×
Filtres |
|
|
|
| |
|
|
| Lema: Coincident amb presa |
Freqüència total: 3842 |
CTILC1 |
| , i els xuclen la sang. Quan ja no en queda ni una gota en les venes de la | presa | , se n'aparten amb menyspreu i amb fúria, trepitjant-la amb ultratge, i en | | de calma i de peix." Les Harpies i la diligent Iris Ocells de | presa | amb cap de dona, les cares de les Harpies són pàl·lides de fam. Filles de | | que tresquin i enraonin", anava joguinejant Hals amb la seva predilecta | presa | . "Que es distreguin, i entretant t'endreço. Veus? Ara toca als braços, i | | en el corrent del món i calma en ell la teva inquietud. Quan l'enuig farà | presa | en tu, quan et sentiràs fatigat de tot, torna aquí, dedica't a una | | sentiment, perquè arriba un moment en què, fatalment, l'home es sent | presa | d'aquesta nostàlgia. És com si, en partir, haguéssim deixat arrels | | aplanat pels costats. Els seus ulls eren petits, rodons, d'ocell de | presa | , i parlava amb un lleu quequeig: en el seu conjunt oferia quelcom de | | es destacava el rostre blanc. Mirava Mila acostar-se, i el seu cor era | presa | d'una enconada lluita entre la indignació que el fet havia provocat en | | L'obsessió de la seva idea, la fatiga i la debilitat que anaven fent | presa | en ella, la contínua ansietat amb els sobresalts del camí, anaven marcant | | —somriu amb una ganyota, còmplice—. Únicament voleu assistir a la | presa | de possessió dels habitatges. Us garanteixo que la cosa es farà com cal. | | furiosa en un italià amb vocals catalanes, que sóc per a elles una fàcil | presa | . Que elles endevinen en mi un home fàcil, un home sense dignitat, ni | | el caracteritzà, que no era conqueridor sinó conquerit, no caçador sinó | presa | . Però llavors, entre els catorze i els quinze anys, no podia imaginar-se | | desempallegar-se dels apestats, tancar a fora murs la mort amb una | presa | de poc preu; el barri del Port va ser acordonat i els fugitius acamparen | | que portaven l'orientació de la burgesia catalana després de la seva | presa | del poder en 1833. Aquest procés d'aglutinació i coordinació | | El senyor Andreu, fill seu, era prou ric perquè se'n fes | presa | d'elecció un enèrgic dimoni de migdia. L'atac, | | els amaga no se sap què de valuós, i va afluixant la | presa | , i sé que res no en sortirà que no fos ahir en mi | | tresor desarem, que jo duia: no els diamants del crit i de la | presa | i el foc (negra escuma, tu els tens!): dels meus dies d'errar i | | els braços del pare, oh mare en la llum i en la Gràcia, pura | presa | en el pur començament dels meus anys!), no calia victòria amb | | com les dents; els sucs de l'ànima dissolen les | preses | dels sentits ganxuts i en fan detritus, excrements, | | Jo voldria al teu regne esser captiu; però el diable ja assoleix sa | presa | i em crema el foc d'infern de viu en viu! [(Dins una gran flamarada, | | va ésser ajornada unes hores per permetre que la instal·lació de la | presa | de vistes fos acabada. No sé ni com qualificar-ho. Perquè la immoralitat | | la posició de l'animal agafat a la trampa; és a la vegada caçador i | presa | . De tots els animals, el coatí és l'únic que sap superar aquesta situació | | propi i, com acabem de veure, també en sentit figurat— per a capturar una | presa | la posició de la qual és la més "alta", objectivament parlant —l'àliga | | en tots els seus detalls, aquesta hipòtesi d'un dualisme entre una | presa | celest i un caçador ctònic, que evoca també la més forta oposició | | concreta d'una "separació màxima" entre el caçador i la seva | presa | . Al mateix temps, certs punts obscurs del ritual s'aclareixen, sobretot | | sobre el sòl, és a dir, el cel atmosfèric o mitjà: el caçador i la | presa | hi són units en l'espai intermedi, mentre que la caça d'àligues els | | els separa assignant-los emplaçaments oposats: el caçador sota terra, la | presa | prop del cel empíric. Un altre aspecte singular de la caça d'àligues és | | concebuda com la reducció d'una separació màxima entre caçador i | presa | , la mediació s'opera, en el pla tècnic, per mitjà de l'esquer, bocí de | | sang—; l'una, que consisteix en una conjunció pròxima del caçador i de la | presa | , proporciona el terme mediador d'una conjunció tan llunyana que es | | contigu durant hores o fins i tot dies al caçador viu, és el mitjà de la | presa | , i és significatiu que el mateix terme indígena designi l'abraçada | | es considera que el pigot de cap vermell està protegit dels ocells de | presa | perquè mai no se'n troben els vestigis (Schoolcraft). Una mica més cap al | | qui nosaltres anomenem primitius. Pel seu caràcter formal i per la " | presa | " que exerceix sobre tota mena de continguts, aquesta preocupació explica | | cultural, l'aliança crea una segona natura sobre la qual l'home fa | presa | , és a dir, una natura mediatitzada. Efectivament, després d'aquests | | indeterminada l'espècie que n'és l'objecte, hom suggereix que totes les | preses | —i, per tant, tots els actes d'anomenar— presenten alguna cosa de comú. | | comparteixin, amb els noms donats al bestiar, una formació que opera per | preses | sobre la cadena sintagmàtica: Oceà, Azimut, Òpera, Belle-de-nuit, | | sempre d'un pas al menor sentit. D'aquesta manera deixaríem la | presa | per l'ombra, el clar per l'obscur, l'evident pel conjectural, la veritat | | jornalera, y abdós li urparen los brassos pera arrancarli de las mans la | presa | . —¡Es boja, es boja! —fou lo clam general. Y arreu la comitiva | | cobejances al meu entorn, car un home que es deixa estafar és una bona | presa | . El mestre nou era bon home i, sota un posat taujà, molt més intel·ligent | | vaig notar que m'observava. La vaig sentir al meu costat desconfiada, | presa | d'esporuguiment. Caminava insegura, ensopegava, topava constantment | | pena de viure... En aquell instant vaig adonar-me que ell era un home de | presa | i jo un home de vacil·lacions, és a dir, ell un fort i jo un feble. Ell | | de peus a terra, s'esmunyia lleu, gairebé voleiadís, com el gat amb la | presa | entre dents. Sovint canviava d'aspecte amb una gran facilitat. Jo ja | | sobre la Vella i la duu cap a primer terme.)] Aquesta és la meva | presa | . Fixeu-vos si n'és, d'horrible! Parpelleges, i això que vosaltres esteu | | un crit de maledicció. Mireu, els vius són aquí, aquí teniu les grasses | preses | vivents! Dempeus, precipiteu-vos al seu damunt com un remolí i | | essent jove. [(Se li inclina al damunt.)] Són unes boniques | preses | moridores i faran de bon menjar; les miro, respiro la seva alenada i la | | en lloc d'escurçar els tentacles, els allarga, revolta serpentejant la | presa | , i retrocedeix. Ara l'anèmona s'allunya, però no marxa de buit, sinó que | | l'anèmona s'allunya, però no marxa de buit, sinó que porta arravatada la | presa | . Amb un dels seus tentacles la porta fàcilment a la boca, i allí comença | | Flor del Cel, un dia vostre i ara perdut, si un tal espant fa | presa | dels Esperits Eterns! ¿O és que escollíeu l'indret | | ¿serem llançats, tal volta, transfixos en penyals, joguina i | presa | d'esqueixants remolins, o bé per sempre al pèlag | | a mi també em devoraria, malgrat que li sóc mare, si altra | presa | algun jorn li manqués; però el meu terme sap ell que | | confina amb el Tàrtar vagarívol), defugint un indret escàs de | preses | per devorar els anyells o les primales dels puigs on | | pel ventós mar de terra, sol, corria cercant la | presa | ; sol: cap criatura no podia trobar, vivent ni morta, |
|