Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

alhora sense parar Zeus, que així creixia tranquil, escandalosament de	pressa	i d'una manera que, als pocs que el veien, tan gras i gros i fort, els
sobre el malaurat i li rosegava el fetge. Aquest es cicatritzava de	pressa	i estava sencer i a punt per a la continuació del suplici, que
procura d'una manera inexorable, piadosa, que s'acompleixi ben de	pressa	el meu destí, el meu desig d'emparar-me en el mur altíssim, en la llisa
un íntim esglai vaig caminar damunt teixits sumptuosos, i vet aquí que de	pressa	venia el càstig dels déus", s'anava trencant el darrer fil del pensament
de declamacions d'alta escola, una delícia. En canvi, avui, tot	presses	, i total per res. Ai, parlant parlant, sóc jo que m'entrebanco, i mira,
em servia només a mi, no a ella, i per això la vaig abandonar de	pressa	dins el seu embolic mental, en el laberint que arreu transportava. Pel
inexorablement m'encerclava, m'anava conduint a poc a poc —des d'avui de	pressa	, de seguida— cap a la mort. Per una raó o una altra, li convé la meva
ell, sense immutar-se i amb la falç a la mà. I, de sobte, sense	pressa	, girà l'esquena al seu rival i continuà la tasca, enmig de l'estupor i
no ho mereixia. Vaig ser feliç un moment, però la meva felicitat passà de	pressa	: fou com la neu de març, que el primer raig de sol la desfà. Morí la meva
freqüentava la casa; però ara, avisada de l'accident, acudí amb tota	pressa	. El vell Costa estava ja assegut en una cadira, la mirada vidriosa, la
al pas quan tornava de l'hort. Maria Àgueda s'excusà dient que tenia	pressa	. Parlà amb Sileta; però aquesta, preocupada amb l'assumpte del germà i
Àgueda ha endevinat la idea que em guiava; amb l'excusa que portava	pressa	m'ha deixat de seguida. Aquests dies fuig de la gent; diria's que té por
els seus nervis en l'esforç d'un treball esgotador; les menjades amb	presses	; tot això havia provocat en ell un trastorn físic que es resolgué en
el menor esglai; reflectien tristesa, pena, indecisió... S'aixecà sense	pressa	, i a passos lents es dirigí devers la porta. Mila ara tenia els ulls
fins son padrí— la maleïssin? Què se li'n donava? Baixà les escales sense	pressa	. En ésser a baix va descórrer el forrellat i obrí: al seu davant hi havia
i una pena acoradora li omplí l'ànima per ell. Ell pujà les escales amb	presses	. Veié la seva dona, asseguda a un costat. Munda del Roso aixecà els ulls
digués. Em donà les gràcies i se n'anà; em semblà i tot com si tingués	pressa	per deixar aquesta casa. Després no he aconseguit saber-ne res més. Si he
gest ràpid s'amagà al pit el retrat de la nena. Tino Costa s'alçà sense	presses	, es dirigí a la porta i donà una volta a la clau. Al seu davant tenia un
i sortí. Un estrany terror l'envaí d'una manera sobtada i baixà amb tanta	pressa	les escales, que ensopegà, caigué i anà rodant alguns esglaons. Dintre la
cinc dies? A penes ho hauria sabut dir. Havia avançat sense repòs, amb	presses	, a vegades gairebé corrent, sempre amb l'afany d'arribar el més aviat
del seu pa i el seu formatge endurits, però a penes en tastà. Portava una	pressa	d'impaciències, perquè li semblava que ara començava reconèixer els
et sembla aquí mateix, però està molt lluny. Trobant-te bé i caminant de	pressa	, encara trigaries molt a arribar-hi. Vina amb mi: passaràs la nit a casa
tornava a Santa Maria. Tino Costa, potser per aquesta causa, tornava amb	pressa	, amb una pressa febrosa, gairebé insana, que semblava que li posés ales.
Maria. Tino Costa, potser per aquesta causa, tornava amb pressa, amb una	pressa	febrosa, gairebé insana, que semblava que li posés ales. La tempesta
no es quedés més a casa. Maria Àgueda no comprenia el motiu d'aquella	pressa	del seu fill: Sileta, com ella havia dit, era gairebé de la família, i,
de Maria Àgueda. Amb tot, Sileta no podia encara canviar-se: malgrat les	presses	amb què havien anat, encara no ho tenien a punt, i només podria fer-ho al
ara enxarxat en una discussió amb una de les infermeres que parla molt de	pressa	, en veu baixa. Ell, en canvi, diu ben alt: —El ph normal dels dos
enllestir, de primer. —Enllestim, doncs, enllestim! Això puja molt de	pressa	. La capa groga va avançant cap als rajols fins aleshores eixuts, frega ja
amunt i avall. La dona de la casa treu el nas al lavabo i urgeix: —De	pressa	! Algú ens ha traït! —Deu ser l'espia aquesta que han expulsat —diu
amunt se senten veus, deuen ser el policia i la dona que discuteixen. —De	pressa	! Arrossega la noieta al seu darrera i tots dos troten cap a les escales
el somriu, bromeja: —Pitjant una mica, encara n'hi caben. —No corre cap	pressa	—replica el seu company amb el mateix to enjogassat. Salten unes altres
per a accelerar el desordre final. —Si m'ajudes, acabarem més de	pressa	; s'està fent fosc i aviat no hi veurem gens —li diu el seu company. Ha de
dels seus col·legues s'aixeca i exclama: —Ja no queda ningú! Ha anat de	pressa	, avui. Tots es van alçant, el que opera per conceptes estrictament lògics
de terra. La de l'escopinada, que sembla haver-se recobrat més de	pressa	, s'eixuga la cara i pregunta: —Què passa? On sóc? —Ràpid! —només
homes grossos —repeteix ell—. Hi haureu de dormir, si no us retireu de	pressa	. La de l'escopinada, que ha pogut desfer-se de l'estreta, corre cap un
pregunta: —Tu? Si has de continuar cercant la mare... —No corre cap	pressa	, ara que sé que no la van poder matar. Totes les boques es baden i,
No els dóna ni temps de contestar, perquè ja corre carrer avall, tan de	pressa	que els talons li freguen la ratlla del cul. Ell i la noia es miren, ara
de terra dins el carret puja ràpidament de nivell—. Així farem més de	pressa	, però ens en caldrà moltes carretades, per a omplir el pou. —Vols que
encara a la llibreta. —I per quan ho voldreu, això? —No corre cap	pressa	—replica ell. —Us va bé, la primera emprova, d'aquí a quatre dies? —
sergent, el caporal i un altre dels seus companys que ha enllestit més de	pressa	, potser perquè és molt baix. El sergent el fita amb un esguard molest.
diuen, us acorrala cap a formes no viables de conducta. —Però no tan de	pressa	com es pensen, caldrà que morin totes les generacions ara vivents i que
entrepans. —Seria massa compromès —contesta el jutge—. I ara aniran de	pressa	. Cap aquesta hora sempre van més de pressa. És de primer que s'entretenen
el jutge—. I ara aniran de pressa. Cap aquesta hora sempre van més de	pressa	. És de primer que s'entretenen una mica... M'ajudeu a carregar? Aixequen
amb vehemència, com si l'amenacés, i ella s'esforça per avançar més de	pressa	, seguida del nuvolet de pols que aixequen el seu peu que s'arrossega i la
de persones, i ell es gira al jutge, amoïnat i urgent: —Si no sortim de	pressa	ja se n'hauran anat. —Qui? —Les noies. —En tenim ben bé per a
tal que la llum caigui de ple sobre la pàgina, mou els llavis. —He fet de	pressa	, oi? Però no és ella i la veu procedeix de la porta, cap a on es giren
teniu cap obligació d'ajudar-nos. Jo ho havia proposat per acabar més de	pressa	... —Però no veieu que no ens hi podem entendre, amb tants papers? Tenim
la mateixa feina, una mica monòtona, si voleu... El temps passa molt de	pressa	. Ara, si tenim sort, ho trobarem de seguida, perquè la documentació del
I ara no sé si en queda cap... S'allunya cap a la taula, sense	pressa	, i ell el segueix davant la dona que clou la marxa. L'home obre i tanca
—Jo tinc palpitacions i tot... Potser s'hi afegeix que parlo massa de	pressa	... —S'avança la mà cap al pit, on la deixa reposar un breu instant abans

Pàgina 1 (de 176)

50 següents