Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

i els llits eixamplen dels torrents humans. N'hi ha que per atzar	prevaricaren	, i la ciutat ni redimits els vol, i els refua la
sinceritat i constància. Al seu torn, els retòrics, malgrat que a voltes	prevariquen	per entendre's amb els filòsofs, també són de la meva partida i, entre
ara —em refereixo a Royo Villanova (Rialles),— els catedràtics han	prevaricat	moltes vegades; han mancat moltes vegades al seu deure en l'acte de
cau del cel un diluvi universal que acaba amb tota carn; Sodoma i Gomorra	prevariquen	i són reduïdes a cendra, en un diluvi de foc, les ciutats de la
aquesta responsabilitat amb la pena de què es feia mereixedor si	prevaricava	mitjançant una corrupció. /b\) la que podia exigir-se contra els
lliures els homes i els respecta la llibertat. Si aquesta s'obstina a	prevaricar	, es perjudica ella mateixa: fa fracassar, diríem, la part secundària del
l'ensenyament sacerdotal sobre els pelegrinatges: "Veniu a Bet-El i	prevariqueu	; a Galgala, i prevariqueu més fort. Oferiu els vostres sacrificis cada
sobre els pelegrinatges: "Veniu a Bet-El i prevariqueu; a Galgala, i	prevariqueu	més fort. Oferiu els vostres sacrificis cada matí... Oferiu en acció de
amb l'exercici del càrrec. Poden ésser: a) Prevaricació.	Prevaricar	vol dir mancar a l'obligació que hom té per raó del càrrec o de
per al seu servei i per a conèixer negocis en els quals podia intervenir;	prevaricava	i cometia —sense exageració de cap mena— estafades vulgars, àdhuc per a
de que ab esta planta absorvim una malignitat que corromp lo cor y fa	prevaricar	lo enteniment, absurdo nascut á mon apareixer de algun esperit rutinari
del error; per tots aquells que habent rebut aquesta aigua saludable han	prevaricat	, ó renegat de nostra santa fé; y finalment per nosaltres matexos los que
en l'altra vida i en un altre punt del planeta Terra: ¿un lama que havia	prevaricat	, un lord de la vella Anglaterra que havia comès traïció de lesa pàtria,
Albi. No ho sè. Roig. No'm dongas fatich ni 'm fassas	prevaricar	; perque ja ho sabs, tinch bon puny y de tu no'n tinch per re. Posat
de Sodoma y Gomorra, perque certa especie de lliberalisme los habia fet	prevaricar	fins á un punt que espanta; també vindrá un dia en que reproduhits los
de què era obgecte, ab tot y lo que'l complavían, no'l farían pas	prevaricar	ni dar un pas més enllà dels límits en que s'enclou l'amistat pura. Ni a
[(ap·)] un altre que no ha filat de abuy. Mes diguim señora ¿que	preveríca	? ¿que fa? se ha venut l' enteniment? Faust. Pues que hay en eso de mal
y t' allunyá moralment de les aules. Era allò com una prevaricació.	Prevaricares	, sí. Y 'l mon exercí sobre tu sa atracció grandíssima. Primerament
als components, y matarèm al compost. —¡Per Deu, senyors, que'm farán	prevericar	! ¡O vostès no m'entenen, ò jo m'explico malament! Aquí no's tracta de
?— responían de fòra. —¡Que difunt ni que llamps de Deu! ¡Encara'm faràn	prevaricar	! No hi hà cap mort. —Bé, perdóne, deurà esser en algun altre pis. ¿
—Vós només, res! —em va interrompre ara més conciliador—. No em feu	prevaricar	que us anirà pitjor. I ara, com a sanció us dono el dia de festa. Apa,
be ho merexèm; som uns fills pròdichs, tots havèm	prevaricat	; enorgullits hem desertat del lloch payral,
gent prou inmoral pera ajudarlos en llur destructora tasca. Los empleats	prevarican	, y quasi no poden fer altra cosa, puig si algun volgués mantenirse pur,
esperen no seran confosos; seran confosos els qui sense motiu	prevariquen	. © Daleth. Mostreu-me, oh Yahuè, els vostres camins,
i no guardaren els seus preceptes. Se li retragueren i	prevaricaren	, com els seus pares, es van torçar com un arc afluixat.
t' es enfado! Gervasi. ¡Es qu' es un' ánima freda que ja 'm fá	prevaricar	! Vaja; cúitat á esplicar y, si pots, no sigas bleda. Bleda. Es
acusar del que volguessin, alhora que presentava l'avantatge de poder	prevaricar	amb comoditat. Els que hi tingueren traça, naturalment. Referent a Rosa
i jo el primer amb raons disculpant-te l'actitud,	prevaricant	per fer-te una mercè i exculpant-te els pecats amb promptitud.
en bendición cultural.» Tuson ens adverteix que ni les llengües	prevariquen	, ni les llengües fan bondat, és a dir, que ni les llengües minoritàries
del lema «Església lliure en un Estat lliure», allà on qui és lliure de	prevaricar	de debò és l'Estat. La veritable llibertat és el dret de l'home de seguir
però, escolteu-me: no ens queden tribunals per recórrer. Són ells que han	prevaricat	. Coneixen la llei, però l'han forçada a favor seu. Endavant, doncs,