Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

de quatre i més de deu en deu tenir. Tiago, fill únic i l'hereu de tot;	presumit	però simpàtic, faceciós i alegre. Orgull de son pare i de sa mare, que
subjectats sota el genoll, i el seu caminar amb un punt de fanfarró o de	presumit	, en el qual, els qui el conegueren, descobrien els trets del seu pare,
, i àdhuc li rentava la cara amb aigua d'olor, perquè, a més a més, era	presumit	. Només una cosa era capaç de treure'l del seu tenor de vida: un
i saben que una interrupció, més que no corregir els mals delatats o	presumits	, implicaria un empobriment i, a la llarga, un retorn a la "barbàrie".
Era menut, renegrit de rostre, en el caminar molt "pito", molt	presumit	, satisfet d'ell mateix, i que, si us l'escoltàveu, entenia de tot.
Quimet va venir amb una altra parella de coloms de cua de galldindi, molt	presumits	: tot el dia pit enfora i cua enlaire, i aquella vegada, quan els antics
a la butaca, se li encomana el somriure; i diu: —Veig que t'agrades;	presumida	! Laura no respon perquè aquell estat d'esperit, no podria explicar-lo amb
reprengué els viatges a Barcelona. —Quines dones, aquestes tan enteses i	presumides	! —observà amb desdeny Teresa, a la tertúlia de la vídua de Torroella: —no
prim, esvelt, somrient, amb la simpatia d'un home despreocupat, una mica	presumit	però amb l'aire obert i franc. En aquells temps feia més tabola amb la
en aquesta operació. Ella mateixa no sabía explicarse com se tornava tan	presumida	y descontenta de sa bellesa. —Mes, en fí, qué hi farém? Aixó no 's compra
disputes de menuda política, un piano desafinat, honestes i verinoses	presumides	, maligna i monòtona misèria provinciana. Em venien ganes d'agafar el
per la nuca com agafem els gats i em va posar dret. —Què busques tu aquí,	presumit	? —em digué—. Vés-te'n! —No et fa compassió, Sifakas? Compadeix
ben plantat, vestit de nuvi, amb el seu casquet de pell, una canyeta de	presumit	i una ampla capa nova de trinca. I repenjada al seu braç una gentil
bé els llegums i les verdures, i puguin polir-se la persona les noies	presumides	, i els fadrins festejadors d'arrissada cabellera, i la vídua que enyora
rosari de barcasses, amb el remolcador que les estira, tot fatxenda i	presumit	quan li ve corrent avall i el riu l'emmena ell i comboi, però que sua i
tots dos tan sorruts a l'hivern, sinó que trenca el cor de tan petit i	presumit	, faria riure. I, tanmateix, tot el món s'ha commogut, com si acabés de
I ella arriba a la fi, precedida de les trèmules fulles de les albes, mig	presumides	mig vergonyoses, ara mostrant envanides la cara xapada d'argent, ara
hi ha concertat contrapunt de calàndries, verdums i caderneres. El cucut,	presumit	, no para de fer aquell so de trompa, com si sempre acabés d'arribar d'un
d'aquelles paraules. I els uns s'indignaren i els altres rigueren de la	presumida	follia de voler combatre, un home sol, una bèstia que havia posat en
com el noi llaminer la coca ensucrada; roses en el puny del senyor	presumit	, que les ostenta amb el mateix entonament que l'atxa pel Corpus; roses en
ni per ningú no havien acotat mai l'altiva testa. Mentre que ells, els	presumits	conqueridors, havien de tenir-la tot temps humiliada a la feina, com
en els cims emboscats es destria a filagarses la boira, i els arbres,	presumits	, se'n fan flocs i garlandes. Les darreres pluges han reverdit els prats,
que us he de dir secrets que són la fina flor de la veritat i molts savis	presumits	ignoren. I és el primer, que tots vosaltres que m'escolteu i tota la gent
els talons, fer l'íntim, prendre llibertats, palesen més aviat un	presumit	que no pas un afavorit. Un home de seny ni es deixa governar ni cerca de
sempre més, botes marines o mates d'alguer?... I doncs, què es pensava el	presumit	? ¡No hi havia res al món, ni a Barcelona, com la Mare-Balena!...
com era natural, estava col·locada al costat de l'hereuet; era coqueta i	presumida	, i durant tot el dinar posturejà amb son cavaller, fent-li prometre una i
altra literatura que la seva, i, per consegüent, és força migrat i	presumit	. Tanmateix, però, no generalitzem massa; hi ha francesos que coneixen
d'un minyó de 18 a 20 anys, petit i viu de geni, un poc	presumit	i sensual, afiliat a qualsevol associació de les moltes que flamegen
on tot és cuit i amanit amb sal i altres ingredients. El corb és	presumit	; es pensa que escorxen els gossos exclusivament per a ell. Ignora
la cua, esguarda picardiosament, belluga el cap d'un aire satisfet i	presumit	i en la comisura del bec, entre el bigoti negre, serva un rastre
blava i blanca, semblen una toia perfumada. Les persones formals, menys	presumides	, apareixen agençades discretament. La comitiva ha de sortir de casa
per acabar-lo d'envanir. —Digueu, el Ministre d'Obres Públiques!	Presumit	com solen ésser-ho els simples, l'antic paleta somriu amb suficiència.
indumentària completaria la seva felicitat. Innocenci no era pas un noi	presumit	. Encabir-lo en un vestit nou i endogalar-lo amb coll planxat i emmidonat
casat de poc amb la filla del registrador de la propietat, la noia més	presumida	i malgastadora de la vila, altrament hauria aconsellat el senyor
que totes aquestes coses són massa ordinàries per ésser dignes de les	presumides	muses sicilianes; cantem coses més pomposes i més altes. Del mig estant
i de tant en tant els canaris hi prenien part entusiasmats i tal vegada	presumits	. Així com s'anaven apagant els ciris del tenebrari s'anava omplint
verdes i el cul de les calces lluent. A La Bisbal, la gent és una mica	presumida	, els joves porten armilla de fantasia, diuen paraules delicades i els
llavis secs i trèmuls, el bigoti molt tornejat i moll. Castellà era molt	presumit	, portava talons alts i caminava amb el cap alt. Castellà tenia una
Sant Martí, Llussàs, Folquè, Torrenc i no gaires més. És la terra més	presumida	que us pogueu imaginar. Té un vestit bo per a cada més de l'any, sense
que per la seva bona presència s'ho valien, es reia atrevidament dels	presumits	i menyspreava els que s'entonen com un gall de llavor. Els rossos li
el trobava antipàtic. Li semblà, ja des del primer moment, un home fred i	presumit	, recelós i poruc. Ell, amb un fat somrís i una dolçor apelagosa, li oferí
pogué saber com els seus companys li havien pescat el nom; tot venia d'un	presumit	de la secció de comptabilitat, que festejava una minyona de servei del
tens raó... —I tant, si en tinc! —exclamà Amfós redreçant-se amb l'aire	presumit	que tot sovint prenia. —Per a mi —féu Claudi,— deixant de banda les idees,
li apaivagués el panteix de pujar l'escala, li hauria pogut dir: "Home	presumit	! No vols entrar descompost per la fatiga, en una casa on saps que veuràs
els llavis secs i trèmuls i el bigoti moll i tornejat. Era molt	presumit	, portava talons alts i caminava amb el cap una mica enrera, molt tibat.
i sense arrugues que la vestia d'allò més bé. I s'esdevingué que, la molt	presumida	, va enamorar-se d'un roure que no molt lluny d'allí dreçava la seva
al coneixement, com és en aquesta mar nostra. XVI La llagosta	presumida	Hi havia una llagosta tan exageradament presumida que esdevenia
La llagosta presumida Hi havia una llagosta tan exageradament	presumida	que esdevenia insuportable per a tothom, foragitant tots els seus
passava aixecant polseguera pel fons de la mar, sense parar esment en la	presumida	. Els seus pares l'acabaren d'enverinar. —Ai, que fina! Que delicada! És
—objectava la carpa interlocutora. —Que no m'ha vist? Fums que té, la	presumida	. I sabeu tot per què? Doncs perquè la seva filla té relacions amb un

Pàgina 1 (de 7)

50 següents