Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

observava, rient fort, la senyora Tecleta Marigó. Però Pulcre	prescindia	de l'amable broma i detallava els crims incomptables de Medea. "Quanta
esguerrats ni de la seva coixesa, perquè en la imatge que contemplem s'ha	prescindit	d'aquests detalls inharmònics. No té avui els companys i els servents que
havia passat d'aquí. Joan del Santo d'ençà d'aleshores s'ordenà la vida	prescindint	en absolut de la seva dona. Encarregà al seu germà la cura de la seva
A penes vaig parlar amb ella ja vaig veure de seguida que no podria	prescindir	de la seva companyia. Si ella se n'anava, si la perdia, em semblava que
I no acabà; vivia ja de ple en aquella il·lusió, i sentia que no podia	prescindir	de Mila. No podia ja concebre que ella no hi anés; havia de pensar que
a corregir les seves perspectives. Amb un avantatge, encara: que podien	prescindir	de l'apriorisme, sempre perillós, que acostuma a deformar la visió dels
generacions de la nostra societat fan l'efecte d'haver estat construïts	prescindint	d'aquella exigència elemental. Seure en una cadira gòtica degué ser un
electrònic. En part, també, perquè avui ningú no es veuria amb cor de	prescindir	dels serveis d'un o altre artifici que la "tècnica" deixa a la nostra
en col·locar-nos davant del mapa imaginari del Mediterrani, ho hem de fer	prescindint	de la costa africana o només avenint-nos a concessions esporàdiques
sota capa d'ateisme, unes quantes idees bàsiques de la teologia luterana.	Prescindirem	de la nota d'humor que conté la remarca de Peterson. El fet és innegable.
mai la correcció urbana de la llengua: són pseudopornografia. Si en	prescindim	, l'afirmació és vàlida: la pornografia, quan s'endega en paraules, ha de
en general, quan algú treu a col·lació els versets al·ludits, s'oblida i	prescindeix	del matís, i els recita amb una contundència de proverbi, apodíctica i
eines que li carreguen els braços, car la falta d'espai els ha obligat a	prescindir	de la tauleta amb potes rodades que ara deu estar arraconada en algun
—Oficialment no podem —fa l'afemellat—. No hi ha la secretària. —En podem	prescindir	. Ho hem fet altres vegades. Ell torna a obrir els ulls, deixa caure el
, greu, tancat amb ella en un món que ja no forma part de la cua, que sap	prescindir	de la cortina de pols que cap vent no s'emporta, del rebombori de veus
ferir-lo, que li ho digués, que ell estava disposat a corregir-ho i a	prescindir	-ne del tot si calia. No coneixem la resposta de Bonsoms. Si és certa la
sexual de la manera més còmoda i més barata, d'acord amb la llei o	prescindint	de la llei, han fet en aquest país una barreja de pell blanca, pell groga
És per tot això que l'indígena detesta el xinès, encara que no pugui	prescindir	d'anar a caure a les seves mans, i és també per tot això, i per mantenir
per sobre l'espatlla tots aquells que no combreguen amb llurs idees i	prescindeixen	de les descobertes que els són tan familiars. Alguns han muntat
record pesà en les lluites que es descabdellaren sota els Trastàmares.	Prescindint	de l'explicació d'altres processos històrics que converteixen el
fet que Castro hi hagi arribat pel seu propi carril, i encara havent de	prescindir	del llast del mossarabisme (suposadament unificador), indica la seva
del goticisme, del mossarabisme i de l'imperialisme neogòtic. De fet,	prescindint	de fórmules cancelleresques i d'expressions més o menys assortades,
jo em refiava de què em tindries present en els teus determinis; que no	prescindiries	pas del meu consell. Ernestina. Potser, doncs, ens hem refiat
de germana. Hauríem de judicar la nostra situació amb tota innocència,	prescindint	de deliris. Ernestina. També així, Víctor, la meva ruta està ben
mirant-lo fixament, plena de dubtes.)] Haig de seguir	prescindint	de deliris per respondre't? Víctor. Sí, sí; prescindint de
seguir prescindint de deliris per respondre't? Víctor. Sí, sí;	prescindint	de deliris! Ernestina. Doncs bé; prescindint de deliris, deuries
Sí, sí; prescindint de deliris! Ernestina. Doncs bé;	prescindint	de deliris, deuries recordar-te que tu, el meu cunyat, no pots
amb les teves darreres paraules. Ernestina. Has volgut que	prescindíssim	de deliris; era el mateix que prescindir del cor. Víctor. Devíem
Has volgut que prescindíssim de deliris; era el mateix que	prescindir	del cor. Víctor. Devíem prescindir-ne. Ernestina.
de deliris; era el mateix que prescindir del cor. Víctor. Devíem	prescindir	-ne. Ernestina. Llavors no cal que et queixis de res. Adéu,
el mateix fet... En fi, com vulguis; ja hi estem acostumades nosaltres a	prescindir	de tu. [(Víctor no respon, agafa la màquina d'escriure, mira
s'adona de la presència de la seva germana.)] Víctor. [(	Prescindint	de Júlia.)] Ernestina, Ernestina, no estàs bé aquí! Vols provar...?
Temps enrera el trobaves insuportable; després resulta que no en pots	prescindir	... Júlia. És que... Rosa. Vols dir que n'estàs ben
Déu meu! Ernestina. Apa, Víctor: treballa, treballa...	Prescindeix	de mi... [(En dient això referma els ulls, que havia desclòs un
cretí? li he dit amb veu alterada. —Fa que en poguem	prescindir	la faixa sobreposada. Aleshores jo que sí per tallar
en la literatura i en la música. Ni una ni altra poden, en efecte,	prescindir	de la realitat concreta, però aquesta és sempre molt menys consistent i
el més natural fóra que d'aquests homes no se n'adonés ningú, que se'n	prescindís	, que no fossin entrebanc per a cap projecte, perquè en definitiva el seu
només fos en l'existència del film i del teatre, figures femenines que	prescindien	del pudor; la distància d'aquesta consideració, anava reduint-se cada dia
per a les meues reflexions, els noms del Giotto i de fra Angelico,	prescindint	de tot escrúpol cronològic. M'ha temptat, en ells, el tret pintoresc que
lògic que, volent arribar a les últimes conseqüències, es volgués	prescindir	del cànon, en tant que el cànon venia a ésser una sublimació de la
com a reaccions contra la visió momentània de la realitat. Hem de	prescindir	, igualment, de les diferències que entre aquells dos grups de pintors
encara al·leguen en contra un altre argument: veuen, en una pintura que	prescindeix	de la reproducció del natural —i açò ho fan també extensiu a tota la
i grups que convergeixen en la professió de dos postulats fonamentals:	prescindir	en absolut de tot recolze en els objectes de la natura, i obtenir un
contemporanis. En els dominis de la pintura es tendeix, igualment, a	prescindir	dels manlleus als mètodes científics, i la "intuïció" en el sentit més
el combat barrejat, la "mélée") és gran, hom es veu obligat a	prescindir	de la llança i a prendre l'espasa, com Pere el Catòlic a la desfeta de
fort. Cal insistir en el fet que la calor obligava sovint els cavallers a	prescindir	de certes defenses, la qual cosa portava males conseqüències. Així
B), cosa que fa suposar un reforçament de malles, útil quan hom	prescindia	de la cota. Per damunt del jupó el cavaller es vestia la cota,
al propugnat per Eiximenis i descrit poèticament per Pere March, si	prescindim	de l'important esment del rest fet pel docte franciscà; i ja veurem que
també en aquells casos en què podem presumir que els cavallers havien	prescindit	de la cota de malles. Precisament per evitar les molèsties de l'armadura
seu adversari vol portar una peça que li protegeixi l'esquena, haurà de	prescindir	de la cota de malles. El fet que en francès del XV hom donés el

Pàgina 1 (de 65)

50 següents