Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

denúncia dels jesuïtes no és vaga ni abstracta, sinó ben especificada. El	president	Coty, que el 10 d'abril del 1958 graciava Oberg i
econòmica i militar del país i s'oposa que Largo Caballero sigui alhora	president	del Govern i ministre de la Guerra. Això ha produït una inesperada
novembre 1938). ¿A què obeeixen aquestes declaracions de qui fou	President	del Parlament de Catalunya? ¿Són cosa espontània o una gestió feta
els millors senyors americans que pateixen reuma, vestits una mica com el	president	Roosevelt, amb una cara de persones decentíssimes i comprensives. Aquest
Josep de Calassanç, ministre de l'educació dels infants, i Pau Claris,	president	del General de Catalunya en 1640. Així l'esperit del poble es
Tonet, com ens hem de veure". Un adust consol. El	president	del comitè que va manar la saca d'aquell dia, també
doctes s'acostava el marquès de Collera, cap del partit conservador i	president	de quasi totes les associacions culturals i benèfiques de l'illa: un savi
de presidir la taula, si el capità general o l'arxiduc. Consultaren el	president	, i aquest romangué perplex: —Mai —digué— se m'havia presentat un cas
—I l'arxiduc cosí de la reina viuda, amb tractament d'Altesa —replicà el	president	—. Aquí està el conflicte. Decidiren consultar el marquès de Collera, que
El punt de vista era tan insòlit que no es prengué en consideració. El	president	cridà el majordom: —Jo donaré ordres. S'aplaça mitja hora es sopar.
d'un company d'armes de Jaume I, era cap del partit conservador,	president	de l'Associació Arqueològica, de /La Gota de Leche\, de /El
Per més que a l'/Ateneo\ fossin liberals, allò no estava bé. El	president	, que tot ho veia en forma de manifestació espectacular, no podia
aplaudiments van fer retrunyir la sala. La unió semblava aconseguida. El	president	de l'/Ateneo\ s'aixecà imponent: —/¡Ateneo!\ —digué amb
donaria una conferència al /Círculo\. —Imaginin vostès —deia el	president	—, quina expectació hi haurà per sentir un home de la cultura i de la
culpable, juntament amb la gasetilla, i cridà: —Endavant. Entraren el	president	del /Círculo\ i dos senyors de /Bé hem dinat\. Dos
Obdúlia: —Encara no —digué el director d'/El Adalid\. Com que el	president	del /Círculo\ era de molt el més vell —i també un poc més
lo mateix "vostra mercè" que "vossa mercè"! —Caldrà veure —digué el	president	del /Círculo\ mirant al jardí—, on anirà sa fortuna de
li corresponen: eren de Don Ramon Bearn. —Eren... —¿No trobeu —seguí el	president	— que tarda a morir-se, així Déu li conservi sa vida? —M'han assegurat —
Collera. —S'hauran duit poques setmanes. —Aquella presentació —digué el	president	— fou un cop mestre d'En Collera. Record que mentres ell li pregava que
les reproduí. Sí senyor: això mateix. Exacte. S'havia emocionat. El	president	del /Círculo\ intervengué amb una sortida de to: —Ah —digué
embarassant. —Un vertader conflicte —corroborà l'ex diputat. De sobte el	president	del /Círculo\, amb volubilitat de vell, rompé a parlar excitat:
—Conflictes es que jo he hagut de resoldre en es trenta anys que duc de	president	! Quan vengué la Fornarina, no sé qui la dugué a un ball des
¿no era don Enric de Valois? —Era es general Martínez —insistí el	president	del /Círculo\—. ¡Si ho sabré jo! Ho record molt bé. Precisament
! ¡Me corresponde! ¡Soy la máxima autoridad!\" —¿I com acabà? El	President	, desmemoriat, improvisava: —Ah, que no hi hagué sopar: que se n'anaren
constant del seu home. Don Tomàs, malgrat haver estat dues o tres vegades	president	de l'"Associació de Catòlics" i haver figurat a la junta del "Comitè
d'alguna dansarina italiana, destinada al llit del Capità general o del	President	de l'Audiència de Barcelona. Qualsevol es creuria que Guillem fugí de la
seus millors amics hi havia don Felicià Pujó, un solter vell com ella,	president	dels germans de la Pau i Caritat. Era fred, tendre, delicadíssim; duia
més positiva. Algun general de la situació, o algun ancià marquès	president	d'una confraria piadosa, quan sortien de les projeccions obscenes del pis
hi han parat una taula de set-i-mig molt arrencada; mossèn Rovira, el	president	, que és qui talla, així que veu el poderós Muntanyola, un somriure manyac
Nomenament i constitució de les Comissions. El meu pare ha estat nomenat	president	de la que ha d'estudiar els textos legals sobre "Obligacions i
de la Esperanza, del qual el meu pare era administrador —és a dir,	president	— i que després, ell mateix, d'acord amb el seu amic Francesc Moragas i
He anat a veure l'advocat Santiago Gubern i Fàbregas, que havia estat	president	del nostre Tribunal de Cassació. La vella amistat del meu pare amb ell —i
va cedir: "I vet aquí com vaig ésser jo —em deia en Gubern— qui va fer	president	de la Diputació en Prat de la Riba"... N'estava content. En aquell
oficial del Congrés. Sessió acadèmica, amb discurs de l'Ungaretti,	president	. Cal dir que les discussions sobre la presidència i la candidatura d'en
. Tot protocol ho afirma: hom no s'adreça, si ells no ho han fet abans, al	president	de la República o a la reina d'Anglaterra, i adoptem la mateixa reserva
incompatibles. Ens costa d'imaginar que, en la intimitat, el gendre del	president	de la República el vegi més com a cap de l'Estat que com a sogre; i si el
no ofereix res que pugui desconcertar l'etnòleg: la meva relació amb el	president	de la República consisteix exclusivament en observances negatives, ja
amb unes barbes blanques fins a mig pit, amb el prestigi de savi, de	president	del Centre de Lectura, de director de l'Institut i el que li pervenia
lo poble lley y justicia clamant, y al toch de la campaneta que 'l	President	fa dringar, los murmulls páran, y resta un silenci sepulcral. —Que diguin
páran, y resta un silenci sepulcral. —Que diguin tots los patricis, (lo	President	diu ben alt,) la pena qu' hem de dictarne contra lo pobre gabaitx. Avants
progressiva de l'erm? Hausser. —Acaba amb el fet consumat que el	President	de l'Estat més potent del món prescriu "l'erm obligatori" i tornant a
gust". "L'ocasió era bona i l'assumpte quedà arreglat en pocs dies. El	President	enfangat fins al coll; el seu ministeri, compost de clients seus, era un
alguns milions de dòlars a la República i, a més, vaig assignar al	President	, a tots els ministres i als seus secretaris, uns emoluments dobles dels
—sense que el poble ho sàpiga— les duanes i els monopolis. A més, el	President	i els ministres han firmat un ""covenant"" secret que em concedeix,
secrets de la colla que ara domina i fer caure així el Govern, des del	President	fins a l'últim secretari. Tampoc no em seria difícil obligar el país que
patró. Penso en veu alta i escric que si en Benet va a la Generalitat de	president	, mirarà que aquestes tradicions tornin a viure, encara que sigui passades
d'allò que enunciem. També diem "el rector i el vice-rector", o "el	president	i el ministre", i mai a l'inrevés, o, en tot cas, seria ja un
és el majoral primer que, en certa manera, exerceix les funcions de	president	. Els majorals informen sobre l'estat de comptes i tot seguit renuncien a
no hi ha entrat ni paleta, ni electricista, ni decorador —m'informa el	president	, que és un senyor baixet, culte i agradabilíssim. Quan en Barceló li diu
per una persona de la noblesa amb casa pairal a Ciutadella. Aquest	president	que, a causa d'antics privilegis queda convertit en la primera autoritat

Pàgina 1 (de 216)

50 següents