Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

... —Prova-ho, si ets valent, home! —Amb una mà me'n sobra.	Presumia	en la seva ingenuïtat. —Ho heu sentit? Diu que amb una mà... —se'n burlava
aquesta vall, a la qual no se sabia per què l'havien enviat, car no és de	presumir	que en els designis del Creador, quant a Manuel, hagués entrat l'assumpte
vida: s'amagava en els cines, en les darreres files;	presumien	, els jóvens, agafant-se del braç: prudentment es soltaven en
ensarronar! Ja t'ha enternit! /Xela\ Fes el valent.	Presum	. Digues que les d'aquí només hem nascut per gemegar de ràbia.
L'he vista des de petita al costat meu ociosa, ben peixada i ben vestida,	presumint	la seva bellesa, inconscient de la nostra misèria; inconscient de tot,
esvair-se, volatilitzar-se i transformar-se en una actitud que, si no	presumíssim	el seu fonament, qualificaríem de lleugera. Perquè ací no es tracta de
ferro et hun yelmo et una cofa maresa" (Ambel). Aquesta cofa, que	presumim	de cuiro, podia anar reforçada amb ferro: "Tres capels de ferre, dos
molt sovint a les lletres de batalla, també en aquells casos en què podem	presumir	que els cavallers havien prescindit de la cota de malles. Precisament per
quinze palms del rest fins a la punta del fferro", la qual cosa fa	presumir	que el total devia ésser de 3,298 m. Els mateixos límits
Y aqueix nus de la corbata? Vinga home, vinga, que li faré mellor. No sab	presumir	... Aixís, ben estiradet. Ara un cop d' espolsadors á las botas. Ja té
respongué ab veu tremolosa: que no hi havía res de lo qu' ell afectava	presumir	, qu' era ben lliure d' anar allá ahont volgués. Aquesta resposta aumentá
á persuadirse de que la seva confidenta no pensava ni obrava com ella	presumía	. Notantli 'l metje certa inflor en las extremitats, ordená que
presenciat la puresa d' intencions del seu marit y que jamay ningú podía	presumir	qu' aquella infelís mare acudís en lo precís moment del enterro pera
pit se m'eixamplava, era un home nou. De quina vida moral podia, doncs,	presumir	, si tot eren coses dels sentits? Em peixia d'imatges sensuals provinents
lo que passa [(fingint)] creguéu que 'n tinch sentíment. Si hagués	presumit	aixó no vos hauría dit res. Timb· [(ap.)] (Ha lograt lo
que amb una altra ufanor i altres promeses vaig fer meus,	presumint	que sotmetria l'Omnipotent. Ai trist de mi! Poc saben
masovera. —Així ho vull creure. Mes, al dia d'avui, les masoveres volen	presumir	. I, sense anar més lluny, les meves filles m'han demanat un cos i un
sabem que apareixen sovint en la nissaga dels mateixos pares o que podem	presumir	que hi sorgeixen per haver estat observades amb freqüència en els
de la naturalesa són molt més variables que els éssers superiors.	Presumeixo	que en aquest cas la inferioritat significa que les diverses parts de
amb l'estructura normal d'una altra raça, el colom de cua ampla.	Presumeixo	que ningú no dubtarà que totes aquestes varietats anàlogues són degudes
marques són característiques del colom roquer progenitor i, per tant,	presumeixo	que ningú no dubtarà que aquest és un cas de reversió i no pas de
diversos troncs salvatges—, de l'ase, de l'hemió, del quaga i de la zebra.	Presumeixo	que qui cregui que cada espècie equina fou creada independentment,
els conills domèstics hagin estat mai seleccionats per la docilitat; i	presumeixo	que hem d'atribuir tot el canvi heretat, des de la condició més salvatge
una altra és tan irrellevant per a la seva benanança en un estat natural,	presumeixo	que ningú no suposarà que aquesta capacitat és una qualitat concedida
mamelles rudimentàries són molt generals en els mascles dels mamífers;	presumeixo	que en els ocells l'"ala bastarda" pot ésser considerada amb seguretat
va agafada al mig d'una canya verda, i desfilar amb aquesta canya tot	presumint	de cullera és un dels moments més gloriosos en la vida d'un genet
Jo sóc home de mal geni, però temperamentalment pacífic, al capdavall:	presumeixo	que aquesta condició personal m'exclou de les files bel·licoses. L'edat
¿fóra això la pedra de toc resolutòria?... Els nostres col·legues que	presumeixen	, o presumiran, d'intervenir a aquest nivell —amb guitarres, amb poemes o
la pedra de toc resolutòria?... Els nostres col·legues que presumeixen, o	presumiran	, d'intervenir a aquest nivell —amb guitarres, amb poemes o amb
en aquest cas, del nombre de preguntes formulades o, millor, formulables (	presumint	un nombre de preguntes alhora necessari i suficient). Segons una fórmula
del país era un apèndix de la fortuna, car totes les famílies podien	presumir	d'una semblant antiquitat. No hi ha, per tant, res d'estrany en el fet
I si grateu una mica, veureu que tots els universalistes de casa nostra	presumeixen	fins i tot d'ésser mallorquinistes, credo polític que, pel que he pogut
actual dels valencians. La distribució geogràfica de les llengües fa	presumir	la natura dels colonitzadors de cada comarca. L'Alt Millars, la Vall de
negativa: dir que Camus i Queneau parlen la mateixa llengua no és sinó	presumir	, per una operació diferencial, totes les llengües, arcaiques o
passat i del present: resta el futur als profetes —i als xerraires que	presumeixen	de vidents. També a la Societat catalana d'edicions publica Alexandre
acompanyava. Li era grat de conversar-ne, no com a tècnic —no n'era ni en	presumia	— sinó com a home sensible, a qui l'art de l'harmonia remou les fonts més
pau. La dolor els mostrà la necessitat de la tolerància, i avui els veiem	presumir	, com la més preada de les virtuts, allò que a garrotades els fou imposat.
centena de passes, i, admetent que cada dugues passes són una iarda, vaig	presumir	que el càrcer tenía cinquanta iardes de circuit. Havía trobat, no
un inconvenient dins l'ofici, i jamai un obstacle; també el primer no	presum	gaire més d'haver aparegut a la trinxera, guanyat un fornabec o forçat
món, al coneixement de l'home, a la ciència de la religió i dels costums,	presumeixin	que Déu hagi de renovellar en els nostres dies la meravella de
... Però que me'l matessin els seus matexos... Ah, nó, axò nó, no ho podía	presumir	!— D. Nicasi prou s'esmerà altra volta en trèureli del cap una sospita tan
no era més qu'un estudiant ab una posició molt modesta y no's podía	presumir	qu'arribés a ferse'l nom que s'ha fet de gran advocat... la Paulina que,
mai, es deixava condormir amb la xerrameca del vell. En Tubau	presumia	d'haver estat presoner dels carlins a Camprodon, on mai tenia record
camí no és el nostre. No tenen ningú que els meni. No es recorden de res.	Presumeixen	i xerren i es pensen ésser un gran poble que fa coses molt importants en
encaixonats entre tanques de tota mena i parets seques. Innocenci	presumia	les seves cames i la seva agilitat de muntanyenc, però es deixava atrapar
francament! —Jo també m'hi tenia per més entenimentada, mare! No hem de	presumir	de res! Parlaren d'allò que calia fer, i determinaren de moment no moure
però, comprengué que mai no podria congeniar amb aquells xicots que	presumien	de disbauxats, que no atinaven a parlar d'altra cosa que de tiberis i
la hisenda més del degut. A ciutat, portava una vida dispendiosa i	presumia	el seu uniforme i la seva muller. Manllevà diners a unes ties fanàtiques
escàpol i fangava o llaurava un camp, millor que alguns joves pagesos que	presumien	de trempats. Tenia, però, un nas molt llarg i era un poc llantiosa,
o aquell escultor de les noves promocions, fins i tot algun crític que	presumeix	de documentat i d'entès en la matèria de la qual tracta, no sabien res de

Pàgina 1 (de 20)

50 següents