Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

resum, em detesto— feroçment i àdhuc desesperada. "Tu no t'amoïnis ni et	preocupis	, que tresquin i enraonin", anava joguinejant Hals amb la seva predilecta
xano-xano a jóc, per la fosca del carrer de la Perera. Orestes "No es	preocupi	", va aconsellar l'advocat, que retirava a canonge de seu episcopal
desolada, dient que se li havia escapat sense voler; però ni tan sols es	preocupava	de dissimular el goig que sentia, i totes sabíem que ho havia fet a
l'atmosfera s'havia anat fent irrespirable, i el fet l'arribava a	preocupar	. El padrí i la mare d'ella, principalment aquesta, feien esforços
no és de la humitat; no estic esllomat a causa de cap esforç. Però no et	preocupis	. Ja passarà. Després demanaria el remei. Ara s'acostava a Candaina. —Com
mare començà a referir-li el que havia succeït; però en el fons es sentia	preocupada	per l'expressió del rostre del seu fill. Ell, per la seva part, sentia
posseeixi béns; si fos un home com cal, treballador i sensat, si el veiés	preocupat	pel dia de demà i per la teva felicitat, jo fóra el primer que et diria:
que només amb ell puc ésser feliç. —Bé, bé, Mila. Alegra't. No et	preocupis	: no et vull veure disgustada... —Però tornà encara, manifestant el que li
ni a menjar. S'ha aflaquit molt, i cada dia es mostra més estrany: em	preocupa	. —No surt gens, oi? —Molt poc; només alguna nit i ja molt tard:
—encara que velat— un desig de suscitar el diàleg amb Mila. Però ella,	preocupada	per la seva idea, li havia respost sempre amb brevetat, amb les paraules
seva filla. La mare es passava ara les hores en un continu desassossec,	preocupada	per Mila, i àdhuc ella, com el padrí, havia començat a pensar si no seria
Tornà a beure i sortí al balcó. La taverna —el que més l'havia	preocupat	— ja era tancada feia estona. Els carrers reposaven sepultats sota la nit
Un dia àdhuc féu part a mossèn Anselm de les seves pors. "Mila em	preocupa	—li ho dic a vostè, mossèn Anselm—. Mila no sembla la mateixa. A voltes
va deturar davant d'una porta. —És aquí. Però... I si vingués? —No et	preocupis	. Pugem. —És que... —Bah!... L'empentejà devers l'escala. Ella afegí,
i tornaren encara a abraçar-se. Abans de separar-se parlaren de Mila: —Em	preocupa	, saps? —digué el padrí—. A penes tasta res i està molt desmillorada. Per
d'ombres. L'ancià, en efecte, veia en la seva filla alguna cosa que el	preocupava	, fins que un dia li preguntà què li passava i si no era feliç. —Sí, sóc
sort..." Hauria volgut acomiadar-se d'ella, però ja no podrà. Ara ha de	preocupar	-se d'altres coses. Mila, no obstant, no l'oblidarà. "Si Déu em dóna
Feia fred. Arcisa, com cada nit, romangué sense allitar-se, agitada, i	preocupada	ara també per ell. Mantingué viu el foc a la llar; li preparà una infusió
en el qual requeia sempre a cada moment, aquell aire que tant havia	preocupat	ja el padrí en el seu viatge anterior. Ell prosseguí; ara com si parlés
AL matí Mila havia cridat de nou el seu pare, perquè era ell el que la	preocupava	més. Li jurà per darrera vegada que no li guardava rancor i que tot el
felicitat et guià sempre." "Només la teva felicitat, Mila. Però ara em	preocupa	." "No era culpa teva, pare. Però jo t'estimo igual; t'estimo com sempre
les recerques monogràfiques, projectades sobre un període determinat, es	preocupen	d'aclarir els resultats d'una pesta o d'una mala collita, el moviment
inofensiva: hauria passat potser desapercebuda, ningú no se n'hauria	preocupat	amb tant de rigor ni amb tanta ànsia. A principis del segle XVI,
responsabilitats sinistres que recauen sobre la societat capitalista. Es	preocupen	, però, com es preocupava Erasme, de no associar-se amb l'altra
que recauen sobre la societat capitalista. Es preocupen, però, com es	preocupava	Erasme, de no associar-se amb l'altra oposició, la militant i
partit revolucionari, a pesar de totes les coincidències possibles. I es	preocupen	, al mateix temps, de conservar els avantatges que dins el món burgès
favorable als franquistes. Diu que els comunistes anglesos estan molt	preocupats	per l'actuació dels elements anarquistes d'Espanya, entre els quals ell
amics. Diu que a Barcelona la gent dóna la guerra per acabada, i ja no es	preocupa	. Però Negrín digué ahir que res de pau ni de pacifisme. "Guerra dura i
grassona que després es treu l'uniforme i es queda en shorts sense	preocupar	-se de les rialletes malicioses dels estudiants que, darrera els
d'una infermera prima i de color trencat, la qual sembla no adonar-se'n,	preocupada	per les eines que li carreguen els braços, car la falta d'espai els ha
ell als seus acompanyants. —Un espèculum B. No us n'heu de	preocupar	, vós! No insisteix. A més, no tarda a veure l'instrument que la infermera
deixa escapar uns gemecs sords i a la fi s'immobilitza. Ningú no se'n	preocupa	, però, l'especialista en cirurgia cranial i el cardiòleg reclamen tots
perquè el doll s'escapa com un brollador i li empastifa la cara. Sense	preocupar	-se d'eixugar-se-la, s'inclina sobre la tassa i la frega amb l'escombra
i un bloc que també deu haver recollit del portamonedes, diu: —No us en	preocupeu	, del dins. Netegeu la fusta i el terra. Però la fusta se li queda a les
mudament. —Per què? No viu en un altre pis? —Sí. Però això no els	preocupa	. Sempre miren d'endur-se les més joves. —Però si no han trobat ningú, no
l'individu. S'inclina, agafa el cabàs i, sense encendre la cigarreta ni	preocupar	-se de recollir els grans escampats, s'arrossega cap a l'ull de bou que
Ni un crit, ni un plor, ni una rialla. Vaig donar ordres severes i m'he	preocupat	d'escollir persones que les podien obeir. I no solament per això... Serà
És veritat que portem una vida tan de gossos que no tenim ni esma de	preocupar	-nos de res, però no som tan cecs, tampoc. No voldria que et creguessis
avançant una mica i empenyent la porta lleugerament—. Em coneix, no us	preocupeu	. —Bé... —cedeix la dona de mala gana. El deixa penetrar en un vestíbul
també, però té una mirada més clara i més lassa; es limita a fer: —No us	preocupeu	. Així i tot es queda un moment a l'extrem de la cua, on no ha acudit ningú
quedar ningú, només els de les cues. Hi ha una patrulla especial que se'n	preocupa	, ja deu estar per arribar. —Però elles també són a la cua; a l'altra —
lents i difícils. La veu de l'home s'eleva, optimista: —Ja no cal	preocupar	-se'n més. Primer problema resolt. I ara solucionarem el segon. M'agafeu
, vint-i-set, trenta i mig... Si no hi ha res de nou, tu no t'has de	preocupar	fins als vint-i-set anys. —Com vulguis, doncs. El que sigui més
i després la substituïm per la de l'interessat. L'única cosa que ens	preocupa	és que la descripció física correspongui raonablement, perquè això no ho
d'identificar una dona. —Dejorn —fa el cap. La veu que contesta no es	preocupa	d'identificar-se amb la segona part de la contrasenya i, sense aturar-se,
galtes, per espavilar-la, i ella mormola: —He relliscat... —Sí. No et	preocupis	. Bleixa dificultosament i ell assenyala cap a l'os. El cap assenteix.
que eren extraordinàriament addictes a l'il·lustrat monarca, no es van	preocupar	ni poc ni gaire d'haver de redactar en castellà memorials i peticions que
de Jeroni, aquell personatge desconegut que era el pare, no es	preocupava	ni poc ni molt si el noi a penes menjava, i la dida no s'atrevia a fer-
les seves prèdiques amb exhaustives llistes dels pecats del sexe, que el	preocupaven	especialment. Als onze anys Jeroni era, en teoria, un noi ben documentat.
que s'han fet un escut amb tres pins de rengle. Potser Cinta no es va	preocupar	del detall de l'escut, potser Campdepadrós se sentia amb massa drets

Pàgina 1 (de 122)

50 següents