Dispersions  
  Lemes:
  reset   aplica
primavera F 4995 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2008)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb primavera Freqüència total:  4995 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

fora de l'abast de les meves cames de vella. Allí no hi haurà mai més primavera, el repòs de la tarda damunt els sembrats. No hi haurà sembrats. Cada
la mort en els ullals d'un senglar. Però una defunció transitòria. A la primavera tornava del regne de les ombres als braços perfectes de la deessa, fins a
desclou les seves flors en la humida dolcesa dels ruixims que enceten la primavera." "Són tan boniques i duren tan poc, Déu meu, tan poc!", es
amb el balcó una mica en ruïna, però encara amb els seus testos on a la primavera florien els geranis, l'alfàbrega i les clavellines, que ella regava cada
era oberta, i Sileta pujà desalenada les escales. Entrà com un alè de primavera, radiant de joia, el rostre encès per l'emoció i per la violència de la
en la promesa de Tiago de Candaina. Aquell any, per les festes de primavera, ja cap a la matinada, la ronda es deturà sota el seu balcó, i en nom del
Jo fóra del parer, si Mila no diu res en contra, de celebrar la boda a la primavera. Què en dieu? —Per mi, ja us ho he dit —parlà de nou el pare
parli Manuel amb ella, i si ella hi està conforme, que es celebri a la primavera. De primer antuvi ella no sabé què contestar. Havia deixat córrer els
I com els veiés il·lusionats amb la idea que la boda es celebrés a la primavera, acabà per resignar-s'hi. —Ja que així ho desitgeu, sigui a la primavera.
primavera, acabà per resignar-s'hi. —Ja que així ho desitgeu, sigui a la primavera. Però tampoc en aquesta ocasió el padrí no quedà del tot satisfet. Se
de torrentada, i tot en la seva ànima semblava cantar com un matí de primavera amb el ressò de la seva paraula. El temor se li havia esvanit totalment,
"Que feia temps que t'esperava. I ve't aquí que has vingut amb la primavera, quan les esperances es debilitaven; has vingut amb totes les coses
despertar es produís en la seva ànima, com si en ella s'anunciés també la primavera. I, això no obstant, ara, reflexionant davant aquella força, sentia que
tot això sembla que ens acompanyi, a llur contacte sentim com si una nova primavera florís en el nostre esperit. Som com les campanes de Sens de la llegenda,
velada, inescrutable. Mila, en la seva ànima somreia: "Tot l'any és primavera, tia Càndia; cada nit, nit de festa, perquè la porto al meu cor. Ja no
el trajecte, car l'acció havia de representar que es desenrotllava a la primavera. A una vora d'aquest camí es plantava un petit ametller amb floretes
Costa tornà a l'interior. —Quina nit fa més bella! Es diria que som a la primavera. Però ja sentia clarament que les seves paraules, la seva emoció
en el fang més corromput de l'estany." Mossèn Anselm ho digué un dia de primavera, tot contemplant el marge florit. Mila collí algunes d'aquelles
tot l'any és festa, i totes les nits, nits de sant Joan; tot l'any és primavera." Però això era abans. Després arribà la tardor amb el seu seguici de
seu camí com si res no hagués deixat darrera. Corria el mes de març. La primavera semblava pressentir-se ja en el matís delicat del cel en les clares
succeir principalment a la tardor, i alguna que altra vegada, a la primavera. La resta del temps les aigües s'esllavissen dolçament, despentinades a
tot el tresor de cançons populars que coneixia, les belles salutacions de primavera a l'estil d'Aragó i de la Catalunya occidental, havia reunit un grup de
Era la seva il·lusió que el cor comencés a actuar per les festes de primavera; tot feia presagiar un èxit feliç, i la joia resplendia en la seva cara.
a través de les nits, de les setmanes, dels anys, dels hiverns i les primaveres: amb el feixuc tabard fins als peus, en les nits de fred; amb el vestit
brodat i havien somniat plegades vora la finestra del convent en les primaveres llunyanes. Ella, la mongeta, continuava com sempre, fixant amb l'agulla
matins que passàvem juntes brodant... Te'n recordes? Ara que arriba la primavera... —Sí, sí... ara que arriba la primavera... I Mila quedava somniosa, amb
recordes? Ara que arriba la primavera... —Sí, sí... ara que arriba la primavera... I Mila quedava somniosa, amb la mirada en el buit, sense escoltar.
amb la mirada en el buit, sense escoltar. S'acostava, en efecte, la primavera. Darrera la finestra es veia ja el cel nou, com rentat de fresc, d'un
la solitària oreneta que s'avançà a les seves companyes. S'acostava la primavera, el temps en què el conegué; s'acostava sant Joan, les dolces festes.
del diumenge es pressentia ja a l'atmosfera saturada d'efluvis de primavera. AL matí Mila havia cridat de nou el seu pare, perquè era ell el que la
del món. El riu segueix fluint arran de les cases; el riu s'infla a les primaveres i arrasa les collites i fa gemegar els camperols, que miren perdut el
a l'hivern, sembla, els peixos baixen al Ter i no tornen fins a la primavera. Avui, als prats de vora l'aigua, hem collit moltes violetes (però no fan
bruscament, teatralment, d'una visió d'hivern a un joiós paisatge de primavera. Ahir el meu amic B. F. em contava una conversa recent amb el seu barber,
misteriosa pagoda. De l'acàcia nua als avets salten dues mallerengues o primaveres —al meu país en diuen "estiveroles"—, amb un casc negre i una casaca
al matí. Fa un sol molt calent i l'aire té una inconfusible olor de primavera. Minúscules flors morades entre el blat, grogues entre les farigoles.
coneguin que, fosa la darrera túnica freda, veuran el cos tendre de la Primavera, cos de clavells de pastor, de satalies. A mig matí l'àvia es troba
els pollancres d'un verd groguenc, daurat, un matís de tardor en plena primavera. Però les fulles són menudes. Un vel d'or). 12 abril. Els
sol. Entre els castanyers grisos, nus, ja es drecen, tendres fantasmes de primavera, els pollancres verd d'or. 20 abril. Dia clar, sol, cel
segura, inacabable. 23 abril. Ara sí que fa "temps de Primavera gentil". Al matí cantaven quatre cucuts alhora. Mentre llegíem sota els
ha pedregat, i el cim del Matagalls és blanc —lleu ditada d'hivern en la primavera verda i flonja. Una franja de sol pàl·lid daurava la tendror dels faigs.
passaven xisclant. Venia un aire olorós dels jardins, una frescor de primavera. Uns policies, al mig del carrer, parlaven amb uns senyors. El doctor
Terol a Castelló. Però els republicans preparen un nou exèrcit per a la primavera. La ciutat és fosca, fosca a la nit: a penes s'hi veu. Un llum blau
fan creure en una ofensiva dels països totalitaris a Espanya la vinent primavera. 30 gener. Dia serè, assolellat, amb vent de ponent
mesos molt agitats i que el conflicte espanyol entrarà aviat —aquesta primavera pròxima— en una fase crítica. Dia de sol magnífic. A mitja tarda llegeixo
núvols blancs. Dia tebi, amb una olor diferent i un sol més blanc, com de primavera. Les mallerengues canten amb insistència joiosa. He sentit un merlot
ha encara vetes primes de neu, però l'aire ja fa, vagament, una olor de primavera. 18 març. Al matí llegeixo a bell sol. Diu que aquesta
rosat pastura una cabra. 28 març. Quin temps de primavera! Fa un sol com al maig, hi ha un pensament de broma blanca a la carena,
i avui el Matagalls era ben blanc fins a mig aire. Contrast d'hivern i primavera, blancor de neu, verdor tendra de faigs i de sègol. He anat al poble. He
el cim alpestre de les Agudes. Quina alegria aquest cel pur, aquest or de primavera, després del mal temps! Tradueixo la crítica de Coleridge sobre /El
amb l'Albert al Pujolar. Collim alguns moixernons, els primers d'aquesta primavera. Hi ha moltes flors als marges: flors blanques, margarides, flors

  Pàgina 1 (de 100) 50 següents »