×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb prenyar |
Freqüència total: 35 |
CTILC1 |
s'organitzen una i altra vegada. Al ventre de les noies que volen que les | prenyem | ... No l'han matada, no han pogut matar-la. La dona avança fins a la taula | la dona—. M'ho ha dit la vella. Oficialment, és estèril. Per què no la | prenyes | ? —pregunta tot d'una. —Ahir havíem de dormir plegats i no va poder ser... | ¿L'he triat jo, com a germà? ¿Basta que ens haja parit una mateixa dona, | prenyada | per un mateix home? ¿No té més raó d'ésser-nos germà aquell que la vida | de nostre teatre. Coneguda l' afició del poble catalá pera la música, y | prenyada | nostra terra de cansons ahont motius de sobra podian | Entrà de majordona del vent. El gras canonge la | prenyava | fins als queixals. Bufa'm l'ull, que una pestanya | on tota cosa desaferra en son desig de fecundar. I | prenya | arrels anguiliformes que eren veïnes del no-res, però | ombra potser no gaire discreta, que l'amo d'un centenar de jornals va | prenyar | -la per segona vegada quan tot just feia un mes i mig que m'havia parit a | aquell aprenentatge havia deixat quelcom en l'ombra. Als tretze anys vaig | prenyar | la donzella de la meva mare, potser precisament perquè ho era de debò i | temorenc, encara, que tot i la professionalitat d'aquestes dones, podia | prenyar | -ne alguna. Procedint com procedia, no ho sabria mai. Les prostitutes, | línia recta la meitat del carrer del Trench. Reixes de finestra panxuda, | prenyades | de tota la casa. Per Cadirers, Calderers. Reixes de branques d'arbre, de | amb potes! Uns membres que l'artritis deforma, un teixit adipós que | prenya | ventres, un càncer que creix... Veu [(contra un cor de | [(Grinyolant.)]: Malaïts siguin la mare que em va parir i aquell qui la va | prenyar | ! [(Queda definitivament immòbil.)] Nicolau: Ha mort. | després d'avisar-te. Però i d'aquest egoisme, què me'n dius? Jo et | prenyo | i tu te les apanyes com puguis, oi?... Mira que és bonic! Xel Et | escoltin. Comissari [(Irònic.)] No deu ser per això que s'ha fet | prenyar | , oi? Lida No m'he fet prenyar, comissari; m'he quedat prenyada | )] No deu ser per això que s'ha fet prenyar, oi? Lida No m'he fet | prenyar | , comissari; m'he quedat prenyada sense voler en un moment inoportú. | [(Pensarosament.)] Un dia, pare, et devia fer il·lusió haver | prenyat | la teva dona i, després, veure un infant, el teu infant, que creixia i es | dels perseguits. La nuvolada, lluny de desferse, creixía y anava | prenyant | se d' electricitat. Fins en Prim, l' ídol del jovent catalá, l' hèroe | eixerit com tu, per heretar-la! —I llàstima que els fills d'esta casa o | prenyen | "fulanes" o no volen dones. La senyora Dolors s'aixecà feta un basilisc | ser. Si el podia expulsar de la família, ho faria. ¿Per què havia de | prenyar | la Francina, Déu em perdoni, si era una noia tan delicada? Vint anys | de banús i d'un ocell mecànic. L'home, un sabater que féu fortuna en | prenyar | la vídua d'un afrancesat podrida de diners i necessitada de protecció | lo meu treball, y 'l joch me fèu perdrer poch á poch lo que reunit havia. | Prenyat | lo cor del neguit que la vergonya se 'n porta, deixá la conciencia morta | per les vores. Van córrer de baixar a esfurriar-lo, abans que no els | prenyés | les ovelles o se les emportés cap a dins d'aquell estany infernal on | a la panxa, que li ha fet son pare de manera semblant com el toro | prenya | la vaca. És inútil doncs que els capellans —com el rector de Vilanova en | —va fer mossèn—. I cap on la portes, Carmeta? —A Sessué, perquè la | prenyi | el toro i li faci un vedellet a la panxa. «Pobra criatura! —va pensar el | ho has decidit. Pren el mocador —blanc, negre i vermell— que avui porto | prenyant | -me la cintura. Potser un dia se'ns manifestarà el perquè de tantes | i amb una altra. Quan va tornar, la va | prenyar | d'una embranzida i hi féu vida. | es va mirar Estrella. Es preguntava si Saturn hauria tingut temps de | prenyar | -la. Almenys que hagués deixat allò ben acabat. —Era un bon amic per a | malcarat i generós en grau idèntic, ara ha perdut la serenitat que sol | prenyar | -li les decisions. Eligi s'ofereix voluntari per cercar-li Tonet, però el | , «Ja no, mestre, ja no. Un cosí d'aquest Lluc fou, precisament, qui | prenyà | la noia aquella la mort de la qual ens ha dut tantes desgràcies. El | i Moritz. Al moment adient es portava un semental jove perquè | prenyés | les vaques i es recomencés així el cicle de producció de llet. Els | Mílio, se'l veia més fogós. I era també nebot carnal de l'home que havia | prenyat | la Quima qui sap les vegades. La dona es feia il·lusions que, amb un | a les dones que volien espatllar l'embaràs el nom del pare que les havia | prenyades | , detall importantíssim perquè era una de les maneres de poder guardar | l'Orelles, i els acompanyaven tres milicians més. Aquest mort de fam | prenyarà | l'Angeleta com vés a saber qui va prenyar la teva filla, va retreure la | més. Aquest mort de fam prenyarà l'Angeleta com vés a saber qui va | prenyar | la teva filla, va retreure la senyora Felisa al seu marit. És un milicià, | por...! M'ha amenaçat amb el garrot alçat més d'una vegada. El seu boc va | prenyar | la meva cabra, l'única que tinc, i me la va prendre fins haver parit |
|