Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

muntanyós. "Ara, a divertir-te en la teva esclavitud, en l'airejosa	presó	que durarà mil·lenaris. Per nosaltres, t'hi passaries tota l'eternitat,
tampoc l'afany de veure món, ni tan sols el d'escapar-se de la petita	presó	que era Santa Maria. La inquietud a què l'ancià volia al·ludir li era
germà... —vacil·là un instant—. No t'inquietis, Sileta; Candiet és a la	presó	. —I s'apressà a afegir: —És millor per a ell; almenys allí està segur.
almenys allí està segur. Però Sileta ja no l'escoltava. —Has dit a la	presó	? Ai, Déu meu! Què passarà? —Tranquil·litza't, Sileta; Randa només està
tot caminant. Quim se li posà al costat, i baixaren plegats, camí de la	presó	. Davant la reixa, per tot el carrer, es veien grups comentant la
i hauria intentat arrencar Candiet de les mans dels qui el portaven a la	presó	, desafiant tots els riscos. Avui, no, car avui ja sabia que era inútil.
esperança quan reberen noves que el seu germà havia emmalaltit a la	presó	. La tristesa tornà a regnar a la casa. Nogensmenys, al poble el succés ja
penes. Tino Costa li preguntà pel germà. Mossèn Anselm havia escrit a la	presó	. Havien contestat que el noi estava malalt. —Esperàvem veure'l aviat
de ser alliberats: els funcionaris gaullistes han decidit treure'ls de la	presó	i enviar-los al seu país d'origen —Alemanya, no cal dir-ho. Oberg i
de Jesús que són —almenys ho eren en aquell moment— capellans de les	presons	de Fresnes. Ignoro si els reverends André Legouy i Joseph Jaouen, fora o
diari de París no és, en principi, sinó una mera reflexió de capellà de	presons	. De fet, ni tan sols de "capellà": només d'algú que viu de prop l'
es desfoguen els pares Legouy i Jaouen. La seva funció pastoral en les	presons	—el seu coneixement directe de la realitat penal en les nostres
el perill de sancions temibles. Però no passem d'aquí. Un capellà de	presons	—en la mesura que no s'autoburocratitza— està en immillorables condicions
tal punt n'està convençut de la importància. Els jutges, la policia i les	presons	són un correlat necessari d'aquesta convicció. Amb el Codi Penal al seu
acabaran per fer esbravar la Revolució. Però el cert és que encara hi ha	presons	i cementiris clandestins a Barcelona. 25 gener. Quin
rococó de la Reina, i dels dies solitaris, feixucs, terribles de la	presó	del Temple. 13 març. Una dona que venia del poble, cap a
cirrus de foc. Ens ha vingut a veure en Lari, que ahir va sortir de la	presó	de Girona. A casa seva, diu que al seu pare li escapava el riure, i a la
brasa. Fem conversa vora el foc; en Lari conta anècdotes de quan era a la	presó	de Girona; els nens juguen a cartes. Tornant, el glaç blanqueja pel camí.
—. Ens hem vist algun altre cop, oi? L'altre assenteix, greu. —A la	presó	. Et recordo. —A la presó? Només vaig veure-hi escarcellers i guàrdies...
, oi? L'altre assenteix, greu. —A la presó. Et recordo. —A la	presó	? Només vaig veure-hi escarcellers i guàrdies... —Jo estava emmordassat
pegat. —És un procediment nou —diu ella. Però ell aclareix: —No era a la	presó	, sinó a casa del propòsit. —I què hi has anat a fer? —Volia uns papers
molts, encara —diu. —Et porto un company —contesta el xicot—. Era a la	presó	, també. El cap el fita. —Eres d'una organització? Us van destruir, potser?
Desafiant els bans del Governador que els prohibia, les amenaces de	presó	i anatema de la Inquisició, "la depravada corrupció jacobina" —paraules
de l'atractiu del joc el del càstig segur si els atrapaven, vuit dies de	presó	, humida i freda, sota una de les esveltes torres de la Universitat— i els
data de 1806. Aquest any s'iniciava la meva condemna en la	presó	cerverina. Compartírem la condemna i la lluita per alliberar-nos-en, i
de Ferrater ocupava l'alcaldia de nou i Ramon Casanova sortia de la	presó	de Montjuïc per instal·lar-se més furiós que mai al seu despatx de
—i no molt nets—, un diumenge, broma que li costà anar de cap a la	presó	i alguna trompada amb què el sereno va ajudar-lo a entrar. Manuel tenia
un hotel. Segons els entesos, encara podia donar gràcies de no anar a sa	presó	per complir condemna amb es càrrec d'adulteri. No em sabé greu començar a
lentament un rellotge mentre un amic parlava dels seus anys de	presó	per coses de la guerra, tu venies solemne, amb més
I baixava una dona, i duia una cistella i vora riu anava a la	Presó	Model. Cos mortal /"Sí com aquell que és jutjat a mort"\
part del capital d'un senyor que ha fet fallida fraudulenta i és a la	presó	. Però en realitat la goleta, encara que figurés en la massa de l'actiu
que els francesos anomenen /bénitiers\, viuen com en una	presó	xinesa, anys i anys, ficats dins de la massa madrepòrica, i només treuen
no com una amiga excèntrica i paradoxalment agredolça, sinó com una	presó	sense esperances. Fins ara la meva ruta blava potser no ha mantingut
i els obrers abominaven una administració que només els feia conèixer la	presó	i el presidi. D'aquest desencís col·lectiu havia de sorgir l'actitud
dels de tota la vida. És per catòlic que va anar a la	presó	el vell Subietes. Va tenir mala sort. Quan era pres,
amargament.)] D'unes mines? No. [(Amb naturalitat.)] De la	presó	. M'hi he passat dos anys i només he complert la meitat de la condemna.
quedar i encara hi coven. /Amèlia\ Per què l'hi van tancar a la	presó	? /Andreu\ Per res: una baralla, coses de crits, de sang...
jo ho penso i com jo ho sento, ningú no t'ho diria. Quan vaig sortir de la	presó	, la primera cosa que em va encendre la sang amb l'aire i amb la llum, va
Xela. /Xela\ I bé, no. Fóra bona aquesta. Acabes de sortir de la	presó	i voldries que et digués que sí, que ens casarem. /Andreu\ Ah!
agrades. [(Pausa breu.)] ¿Saps per què m'he passat dos anys a la	presó	? /Xela\ Perquè vas ferir el Quim. /Andreu\ Perquè vaig
accés al meu secret Enllà de l'odi altíssim de la	presó	, potser els tendres camps encara són caminats pel sol?
com els meus morts et feien acatament: glaçades	presons	on deslliuraves el desig d'altres vides orbes, com
a l'arxiduc. ¡Era un cosí de la reina! L'haurien poguda tancar a la	presó	per desacato. Però Dona Obdúlia no era poruga. Li sobrava valor
Golferic [(alçant-se joiós)] Mon bes, temia dins sa	presó	; [(es senyala el cor)] ara pren ales com de falcó. [(Fins al
és oberta encar, no pot sê esclava cap pàtria, en una	presó	tan gran, amb una porta tan ampla i amb aquests
bé tardes prou, Corpus Christi, beneït Corpus de Sang!— La	presó	de Lleida Glossa En la mort de Mac Sweney,
Alcalde de Cork A la ciutat de Lleida n'hi ha una gran	presó	, de presos mai n'hi manquen, que no n'hi manquen, no.
de vent, de cel i de mar blava, palau de llum i avui negra	presó	. —Canteu, canteu, bons presos, canteu-ne la cançó.
canteu-ne la cançó. —Com cantaríem ara si estem a la	presó	. Fa temps que encar la dèiem amb deixos d'amargor,
i que els petits cantant-la es facin grans i adéu,	presó	de la ciutat germana, no hi haurà murs prou alts pels catalans.

Pàgina 1 (de 115)

50 següents