×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb prim |
Freqüència total: 4902 |
CTILC1 |
Afrodita Urània ens és germana, no sé per quin cantó. Germana? Cosina | prima | , a penes, i gràcies. És estrangera, no grega, i no ens visita mai. En | prop d'un rei. Tal vegada algun altre: en certes feines, no filava gaire | prim | . Emparava els criminals que s'acollien a la seva benevolència. Ens | dura i amarga, és l'únic fràgil suport de la breu misèria de l'home, el | prim | envà alçat entre ell i l'enigma d'un basardós camí sense retorn. Hèctor | estesos fins a pèrdua de vista sota el crepuscle vespertí i un aire | prim | i fresc venia de la veïna mar. Medea "Aquesta sí que és boja", va | un honest envà amb una escletxa, molts desigs, petons i converses que la | prima | paret separa tot al llarg de la seva digna comesa. La parella decideix de | a l'ajut de l'avui dorment, en facilitar un cabdell de fil llarg i | prim | però essencial per resoldre el problema dels intricats passadissos i | d'intrigues i no va parar fins que se'm declarava bastard, amb arguments | prims | com un fil d'aranya, que trencaré quan vulgui. Fóra una bonica venjança, | Deien, els qui la van conèixer, que era una noia més aviat alta, | prima | ; el seu cutis era blanc i delicat. Tenia, deien, els ulls negres, i | la casa del vell Antoni Costa. Tino Costa era de talla regular, més aviat | prim | , de pell bruna, de faccions dures amb un no se sabia què de salvatge i | rostre destacava amb un no se sabia què d'angelical. Estava una mica més | prima | , havia crescut també una mica i estava més descolorida. Una serietat | paraula. Munda del Roso mirava la seva filla llanguir, de dia en dia més | prima | i més descolorida, sense tastar a penes res, callada tothora i sense | davant dels ulls, tremolant sota les seves robes mullades, pàl·lida, més | prima | , més blanca, més bella que mai i mirant-lo. I ell no sabia si allò que | Maria Àgueda era allí, dreta, cobrint l'entrada amb la seva figura | prima | , vestida de negre, es dreçava quasi fantasmal en la tenebra. Ell deixà | del Roso estava ja en peu —tampoc ella havia tancat l'ull—; semblava més | prima | , més descolorida, i es movia, amb passos silenciosos, com un fantasma. El | ací —digué breument. S'acostà a la llum; agafà una mena de ciri llarg i | prim | que hi havia al costat i tornà. —Pren —li digué, fent-li a mà el | als braços plorant. Ell la rebé també plorant, commogut de veure-la més | prima | encara i esllanguida. Mila el mirà de seguida interrogativa, frisant | variats —mil harmonies— feien vibrar sobre Santa Maria l'atmosfera de | prima | nit. L'hora del sopar obria un lapse de silenci; després s'omplien les | grassa merla salta i picoteja en la sorra neta del camí. Al cel, la lluna | prima | i una única estrella. 16 febrer. Arribo a Barcelona a | el masover llaurava. Tota la feixa era roja, humida, llevat de la franja | prima | del marge, d'un verd clar, ran del qual hi ha la perera florida. Bo i | fronts de Madrid, amb un cinyell de bombes de mà, fusell amb llarga i | prima | baioneta russa, pistola enorme, casc d'acer. Alguns temen noves topades, | al turó del blat. Falciots. Espigues. El Pirineu blau al fons, amb vetes | primes | de neu. A la tarda vaig a la fageda que hi ha més enllà de la font del | 60 centímetres de diàmetre. Ara només han quedat els més joves i | prims | . Per terra hi ha les fulles seques, color de foc. Uns carboners | vora l'aigua. Al saltant la roca és coberta de molsa; el doll és molt més | prim | que a l'hivern. 26 juliol. A mitja tarda vaig al Pujolar, | d'or, cap al tard. Al paisatge hi ha transparències d'octubre. Lluna | prima | i cel net, ple d'estrelles. 11 setembre. Matí net, fred, | La tarda és més benigna. Faig repòs de cara al sol, i hi ha una llenca | prima | de núvols davant meu, al fil de la carena: crinera, llana assolellada, | poble, quina nit tan pura! Estrelles en el blau fred de desembre. Lluna | prima | i clara... A la muntanya una densa crinera de núvols blancs. | nit més pura! Contemplo Orió sobre el Matagalls, on hi ha encara vetes | primes | de neu, però l'aire ja fa, vagament, una olor de primavera. | Quina flaire és amb mi, quin cant? No ho endevines? La veu | prima | dels grills, l'alè de les glicines. 10 abril. Dia | líquid goteja cap a terra, on crema el peu de les mitges d'una infermera | prima | i de color trencat, la qual sembla no adonar-se'n, preocupada per les | que ha fet el cirurgià, recull els ossets amb unes pinces llargues i | primes | i els reuneix en una mena de tassa aplanada com un cendrer; un altre | gran volta per darrera dels badocs amuntegats més enllà de la infermera | primeta | i de color trencat que sembla a punt de desmaiar-se. L'home de l'uniforme | caguen tant que sempre els embussen... Des d'una de les cabines, una veu | prima | i efeminada protesta: —Compte, eh? Molt de compte amb les paraules que | la bona marxa de la llei. La porta s'obre i entren dos individus llargs i | prims | que semblen bessons, tots dos albins. Es dirigeixen directament al toll, | mà cap a la tovallola. —Diu que l'han matada? —sent que pregunta una noia | primeta | . —Sí. Han calgut tres cirurgians. —I ho han fet a posta? —Feia anys | i aleshores, tot d'una, la remor metàl·lica cessa i una veueta | prima | però perforadora diu: "...els grops formen part de la grapapa amb els | Però la cosa no és practicable, cal cercar encara una altra corda, més | prima | , a l'extrem de la qual lliguen la llanterna que la germana fa davallar | el braç, la calidesa de la seva carn bruna que només protegeix una tela | prima | i descolorida. —No ets casada, tu? —li pregunta. —No —fa ella— | soldats darrera els quals segueixen cinc xicots fermats amb una llarga i | prima | cadena que els empresona els canells. Les portes són plenes de dones que | sense pantalons que exhibeixen unes cames peludes i germanes, molt | primes | , com si el pèl naixés directament sobre els ossos transparents. D'altres | contra seu, l'altre braç passat per darrera, li somriu amb els llavis | prims | però càlids. —Teniu una conversa que no és corrent. —No gens —comenta la | La nit és una taca negra i intensa, sense més sortida que les faixes | primes | de cel on parpellegen estrelles escadusseres. —Sou gaires? —pregunta | a buscar un ganivet del trinxant, parteix el formatge en dues llesques | primes | que després entafora entre el pa que obre per la meitat. L'infant el toca | si era bonica o lletja. És probable que fos alta, d'ossos allargats i | prims | . Devia tenir les mans llargues i la pell cerosa i una boca fina, a penes | cop que el troba, una mica més alt, una mica més com un noi qualsevol, | prim | , refredat, salvatge, una mica febrós, però ben disposat a viure. I és amb | suaument la cançó de moda, amb els braços recolzats als genolls, la cara | prima | i pàl·lida dins el clot de les mans, mirant enllà, sense veure res, | d'una llarga convalescència. Sortia de l'alcova fosca, més alt, més | prim | , mal instal·lat sobre les llargues cames. La gruixuda camisa de lli li | que ell a penes ensenyava, i si somreia, la seva boca gran de llavis | prims | s'estenia accentuant l'expressió burleta, xinesca, apallassada del seu | Comissari General de Policia) i naturalment una noia de setze anys alta, | prima | , bruna, extasiada i ingènua. Podem suposar que els dos prohoms de la | Jeroni se l'escoltava admirat, feliç, cosa que donava als seus llavis | prims | l'expressió d'un cínic somriure. Hauries d'haver vist —escrivia a | irritat i escèptic. ¿A qui es proposava complaure aquell home petit, | prim | , mudat, netíssim, de cara llarga i nas carnós, un nas afable, prominent, |
|