Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

Només els de primera categoria —els grans barons feudals— en foren	preterits	. Ara: l'entesa de burgesos i aristòcrates que transparenten els acords
tan sols és de Burne-Jones de qui em proposo parlar ara. Mes tampoc vull	preterir	els demés mestres anglesos fins al punt de no dir paraula del conjunt
les circumstancies del medi, les curiositats del mobiliari, i,	preterint	la visió total de l'escena, escruta parcialment (com molts pintors de
de traduir finament la seva impressió de dibuixant psicòleg, no hagués	preterit	altres aspectes que afecten més particularment a l'art de pintar i
delicat. S'hi tractava tan poc com podia, i ja havia fet testament	preterint	-los; però quan hagué esment que el nen Estevanet s'havia decidit a un
sobre tots els objectes que ens són coneguts, sinó que pot	preterir	-ne uns i fitar l'atenció sobre els altres, o bé sobre alguns detalls o
però més encara per l'amor amb què el serví. 10. No podem	preterir	en aquestes consideracions teològiques sobre l'anunciació, el comentari
persones que segons el dret comú deuen instituir-se o desheretar-se, sien	preterides	o desheredades, o no es faci cap menció de pòstum o pòstums; i també
hi quedi salvat el dret sobre la llegítima, a no ser que fossin justament	preterides	, i també desheretades. Estatuïm també i ordenem que encara que l'hereu
dita reial constitució vol que siguin vàlids, encara que en ells siguin	preterides	les persones que per Dret comú tenien de ser instituïdes o desheretades,
es deixi salva la llegítima als llegitimaris. Que no es pot, doncs,	preterir	als fills o als ascendents per Dret de Tortosa, és cosa manifesta; és
renec —© © ©—, entraven en el lèxic per incúria de tothom, si no	preterint	, deixant de banda la correcció individual, ens dirigírem des del primer
parlat. ¿A qué acceptar exclusivament una forma no gens eufònica	preterint	la més sonora, universalment emprada en los bons temps de la llengua,
formalment la intervenció de l'element sobrenatural. La qüestió sol ésser	preterida	o bé tractada amb distincions i explicacions agudes i sòlides en si, però
dit, el que has fet, àdhuc els mateixos pensaments, no escondint res, no	preterint	res. Si saps reconèixer el teu malfet, Déu el sap perdonar; confessar-lo
per a desenvolupar la seva tasca. Si som conseqüents amb això no podem	preterir	que un cert caràcter hipotètic és present en totes aquestes planes,
per les formes deficients —escalada, esquí, camping— i es vagi a	preterir	el seguiment d'itineraris, en la qual cosa s'havia aturat, per allà al
voluntat lliure de qualsevulla trava intel·lectiva. El nou romanticisme,	preterides	aquelles formes blanament sentimentals, ha esdevingut francament cínic.
el conreu de l'avellaner era fàcil i el seu rendiment satisfactori, ha	preterit	altres conreus productius, però més laboriosos. El pagès de La Selva, que
havia d'ésser un home despitat per força. Sí, era el despit en veure's	preterit	per Roma i per Madrid, allò que li donava aquella resistència miraculosa.
de Prats; però el seu fill, Eimeric, sembla que es va casar a L'Arbós i	preterí	el senyoriu, que va perdurar fins ben entrat el segle XVI.
alguns llocs de la nostra terra el català és oblidat o intencionadament	preterit	en els actes del culte. Mai no ens planyerem prou ni treballarem prou
diu el senyor Raventós, y encara que las nostras conclusions siguin	preteridas	y rebutjadas pels Governs. El ministre interrumpint: —Aquesta vegada aixó
i ballaven per les taules i a la muller de casa la feien	preterir	. Amaven sols la pau per enyorar la guerra. Ara es feien als
estat ofesa per òrgans directors, baldament algú hagi estat postergat o	preterit	personalment en un afer. Aquell que s'alça contra els que l'han ofès o
al costat de llur Espanya; els catalans que hi feren causa comuna	preteriren	Catalunya. Tampoc la riada de castellans meridionals que, cada dia més
acumulant. Hem de pensar que la raó no pot ésser perpètuament bandejada o	preterida	i que només cal que aquell que la tingui se'n mostri orgullós com d'un
i que poden dilatar-se, allargar-se, sinó tots els altres que hem	preterit	circumstancialment i que retrobarem en aquella fondària, d'on surten. Al
arbitra debats, i acluca displicent els ulls de móra. L'esposa	preterí	, versàtil cap-de-trons, i amb el joc especula. Per
Director Seria un mal administrador de la cosa pública si la	preteria	a favor dels meus sentiments. Lida I amb què et penses que
y com conseqüencia lògica d'ella, la resolució absoluta, ademés, de	preterir	lo en el testament. En cambi, sinó l'aplauso explícit en que tampoch se
els seus garrins i els parlava com si l poguessin entendre. Prou el feien	preterir	devegades. En totes les colles, tant de besties com de persones, sempre
la poesia, en el seu afany de sobreviure i de fer-se sentir,	pretereixi	les regles i la recerca de la bellesa. I fins i tot les
no suposa, per a les restants, més invalidació que la d'haver estat	preterides	perquè just, d'entre totes, n'havia de sobreviure una i realitzar-se.
el futur, deien els cercles il·lustrats, es decantaven pel tabac cremat i	preterien	el tabac inhalat perquè, malgrat les exquisides barreges de rapè que
Jo que hi era present, senyora, t'ho explicaré i no	preteriré	cap detall que sigui ver. Per què ablanir-te els fets si, al cap i a la
amb al·literacions que provenen de l'estil de Keats. Un altre autor	preterit	pel llibre en qüestió és Tomàs Garcés. Poeta, crític literari, animador
passava. Perquè li venia al cap, com un devessall tumultuós, ofès de ser	preterit	tant de temps, aquell dum gravis Cyclopum / Volcanus ardens visit
passar el preceptiu control de la guàrdia civil que el conductor havia	preterit	. En aquesta operació hi vam invertir més de dues hores. Vam arribar a
sorpresa, o almenys preguntar els motius pels quals el rei volia	preterir	Li Si, el candidat lògic per no dir únic. Però Li Si ho va evitar amb una
és diàleg entre Déu i l'home, l'Ecclesiam Suam no podia	preterir	o bé oblidar els homes de religions no cristianes. I no els oblidava,