina, ni va contestar a la repetida pregunta que ella no podia estar-se de fer, que nosaltres no ens podem estar de
per més que ens intimidi el silenci: Per què has fet això? Per què? La pregunta es quedava, naturalment, sense resposta. No tinc cap simpatia a Carolina,
a ell un daltabaix. Sempre hi havia un que li feia una broma, li feia una pregunta impertinent; hi havia, en efecte, algú del poble que en un viatge a
anar a Madrid. Se'n reien per sota el nas, del pobre pescador; li feien preguntes, però ell contestava alegre, satisfet, envanit d'aquelles filles. "I
d'una nena, i ella el seguia, recolzada dolçament al seu braç, fent-li preguntes de tant en tant, i únicament per preguntar. Al retorn, se sentia el
i en parlava a la mare; la cridava a cada moment per fer-li preguntes o per mostrar-li una il·lustració del llibre que li despertés un interès
davant meu. En record les seves intervencions fora de to a classe, les preguntes insolents. Conserv els seus dibuixos encara, com a resposta a unes
quasi sense adonar-me'n, amb paraules tremoloses et vaig fer la pregunta agosarada i la teva resposta em posà al galop tota la sang dins les
seu pas. Ta mare és de viatge, li digueren. —Tornarà? —Ses nines no fan preguntes, ses nines són bones al·lotes. Va fer-se gran amb el retrat de sa mare
o menys això: "Els pecats d'amor són els únics que cal perdonar." La pregunta fou feta directament a mon pare a l'hora de dinar davant de tothom. "Què
entès. No juguis amb mi, m'ha dit amenaçant. —Per què no vols beure? La pregunta me l'ha repetida fins a set vegades. Les he comptades. Però jo no sabia
Martí Garcia Encara, de vegades, alguna nit, escoltes la pregunta. ¿Què has fet, què has fet? No saps què dir. Ruth, als peus del

  Pàgina 1 (de 255) 50 següents »