Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

i la blancor de l'escuma desvetlla als navegants el terror de la nostra	presència	. Ens hi endevinen, i preguen, i ben sovint la mar engoleix les fustes,
altres, tan buida per a mi, i no omplir els salons frívols amb la meva	presència	? Ho evito sempre que puc, sovint m'amago. Però bé he de respirar de tant
no podria. Es sentia decebuda al seu entorn, gairebé l'odiava, i la sola	presència	d'ell li alterava els nervis. No obstant, prometé que s'esforçaria. Però
capvespre. Es sentia presa d'un insòlit tremolor, subjugada per la seva	presència	. Ell prosseguí: —Que bonica t'has fet, Mila! Quan et vaig veure ahir, de
sense pensar qui era ella ni qui era ell —així ho havia fet sempre—, i en	presència	d'ella havia sentit que la seva carn tremolava com encesa en una estranya
atropellats que fugien en la nit com ovelles sense pastor davant la	presència	del llop, i els pobles gemegaven com sota l'assot d'un déu irritat: era
llàgrimes d'ira li saltaven dels ulls—. Surt d'aquí! Vés-te'n de la meva	presència	! Vés-te'n d'aquesta casa abans no et posi les mans al coll i t'estranguli!
caçar a la serra. També allí la seva audàcia i la seva agilitat, la seva	presència	d'ànim en els perills i la seva energia sorprenent despertaren
que s'havia de convertir gairebé en la veu de la seva consciència. En	presència	seva, escoltant-lo, Tino Costa sempre sentí la tristesa que en la seva
cadires eren ocupades, ja que, sens dubte perquè notessin menys la seva	presència	, hi havia anat quan tots ja eren a la plaça. Rita, amb la criatura als
els balladors. No s'atrevia a demanar que la deixessin passar: la seva	presència	havia estat acollida amb murmuracions i amb mirades de reüll que duraren
I Mila, on era? No pensaria en ell aquesta nit? No sentiria la seva	presència	allí, el seu turment? "Mila, estimada...", murmurava en veu baixa, i
aquella tertúlia, el minyó es quedava a casa sense sortir. Tal vegada la	presència	de Tino Costa al poble renovà a Randa el record de la llunyana humiliació
poble renovà a Randa el record de la llunyana humiliació que li imposà en	presència	de tots els caçadors. D'ençà d'aquell incident Randa havia deixat, en
les nacions, l'existència d'aquest somni de bondat protectora que, com la	presència	d'una mare a la vora del bressol on dorm el fill en una nit de guerra o
però era la crueltat del món que li havia donat fonament. És com la	presència	dels àngels, que una ànima piadosa fa baixar del cel sobre l'agonia dels
anhelar, un noble impuls, el que nosaltres havem desitjat que succeís en	presència	d'una injustícia o d'una impietat declarada: és una aspiració de la part
perquè no em dóna la gana que un brètol com ell malparli de tu en	presència	meva: ni ell ni ningú. Mentre el teu padrí respirarà l'aire no ho farà
altre motiu d'inquietud s'havia afegit per a Mila a l'absència d'ell: la	presència	de Tiago de Candaina, el qual, després d'haver romàs mesos sencers sense
a sopar, de manera que enguany la casa semblaria tota il·luminada per la	presència	del fill i per la seva companyia. Maria Àgueda, amb aquestes esperances,
irritada del seu pare i pregava Déu que la perdonés. No obstant, la	presència	del fill, malgrat el consol que li proporcionava, no estava tampoc per a
lliure i al sol, doblement abatut ara per la desgràcia del fill, la	presència	d'aquella filla, que ja de nena deixava els jocs per acudir al seu costat
casa quan Tino Costa era aquí; que el seu cor palpitava més accelerat en	presència	seva; que s'entristia quan ell marxava i pregava després a Déu perquè
Mila quanta veritat encloïen les seves paraules. Bé prou la sentia, la	presència	d'ell: a totes hores, a través del silenci i la distància; companyia
l'actitud incomprensible d'ell, de les seves paraules. Tota la resta: la	presència	de Tiago enmig de la nit i la tempestat, els crits, les gesticulacions;
et diria que... Joan del Santo aixecà els ulls devers ell; a la seva	presència	sentí ressuscitar la seva ira, i amb molta calma, però amb veu ferma i
amb aquella mena de terror singular que sempre li havia despertat la	presència	de la mort, i més encara, si la veia reflectida al rostre d'un ésser
entre l'angoixa d'aquesta reflexió i l'obscur terror de la brutal	presència	de la mort. "Ell es presentarà així, davant de Déu i li mostrarà la seva
color... "Tino, fill meu." Hi havia Sileta, la dolça Sileta, com la	presència	d'un àngel de bondat: "Quan ets lluny d'ací, mano, sempre reso per tu...
que la idea anava en camí de convertir-se en realitat. Amb això i amb la	presència	de la filla es pot dir que el vell professor vivia un dels períodes més
i la neteta, assegudes no gaire lluny d'ell, semblaven animar-lo amb llur	presència	. Acabats els assaigs, cada nit sortien tots tres cap a casa. Si la nit
-li al pas, ni el record de la maldat del món, la poden deturar; tampoc la	presència	del seu pare allí a la vora, ni la consciència del dolor que ha de
ella l'havia imaginat abans de llançar-s'hi! Llavors, allà al fons, la	presència	d'ell esperant-la ho il·luminava tot davant dels seus passos: convertia
És possible? Al matí, ja Mila més assossegada, gairebé alegre amb la	presència	del seu padrí, parlaven tots dos: ell assegut en una cadira; ella
a ell els braços descarnats, tot allunyant-se'l, horroritzada de la seva	presència	. Ara estava sol; la pluja augmentava al seu entorn; el vent agitava
ja closa a tot altre desig que no fos l'espera d'aquell llaç que —en	presència	de Déu— havia de consagrar-la a un deure per sempre. Parlava menys que
inquietud i del seu terror, que sentia allí mateix, vora seu, com una	presència	invisible, silenciosa i terrible que estigués burlant-se dels seus
a una cortina el moviment imperceptible de la qual li assenyala la	presència	d'un ésser, i que la mà —el pensament— no s'atreveix a entreobrir. La
també i els donava llaminadures, i també ella sentia el consol de la	presència	dels infants, també fins a l'ànima closa d'ella semblava arribar un raig
bé. Penso que no basta l'"execrable fam d'or" per a dictaminar la	presència	de l'avarícia: cal, de més a més, que l'individu crematísticament
de ser físicament posseïts —com unes cartes d'amor, en comptes de la	presència	tangible de l'amant. És evident que encara podem imaginar-nos el vell
de formar part de la gent, deixem de ser gent, malgrat que la nostra	presència	física segueixi inserida en l'aglomeració. En pensar-hi, ens n'hem
interessants. Però en dos sentits. D'una banda, com vinc assenyalant, la	presència	de l'escriptor, de la "cronologia" personal d'aquest, damunt els seus
virtuts, l'orgull no pot practicar-se en l'aïllament, sinó que exigeix la	presència	d'algú o d'alguns sobre els quals recau. L'orgullós és orgullós en tant
una: el marquès de Sade. Però el sexe, en Sade, és —i només— una	presència	gairebé sinistra, una confusa pretensió diabòlica, en la qual la realitat
sexual que l'envolta. El desconcert prové de trobar-se, de sobte, amb la	presència	del sexe referida amb una objectivitat implacable. Ell se sentirà temptat
al matí. Fa un dia benigne. Hi ha molts més cotxes que abans: la	presència	del Govern Central cada dia es fa més visible. Quan acabàvem de dinar, al
sol de posta quan el massís del Matagalls ja era ple d'ombra, una enorme	presència	mineral vellutada d'arbres nus. Aquest matí he llegit l'assaig de Rebeca
a penes entenedors per als qui no hi pertanyen. Això explica, potser, la	presència	d'expressions gràfiques que detonen en un estil tan elevat: familiaritat
fines i humils. Brins de ginesta o d'herba anònima acusen la seva	presència	guarnida d'una mena de pompa de somni. Un pi para-sol que hi ha vora el

Pàgina 1 (de 294)

50 següents