×
Filtres |
|
|
|
| |
|
|
| Lema: Coincident amb pres |
Freqüència total: 3652 |
CTILC1 |
| en la sorra d'una platja solitària, privat del repòs de la tomba. Timoner | pres | en el blau parany del cel, que confiava massa en la calma temible del | | . No sap el que vol. M'estima sols a mi, d'acord, però em busca, | presa | en les fal·làcies de la imaginació, envescat ocell, pels tortuosos camins | | de passar-li el llit a l'habitació d'ell i es despertava contínuament | presa | de terror enmig del son. A penes havia passat una setmana, Mila hagué | | creixia en la seva ànima, com al cel les ombres del capvespre. Es sentia | presa | d'un insòlit tremolor, subjugada per la seva presència. Ell prosseguí: | | ara, reflexionant davant aquella força, sentia que tot ell vacil·lava, | presa | d'una profunda inquietud. Tenia por per ell i, sobretot, temia per ella, | | Però els ressons de la festa la torbaven amb records llunyans i es sentia | presa | d'una misteriosa excitació. Pensà en ell i es digué, encara: "Totes les | | que Mila posaria en pràctica el seu pensament. La vella es sentia gairebé | presa | de terror, perquè, donat aquell pas —pensava— qui l'aturaria? V Tinc | | que tal vegada ell vindria; però, en el fons, la seva resolució estava ja | presa | , i Mila sabia que la compliria sense trigar. El criat del padrí comunicà | | sense ànim de fer res, i després es passava la nit sense dormir, | presa | d'un continu desassossec, sempre esperant. El retorn de cada enviat li | | cap al garroferar, per la banda dels tossals. Maria Àgueda saltà del llit | presa | d'un esfereïdor sobresalt. Dins el seu son, allà al fons, havia sentit un | | i sense haver-los llegit. Que consti que no exagero mogut per un partit- | pres | a favor de la literatura. Parlem de l'"amor", i no de la simple i lliure | | llibertat dels dos nazis com en la duresa que hom reserva als altres: als | presos | comuns, sobretot. La desigualtat de tracte repugna a la seva consciència: | | d'un rossinyol entre els avellaners; i tot el món en la pau del maig, | pres | en la xarxa d'or de les estrelles. 5 maig. Avui no han | | igual que el reflex ardent de la posta als vidres alts. He visitat un | pres | . Al locutori, gent d'aire honest, arreglada. 14 desembre. | | en camions i eren al poble. Quins dies vivim! Combats pròxims, corrues de | presos | lamentables, fugitius del front... L'agitació de la guerra arriba una | | la dida no se n'oblidava mai, era anar a la plaça Nova a fer caritat als | presos | . Els sentien cridar ja abans d'arribar-hi, perquè xiulaven i cantaven i | | tesi de la inexistència de la noia, sobretot si el llegim amb el partit | pres | que un noi, catorze anys mal comptats, no pot ser subjecte de tal | | i tenia Canela, la gossa, davant d'ell, ajaguda a terra. Jordi s'aturà | pres | d'una alarma sobtada, esverat. La idea li va creuar per la ment, com una | | Marina mogué el cap amb lentitud, com espolsant-se una nosa invisible, i | presa | alhora en un feixuc ensopiment, com condormida. Les hores d'espera se li | | amorosa. Era d'una família rica i havia estat sol·licitada; però ella, | presa | en el record d'aquell amor, no havia volgut escoltar ningú. Ara vivia | | llit de sa pena, tremolant. Tenia es fred ficat a dins ses venes, sa sang | presa | ... Des de llavors tenc fred en es llit ni que sigui en s'estiu... Vaig | | persona" Anònim, S· XV. A les Torres de Quart hi havia encara | presos | . S'improvisaven càrsers en qualsevulla banda. Al | | amb un llum de pixum. En Chinchilla pujaven, de dos en dos, els | presos | , lligats per les monyiques amb un tros de cordell i | | Però moltes coses que ell diu d'aquests països són filles d'un partit | pres | i bastant estirades pels cabells. Gerbault, amb el seu prejudici contra | | presenten els directors del moviment aristocràtic, burgès i eclesiàstic | presos | d'un estrany complex d'orgull, suspicàcia i temença. Molt aviat els | | anar a la presó el vell Subietes. Va tenir mala sort. Quan era | pres | , un dia es va aixecar el gran pànic. Eren a Salou. | | va requisar tres o quatre autocars, hi van pujar amb els | presos | que tenien i els van dur a la cuneta. Va ser ràpid: | | riu de negat, per on sabries passar-lo a gual? | Pres | que fugia del lent esguard, en cap sagrera | | M'entens, Ernestina? [(Ernestina crispa les mans i clou els parpres | presa | d'un gran trasbalsament.)] Mai ha deixat d'estimar-la... jo n'estava | | al menjador.)] Ernestina. [(Avançant amb les mans al pit, | presa | d'un estrany desfici.)] Impossible!... En cap recó de casa trobaria | | A la ciutat de Lleida n'hi ha una gran presó, de | presos | mai n'hi manquen, que no n'hi manquen, no. Té les | | negres, d'esclavatge, d'afronts i de dolor, que els | presos | que hi ha dintre, no en són de presos, no. Són fills | | dolor, que els presos que hi ha dintre, no en són de | presos | , no. Són fills tots d'una pàtria i esclaus de | | palau de llum i avui negra presó. —Canteu, canteu, bons | presos | , canteu-ne la cançó. —Com cantaríem ara si | | ciutat de Lleida n'hi ha una gran presó. Si quan els | presos | canten fan tremolar de por, avui que no s'hi senten | | d'Irlanda n'hi ha una gran presó: que ja no hi queden | presos | , que no n'hi queden, no. Mac Sweney, blanc de cara, | | cors partits, amb un canal buit al mig, embussat per una gleva de sang | presa | : un glop de sang negra... Dels ganxos penjaven els fetges molls de sang | | i els peus i el cor amb el canal al mig amb una gleva negra de sang | presa | , i els dits dels peus que vivien com si fossin morts: era igual. Tot era | | Molts havien passat per la presó, i no precisament en la secció de | presos | polítics; a Sabartés encara no se li havia fet aquesta justícia. En | | ens tindríem de dedicar a un esport que no fos tant al viu, tant | pres | a la valenta. I a més a més, amb ell sol ens avorriríem... Què en vols fer | | despesa; que fa una hora que planxa esperant els nuvis, amb la xocolata | presa | i uns quants sécs al front. Laura, mig asseguda, entreveu en la penombra | | sonen migdia, i quan Teresa acaba d'abocar en un plat la xocolata | presa | , perquè serveixi de festí als gatons. Li cal fer-se'l ben seu; | | de poder estrènyer aquella mica de carn rosada i bategant que s'estava | presa | al seu pit amb els ulls aclucats i les mans tan menudes, que no podien | | puja la Teresa repenjada al braç del foraster. Laura es sent les mans | preses | dins l'encaixada ferma i sòbria d'aquell home de posat simple, del tipus | | Pere ofereix la mà a Laura; l'ajuda a fer la camada; les mans resten | preses | , unides pel contacte perfecte: pressió enardidora dels sentits. Teresa, | | dolcíssim que la féu estremir de plaer amb la temptació de sentir-se | presa | entre els braços d'ell i de poder lliurar-se a una embriaguesa que Tomàs | | del tot: pel mirall del moble acaba d'encertar l'esguard de la cunyada | pres | , del vidre estant, a l'esguard de Pere Gifreda que entra. —Es deu haver | | agònic, monstruós, dels caramulls de mosques innocents, horribles, | preses | per les ales en les espirals de paper engomat que penjaven del sostre. | | ningú al món en qui recalcar-se. Era per això que Laura, quan es sentia | presa | en l'abraçada d'aquell foraster brutal que era el seu marit, que anava | | amb Pere Gifreda entremig de la gent!; de segur que hauria caigut a terra | presa | d'un sobrecor. Es reclogué a la sala rera els vidres. —Què li passa? —deia |
|