×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb presumir |
Freqüència total: 977 |
CTILC1 |
... —Prova-ho, si ets valent, home! —Amb una mà me'n sobra. | Presumia | en la seva ingenuïtat. —Ho heu sentit? Diu que amb una mà... —se'n burlava | aquesta vall, a la qual no se sabia per què l'havien enviat, car no és de | presumir | que en els designis del Creador, quant a Manuel, hagués entrat l'assumpte | vida: s'amagava en els cines, en les darreres files; | presumien | , els jóvens, agafant-se del braç: prudentment es soltaven en | ensarronar! Ja t'ha enternit! /Xela\ Fes el valent. | Presum | . Digues que les d'aquí només hem nascut per gemegar de ràbia. | L'he vista des de petita al costat meu ociosa, ben peixada i ben vestida, | presumint | la seva bellesa, inconscient de la nostra misèria; inconscient de tot, | esvair-se, volatilitzar-se i transformar-se en una actitud que, si no | presumíssim | el seu fonament, qualificaríem de lleugera. Perquè ací no es tracta de | ferro et hun yelmo et una cofa maresa" (Ambel). Aquesta cofa, que | presumim | de cuiro, podia anar reforçada amb ferro: "Tres capels de ferre, dos | molt sovint a les lletres de batalla, també en aquells casos en què podem | presumir | que els cavallers havien prescindit de la cota de malles. Precisament per | quinze palms del rest fins a la punta del fferro", la qual cosa fa | presumir | que el total devia ésser de 3,298 m. Els mateixos límits | Y aqueix nus de la corbata? Vinga home, vinga, que li faré mellor. No sab | presumir | ... Aixís, ben estiradet. Ara un cop d' espolsadors á las botas. Ja té | respongué ab veu tremolosa: que no hi havía res de lo qu' ell afectava | presumir | , qu' era ben lliure d' anar allá ahont volgués. Aquesta resposta aumentá | á persuadirse de que la seva confidenta no pensava ni obrava com ella | presumía | . Notantli 'l metje certa inflor en las extremitats, ordená que | presenciat la puresa d' intencions del seu marit y que jamay ningú podía | presumir | qu' aquella infelís mare acudís en lo precís moment del enterro pera | pit se m'eixamplava, era un home nou. De quina vida moral podia, doncs, | presumir | , si tot eren coses dels sentits? Em peixia d'imatges sensuals provinents | lo que passa [(fingint)] creguéu que 'n tinch sentíment. Si hagués | presumit | aixó no vos hauría dit res. Timb· [(ap.)] (Ha lograt lo | que amb una altra ufanor i altres promeses vaig fer meus, | presumint | que sotmetria l'Omnipotent. Ai trist de mi! Poc saben | masovera. —Així ho vull creure. Mes, al dia d'avui, les masoveres volen | presumir | . I, sense anar més lluny, les meves filles m'han demanat un cos i un | sabem que apareixen sovint en la nissaga dels mateixos pares o que podem | presumir | que hi sorgeixen per haver estat observades amb freqüència en els | de la naturalesa són molt més variables que els éssers superiors. | Presumeixo | que en aquest cas la inferioritat significa que les diverses parts de | amb l'estructura normal d'una altra raça, el colom de cua ampla. | Presumeixo | que ningú no dubtarà que totes aquestes varietats anàlogues són degudes | marques són característiques del colom roquer progenitor i, per tant, | presumeixo | que ningú no dubtarà que aquest és un cas de reversió i no pas de | diversos troncs salvatges—, de l'ase, de l'hemió, del quaga i de la zebra. | Presumeixo | que qui cregui que cada espècie equina fou creada independentment, | els conills domèstics hagin estat mai seleccionats per la docilitat; i | presumeixo | que hem d'atribuir tot el canvi heretat, des de la condició més salvatge | una altra és tan irrellevant per a la seva benanança en un estat natural, | presumeixo | que ningú no suposarà que aquesta capacitat és una qualitat concedida | mamelles rudimentàries són molt generals en els mascles dels mamífers; | presumeixo | que en els ocells l'"ala bastarda" pot ésser considerada amb seguretat | va agafada al mig d'una canya verda, i desfilar amb aquesta canya tot | presumint | de cullera és un dels moments més gloriosos en la vida d'un genet | Jo sóc home de mal geni, però temperamentalment pacífic, al capdavall: | presumeixo | que aquesta condició personal m'exclou de les files bel·licoses. L'edat | ¿fóra això la pedra de toc resolutòria?... Els nostres col·legues que | presumeixen | , o presumiran, d'intervenir a aquest nivell —amb guitarres, amb poemes o | la pedra de toc resolutòria?... Els nostres col·legues que presumeixen, o | presumiran | , d'intervenir a aquest nivell —amb guitarres, amb poemes o amb | en aquest cas, del nombre de preguntes formulades o, millor, formulables ( | presumint | un nombre de preguntes alhora necessari i suficient). Segons una fórmula | del país era un apèndix de la fortuna, car totes les famílies podien | presumir | d'una semblant antiquitat. No hi ha, per tant, res d'estrany en el fet | I si grateu una mica, veureu que tots els universalistes de casa nostra | presumeixen | fins i tot d'ésser mallorquinistes, credo polític que, pel que he pogut | actual dels valencians. La distribució geogràfica de les llengües fa | presumir | la natura dels colonitzadors de cada comarca. L'Alt Millars, la Vall de | negativa: dir que Camus i Queneau parlen la mateixa llengua no és sinó | presumir | , per una operació diferencial, totes les llengües, arcaiques o | passat i del present: resta el futur als profetes —i als xerraires que | presumeixen | de vidents. També a la Societat catalana d'edicions publica Alexandre | acompanyava. Li era grat de conversar-ne, no com a tècnic —no n'era ni en | presumia | — sinó com a home sensible, a qui l'art de l'harmonia remou les fonts més | pau. La dolor els mostrà la necessitat de la tolerància, i avui els veiem | presumir | , com la més preada de les virtuts, allò que a garrotades els fou imposat. | centena de passes, i, admetent que cada dugues passes són una iarda, vaig | presumir | que el càrcer tenía cinquanta iardes de circuit. Havía trobat, no | un inconvenient dins l'ofici, i jamai un obstacle; també el primer no | presum | gaire més d'haver aparegut a la trinxera, guanyat un fornabec o forçat | món, al coneixement de l'home, a la ciència de la religió i dels costums, | presumeixin | que Déu hagi de renovellar en els nostres dies la meravella de | ... Però que me'l matessin els seus matexos... Ah, nó, axò nó, no ho podía | presumir | !— D. Nicasi prou s'esmerà altra volta en trèureli del cap una sospita tan | no era més qu'un estudiant ab una posició molt modesta y no's podía | presumir | qu'arribés a ferse'l nom que s'ha fet de gran advocat... la Paulina que, | mai, es deixava condormir amb la xerrameca del vell. En Tubau | presumia | d'haver estat presoner dels carlins a Camprodon, on mai tenia record | camí no és el nostre. No tenen ningú que els meni. No es recorden de res. | Presumeixen | i xerren i es pensen ésser un gran poble que fa coses molt importants en | encaixonats entre tanques de tota mena i parets seques. Innocenci | presumia | les seves cames i la seva agilitat de muntanyenc, però es deixava atrapar | francament! —Jo també m'hi tenia per més entenimentada, mare! No hem de | presumir | de res! Parlaren d'allò que calia fer, i determinaren de moment no moure | però, comprengué que mai no podria congeniar amb aquells xicots que | presumien | de disbauxats, que no atinaven a parlar d'altra cosa que de tiberis i | la hisenda més del degut. A ciutat, portava una vida dispendiosa i | presumia | el seu uniforme i la seva muller. Manllevà diners a unes ties fanàtiques | escàpol i fangava o llaurava un camp, millor que alguns joves pagesos que | presumien | de trempats. Tenia, però, un nas molt llarg i era un poc llantiosa, | o aquell escultor de les noves promocions, fins i tot algun crític que | presumeix | de documentat i d'entès en la matèria de la qual tracta, no sabien res de |
|