×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb pretendent |
Freqüència total: 1126 |
CTILC1 |
el llarg plany i en els comptes de les enormes despeses ocasionades pels | pretendents | , mentre arribava a la fi la claror de l'alba, i el feliç matrimoni | i festejada pels amos, i ballar, després, als seus ulls, amb el seu | pretendent | al so de l'acordió, foren altres tantes festes per a la seva ànima. | i conyac. "Si allò dura gaire —deia—, em buiden tota la casa com els | pretendents | al palau d'Ulisses". Ara, ha pogut salvar la casa, però el desespera que | maltractada per la jove madrastra, forastera a la seva llar, acceptà el | pretendent | ; esdevingueren promesos i al cap de poc temps Càndida li pregava que | ara li duen xampany. Els galants la voltaven. Es deia que tenia molts de | pretendents | , però que no es decidia per cap. —¡Si En Bearn tragués un ull! Encara no | després a la data quasi fabulosa de la seva primera joventut, quan els | pretendents | l'encalçaven i a Ciutat no es parlava més que de la seva bellesa. | sabia bé els esforços que li costava. El seu marit fou un cretí. L'únic | pretendent | que se li insinuà, una vegada casada —perquè l'adulteri existeix a les | Quan la tia Obdúlia, deixant-se dur per la imaginació, parlava de | pretendents | passats, pintant-se sempre festejada, desdenyosa i majestàtica, la | divertida prou. És jove i guapa, i amb lo que jo li deix tendrà molts de | pretendents | . A veure si no fa quedar malament sa tieta. Si ella vol, pot venir a | prometre't a la Verge amb condicions. El duries fins que et sortís un | pretendent | . Ah, sí! Jo preveig les coses! Eres tan xica llavors! Apa, Ernestina!... | castellà, era ensopit i tenia les dents verdes. Després de tres o quatre | pretendents | més, es decantà, contrariant els seus pares, pel banquer Xuclà, ja una | més assidus. Allí es parlava sovint de mi. El farmacèutic havia estat un | pretendent | de la meva mare. Probablement s'hi hauria casat si ella no l'hagués | la porta i esperà que la seva mare la cridés per presentar-li el | pretendent | . "El coneixes, però vull que tinguis una sorpresa; una agradabilíssima | i que es llançava a viure generosament i amb tant d'entusiasme. El nou | pretendent | es presentava d'improvís, sense donar-li temps de prevenir el seu cosí. | baixà a poc a poc, desil·lusionada, inconscientment vençuda. El nou | pretendent | era Cosme Aguilera: fill únic de l'amo de la fàbrica que el pare d'ella | no l'únic, per a entrar a casa teva. Mònica no s'ho esperava. L'enigmàtic | pretendent | era no menys que el noi sorrut de casa els Aguilera, ara transformat en | seductores. Finalment es féu càrrec de la impaciència del providencial | pretendent | i s'aixecà pregant-los que ells dos es quedessin. Va dividir la seva | a la seva perspicàcia que s'havia vestit com un nuvi, com l'ingenu | pretendent | que va trucar a casa d'ella per oferir-li el lliri que portava a la mà. " | sobtadament ombrívola, quedava desolada, deserta... ¿Qui podia ser el | pretendent | desconegut que seia al saló amb la seva mare? "Tindràs una sorpresa!" | i poder seure en el seu tron l'altívol i envejós | pretendent | ; però follia, ja a mig camí, es mostraven llurs propòsits; | es refereix sovint a les simpaties de la pleballa envers la figura del | pretendent | carlí. I és evident que tot el fast commemoratiu de les victòries | tal de conservar la pell. Però una part de la noblesa restà al costat del | pretendent | austríac. La Confraria de Sant Jordi li comunicava el 8 | 1706 l'alegria dels seus membres per la seva proclamació com a | pretendent | . I que això no fou un servilisme inicial, ho demostren les represàlies | exposant-se a totes les vindicacions d'un final desfavorable al seu | pretendent | . Al diari de Macià Mut llegim: "lo ofisi de esparters i tots los | tropes de l'arxiduc Carles desembarca a Altea, fa córrer la veu que el | pretendent | austríac aboliria els tributs senyorials i ofereix franqueses i | amb més miraments que un promès? Com comparar mai la tendresa d'un | pretendent | amb la d'un marit? No era millor de donar allargos a la seva mala | es perdien tantes noies an els lupanars de lenocinio i que el | pretendent | d'edil que's presentés de còs present sense un plan | viu feliç, per un sol motiu: perquè no s'adona de que hi visqui. El | pretendent | a diputat prou li diu que va enganyat, que sols viu bé aquell que és ben | està l'altre, que, en el moment d'eleccions, no vindria malament, al | pretendent | , que l pagès fos un xic més malhaurat, pera veure, com la Georges Sand, | resplendors d'aram... De seguida tingué admiradors, i, abans de gaire, | pretendents | ... A fi de curs, quan arribà l'hereu de Barcelona, quedà amb la boca | d'iglesia, y a la qui may ningú havía conegut ni l'ombra tan sols d'un | pretendent | . Moltes dònes s'havíen mofat d'ella, d'altres l'havíen mirada ab | Rodés, per apurarme, en cas de que jo fos, com ella y sa filla maliciaven, | pretendent | de la Berteta. —Ah, sí, sí, —recalcà l'impertinenta de la seva filla. | rectitud moral, procurà informar-se una mica sobre la conducta del nou | pretendent | . El metge murcià es deia López Mantecón, tenia deu anys més que la | dels homes: deia que mai més, mai més; però, per altra banda, cap | pretendent | tantejà el cor endurit. I aneu a saber, si tenien raó aquelles ànimes | necessitat d'estimar ningú ni de tenir un home a la vora; però si el | pretendent | li hagués caigut en gràcia potser s'hi hauria casat. En el cas del | Paulina Buxareu va fer amb l'imaginació un anàlisi detingut del seu | pretendent | ; el seu instint anà perdonant els defectes físics, i anà ennoblint les | és cosa de dir avui. Recordarem només que la princesa obligava els seus | pretendents | a posar-li vint-i-un dies seguits un enigma. I, aquell que reeixís a | trobés resposta, seria l'estimat. Però si la fallida era de l'enginy del | pretendent | , que no trobés un graciós equívoc per a deixar-la sense paraula, llavors | sense paraula, llavors el vençut restaria sempre més esclau. Fins ara cap | pretendent | no havia guanyat la princesa. El príncep Estimat del Sol, en | prou lleure per a teixir-hi faules. El rengle de llumets blancs són uns | pretendents | d'aquell llumet blau, que és una princesa, però el rei son pare, que és | l'acte de la penetració a Ítaca i la venjança d'Ulisses sobre els | pretendents | de Penèlope és encara una part important del poema, però notòriament | la política francesa, es posa decididament i franca al costat del | pretendent | del príncep de la casa d'Àustria, que amb el nom de Carles III aspira a | ultra defensar el programa absolutista, defensaven la legitimitat del | pretendent | a la corona d'Espanya, en nom de la llei sàlica, que, encara que no és | ideals absolutistes, l'un des del tron i l'altre des de la situació de | pretendent | a la corona, encarnessin substancialment els ideals polítics respectius | lluitava i feia lluitar; i, segona, perquè avui el descendent directe del | pretendent | a la corona d'Espanya que s'anomena Jaume, no sols no és sistemàticament | es declaressin absolutistes, podria molt ben ser que veiéssim el | pretendent | senyor En Jaume enlairant la bandera de la Constitució i fins de la | simpatitzants amb la causa de la monarquia absoluta, representada pel | pretendent | Don Carles, a la nostra Barcelona les classes baixes s'havien interessat | fer amb el general Maroto dels exèrcits carlistes, que es va separar del | pretendent | de la corona absolutista arrossegant la immensa majoria del partit | de Felip V, quan Catalunya va decidir posar-se al costat del rei, o del | pretendent | a la corona espanyola que estava disposat a jurar la Constitució, que va | guerra civil que, fent brillar el sentit polític anglès, consistia que el | pretendent | a la corona absolutista jurés la Constitució i desterrés d'Espanya, per |
|